Fa unes poques setmans que apareixia un nou mitjà informatiu, de títol; "El Nacional". Es tracta d'un mitjà en català, encara que ofereix la possibilitat, amb un sol cop de click, de llegir-lo en llengua castellana, exemple pràctic de que el bilingüisme no "mata", com algúns pretenen.
A la publicació hi apareixia fa molt pocs dies, i en l'apartat de Cultura, un d'aquells curiosos articles que algú que hagi estudiat Història, i sobre tot, Història de l'Art i la Literatura, no sap gairebé per on agafar-lo.
En ell es diu que Miguel de Cwervantes, qui va néixer i morir a l'actual Comunitat de Madrid, era la mateixa persona que un tal Josep-Miquel Sirvent o Servent, de la localitat alacantina de Xixona
A aquesta grolleria, l'autor n'hi afgfeix una altra de molt més gruixida, consistent en preguntar-se si Cervantes i el gran dramaturg anglès; William Shakespeare, dels que resulta complir-se enguany ekl 400 aniversari de la mort,eren la mateixa persona una suposició que, la veritat, no s'aguantra per enlloc.
Podem acceptar que un infant, quan a l'escola veu per primera vegada un mapa i no sap identificar el lloc on viu,o el lloc d'on vé, sobre trot si no havia estat abans escolaritzat.
Però el que és inacceptable és que, en lloc d'explicar en català la Història, tal i com va ser, hi hagi qui es dediqui a atribuïr catalanitat a qui, ni de bon tros, va viure a la nostra terra.
Probablement Cervantes sí que sabia ón ´és Barcelona, si tenim en compte que va ser militar de la Marina d'aquella època. Però segur quwe Shakespeare, a la seva Anglaterra natal, ni tan sols sabia que exiastreix una llengua, anomenadaq Català
dimecres, 27 d’abril del 2016
dimecres, 13 d’abril del 2016
LA GRAN DIFERÈNCIA
Fa pocs dies llegia en un mitjà digittal un estrany informe, elaborat per un anomenat; "Grup KOINÉ". En ell,el grup arribava a la conclusió de que, en una situació de cooficialitat bilingüe a Catalunya en cas d'independència, s'acabaria considerant el català com una llengua prescindible.
De fet, les conclusions de l'informe estàn molt lluny sde complir-se, sobre tot si tenim en ciompte que el català està viu i bén viu. I no en và, molts mitjans de comunuicació de casa nostra es valen, precisament d'aquesta llengua, per tal de difondre la informació a més de, a diferència del que passava en temps de Franco, a l'escola també es pot aprendre la nostra llengua, paral·lelament amb l'aprenentatge dekl castellà.
Però a casa nostra també es disposa de mitjans bilingües que, tan s'adrecen als catalanoparlants, com als no-catalanoparlants, així com també de mitjans que parlen només en castellà.
En aquest sentit, podem dir que en temps paassats la gent parlava el català tot utilitzant paraules que eren més pròpies del castellà, lo qual feia que la nosttra llenguia semblés més una mena d'amalgama entre el català i el castellà que res més. Fins i tot recordo haver conegut fa uns anys a Barcelona una família d'Euskadi que, si bé amb mi parlaven en castellà, entre ells es comunicaven en una mena d'"euskeñol"que, tal i com ells mateixos em van explicar, no era més que una altra amalgama de les dues llengües, donat el desconeixwement que molta gent tenia de bona part del vocabulari de l'euskera.
Segons es pot obvservar, el català gaudeix actualment de molt bona salut, i convuiu perfectament amb el castellà, així com amb les altres 298 llengües nouvingudes, totes elles parlades a nivell familiar, si bé els parlants s'adrecven a nosaltrtes en un castellà més o menys entendible.. Però la veritat siggui dita, tampoc els podem demanar més.
I és que, a la vista de tanta polèmica, hom arriba a la conclusió de que no és el pobnle,, si no els polítics, els qui ho emboliquen tot, creant tanta polèmica com els sigui possible.
