Des que existeix la TDT és a dir, des de ja fa un anyet, l'espectre de canals que podem veure ha anat creixent. Així, si amb la tele analògica només en podiem veure vuit o deu, a tot estirar, ara en són gaiorebé cinquanta una amalgama en que, a més dels públics, tan d'àmbit estatal com autonòmic i local, també ens permet rebre'n de privats, que van des dels que podriem anomenar "generalistes" si així volem considerar-los, fins els monotemàtics, amb esport, música o sèries, passant per un que és de caire religiós i, còm no, l'anomenat "GH24", que va venir a sustituïr-ne un de notícies.
En un principi, des de Catalunya rebiem el senyal de Canal 9, que no és altra que la televisió autonòmica de la Comunitat Valenciana, mentre que des d'allà també es podien visionar les emissions de TV3, la nostra televisió autonòmica.
Un bon dia, però, aquesta armonia va començar a trencar-se quan, des de la Generalitat Valwenciana, governada pel sempre polèmic PP, es va instar Acció Cultural del País Valencià al tancament dels repetidors que feien possible tal intercanvi entre les dues autonomies, atiant una mica més una picabaralla que va acabar amb el tancament del senyal de Canal 9 a Catalunya.
En altres comunitatsm, això no passa, i aquí rebem IB3 de la mateixa manera que, des de Ses Illes reben el senyal de la nostra televisió autonòmica; a fi de comptes totes dues emeten en català. La mateixa reciprocitat, i ho he comprovat personalment, existeix en altrres indrets com a La Rioja i Euskadi, doncs des de La Rioja reben Euskal Telebista, mentre que des del País Basc reben sense problema la televisió autonòmica de La Rioja.
En ocasions es parla de "picabaralles" entre les diverses Comunitats Autònomes o, fins i tot, entre Catalunya i Espanya. Però com també he pogut comprovar personalment en multituds d'ocasions i a diversos indrets d'Espanya, la picabaralla en qüestió no es dona ni de bon tros entre la gent normal. Possiblement els orígens de les picabaralles cal buscar-los en declaracions que, en ocasions fan els polítics, i que estàn fora de context i són una desafortunada manera d'actuar.
dimecres, 23 de febrer del 2011
dimecres, 16 de febrer del 2011
UN FILM SDESCAFEÏNAT
Estem a pocs dies per que s'enttreguin els prestigiosos "ôscars" de Holywood, el guardó màxim al que qualsevol cineasta pot aspirar per una pel·lícula, malgrat que també se'n atorguen a d'altres aspectes,com els millors actors i actrius protagonistes, secundaris, bandes sonores i altres aspectes tècnics dels films .
Una de les cintes que opten a les preuades estatuetes és "El discurs del Rei", una història ambientada en l'Anglaterra de poc abans de la II Guerra Mundfial i quin recent coronat monarca; Jordi VI, pateix una tartamudesa que li dona nombrosos problemes a l'hora de parlar en públic.
A la cinta es mostra còm un metge intenta ajudar aquest monarca a vèncer la seva tartamudesa, fins i totr abans que Jordi VI sigui coronat com a rei. Es mostren al llarg de la història unes escenes que estàn carregades de paraules, podriem dir-ne poc apropiades, per ser posades en boca d'un futur monarca però que donen una certa gràcia a una història que més aviat resulta una mica avorrida i somnífera.
El cert, però, és que el film ha estat reestrenat als Estats Units, precisament en ocasió de la proximitat dels Òscars. Però ara s'han suprimit aquestes paraules que, si més no, poden donar al film una certa gràcia. Almenys així es pot veure en la seva cversió doblada en castellà.
El fet és que sembla que un país quins governants no van dubtar en ficar-se en una guerra que, com s'ha demostrat, era del tot il·legal, ara tampoc dubtin en censurar una pel·lícula per quatre paraules que, bén mirat, no són tan malsonants. Si ens ho mirem per aquest costat, seria com si algú molt purità agafés una pel·lícula d'humor i, senzillamernt, la deixés sense gags, lo qual la convertiria indubtablement en un nyap...
