MMS, UN "MEDICAMENT FAKE"

 A poc de saber-se que havia esclatat la pandèmia de la COVID-19,  alguns mitjans es feien rsssò de que un pagès, de la població de Balaguer, a la comarca del Segrià, estava promocionant una substància, anomenada; "MMS", que són les sigles en anglès de; "suplement mineral miraculós"

  Basat en el diòxid de clor, aquest suposat; "remei", que, com diria qui va ser actor i humorista; Joan Capri; "Menys els peus plans, ho cura tot", no és més que el component principal que s'utilitza per la fabricació del lleixiu comercial. Que serveix per a netejar superfícies i el terra, ningú ho posa en dubte.

  Precisament l'any 2020, a poc de declarar-se l'estat d'alarma i, en conseqüència, el confinament general, els impulsors del "remei fake" no van tenir altre acudir que anar a les portes d'una residència de gent gran a fer la seva "performance", de la que les càmeres de la televisió en van ser testimonis.

  El dijous, 17 de Febrer, una plataforma, no se sap ja si informativa  desinformativa, assegurava que; "ens han negat un remei universal", tot referint-se al fet que la substància en qüestió ha estat declarada inútil com a medicament.

  Si bé l'autora del text, que es fa dir; "jurista", defensa el producte amb dents i ungles, el cert és que, donada la perillositat que la seva manipulació comporta, els qui treballen ne la seva elaboració han d'anar molt ben equipats amb mitjans de protecció personal.

  A la vista dels fets i de que, fins i tot, s'han organitzat reunions per a promocionar aquesta substància, inútil com a medicament, sembla que haguem retornat a un passat, en que existien els anomenats; "xerraires", que publicitaven productes que ni tan sols servien per allò que ells mateixos anunciaven.

  FOTO; Alguns flascons de diòxid de clor ("MMS"). Font: ALERTA DIGITAL.

UNA CUA MOOOLT LLARGA

   Falten encara tres mesos, aproximadament, per que es celebri, a Torí, el Concurs d'Eurovisió 2022, al que acudirà, per TVE; Chanel, amb la cançó; "SloMo", una peça al més pur estil de "salsa", que inclou paraules en anglès.

  Un Acadèmic de la RAE assegurava la setmana passada, durant l'entrega del llegat d'Antonio de Nebrija a l'institut Cervantes, que "és molt estrany que la cançó que presenta Espanya a Eurovisió contingui paraules en la "llengua de l'imperi"".

  D'uns anys ençà, Eurovisió ha esdevingut un concurs de cançons que, tot i que són de diferents paisos, estàn interpretades, majoritàriament, en anglès, llevat de les molt comptades excepcions de França, Itàlia, Portugal i, evidentment, Espanya, entre altres pocs.

  Quan es va començar a permetre que les cançons es presentéssin en anglès, allà per l'any 2003, Bèlgica, que presrentava les cançons alternativament en francès i neerlandès, les dues llengües parlades al petit pais, va optar per presentar-ne una en una mena d'estranya; "llengua inventada" que, evidentment, no era cap de les dues llengües parlares al pais.

  De fet, en d'altrtes ocasions hem escoltat barreges de llengües en diverses cançons d'altres paisos. I, certament, ningú, que s'hagi fet públic, s'ha escandalitzat.

  Fa anys, una revista de divulgació científica assegurava que les llengües que es parlaran d'aquí a 100 anys no seran igual que les que es parlen avui. I, possiblement, ja estem anant cap a aquest canvi, sobre tot, mercès a les xarxes socials, doncs els infants i adolescents d'avui parlen ja molt diferent de com es parlava fa 40 ò 50 anys.

XARXES SOCIALS; UNA JUNGLA?

 La darrera setmana de Gener es va celebrar la primera edició d'un ressucitat i rejovenit concurs musical, al que s'ha batejat com a; "Benidorm Fest".

  D'ell va sortir la cantant i cançó que anirà a Eurovisió, que enguany es celebra a Torí. I la guanyadora va ser; Chanel, una cantant nascuda a Cuba, però afincada a Olesa de Montserrat, qui ens presentava una cançó, de títol; "SloMo", a ritme de salsa.

  Les votacions van portar cua. I molta, doncs no només va arribar al Congrés, si no que també va esquitxar RTVE.

  Però, com vam poder compreovar el divendres passat al vespre,  també  ha "esquitxat", i de molt mala manera, tan la guanyadora; Chanel, com Tanxugueiras i els altres participants a l'esdeveniment. I, fins i tot, la portaveu del Jurat de sala.

  Aquesta "esquitxada", va venir a aquestes persones de la ma d'uns mitjans, que són les xarxes socials, creades per relacionar-nos. Però, evidentment, amb tota naturalitat.

  El cert és que la mateixa; Chanel, declarava el divendres a TVE que, degut a les amenaces que ha rebut, ha hagut d'esborrar-se d'una de les més populars xarxes socials.

  Ens pot agradar o no una cançó, una pel·lícula, una novel·la, una obra de teatre, una pintura o una escultura. I podem donar la nostra opinió, també a les xarxes socials. Però el que no hem d'oblidar és que la nostra llibertat acaba on comença la dels demés. I tot es pot fer, des del respecte cap als altres.