De fet, les conclusions de l'informe estàn molt lluny sde complir-se, sobre tot si tenim en ciompte que el català està viu i bén viu. I no en và, molts mitjans de comunuicació de casa nostra es valen, precisament d'aquesta llengua, per tal de difondre la informació a més de, a diferència del que passava en temps de Franco, a l'escola també es pot aprendre la nostra llengua, paral·lelament amb l'aprenentatge dekl castellà.
Però a casa nostra també es disposa de mitjans bilingües que, tan s'adrecen als catalanoparlants, com als no-catalanoparlants, així com també de mitjans que parlen només en castellà.
En aquest sentit, podem dir que en temps paassats la gent parlava el català tot utilitzant paraules que eren més pròpies del castellà, lo qual feia que la nosttra llenguia semblés més una mena d'amalgama entre el català i el castellà que res més. Fins i tot recordo haver conegut fa uns anys a Barcelona una família d'Euskadi que, si bé amb mi parlaven en castellà, entre ells es comunicaven en una mena d'"euskeñol"que, tal i com ells mateixos em van explicar, no era més que una altra amalgama de les dues llengües, donat el desconeixwement que molta gent tenia de bona part del vocabulari de l'euskera.
Segons es pot obvservar, el català gaudeix actualment de molt bona salut, i convuiu perfectament amb el castellà, així com amb les altres 298 llengües nouvingudes, totes elles parlades a nivell familiar, si bé els parlants s'adrecven a nosaltrtes en un castellà més o menys entendible.. Però la veritat siggui dita, tampoc els podem demanar més.
I és que, a la vista de tanta polèmica, hom arriba a la conclusió de que no és el pobnle,, si no els polítics, els qui ho emboliquen tot, creant tanta polèmica com els sigui possible.
dimecres, 6 d’abril del 2016
...I AL SETÈ DIA, A DORMIR
GironaIn és elnom d'un aplicatiu per a telèfon mòbil, descarregable tan des del Google Play com, se suposa, des de l'Appstore d'Apple.
En ella es poden consultar multitud d'aspectes de la ciutat de Girona; per exemple podem saber quins són els millors restaurants, ón anar de compres, els monuments i recorreguts, per tal de visitar el Barri Antic de la ciutat, i d'akltres aspectes; com informació dels diferents Festivals i Fires que la ciutat organitza.
Un dels apartats de l'aplicatiu és una magnífica pàgina web sobre els horaris dels autobusos. Però és una pàgina amb evidents mancances, doncs d'algunes de les libnies, ni tan sols n'apareix informació horària una informació que,. de dilluns a dissabte, sí que apareix en d'altres linies.
Però quan arriba el diiumenge, aquesta informació desapareix materialment de l'aplicatiu, de tal manera que, si agafem una de les linies de les que a diari es serveix informació, i volem saber a quina hora surt l'autobús de la parada mñes propera a casa nostra, aquesta consulta es torna inútil, doncs obtenim la lacònica resposta; "Dades no disponibles".
Tal fenòmen no passa a d'altres capitals de província o Comunitat Autònoma de la resta d'Espanya, on també es disposa de linies urbanes d'autobús, quins horaris també es poden consultar mitjançant aplicatiu telefònic que, contràriament al que passa aqui, en aquelles ciutats s'informa el diumenge de la mateixa manera que es fa cada dia, això si, tenint en compte la freqüènia de pas, que també és de cada mitja hora els dissabtes i una hora els diumenges i festius.
Se suposa que no és tan complicat fer que l'aplicatiu de GironaIn informi, no només dels horaris diaris de totes les linies, si no també dels de diumenges i festius, òbviament, de les linies que funcionin aquests dies.
En ella es poden consultar multitud d'aspectes de la ciutat de Girona; per exemple podem saber quins són els millors restaurants, ón anar de compres, els monuments i recorreguts, per tal de visitar el Barri Antic de la ciutat, i d'akltres aspectes; com informació dels diferents Festivals i Fires que la ciutat organitza.
Un dels apartats de l'aplicatiu és una magnífica pàgina web sobre els horaris dels autobusos. Però és una pàgina amb evidents mancances, doncs d'algunes de les libnies, ni tan sols n'apareix informació horària una informació que,. de dilluns a dissabte, sí que apareix en d'altres linies.
Però quan arriba el diiumenge, aquesta informació desapareix materialment de l'aplicatiu, de tal manera que, si agafem una de les linies de les que a diari es serveix informació, i volem saber a quina hora surt l'autobús de la parada mñes propera a casa nostra, aquesta consulta es torna inútil, doncs obtenim la lacònica resposta; "Dades no disponibles".
Tal fenòmen no passa a d'altres capitals de província o Comunitat Autònoma de la resta d'Espanya, on també es disposa de linies urbanes d'autobús, quins horaris també es poden consultar mitjançant aplicatiu telefònic que, contràriament al que passa aqui, en aquelles ciutats s'informa el diumenge de la mateixa manera que es fa cada dia, això si, tenint en compte la freqüènia de pas, que també és de cada mitja hora els dissabtes i una hora els diumenges i festius.
Se suposa que no és tan complicat fer que l'aplicatiu de GironaIn informi, no només dels horaris diaris de totes les linies, si no també dels de diumenges i festius, òbviament, de les linies que funcionin aquests dies.
dimecres, 30 de març del 2016
MÉS DIVERSITAT
Durant la passada Setmana Santa es va aprovar en Comissió que l'Ajuntament de la capital catalana duscutís durant el ple del proper mes d'Abeil sobere la declaració de la Ciutat Comtal xcom amiga de vegetarians i vegans una cosa que, segons sembla, no ha agradat a determinats grups polítics.
A totes les ciutats, sense excwepció, segurament que no hi ha bno només Associacions de vegetarians i vegans, si no també ocmerços on pode comprar tot el que ells necessiten per seguir la seva forma de vida que, a més, qualifiquen com a respectuosa amb el Medi Ambient, i amb el tracte amb els abnimals.
Segons els dos grups contraris aquesta declaració podria "coartar els hàbits alimentaris", un fet que, si més no, és impensabnle sobre tot si tenim en compte que actualment, amb la divertrsitat de població, vinguda d'altres paisos, tenim també una diversitat d'hàbits alimentaris, acompanyada de la llibertat que hi ha d'anar a comprar a qualsevol botiga i seguir qualsevol d'aquests hàbitrs alimentaris.
Val a dir que, des de ja fa uns quants anys, Barcelona acull una festa del col·lectiu LGBTI. Aqusta es celebra amb tota normaluitat, i els qui h venen elogien, precisament, la llibertat que tenen a la capital catalana per poder-se moure i, fins i tot, barrejar-se de manera nornmal amb la resta de turistes malgrat que, això sí, es fan alguns actes exclusivament per a ells.
Però com hem pogut comprovar, això bno ha "coartat" en absolut la llibertat de ningú.
A totes les ciutats, sense excwepció, segurament que no hi ha bno només Associacions de vegetarians i vegans, si no també ocmerços on pode comprar tot el que ells necessiten per seguir la seva forma de vida que, a més, qualifiquen com a respectuosa amb el Medi Ambient, i amb el tracte amb els abnimals.
Segons els dos grups contraris aquesta declaració podria "coartar els hàbits alimentaris", un fet que, si més no, és impensabnle sobre tot si tenim en compte que actualment, amb la divertrsitat de població, vinguda d'altres paisos, tenim també una diversitat d'hàbits alimentaris, acompanyada de la llibertat que hi ha d'anar a comprar a qualsevol botiga i seguir qualsevol d'aquests hàbitrs alimentaris.
Val a dir que, des de ja fa uns quants anys, Barcelona acull una festa del col·lectiu LGBTI. Aqusta es celebra amb tota normaluitat, i els qui h venen elogien, precisament, la llibertat que tenen a la capital catalana per poder-se moure i, fins i tot, barrejar-se de manera nornmal amb la resta de turistes malgrat que, això sí, es fan alguns actes exclusivament per a ells.
Però com hem pogut comprovar, això bno ha "coartat" en absolut la llibertat de ningú.
dimecres, 16 de març del 2016
EL QUE SEMBLA QUE NO TORNARA MÉS
D'un temps ençà hem vist com tancàven establiments de tota la vida, com les botiguetes de barri o de poble, a les que anavem a comrar des de bén petits, negocis que les grans superfícies s'han encarregat de fagocitar de manera gairebé irrespectuosa.
També els cinemes que, un rere l'altre, han anat sucumbint, ja no només per culpa de la pirateria si nio també de l'IVA que, com si es tractés d'un luxe, grava la cultura amb un 21 per cent . Però també per culpa de les platraformes legals, on podem veure les pel·lícules en streaming, és a dir, en linia, i per uns pocs diners, que són menys que els del cinema.
Fins i tot hi ha hagut llibreries; com la gironina; "Carlemany",. o la barcelonina; "La Formiga d'Or", que han d'abaixar la persiana per motius molt similars als del cinema perdent-se, com a conseqüència, llocs de treball. I, si els diaris abandonen el paper; Què sera dels quiosquers?. Uns quiosquers que, en algunes ciutats podem dir que són autèntics guies urbans.
La música no s'ha escapat d'aquest degoteig de tancaments. I, quan semblava que encara resistien les botigues de discos de tota la vida, resulta que una d'elles; "Discos Castelló", abaixara també persianes doncs, segons els propietaris, ha canviat molt la forma de consumir música per part del públic.
Ja siguin les plataformes en linia, l'IVA cultural o tot junt, han portat aquesta quàsi centenària botiga de Barcelona al tancament.
És, certament, molt lamentable que petits negocis quer, a més de donar feina a molta gent, eren negocis de proximiotat que ens aconsellaven bé, hagin de caure per culpa d'unes circumstàncies que els són completament alienes.
També els cinemes que, un rere l'altre, han anat sucumbint, ja no només per culpa de la pirateria si nio també de l'IVA que, com si es tractés d'un luxe, grava la cultura amb un 21 per cent . Però també per culpa de les platraformes legals, on podem veure les pel·lícules en streaming, és a dir, en linia, i per uns pocs diners, que són menys que els del cinema.
Fins i tot hi ha hagut llibreries; com la gironina; "Carlemany",. o la barcelonina; "La Formiga d'Or", que han d'abaixar la persiana per motius molt similars als del cinema perdent-se, com a conseqüència, llocs de treball. I, si els diaris abandonen el paper; Què sera dels quiosquers?. Uns quiosquers que, en algunes ciutats podem dir que són autèntics guies urbans.
La música no s'ha escapat d'aquest degoteig de tancaments. I, quan semblava que encara resistien les botigues de discos de tota la vida, resulta que una d'elles; "Discos Castelló", abaixara també persianes doncs, segons els propietaris, ha canviat molt la forma de consumir música per part del públic.
Ja siguin les plataformes en linia, l'IVA cultural o tot junt, han portat aquesta quàsi centenària botiga de Barcelona al tancament.
És, certament, molt lamentable que petits negocis quer, a més de donar feina a molta gent, eren negocis de proximiotat que ens aconsellaven bé, hagin de caure per culpa d'unes circumstàncies que els són completament alienes.
dimecres, 9 de març del 2016
LES FESTES QUE PUGEN I BAIXEN
Estem en ple mes de Març, el mes en que s'estrena la Primavera. I, com es deia abans, tothom a estrenar quelcom nou. Fins i tot, els animals que hovernen ja comencen a treure eñ nas per gaudir d'un temps més benigne.
I, tot just estrenada la Primavera aquest any, la Setmana Santa cau, precisament, la setmana del 21 al 27 d'aquet, des d'un punt de vista estríctment meteorològic, imprevisible mes de Març.
És una setmana durant la qual molts indrets celebren diferents actes, molts d'ells, religiosos, com les Processons que, al menuys durant unes hores, prenen als cotxes el protagonisme pels carrers de les ciutats ò ppobles i que, en algunes Comunitats, com Andalusia, traspassen en certa manera el sentir religiós del poble andalús i esdevenen un pol d'atracció.
Dissortadament estàn començant a bufar vents en contra d'aquests esdeveniments, doncs hi ha qui voldria vèure'ls desaparèixer sense calcular, ni tran sols el fet que alimenten el turisme i que les Confraries que les organitzen són, segons explicaven membres de les mateixes, en gran manera un element de cohesió social.
És d'esperar que els qui voldrien veure caure aquest tipus d'actes mesurin el fet que, més que ser una potencial ofensa cap a ells, beneficien molta més gent.
I, tot just estrenada la Primavera aquest any, la Setmana Santa cau, precisament, la setmana del 21 al 27 d'aquet, des d'un punt de vista estríctment meteorològic, imprevisible mes de Març.
És una setmana durant la qual molts indrets celebren diferents actes, molts d'ells, religiosos, com les Processons que, al menuys durant unes hores, prenen als cotxes el protagonisme pels carrers de les ciutats ò ppobles i que, en algunes Comunitats, com Andalusia, traspassen en certa manera el sentir religiós del poble andalús i esdevenen un pol d'atracció.
Dissortadament estàn començant a bufar vents en contra d'aquests esdeveniments, doncs hi ha qui voldria vèure'ls desaparèixer sense calcular, ni tran sols el fet que alimenten el turisme i que les Confraries que les organitzen són, segons explicaven membres de les mateixes, en gran manera un element de cohesió social.
És d'esperar que els qui voldrien veure caure aquest tipus d'actes mesurin el fet que, més que ser una potencial ofensa cap a ells, beneficien molta més gent.
dimecres, 2 de març del 2016
...I QUÈ FARIEM SENSE ELLS?
La darrera setmana de Febrer passat va estar marcada per una nova edició del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que, una vegada més, va omplir Barcelona de visitants, per conèixer les novetats que es presentavcen, no només en el món de la telefionia mòbil en si, si no també a nivell de xarxes sopcials, Internet de les coses i el 5G, nova tecnologia per la que, segons Mark Zuckerberg, s'està corrent una esbojerrada cursa, quanb encara hui ha molts indrets on ni tan sols arriba Internet.
Però és que, des que va soertir al mercat, el mòbil s'ha anat fent cada vegada més popular, i ja sembla que no podem fer res sense ell.
I més encara quan el mòbil s'ha concvertit en una espècie de "navalla suïssa" que ens fa de petit ordinador, ens permet enviar i rebre missatges de text, connectar-nos a Ibnternet i, fins i tot, disposa d'una càmera de fotos que actualment no té res a envejkar dels més avançats models de les grans marquweas.
Amb el mòbil podem saber quan arriba el nostre autobús, la temperatura que hi ha a lña nostra ciutat i, fins i tot, s és que conduïm, alguns dispositius ens ofereixen la possibilitat de veure, sobre el mapa de carreteres, quines tenen problemes.
Algú em deia, no fa gaires anys, que ja hi ha qui no sap fer res sense l'ordinador. Però el cert és que ja comença a havder-hi qui no sap fer res sense un mòbil al costat.
Però és que, des que va soertir al mercat, el mòbil s'ha anat fent cada vegada més popular, i ja sembla que no podem fer res sense ell.
I més encara quan el mòbil s'ha concvertit en una espècie de "navalla suïssa" que ens fa de petit ordinador, ens permet enviar i rebre missatges de text, connectar-nos a Ibnternet i, fins i tot, disposa d'una càmera de fotos que actualment no té res a envejkar dels més avançats models de les grans marquweas.
Amb el mòbil podem saber quan arriba el nostre autobús, la temperatura que hi ha a lña nostra ciutat i, fins i tot, s és que conduïm, alguns dispositius ens ofereixen la possibilitat de veure, sobre el mapa de carreteres, quines tenen problemes.
Algú em deia, no fa gaires anys, que ja hi ha qui no sap fer res sense l'ordinador. Però el cert és que ja comença a havder-hi qui no sap fer res sense un mòbil al costat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)