ADÉU, CABINES DE TELÈFON!

L'aparició de la telefonia mòbil ha fet que, d'uns anys ençà, les cabines de telèfon hagin passat de ser una peça clau en la vida a ser pràcticament una "peça de museu".

  El cert és que les poques que ja queden a les nostres ciutats i pobles estan gairebé "mortes d'avorriment", doncs gairebé ningú se'n serveix.

  Fa uns dies, un mitjà informatiu digital assegurava que, a Alemanya, aquestes cabines que, en altres temps van ser tan útils, estan emmagatzemades i, segons el mateix digital, estan a disposició de que algun col·leccionista n'arreplegui alguna, sobre tot, de les que eren de color groc, doncs n'hi havia de color groc i de color rosa, segons una foto que el mitjà servia. Pel que fa el preu de cada exemplar aquest no és, ni molt menys, barat, segons el mateix digital, doncs cada una costa uns 600 euros.

  En d'altres paisos sembla que no les han retirat de la circulació. Així, al Regne Unit, les típiques cabines, que segueixen essent de color vermell, han estat transformades en punts per la recàrrega del mòbil o l'ordinador portàtil, a més de ser punts WiFi, mentre que, al Japó, aquestes sembla que han estat convertides en petits aquaris.

  A les nostres ciutats ja en queden poques i sembla que, ben aviat, ja no en quedarà cap doncs fonts de la operadora que ja fa anys les va posar en marxa, assegura que "són deficitàries".

  "La ciència avança que és una barbaritat", tal i com diu un vers d'una sarsuela. I és que, actualment, és força estrany que hi hagi algú que no disposi de telèfon mòbil. I, amb aquesta quantitat de dispositius,  les típiques cabines no hi tenen res a fer.

GUERRA DE SUPEMERCATS

La proliferació que les grans cadenes de supermercats han experimentat en els darrers anys, ha fet que totes, o gairebé totes, estiguin instal·lades a les nostres ciutats i pobles un fet que, en el cas dels pobles, en ocasions ha ofegat el comerç tradicional, el de barri o poble, les botigues de tota la vida on podiem trobar gairebé de tot.

  Aquesta proliferació ha fet que, d'un temps ençà, hagin començat a aparèixer en alguns mitjans, sobre tot als digitals, algunes notícies que, d'alguna manera, són atacs que, de manera rotativa, es van fent contra una o altra cadena de supermercats, com si realment es tractés d'una "guerra" de supermercats.

  El més freqüent en aquesta "guerra" és el fet que, qui la promou, critica diferents aspectes d'una o altra cadena de supermercats, en el que sembla un claríssim intent per enfonsar-les.

  Dissortadament, però, aquestes crítiques no són altra cosa que "fakes", o notícies falses, per tal de despreestigiar una o altra xarxa de supermercats.I, com a tals notícies falses, amb tota certesa solen caure en pou sense fons. I, amb el pas del temps queden tan oblidades que el prestigi de la cadena criticada segueix tan intacta com el primer dia.

"FREE" DE VERFITAT, O DE MENTIDA

En moltes ocasions busquem aplicacions informàtiques per els nostres dispositius per tal de millorar-ne el rendiment o, fins i tot, per realitzar amb ells determinades funcions.

  A Internet hi ha la possibilitat de trobar infinitat d'aplicatius per a diferents usos; des de processadors de text, fins aplicatius d'àudio i vídeo.

  D'ells, n'hi ha de gratuïts, que es poden descarregar sense abonar res a canvi, malgrat que alguns també ens demanin col·laboració, però de manera no obligatòria.

  D'altres se'ns presenten a la web de dscàrrega com a "free", és a dir, gratuïts. En teoria, doncs quan els hem descarregat ens redirigeixen a una segona aplicació que és, evidentment, de facturació tot i que alguns, els menys, ens donen un marge de prova que pot ser de fins un mes.

  Dintre d'aquests "free" de mentida, n'hi ha alguns que, malgrat que ja els hem abonat, ens van traient en pantalla diferents "problemes", quina solució no és altra que seguir demanant-nos diners, amb lo qual resulten ser una mena de "pous sense fons".

  I és que de la mateixa manera que hem de protegir-nos contra atacs de tota mena, haurem d'acabar protegint-nos d'aquells aplicatius "xucladors".

CASTANYES I PANELLETS, AMB CALOR.

  El passat divendres, dia 1 de Novembrfe, era la Festa de Tots Sants una jornada en la que, tradicionalmebnt, no hi manquen les castanyes i els panellets. Anys enrere aquesta festa es celebrava amb un temps realment fred i plujós, que no era gaire adient per sortir a passejar per les Fires que la veina ciutat de Girona celebrava la setmana passada.

  Però d'uns anys ençà el temps ha canviat i, fins i tot, podriem dir que, si no fos per que estem en plena tardor,podriem menjar-nos els panellets i les castanyes  a la platja, un fet que, indubtablement, no té res de normal.

  I és que el canvi que el clima està expoerimentant, de manera lenta però inexorable, ens està portant tardors més "benignes". I, sense cap mena de dubte, això pot suposar un perjudici, sobre rtot per aquelles persones quina salut pot ressentir-se amb aquests canvis tan poc beneficiosos.

ADÉU, BOTIGUETA DEL TRUETA

  Un bon dia de Juny de 1989, un nou servei arribava a l'Hospital Trueta de Girona. Era un locutori, operat per persones amb discapacitat, posades allà per l'associació; MIFAS.

Vint anys després i, sobre tot, mercès a la popularitat que van assolir els mòbils, aquell locutori  "mutava" en una botiga on es podia trobar de tot; des de diaris i revistes a regals  passant, fins i tot, per carregadors pèl mòbil i, darrerament, fins i tot es podia carregar la Targeta Prepagament d'unes 20 o 25 operadores de mòbil diferents.

  A muitjans del mes d'Octubre passat m'arribava la trista notícia de que el dijous,dia 31 d'Octubre dia del "Halloween", per més senyes, aquella botigueta tancava les seves portes, deixant el centre sense quelcom que no tenia cap ànim de lucre, si no que, a més d eproporcionar un sercvei, proporcionava feina a unes persones que, d'altra manera, possiblement non'hauri4en aconseguida.

  És molt trist veure que quelcom que no feia cap mena de nosa, si no un servei, es vegi, per la circumstància que sigui, obligat a marxar sense altra solució.

PLATAFORMES I SALES DE PROJECCIÓ

  Des que es va inventar el cinema, van anar sorgint sales de projecció arreu del Món unes sales que, si bé durant molts anys van ser senzillament sales de projecció de pel·lícules, els avenços tecnològics les han anat fent cada cop més atractives. Així es va passar de l'anomenat; "Cinerama" al cinema amb so envoltant i, finalment, el 3D.

  El divendres, dia 18 d'Octubre, Europa Press publicava una notícia, segons la qual Edward Norton, tot donant resposta a Steven Spielberg, defensava aferrissadament les noves platafgormes de cinema i sèries en "streaming" en fron les sales e projecció de tota la vida.

  Concretament, Norton assegurava que no són les plataformesw, si no les sales de projecció les que destrueixen el cinema.

  Tots hem pogut veure a la petita pantalla pel·lícules que haviem vist anteriorment a les sales en pantalla gran, unes pel·lícules que a la tele i a les pantalles dels orfinadors, considerablement més petites, perden bona part de la seva gràcia.

  A més, el problema d'aquestes plataformes és que, per poder gaudir dels continguts cal estar-hi abonat i, naturalment, pagar una quota. Però en moltes ocasions tampoc s'arriba a abastar el total de continguts que ofereixen, sobre tot per manca de temps.

  De bén segur que aquestes plataformes han contribuit i contribueixen a la desaparició lenta, pèrò continuada, de les sales de cinema, de tal manera que poblacions que abans en tenioen, ara se'n han quedat sense.

  I què passa amb les persones que, per la raó que sigui, no es connecten a aquestes plataformes?. Doncs hauran d'esperar que, en un futur més llunyà que proper, alguna tele aconsegueixi projectar aquests continguts.

INJTEL·LIGÈNCIA NATURAL O ARTIFICIAL?

El cinema de ciència-ficció ens ha portat diversos títols en els que es parla d'una anomenada; "intel·ligència artificial" que, en algunes de les històries, no és més que un sistema de control, tal i com passa, per exemple, a títols com; "La fuga de Logan", "La fortalesa" o "L'illa". en totes elles un sistema de ontrol central fa que tot "funcioni", deixant que la intel·ligènia artificcial sigui una forma d'esclavitzar els humans sota diversos "objectius".

  Però hi ha d'altres títols; com ara; "D.A.R.Y.L.", o; "Intel·ligència Artificial", en aquests dos títols, es mostra un altre aspecte de la incipient intel·ligència artificial que es personalitza en sengles robots d'aspecte pràcticament igual al dels humans.

  Concretament en les dues cintes el protagonista no és altre que un nen robòtic amb dues finalitats completament diferents. Així, mentre en una; (D.A.R.Y.L.) el nen robòtic no és més que un prototip de probable; "soldat perfecte", a l'altr; ("Intel·ligència artificial), el protagonista, també nen robòtic, és creat per ajudar una família quin pare treballa en un centre de programacií i que, teòricament, han perdut un fill.

  De fet ja hi ha alguns intents de robots que ajuden a persones amb discapacitat. I, fins i tot, en un restaurant, ja hi ha algun "cambrer robot".

  Com diu una sarsuela; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". Però la intel·ligència artificial  que ha arribat per quedar-se. Ens ajudara de veritat o, per contra, eliminara llocs de treball?.