CAP A UNA ECONOMIA CIRCULAR

 Ja fa uns anys que, a les nostres poblacions i ciutats, es recullen els residus de forma selectiva.

Així, hi ha contenidors per recollir la matèria orgànica, vidre, plàstic i llauna, paper i cartró i el "rebuig", és a dir, allò que, en teoria, no es pot reciclar de cap manera.

  També una nova llei, que va entrar en vigor l'1 de Gener d'aquest any, obliga els fabricants de dispositius electrònics a oferir tres anys de garantia al consumidor, així com peces de recanvi durant 10 anys, per fer més sostenible la producció i també el consum.

  També s'està fabricant roba, no només a partir de teixits nous; com l'anomenat; "PiñaTex", si no que també s'aprofita roba de segona ma, que es torna a posar en circulació després de rentar-la i recondicionar-la.

  Però, dissortadament, encara queden punts, convertits en autèntics abocadors on podem trobar -hi quantitat de residus, alguns d'ells tan perillosos per la Natura i, sobre tot, pel clima.

 Seria bo que, en tots els àmbits de la nostra societat es tingués en compte que no hi ha un "planeta B" i, en tot el que sigui possible, es recorri a l'economia circular.

UNA "BRETXA" CADA COP MÉS GRAN

 Ja fa uns quants anys que estem immersos en l'anomenada; "Era Digital", un temps en el que tot, o gairebé tot, passa pel filtre de les noves tecnologies.

  I és que, des d'anar al Banc, que s'ha reduït ara a anar al caixer automàtic. I, si volem ser atesos pel  personal de l'entitat, demanar hora a l'Administrador, que ens ha assignat la nostra entitat, fins a canviar-nos d'operadora del gas, la llum o el telèfon o qualsevol gestió que haguem de fer, cal fer-ho mitjançant telèfons, ordinadors, o ara també des del mòbil o una tauleta.

  A la queixa, per part de la gent gran, contra l'autèntica "aprimada" que els bancs han fet,  en reduir dràsticament les oficines, ara cal unir-hi una altra queixa, consistent en que moltes persones grans, que no estan familiaritzades amb les noves tecnologies, ara es troben amb l'inconvenient de no poder fer segons quins tràmits, degut a que, en ocasions, tampoc són senzills de fer. I molt menys per una persona no familiaritzada amb la tecnologia.

  En una coneguda sarsuela canten; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". El cert és que si. I, sobre tot, per aquells que no hi estan familiaritzats, aquest "avançar" és, possiblement, massa ràpid.

    FOTO: Un ordinador

UN COMIAT DEFINITIU

 

Ja fa un temps que, en aquesta secció, ens fèiem ressò del fet que les cabines telefòniques, de les que ja només en queden uns pocs exemplars, tenien els dies comptats.

  L'any 1928, ben aviat farà un segle, va ser inaugurada la primera cabina telefònica a Espanya. En essència era un aparell, que estava ficat dintre d'un caixetí que calia obrir per accedir al dispositiu.

  Durant el segle XX, aquests aparells van ser força utilitzats i, fins i tot, en determinats centres; com ara Hospitals, estacions de tren i aeroports, estaven repartides de manera molt estratègica. I, encara que en un principi funcionaven amb unes fitxes que calia comprar en establiments; com estancs o cafeteries, més tard van començar a funcionar amb monedes.

  L'arribada i popularització dels telèfons mòbils van fer que les cabines caiguessin progrsssivament en l'oblit de manera que, segons reflectia a principis d'aquest mes el mitjà; "Periodista Digital", consultat per aquest programa, més del 88 per cent de persones entrevistadess asseguren no haver utilitzat mai una cabina.

  El cert és que, actualment, les gairebé 15000 cabines que queden per tota Espanya, aniran desapareguent poc a poc del mapa. I, com altres coses que han evolucionat, quedaran com a peces de museu o en la memòria dels qui, en alguna ocasió, les haviem utilitzat anys enrere.

 FOTO: Una típica cabina amb porta. Fonty: PERIODISTA DIGITAL.

L'EURO COMPLEIX 20 ANYS

 

El passat dissabte, dia 1 de Gener, es complia el 20è. aniversari de l'arribada a les nostres mans d'una nova moneda; l'euro.

Tot i que ja des del final dels 90 del passat segle XX, algunes operacions ja es feien de manera virtual en euros, l'arribada de les monedes i bitllets físics d'euro no va fer-se efectiva a Espanya fins a principis de l'any 2002.

De moment, van conviure euros i pessetes, de tal manera que, qui no havia anat al banc a canviar-les, encara podia utilitzar-les. Tot i això, progressivament van anar desapareguent les pessetes de les nostres mans, i ja tot es va fer en euros.

  De fet, alguns paisos de la UE no han volgut entrar mai en aquesta moneda que, d'alguna manera, ens uneix més com a Continent, i no provoca el problema que teniem abans si voliem viatjar a un altre pais, en que haviem de canviar les pessetes per la mone4a oficial del pais de destí.

L'arribada de l'euro va ser; per uns un motiu d'alegria. Però per altres, certament un maldecap, sobre tot, per les persones molt grans, acostumades a calcular tota la vida els preus en pessetes.

  L'euro fa 20 anys, i esperem que en faci molts més.

FOTO: algunes monedes i bitllets d'euros.