El passat diumenge, dia 25 de Novembre, va haver-hi a diferents capitals de paisos de tot el Món, manifestacions en contra del que ja és un dels càncers de la nostra societat; com és la violència masclista.
"Tolerada" en alguns paisos un a les dones se les menysté i arracona d'una manera sistemàtica, emparant-se en creences religioses o pseudo-religioses, la violència masclista provoca nombroses víctimes arreu del Món, tan pel fet que hi ha dones que són impunement assassinades en els anomenars crims d'"honor" (Assassinar algú no porta cap mena d'honor, més aviat al contrari), com també aquelles que estan sotmeses a tota mena de setges, sobre tot, psicològics.
Amb motiu de la celebració del Dia en contra de la violència masclista, es feia pública la macabra estadística de 45 dones, assassinades a tot el territori espanyol, de les que sis ho han estat a Catalunya. També es feia públic que el telèfon per denunciar violència masclista rep una denúncia cada hora.
Contra aquest càncer de la nostra societat només hi ha una teràpia que s'anomena RESPECTE, doncs una dona és, ni més ni menys que una persona digna d'aquest respecte en tota la seva amplitud.
I ja que sempre es donen estadístiques, el cert és que una sola dona maltractada o assassinada ja és massa. I seria una bona notícia que el telèfon, habilitat per denunciar la violència masclista no hagués de rebre cap trucada pel fet que hagués desaparegut la violència masclista.
dimarts, 27 de novembre del 2018
dilluns, 19 de novembre del 2018
MÚSICA A LES BOTIGUES.
Quan entrem en una botiga o supermercat, normalment hi ha música ambiental. Es tracta d'un "fil musical" que les cadenes de grans magatzems, botigues i supermercats posen als seus centres comercials.
En algúns d'ells la música està a un volúm accepotable, i és del tipus "funcional", ja sigui instrumental o cançons, cantades sense estridències.
Però en d'altres i, sobre tot, a les anomenades; "boutiques" de moda, en ocasions la música s'assembla més a la que podriem escoltar en qualsevol discoteca que a música ambiental i funcional. Això passa per que es tracta d'un estil musical més proper al rock o a la música "disco" i que, a més, es reprodueix a un volúm força elevat.
Això mateix passava anys enrere amb les atraccions de les Fires e Girona, que vcan arribar a un acord, tan pel que fa l'estil musical, com el volúm al que la música es reproddueix mentre les atraccions estàn a la capital del Gironès.
Possiblement seria positiu que, d'alguna manera, estigués regulat, si no l'estil musical, sí el volúm al que la música es reprodueix en algunes cadenes de botigues, sobre tot de moda, doncs elsw clients possiblement també ho agraïrien.
En algúns d'ells la música està a un volúm accepotable, i és del tipus "funcional", ja sigui instrumental o cançons, cantades sense estridències.
Però en d'altres i, sobre tot, a les anomenades; "boutiques" de moda, en ocasions la música s'assembla més a la que podriem escoltar en qualsevol discoteca que a música ambiental i funcional. Això passa per que es tracta d'un estil musical més proper al rock o a la música "disco" i que, a més, es reprodueix a un volúm força elevat.
Això mateix passava anys enrere amb les atraccions de les Fires e Girona, que vcan arribar a un acord, tan pel que fa l'estil musical, com el volúm al que la música es reproddueix mentre les atraccions estàn a la capital del Gironès.
Possiblement seria positiu que, d'alguna manera, estigués regulat, si no l'estil musical, sí el volúm al que la música es reprodueix en algunes cadenes de botigues, sobre tot de moda, doncs elsw clients possiblement també ho agraïrien.
dimarts, 13 de novembre del 2018
MÒBILS AMB VIDA BREU
Estem en plena era de la tecnologia, Era Digital, per ser més exactes.
I, amb aquest motiu, disposem de petits aparells que ens permeten fer gairebé de tot, els podem portar a la butxaca i al palmell de la ma.
Els mòbils, que van començar a aparèixer entre els anys 80 i 90 del segle passat, s'han convertit en peça clau de la nostra vida doncs, a més de telefonar, ens permeten enviar missatges de text, fotos que es fan amb el mateix aparell, que incorpora una o més càmeres i, fins i tot, gravar i enviar vídeo i so a més d'actuar d'agenda, despertador, miniordinador, calculadora i algunes altres funcions.
Però igual que la informàtica, els mòbils estan subjectes al "comprar, llençar, comprar", doncs tenen una vida mitjana de dos anys.
Diverses associacions estan demanant que els mòbils durin més de dos anys, que és la durada mitjana dels aparells. Està causada per les actualitzacions i també per la durada de la bateria.
De fet, ja s'ha multat dues marques per culpa del fenòmen, encara que alguns altres fabricants també el practiquen.
Ja sabem que en aquesta vida "tot són números", com molt bé va dir algú. Però els números més positius srien aquells que produïssin aparells de durada superior que farien més sostenible aquesta vida i disminuirien els residus.
I, amb aquest motiu, disposem de petits aparells que ens permeten fer gairebé de tot, els podem portar a la butxaca i al palmell de la ma.
Els mòbils, que van començar a aparèixer entre els anys 80 i 90 del segle passat, s'han convertit en peça clau de la nostra vida doncs, a més de telefonar, ens permeten enviar missatges de text, fotos que es fan amb el mateix aparell, que incorpora una o més càmeres i, fins i tot, gravar i enviar vídeo i so a més d'actuar d'agenda, despertador, miniordinador, calculadora i algunes altres funcions.
Però igual que la informàtica, els mòbils estan subjectes al "comprar, llençar, comprar", doncs tenen una vida mitjana de dos anys.
Diverses associacions estan demanant que els mòbils durin més de dos anys, que és la durada mitjana dels aparells. Està causada per les actualitzacions i també per la durada de la bateria.
De fet, ja s'ha multat dues marques per culpa del fenòmen, encara que alguns altres fabricants també el practiquen.
Ja sabem que en aquesta vida "tot són números", com molt bé va dir algú. Però els números més positius srien aquells que produïssin aparells de durada superior que farien més sostenible aquesta vida i disminuirien els residus.
dilluns, 5 de novembre del 2018
SE'L POT CONSIDERAR ART?
Una cançó que està inclosa en una sarsuela, diu a la seva lletra que; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat".
Aquesta sentència és certa, si tenim en compte que, d'un temps ençà s'està començant a parlar de l'anomenada; "intel·ligència artificial" és a dir, algoritmes informàtics que són capaços de prendre, de manera totalment autònoma, decissions que sempre hem près les persones.Aquests algoritmes ens poden portar al desenvolupament de la robòtica.
Fa pocs dies es feia pública la posada a subhasta, per part d'una popularíssima galeria de la ciutat de Nova York, d'una pintura realitzada amb aquesta tècnica, així com que un comprador anònim, qui va participar a la licitació per telèfon, va pagar-ne 400.000 dòlars.
Impresa sobre tela, l'obra és un retrat d'Edmond de Belamy. I, si ens la mirem d'a prop, la imatge es veu borrosa, com si estigués inacabada.
la pintura no dúu la signatura de cap artista, si no una fòrmula matemàtica.
Els creadors de l'algoritme, una empresa francesa, asseguren que aviat es podran veure més "obres d'art" realitzades amb aquesta nova tècnica.
Però això és art o, senzillament, és com qui fa una fotocòpia i la imprimeix o és com si féssim un retrat-robot d'algú?.
De moment, la polèmica està més que servida.
Aquesta sentència és certa, si tenim en compte que, d'un temps ençà s'està començant a parlar de l'anomenada; "intel·ligència artificial" és a dir, algoritmes informàtics que són capaços de prendre, de manera totalment autònoma, decissions que sempre hem près les persones.Aquests algoritmes ens poden portar al desenvolupament de la robòtica.
Fa pocs dies es feia pública la posada a subhasta, per part d'una popularíssima galeria de la ciutat de Nova York, d'una pintura realitzada amb aquesta tècnica, així com que un comprador anònim, qui va participar a la licitació per telèfon, va pagar-ne 400.000 dòlars.
Impresa sobre tela, l'obra és un retrat d'Edmond de Belamy. I, si ens la mirem d'a prop, la imatge es veu borrosa, com si estigués inacabada.
la pintura no dúu la signatura de cap artista, si no una fòrmula matemàtica.
Els creadors de l'algoritme, una empresa francesa, asseguren que aviat es podran veure més "obres d'art" realitzades amb aquesta nova tècnica.
Però això és art o, senzillament, és com qui fa una fotocòpia i la imprimeix o és com si féssim un retrat-robot d'algú?.
De moment, la polèmica està més que servida.
dimarts, 30 d’octubre del 2018
ESTUDIS UNIVERSITARIS INSÒLITS
Els estudis universitaris poden contenir temàtiques molt variades. I és que, sense anar més lluny, algunes Universitats inparteixen cursos o cicles que ens podrien sonar gairebé a insòlits.
Així, als Estats Units han creat la que anomenen; "Universitat de la Pizza" un centre que, tot i no ser una Escola d'Hostleria i Restauració pròpiament dita, ensenya les tècniques d'elaboració d'aquesta menja d'orígen italià
El cap de setmana pàssat, l'agència EFE feia públic, en el seu apartat de Cultura, que la Univeritat de Calcuta oferira, dins de la seva Facultat de Dret, uns estudis que, aparentment, no tenen res a veure amb la Judicatura ni amb el Dret, doccs s'estudiara l'univers, creat per J. K. Rowling, al voltant de Harry Potrter, al que ja s'anomena; "Porttervers".
Segons una nota de premsa d'aquesta Universitat, recollida per EFE, la Facultat de Dret, que està considerada entre les millors del Món pretén, amb aquest curset optatiu que començara a impartir-se el proper mes de Desembre, que els alumnes apliquin els seus coneixements "sense prejudicis".
De bén segur que aquests no són els únics que poden sonar a insòlits. Sensec cap mena de dubte que n'hi ha d'altres que, encara que no hagin estat fets públics, podrien semblar tan insòlits com aquests.
Així, als Estats Units han creat la que anomenen; "Universitat de la Pizza" un centre que, tot i no ser una Escola d'Hostleria i Restauració pròpiament dita, ensenya les tècniques d'elaboració d'aquesta menja d'orígen italià
El cap de setmana pàssat, l'agència EFE feia públic, en el seu apartat de Cultura, que la Univeritat de Calcuta oferira, dins de la seva Facultat de Dret, uns estudis que, aparentment, no tenen res a veure amb la Judicatura ni amb el Dret, doccs s'estudiara l'univers, creat per J. K. Rowling, al voltant de Harry Potrter, al que ja s'anomena; "Porttervers".
Segons una nota de premsa d'aquesta Universitat, recollida per EFE, la Facultat de Dret, que està considerada entre les millors del Món pretén, amb aquest curset optatiu que començara a impartir-se el proper mes de Desembre, que els alumnes apliquin els seus coneixements "sense prejudicis".
De bén segur que aquests no són els únics que poden sonar a insòlits. Sensec cap mena de dubte que n'hi ha d'altres que, encara que no hagin estat fets públics, podrien semblar tan insòlits com aquests.
dimarts, 23 d’octubre del 2018
UN MUSEU A SUBHASTA?
L'any 2012 neixia, amb tots els honors que es mereixia, el Museu del Rock. S'ubicava al llavors recent construït i inaugurat; "Centre Comercial Les Arenes", un centre comercial guanyat per la ciutat de Barcelona a una ex-plaça de braus.
En ell, i durant un breu temps, doncs sembla ser que va fer fallida, es podien veure diversos objectes, relacionats amb aquest estil musical; com ara guitarres, partitures autògrafes, vestits que van portar diferents protagonistes del gènere i molts discos d'or, plata i platí. Tot forma part de la col·lecció que, durant molts anys, va anar recollint el ja desaparegut periodista musical; Jordi Tardà.
Quan el Museu del Rock va tancar portes les peces van desaparèixer i, durant aquests darrers sis anys, ningú sd'ha recordat ja de la gairebé efímera existència d'un Museu que, de bén segur hauria fet, de seguir existint com a tal, les delícies dels amants d'aquest gènere musical.
El passat dimarts, dia 16 d'Octubre ens assabentyavem, mitjançant els informatius de TV3, del fet que tot aquell material que, a més, està declarat Patrimoni Cultural per las Generalitat, sortira a subhasta i estara a un clic de l'abast dels internautes amb la consegüent desaparició del que podria ser un Museu dedicat al ghènere.
És d'esperar que, qui ho compri, tingui la idea de muntar, un altra cop, el Museu del Rock, tot i que, certament, seria una llàstima que les peces es disperséssin, i un Patrimoni Cultural desaparegués per sempre, com si res hagués passat.
En ell, i durant un breu temps, doncs sembla ser que va fer fallida, es podien veure diversos objectes, relacionats amb aquest estil musical; com ara guitarres, partitures autògrafes, vestits que van portar diferents protagonistes del gènere i molts discos d'or, plata i platí. Tot forma part de la col·lecció que, durant molts anys, va anar recollint el ja desaparegut periodista musical; Jordi Tardà.
Quan el Museu del Rock va tancar portes les peces van desaparèixer i, durant aquests darrers sis anys, ningú sd'ha recordat ja de la gairebé efímera existència d'un Museu que, de bén segur hauria fet, de seguir existint com a tal, les delícies dels amants d'aquest gènere musical.
El passat dimarts, dia 16 d'Octubre ens assabentyavem, mitjançant els informatius de TV3, del fet que tot aquell material que, a més, està declarat Patrimoni Cultural per las Generalitat, sortira a subhasta i estara a un clic de l'abast dels internautes amb la consegüent desaparició del que podria ser un Museu dedicat al ghènere.
És d'esperar que, qui ho compri, tingui la idea de muntar, un altra cop, el Museu del Rock, tot i que, certament, seria una llàstima que les peces es disperséssin, i un Patrimoni Cultural desaparegués per sempre, com si res hagués passat.
dimarts, 16 d’octubre del 2018
UN RETORN "POST MORTEM"
Fa un temps, parlant sobre gustos musicals amb un amic, aquest em manifestava que prefereix escoltar enregistraments de cantants i músics que "ja no hj són", tot referint.se a aquells que ja ens han deixat.
I és que quan els creadors se'n van la seva obra és el que ens deixen com a llegat per que en gaudim.
Però les noves tecnologies permeten que, per exemple, tot i que els ABBA ja no existeixin com a banda, un Museu, dedicat a ells a Estocolm, ens permeti cantar al costat dels hologrames d'Agnetha, Benny, Björn i Frida com si realment estiguéssin allà reunits.
Segons informava l'agència EP el pàssat dia 15 d'Octubre, sembla que aquesta mateixa tecnologia, que ja ha estat emprada per donar vida a artistes; com Roy Orbison, ara s'utilitzara per retornar als escenaris, ni més ni menys que Amy Winehouse (Londres, 14 setembre 1963-23 Juny 2011).
Segons la crònica d'agència, sembla ser que tal iniciatia parteix del pare de l'artista; Mitch Winehouse. L'espectacl que s'estrenara aquest proper any 2019, donara la volta al Món, i no és altra cosa que una iniciativa per tal de recollir fons per la Fundació que dúu el nom de l'artista, que ens deixava prematurament als 27 anys. La iniciativa és per ajudar persones que hagin caigut en el consúm de substàncies estupefaents.
Sembla que hi ha divisió d'opinions sobre el fet de retornar a l'escenari, en forma d'holograma, arrtistes ja deasaoareguts. Fins i tot, a la mateixa crònica es cita el fet que hi ha diversos artistes que npo ho veuen massa de bon ull.
I és que, en ocasions, tota feina és poca pe rajudar aquestes persones que abusen de les substàncies estupefaents. I, si aquest espectacle, que durara entre 75 i 115 minuts, ha de contribuïr a ajudar aquestes persones. Benvingut sigui.
I és que quan els creadors se'n van la seva obra és el que ens deixen com a llegat per que en gaudim.
Però les noves tecnologies permeten que, per exemple, tot i que els ABBA ja no existeixin com a banda, un Museu, dedicat a ells a Estocolm, ens permeti cantar al costat dels hologrames d'Agnetha, Benny, Björn i Frida com si realment estiguéssin allà reunits.
Segons informava l'agència EP el pàssat dia 15 d'Octubre, sembla que aquesta mateixa tecnologia, que ja ha estat emprada per donar vida a artistes; com Roy Orbison, ara s'utilitzara per retornar als escenaris, ni més ni menys que Amy Winehouse (Londres, 14 setembre 1963-23 Juny 2011).
Segons la crònica d'agència, sembla ser que tal iniciatia parteix del pare de l'artista; Mitch Winehouse. L'espectacl que s'estrenara aquest proper any 2019, donara la volta al Món, i no és altra cosa que una iniciativa per tal de recollir fons per la Fundació que dúu el nom de l'artista, que ens deixava prematurament als 27 anys. La iniciativa és per ajudar persones que hagin caigut en el consúm de substàncies estupefaents.
Sembla que hi ha divisió d'opinions sobre el fet de retornar a l'escenari, en forma d'holograma, arrtistes ja deasaoareguts. Fins i tot, a la mateixa crònica es cita el fet que hi ha diversos artistes que npo ho veuen massa de bon ull.
I és que, en ocasions, tota feina és poca pe rajudar aquestes persones que abusen de les substàncies estupefaents. I, si aquest espectacle, que durara entre 75 i 115 minuts, ha de contribuïr a ajudar aquestes persones. Benvingut sigui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)