Durant els anys 50 i 60 del segle passat, quan es parlava de "turisme", generalment enteniem aquell turisme de sol i platja. I a la tarda, "corridas", mentre que de nit, el que dominava eren les festes flamenques. Era un turisme fàcil que, evidentment, portava diner fàcil a les zones turístiques de tot el territori espanyol.
Els temps, però, han canviat. I al sol i la platja, que agraden a tothom, s'ha afegit també el turisme cultural, amb visites a ciutats i poblacions del voltant d'on estiguem allotjats, ja per tenir monuments, museus, especialitats gastronòmiques, fires o festivals de música reconeguts, entre d'altres.
De fet, el turisme cultural ha anat darrerament en alça. I no és estrany veure autocars aparcats a "La Copa" de la capital del Gironès, que han portat grups de turistes que visiten el Barri Vell, la Catedral, la que actualment és Basílica de Sant Fèlix ó el Call Jueu, un dels més importants de la costa mediterrània.
Tot i això, darreramemt ha començat a posar-se en pràctica en algúns paísos europeus un alttre tipus de turisme "cultural", si alxí volem anomenar-lo. És l'anomenat necroturisme, o turisme pels cementiris. De fet ja hi ha, segons publicava fa pocs dies EP, algúns cementiris a tot el continent europeu que s'han constituït en xarxa visitable. Uns per que al seu interior hi ha obres d'art, però també uns altres, per que hi ha enmterrats personatges importants, com ara Beethoven, Mozart, Shakespeare, Manuel de Falla o Molière, només per posar uns exemples.
Encara que soni una mica malament, el nmecroturisme pot ser, sens dubte, la darrera moda en turisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada