Fa uns dies saltava als mitjans la polèmica al voltant d'uns pares que se les veuen complicades al Registre Civil, només pel fet que volen que el seu nadó es digui "Lobo", un nom que, a més de ser el d'8un animal, era el pseudònim d'un cantant que trionfava allà pels anys 70 del passat segle XX.
El cert és que, tot i que hi ha llibertat per posar als nadons el nom que volguem, també hi ha unes excepcions que, en menor o major quantitat, existeixen arreu del Món, tot i que en alguns paisos són més aquestes restriccionsn que en altres.
Si bé és cert que, amb la migració, ja comencem a veure persones que duen noms força inversemblants, possiblement no tindria cap sentit que, a casa nostra, poséssim, per exemple, "Fanta" , que és un nom de porocedència africana, a una nena (Aquí és una beguda refrescant), o "Yahoo", a un nen (Si bé als Estats Units n'existeix alguns, és el nom d'una empresa).
I, tornant a la polèmica de "Lobo", llegia el dia 3 d'Agost passat un post a Twitter, escrit per un líder polític, en el que ell trobava "bonic" el nom de Lobo. Cerrtament que aquesta persona no és pas que tingui massa credibilitat, si tenim en compte les seves idees.
Si bé és cert que hi ha dones que es diuen Paloma, algunes de bén conegudes; com ara Paloma Gómez-Borrero, qui va ser corresponsal de TVE a Roma durant anys. O Paloma San Basilio, una de les millors cantants del final del passat segle XX i primera dècada del present, aquest és un nom perfectament acceptat.
De fet, la llei assegura que, el que no es pot, és posar noms que puguin ser ofensius, i segurament que el que interpreten els encarregats del Registre Civil és aquesta legislació al peu de la lletra per negar-los la inscripció del nadó comk a "Lobo". I, certament, seria un on embolic que comencéssin a aparèixer "Goku", "Pikatxu" o d'altres noms que, en definitiva, són de la ficció o pseudònims que, en més d'una ocasió, podrien sembrar confusions.
dimecres, 3 d’agost del 2016
divendres, 22 de juliol del 2016
qUAN UN POLÍTIC S'HA BEGGUT L'ENTENIMENT
Una cançó del sempre imprevisible; Jaume Sisa afirma que "si es convoquen les Eleccions, hi ha un concuirs, per tal d'esbrinar quin polític ensenya el plumero més gros".
No estem, precisament, en període electoral, doncs es varen celebrar el pasat 26 de Juny. Tot i això, no costa gauire escoltar algunes declaracions de polítics o, en aquest cas, d'un professor d'Universitat que ha decidit canviar les aules i els estudiants per la política.
Eas tracta del líder de "Podemos", el partit morat, com ja se'l coneix. Una persona que més li valderia romandre callat abans de deixzar anar tonteries com les que tot sovint proclama als quatre vents.
És molt conegut que el senyor en qüestió no és gaire amic dels periodistes. I, si es tracta dfe dones periodistes, el problema s'agreuja encara més.
Fa pocs dies, la plataforma "Periodista Digital" es feia ressó d'unes paraules del líder podemita, en les que textualment amenaçava una coneguda presentadora que, fins fa poc, presentava el magazine dels matins a TVE, de "fuetejar-la fins que sagnés".
És realment indignant que un polítkic que, a més, aspira a governar, es pronuicïi de tal manera en contra, no només de les dones periodistres, si no de totes en general, un fet que concvwerteix aquest polñítioc en molt poc creïble.
I és que, si el que vol ´és governar, li recomanaria que, abans de presentar-se a les Eleccions, vagi a escola, a aprendre a ser un bon ciutadà.
No estem, precisament, en període electoral, doncs es varen celebrar el pasat 26 de Juny. Tot i això, no costa gauire escoltar algunes declaracions de polítics o, en aquest cas, d'un professor d'Universitat que ha decidit canviar les aules i els estudiants per la política.
Eas tracta del líder de "Podemos", el partit morat, com ja se'l coneix. Una persona que més li valderia romandre callat abans de deixzar anar tonteries com les que tot sovint proclama als quatre vents.
És molt conegut que el senyor en qüestió no és gaire amic dels periodistes. I, si es tracta dfe dones periodistes, el problema s'agreuja encara més.
Fa pocs dies, la plataforma "Periodista Digital" es feia ressó d'unes paraules del líder podemita, en les que textualment amenaçava una coneguda presentadora que, fins fa poc, presentava el magazine dels matins a TVE, de "fuetejar-la fins que sagnés".
És realment indignant que un polítkic que, a més, aspira a governar, es pronuicïi de tal manera en contra, no només de les dones periodistres, si no de totes en general, un fet que concvwerteix aquest polñítioc en molt poc creïble.
I és que, si el que vol ´és governar, li recomanaria que, abans de presentar-se a les Eleccions, vagi a escola, a aprendre a ser un bon ciutadà.
dimecres, 13 de juliol del 2016
LA NO-FESTA I LA DIGNITAT
El dissabte, 9 de Juliol, moria cornejat un jove matatoros (Matador, com molt bé els defineixen en anglès).
Tal fet que ha donat la volta al Món, doncs des de diversos canals informatius internacionals se'n van fer ressó sense entrar en més detalls, ha provocat a noivell espanyol moltes declaracions, algunes d'elles, fins i tot força fora de context.
La mateixa setmana posterior als fets, un mitjà digital tractava de "gentussa" els animalistes que, segons el cronista, havien "celebrat" la mort del torero. El cert és que no hem de celebrar cp mort, doncs tota mort és un fet prou trist com per lamentar-la.
El dimecres, dia 13, llegia en un altre moitjà digital unes declaracions d'un d'aquells capellans , ancorat segurament en l'obsoletíssim "nacional-catolicisme", en les que, de manera quàsi insultant, atorgava més valor a la vida del torero que a la de qualsevol altra persona, concretament es referia als "rojos", terme que s'emprava durant la Guerra Civil Espanyola per designar, ni més ni menys que als republicans.
Sembla que en aquest pais tothom vol polititzar les coses. I, contràriament al que el capellà diu, la vida de qualsevol persona té el mateix valor, sense mirar-ne ni la filiació pòlítica ni la procedència
D'altrra banda, aquest religiós atorga al toreig la categoria d'"art", "tradició" i "geni espanyol", en una mena de defensa delirant de quelcom que, ni és art, ni té rs a veure amb el geni, doncs no deixa més que la mort, després de martiritzar-lo, d'un pobre toro que, en ocasions, es defensa com a "avís per a navegants".
Posem les coses al seu lloc. Donar quatre cops de capot a un toro i tornar-lo boig per acabar matant-lo, certament que ni és art, ni és cultura ni és, evidentment, geni.
El geni espanyol cal buscar-lo en els escriptors, pintors, músics, arquitectes, metges, investigadors i altres persones que han fet i fan quelcom per la societat, no precisament en el martiri animal. A més, podem fer FESTA sense maltractar animals..
Tal fet que ha donat la volta al Món, doncs des de diversos canals informatius internacionals se'n van fer ressó sense entrar en més detalls, ha provocat a noivell espanyol moltes declaracions, algunes d'elles, fins i tot força fora de context.
La mateixa setmana posterior als fets, un mitjà digital tractava de "gentussa" els animalistes que, segons el cronista, havien "celebrat" la mort del torero. El cert és que no hem de celebrar cp mort, doncs tota mort és un fet prou trist com per lamentar-la.
El dimecres, dia 13, llegia en un altre moitjà digital unes declaracions d'un d'aquells capellans , ancorat segurament en l'obsoletíssim "nacional-catolicisme", en les que, de manera quàsi insultant, atorgava més valor a la vida del torero que a la de qualsevol altra persona, concretament es referia als "rojos", terme que s'emprava durant la Guerra Civil Espanyola per designar, ni més ni menys que als republicans.
Sembla que en aquest pais tothom vol polititzar les coses. I, contràriament al que el capellà diu, la vida de qualsevol persona té el mateix valor, sense mirar-ne ni la filiació pòlítica ni la procedència
D'altrra banda, aquest religiós atorga al toreig la categoria d'"art", "tradició" i "geni espanyol", en una mena de defensa delirant de quelcom que, ni és art, ni té rs a veure amb el geni, doncs no deixa més que la mort, després de martiritzar-lo, d'un pobre toro que, en ocasions, es defensa com a "avís per a navegants".
