El dimecres, dia 25 de Març, veiem com, des de les files del PP, es deia, en sessió parlamentària, que el "prestigi" d'Espanya a l'exterior podria quedar "tocat" per la retirada de Kosovo, una acció decidida per l'Executiu en ple, tal i com la Ministra Chacón explicava el dilluns, dia 23, des de Rota.
Sembla que en aquest segle XXI, recent estrenat (Ja n'hem passat nou anys) encara hi hagi qui pensi comn en èpoques passades, en que el "prestigi" d'un país qualsevol es mesurava segons el seu potencial armamentístic, un greu error, certament, per part de qui ho feia. Però eren altres temps i, d'aquell armament, en depenia la "independència" d'un o un altre país, de tal manera que si un país perdia una guerra, era "desprestigiat".
Ja ha quedat ben demostrat que, en una guerra, ningú hi guanya res, al contrati, tothom hi surt perdent; tan els teòrics "vencedors" com els "perdedors", també teòrics. I els qui tan han protestat per la retirada de Kosovo, semblen no haver entès el missatge de l'11-M, doncs cap d'ells es va veure afectat, al menys, directament.
Hem vist com, en altres conflictes, un diàleg a temps ha estat la solució, per que qui estava "revoltat", entregués les armes.
I és que, ni amb lleis restrictives, ni amb tupinades s'arregla res, si no amb una característica que, segons podem veure, algúns dels nostres polítics no tenen, o no volen tenir; el SENY.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada