ADÉU, 2022

 

    Dintre de dos dies deixarem enrere l'any 2022.

  Aquest ha estat un any en el que bona part del Món ha recuperat la seva normalitqat després del pic de la pandèmia de COVID-19 que ens va afectar.

  També ha estat un any marcat per un Mundial de Futbol que, a més d'haver-se jugat durant la tardor, i en un pais de l'entorn àrab, ha estat parcat per diverses polèmiques, encara que tambné alguna sorpresa; com el fet que un combinat africà; el marroquí, arribés a Quarts de Final per primera vegada a la Història del campionat que va ser guanyat per la Selecció argentina.

  En el camp de les comunicacions, la UE veu amb bons ulls la sustitució, en trajectres curts, de l'avió pel tren, una iniciativa de la veina; França.

  Aquest any serà recordat pels ucraïnesos com a "annus horríbilis", degut a la injusta i injustificable invasió a que Rússia ha sotmès aquell pàis, una invasió que no té cap ni peus, encara que, des del Kremlin, la justifiquin amb arguments sense base. Però Ucraïna va tenir un moment d'alegria, quan la "Kalush Orchestra", guanyava el Concurs d'Eurovisió que, per culpa del mal estat en que ha quedat el pais,. mo es podrà organitzar allà, si no a Regne unit.

  I si el Concurs d'Eurovisió sènior va ser justament guanyat per Ucraïna, el Júnior se l'enduia; Lissandro, un jove cantant francès a qui tothjom ja omença a nomenar; "Elvissandro".

  Es d'esperar que l'any que començarem el proper diumenge  sigui millor que aquest que deixem enrere, i es resolguin tots els conflictes.

  

FOTO: El Carrer Nou de Girona, engalanat.

BON NADAL PER A TOTHOM!

 

  En dos dies arribem a Nadal, una festa que té, en diferents parts del Món, diferents formes i tradicions de celebrar-la. 

  Tot i això, hi ha alguns trets comuns; com l'arbre de Nadal o el Pessebre, que representa, aquest darrer, el naixement de Jesús. 

  A ells se n'hi han afegit uns altres; com ara els bastons de caramel, els mitjons a la xemeneia o les anomenades; "corones d'Advent".

  A més d'aquests costums n'hi ha d'altres; com assistir, la nit de Nadal, a la Missa del Gall i altres celebvracions, també religioses, que converteixen el Nadal, juntament amb la Pasqua, en una de les festivitats més importants del Cristianisme.

  De fet, el Nadal no es commemora el mateix dia en tot el Cristianisme, doncs en la branca ortodoxa, que no segueix el calendari Gregorià, si no el Julià, més antic, el Nadal es celebra 13 dies més tard que a la resta del Cristianisme; el 7 de Gener, el dia després del de Reis, essent el dia anterior dia de celebració  de les Vespres, combinada amb la Divina Litúrgia.

  El Nadal també compta amb personatges; com el Pare Noël, també anomenat; "Santa Klaus", un personatge importat.

  Però també n'hi ha de locals; com el tió, a Catalunya, o l'Olentzero al Pais Basc, el Guirria, a Astúries o O Apalpador, a Galícia, tots ells, anteriors al Pare Noël.

  Hi ha moltes fpormes i tradicions de celebrar el Nadal arreu del Món. I, encara que n'hem citat unes quantes, el cert és que n'hi ha moltes més.

    Bon Nadal per a tothom! 

 FOTO: Arbre de Nadal, instal·lat a la Plaça de Catalunya, de Girona.

LA PUBLICITAT ENGANYOSA.

 

    S'acosta el Nadali, amb aquestes dates, arriba la publicitat de joguines que, d'alguna manera, ens presenta com a gran allò que és infinitament petit i, a la inversa, minimitza allò que és immens.

  Deixant de banda altres aspectes, es fa, en ocasions, gairebé impossible calcular o imaginar còm serà aquella joguina que, a la pantalla de la "tele" apareix com a immensa. O còm de gran serà aqurella cinta de córrer que apareix com a "petita" a l'espot publicitari que la promociona.

  I és que, ho volguem o no, la publicitat sempre té tendència a utilitzar tècniques d'imatge; com són les macros per tal de maximitzar quelcom, o els grans angulars, per tal de minimitzar-ho. I, d'aquesta manera, crear-nos una imatge sempre "idealitzada" del producte que ens colen vendre. 

  En ambdós casos, el millor és anar a la boriga i comprovar, de primera ma, quines són les dimensions d'allò que ens anuncien.

 FOTO:  Una joguina molt petita, però que sembla gran, augmentada amb macro. Font: CCMA 3/24.cat

ELS CANVIS EN ELS GUSTOS MUSICALS.

  La setmana passada llegiem en un portal de notícies el fet que una Diputada, no recordo ara de quín partit, reclamava, en Seu Parlamentària, el reguetón, un estil musical importat d'Iberoamèrica, al mateix temps que la mateixa persona deixava, gairebé al nivell del betum, el pop al eue, en un moiment de la Història, hom anomenava; "música lleugera", possiblement per desconeixement del fet que es tractava, senzillament, de pop.

  Si comparem les lletrews del pop amb les del reguetón i els seus germans; el "rap" i el novíssim; "trap", ens adonarem que, contràriament a les lletres "ensucrades" de les cançons d'abans, a les que aquesta Diputada menyspreava, els nous gèneres són, si més no, agressius a més npo poder, masclistes i, en ocasions, hem escoltat lletres d'un mal gust tal que les fan totalment inviables, per exemple, per ser radiadfes.

  Ja sabem que hi ha gustos per a tot. I que, possiblement, si aquesta senyora escolta o llegeix aquest comentari, titllarà el mateix de "promotor de la censura".

  Algú va dir, en un ocasió, que la música d'abans era millor que la d'ara. Certament que ara es fan algunes (comptadíssimes) coses interessants. Però el cert és que la música va cap a estils massa agressius com per ser considerats estils musicals.  

UN MUNDIAL ATÍPIC

   Des del passat diumenge, dia 20, es vé disputant, en aquest cas, a Qatar, el Mundial de Futbol.

  La competició, que es juga cada 4 anys, generalment a l'estiu, quan totes les temporades de Lliga estàn acabades, s'està jugant aquest mes de Novembre i part del Desembre, atès que, en aquesta època, el clima és més benigne en aquelles contrades. 

  Aquest estrany Mundial també té altres particularitats; com que hi haurà dones àrtbitres. Poques, això si, però n'hi haurà tan a la gespa dels estadis de futbol, com també al sistema de videoarbitratge, més conegut com a "VAR".

  Sigui com sigui, el cas és que l'esport-rei té una nova cita amb tots els paisos del Món, que exhibeixen el bo i millor dels seus jugadors, enquadrats en les Seleccions Nacionals.

  I, sense més, i deixant totes les polèmiques del Mundial de banda. Que guany el millor!.

FOTO: L'"skyline" de Doha, capital de Qatar. Font: CCMA-3/24.cat.

NEGACIOMISME PER SISTEMA...O DINERS?

 S'està celebrant aquests dies la Conferpencia; COP-27, en la que hi participen gaireé tots els paisos del Mon, alguns d'ells, representats pels seus caps d'Estato de Govern,  mentre que d'altres hi han enviat senzilles delegacions.

  En aquesta Conferpencia s'està treballant per arribar a acords per evitar un canvi climàtic que, ho volguem o jno, ens està afectant, fins el punt qure, només a Catalunya, ja hi ha 301 municipis amb restriccions d'aigua, per culpa de la sequera que patim.

  Però, per altra banda hi ha una sèie de persones i grups influents que es dediquen a "hackejar", si aixi ho podem considerar, la concienciació col·lectiva obre el fet que el clima està canbviant a marxes forçades.

 Són pràcticament, els mareixos "!hackers" que, en el seu moment, van negar els perjudicis del tabac, per exemple.. I, tot i que no se sap en nom de qui fan la seva egativa tasca, el cert çes que aquestes persones estan aquí, negant una i altra vegada el canvi climàtic, l'escalfament global, que fon glacsewres i asseca rieres, tius i pantans per causa de la mateixa sequera, uns rius i pantans que fan llàsti,ma de veure.

  No sé si aquestes persones s'han passejat pellocs emblemàtics; com els Aiguamolls de Doñana o els de l'Epordà, O qualsevol pantà de la Península Ibèrica, pèr adonar-se que, si no fem quelcom, no anirem bé de capde les maneres.

Foto; "Quan cal que plogui, no plou". Vista del Pantà de Rialb  Fot; CCMA-3/24.CAT.

FOQUES, UNS PREUATS ANIMALS

 

  En époques passades va sorgir, sobre tot al Canadà, una indústria molt activa. Es tracta de la indústria relacionada amb les foques, uns animals semiaquàtics que viuen en zones polars.

  Així, la pell de foca i el greix del mateix animal eren en el passat productes molt preuats.

  Els grups en defensa dels animals i, sobre tot, algúns paisos, entre els que estan els de la UE i també Rússia, han prohibit expressament la importació d'aquests productes. 

  Pel que fa els grups en defensa dels animals, aquests condemnen expressamwnt la crueldat amb que es mata aauests mamífers que, si bé no estan en perill d'extinció, sí que se'n recomana la conservació.

  Per contra, des del Canadà i, més concretament des de la indústria pesquera del bacallà, es demana que se'n cacin per que, segons ells, es mengen el bacallà. Tot i això està científicament provat que la dieta de les foques no és només bacallà, si no que s'alimenten de moltes altres espècies de peix.

  Sigui com sigui, el cert és que no és necessari comprar ni pells, ni greix ni carn, com ara mateix s'està impulsant, d'aquests simpàtics mamífers que, valgui dir-ho, tenen un enemic tan o més poderós que la caça; el canvi climàtic.

FOTO: Dues foques  Font: Viquipèdia