Posem les coses al seu lloc. Donar quatre cops de capot a un toro i tornar-lo boig per acabar matant-lo, certament que ni és art, ni és cultura ni és, evidentment, geni.
El geni espanyol cal buscar-lo en els escriptors, pintors, músics, arquitectes, metges, investigadors i altres persones que han fet i fan quelcom per la societat, no precisament en el martiri animal. A més, podem fer FESTA sense maltractar animals..
dilluns, 6 de juny del 2016
DE PUBLICITAT A ESTORB
ja fa anys que estem essent materialment "bmbardejats" per la publicitat, un "mal necessari", si ens ho mirem des del fet que, mercès a ella, el diari surt més bé de preu, i escoltar la ràdio o veure la televisió és gratuït.
Internet no es lliura del bnombardeig publicitari, i moltes pàgines estàn materialment patrocinades per diferents anunciants que, en algún moment de la navegació, ens mostres, a manera de pàgina emergent uns, a manera de faldó els altres, el seu reclam publicitari que, un cop vist, generalment ens dona la possibilitat de tancar-lo i oblidar-nos d'allò que ens han anunciat.
Però ja fa uns dies que, en un portal informatiu molt conegut, una també molt coneguda martca de cotxes insereix un d'aquests anuncis que, per a més senyes, no només ocupa mitja pantalla, si no que ni tan sols dona a l'internauta la possibilitat de desfer-se de l'"adware" un cop vist el misswtge.
I és que, a més d'ocupar la meitat de la pantalla, aquesta multinacional de l'automkòbil insisteix a mostrar-nos un vídeo promocional sobre el cotxe, com empenyent-nos a anar al Concessionari a demanar-ne un.
Necessària o no, la publicitat és aquí. Però el que no es pot pretendre és que, en lloc de deixar-nos veure allò que ens interessa de la pàgin que estem veient, ens refreguin pels nassos, sense possibilitat de cancel·lació, la publicitat d'un cotxe que, probablement, mai no ens comprarem per la raó que sigui.
Internet no es lliura del bnombardeig publicitari, i moltes pàgines estàn materialment patrocinades per diferents anunciants que, en algún moment de la navegació, ens mostres, a manera de pàgina emergent uns, a manera de faldó els altres, el seu reclam publicitari que, un cop vist, generalment ens dona la possibilitat de tancar-lo i oblidar-nos d'allò que ens han anunciat.
Però ja fa uns dies que, en un portal informatiu molt conegut, una també molt coneguda martca de cotxes insereix un d'aquests anuncis que, per a més senyes, no només ocupa mitja pantalla, si no que ni tan sols dona a l'internauta la possibilitat de desfer-se de l'"adware" un cop vist el misswtge.
I és que, a més d'ocupar la meitat de la pantalla, aquesta multinacional de l'automkòbil insisteix a mostrar-nos un vídeo promocional sobre el cotxe, com empenyent-nos a anar al Concessionari a demanar-ne un.
Necessària o no, la publicitat és aquí. Però el que no es pot pretendre és que, en lloc de deixar-nos veure allò que ens interessa de la pàgin que estem veient, ens refreguin pels nassos, sense possibilitat de cancel·lació, la publicitat d'un cotxe que, probablement, mai no ens comprarem per la raó que sigui.
dimarts, 24 de maig del 2016
UN CONCURS AMB CUA
El dissabte, 14 de Maig passat, es va celebrar a Estocolm la 61a. edició del Concurs Musical d'Eurovisió, una competició nascuda l'any 1956, amb la finalitat de mantenir unida Europa mitjançant aquest llenguatge universal que és la música.
Si bé en algunes ocasions hi havia hagut polèmica, possiblement mai n'hi havia haguda tanta com en l'edició d'enguanty.
De bonea a primeres, Espanya ja no cantava en castellà, com era costúm des de 1961, quan TVE va pujar al carro d'Eurovisió. Però, setmanes abans del concurs, l'organuització incloia la ikurriña entre les bandeses prohibides, situant l'ensenya basca a l'alçada de les de Palestina, Kóssovo o el DAESH, lo qual va provocar protestes a Euskadi i obligava la organització a recvtificar.
El següent fet era la victòria in extremis de la representant ucraïnersa que, curiosament, no cantavas en anglès, si no en tàrtar. La cançó, que no va agradar Rússia, recordava la deportació dels tàrtars, ordenada per Stalin l'any 1944, quin número donava títol al tema.
Aquesta victòria va impulsar un ciutadà armeni a demanar, mitjançant una recollida de signatures a través del portal; "Change.org", per enviar-les a la organmització en sol·licitud de revisió dels resultats. En va aconseguri més de 300.000.
Però el súmmum per Espanya arribava el dilluns, 23 de Maig passat, quan un ciutadà demanava a TVE que aclarís quan havia costat anar a Eurovisió.
Algú em deia fa un temps quie la televisió eastà considerada com un "bé de primera necessitat". Llavors; Quín sentit té preguntar-se pel cost d'una cosa que es fa un cop l'any, quan hi ha altres programes, i no de la "tele" pública que, de bén segur, ultrapassen en escreix el que va costar-li a TVE anar a Eurovisió?.
Si bé en algunes ocasions hi havia hagut polèmica, possiblement mai n'hi havia haguda tanta com en l'edició d'enguanty.
De bonea a primeres, Espanya ja no cantava en castellà, com era costúm des de 1961, quan TVE va pujar al carro d'Eurovisió. Però, setmanes abans del concurs, l'organuització incloia la ikurriña entre les bandeses prohibides, situant l'ensenya basca a l'alçada de les de Palestina, Kóssovo o el DAESH, lo qual va provocar protestes a Euskadi i obligava la organització a recvtificar.
El següent fet era la victòria in extremis de la representant ucraïnersa que, curiosament, no cantavas en anglès, si no en tàrtar. La cançó, que no va agradar Rússia, recordava la deportació dels tàrtars, ordenada per Stalin l'any 1944, quin número donava títol al tema.
Aquesta victòria va impulsar un ciutadà armeni a demanar, mitjançant una recollida de signatures a través del portal; "Change.org", per enviar-les a la organmització en sol·licitud de revisió dels resultats. En va aconseguri més de 300.000.
Però el súmmum per Espanya arribava el dilluns, 23 de Maig passat, quan un ciutadà demanava a TVE que aclarís quan havia costat anar a Eurovisió.
Algú em deia fa un temps quie la televisió eastà considerada com un "bé de primera necessitat". Llavors; Quín sentit té preguntar-se pel cost d'una cosa que es fa un cop l'any, quan hi ha altres programes, i no de la "tele" pública que, de bén segur, ultrapassen en escreix el que va costar-li a TVE anar a Eurovisió?.
dimecres, 18 de maig del 2016
NOVA FACILITAT, NOVA POLÈMICA
J fa temps que s'està parlant d'uns aplicatius que permeten, sobre tot des del mòbil, transmetre en directe imatge i so de la mateixa manera que una unitat mòbil de televisió ho faria.
Els aplicatius solen anar lligats a xarxes spocials. I, hores d'ara, el més popular és l'anomenat; "Periscope", des de quina plataforma podem transmetre, en viu i en directe,m una vivència, com per exemple la visita s un monument històric, la trobada amb un amic o familiar o qualsevol altra vivència, que podem compartir amb els nostres contactes.
Com tota xarxa social, però, aquestes plataformes tenen el seu "costat fosc", consistent en que, de la mateixa manera que podem transmetre totes les coses que he anomenat abans, també es poden transmetre altres fets que, la veritat sigui dita, nosón gens desitjables.
A tall de curiositat, a laXina han prohibit transmetre mitjançant aquestes plataformes l'acció de menjar plàtans, sota l'absurda idea de que pot suggerir "pornografia".
Perpò lluny d'aquesta annècdota que al nostre Món Lliure podriem considerar gairebé infantil, el cdert és que ja s'han transmès fets més greus amb l'ajut d'aquestes plataformes; des d'insults cap el seu eltrenador, per part d'un jugador del PSG, fins el suïcidi en directre d'una noia francesa, passant per altres fets de molta gravetat que ja han fet despertar la polèmica sobre unes plataformes que, segons sembla, no tenen cap mena de moderador o controlador.
I és que ja en alguna ocasió hem plantejat la possibilitat d'implantar un document acreditatiu de que s'està preparat per utilitzar les noves tecnologies. No sera ara el moment?
Els aplicatius solen anar lligats a xarxes spocials. I, hores d'ara, el més popular és l'anomenat; "Periscope", des de quina plataforma podem transmetre, en viu i en directe,m una vivència, com per exemple la visita s un monument històric, la trobada amb un amic o familiar o qualsevol altra vivència, que podem compartir amb els nostres contactes.
Com tota xarxa social, però, aquestes plataformes tenen el seu "costat fosc", consistent en que, de la mateixa manera que podem transmetre totes les coses que he anomenat abans, també es poden transmetre altres fets que, la veritat sigui dita, nosón gens desitjables.
A tall de curiositat, a laXina han prohibit transmetre mitjançant aquestes plataformes l'acció de menjar plàtans, sota l'absurda idea de que pot suggerir "pornografia".
Perpò lluny d'aquesta annècdota que al nostre Món Lliure podriem considerar gairebé infantil, el cdert és que ja s'han transmès fets més greus amb l'ajut d'aquestes plataformes; des d'insults cap el seu eltrenador, per part d'un jugador del PSG, fins el suïcidi en directre d'una noia francesa, passant per altres fets de molta gravetat que ja han fet despertar la polèmica sobre unes plataformes que, segons sembla, no tenen cap mena de moderador o controlador.
I és que ja en alguna ocasió hem plantejat la possibilitat d'implantar un document acreditatiu de que s'està preparat per utilitzar les noves tecnologies. No sera ara el moment?
dimecres, 11 de maig del 2016
QUAN ALGÚ PREDFICA EL QUE NO CREYU
La descoberta dels anomenats "papers de Panamà", ha posat negre sobre blanc de moltíssims fraus fiscals, molts d'ellls comesos per persones de qui ni tan sols se sospitava que actuéssin d'aquesta manera.
El darrer dels casos que s'han donat és el de dos actors espanyols que, en un moment donat, ens donàven lliçons a través d'un spot publicitatri institucuional a la televisió, precisament durant la campanya de la Declaració de la Renda, en el que ells mateixos ens convifdaven, com a contribuents, a marcar amb una "X" la casella d'aportacions solidàries.
La sortida a la llum del cas ha commocionat tota Espanya, donada la popularitat dels dos actiors, als que hem vist en multitud de pel·lícules i, fins i trot, en alguna que altra sèrie
Resulta inxcreïble el fet que prediquéssin amb un exemple que ells ni tan sols complien, malgrat la "cara bonica" que hi posaven.
I és que hi ha molts personatges que segueixen allò de "Feu el que jo us digui, operò no feu el que jo faig". Això en el sentit de que ells sembla que tinguin un oprivilegi per saltar-se "a la torera" les normes.
El darrer dels casos que s'han donat és el de dos actors espanyols que, en un moment donat, ens donàven lliçons a través d'un spot publicitatri institucuional a la televisió, precisament durant la campanya de la Declaració de la Renda, en el que ells mateixos ens convifdaven, com a contribuents, a marcar amb una "X" la casella d'aportacions solidàries.
La sortida a la llum del cas ha commocionat tota Espanya, donada la popularitat dels dos actiors, als que hem vist en multitud de pel·lícules i, fins i trot, en alguna que altra sèrie
Resulta inxcreïble el fet que prediquéssin amb un exemple que ells ni tan sols complien, malgrat la "cara bonica" que hi posaven.
I és que hi ha molts personatges que segueixen allò de "Feu el que jo us digui, operò no feu el que jo faig". Això en el sentit de que ells sembla que tinguin un oprivilegi per saltar-se "a la torera" les normes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)