Una de les cintes que opten a les preuades estatuetes és "El discurs del Rei", una història ambientada en l'Anglaterra de poc abans de la II Guerra Mundfial i quin recent coronat monarca; Jordi VI, pateix una tartamudesa que li dona nombrosos problemes a l'hora de parlar en públic.
A la cinta es mostra còm un metge intenta ajudar aquest monarca a vèncer la seva tartamudesa, fins i totr abans que Jordi VI sigui coronat com a rei. Es mostren al llarg de la història unes escenes que estàn carregades de paraules, podriem dir-ne poc apropiades, per ser posades en boca d'un futur monarca però que donen una certa gràcia a una història que més aviat resulta una mica avorrida i somnífera.
El cert, però, és que el film ha estat reestrenat als Estats Units, precisament en ocasió de la proximitat dels Òscars. Però ara s'han suprimit aquestes paraules que, si més no, poden donar al film una certa gràcia. Almenys així es pot veure en la seva cversió doblada en castellà.
El fet és que sembla que un país quins governants no van dubtar en ficar-se en una guerra que, com s'ha demostrat, era del tot il·legal, ara tampoc dubtin en censurar una pel·lícula per quatre paraules que, bén mirat, no són tan malsonants. Si ens ho mirem per aquest costat, seria com si algú molt purità agafés una pel·lícula d'humor i, senzillamernt, la deixés sense gags, lo qual la convertiria indubtablement en un nyap...
divendres, 11 de febrer del 2011
UN VELL COSTÚM QUE PODRIA TORNAR
Quí no recorda aquélls temps en que tots els envasos eren de vidre, doncs no hi havia altra cosa?.
Possiblement tots els qui hem passat de la cinquantena d'anys ho recoprdem, encara que sigui vagament. Però el cert és que, en aquélls moments, els envasos es retornaven a la botiga per tal que poguéssin esser rentats i reutilitzats.
Amb l'arribada del plàstic, però, aquéll antic costúm va anar desapareguent, doncs els envasos d'aquest nou material eren "perduts", és a dir, no retornables, tal i com la publicitat de l'època anunciava. Amb l'arribada del plàstic, evidentment que es van començar a acumular residus d'una substància que, per més inconvenients, triga anys a descomposdar-se, donat que la majoria dels plàstics no són biodegradables.
Si bé ara hem de separar els residus per categories el cert és que, segons els grups ecologistes encvara no n'hi ha prou. Per aquesta raó han instat el Ministeri espanyol de Medi Ambient Rural i Marí a que, en la nova Llei de Residus que s'està elaborant, es pugui tornar a contemplar aquéll vell costúm de retornar els envasos, lo qual fara que, sempre que aquests es puguin tornar a reciclar, com passa amb els de vidre, no només s'abaratirien els costos del producte, si no que també es contribuïria a la preservació del medi ambient i, en conseqüència, a reduïr l'escalfament global.
I és que amb idees tan senzilles com aquesta, de bén segur que ens estalviariem situacions dew crisi mediambiental com la que estem vivint.
Possiblement tots els qui hem passat de la cinquantena d'anys ho recoprdem, encara que sigui vagament. Però el cert és que, en aquélls moments, els envasos es retornaven a la botiga per tal que poguéssin esser rentats i reutilitzats.
Amb l'arribada del plàstic, però, aquéll antic costúm va anar desapareguent, doncs els envasos d'aquest nou material eren "perduts", és a dir, no retornables, tal i com la publicitat de l'època anunciava. Amb l'arribada del plàstic, evidentment que es van començar a acumular residus d'una substància que, per més inconvenients, triga anys a descomposdar-se, donat que la majoria dels plàstics no són biodegradables.
Si bé ara hem de separar els residus per categories el cert és que, segons els grups ecologistes encvara no n'hi ha prou. Per aquesta raó han instat el Ministeri espanyol de Medi Ambient Rural i Marí a que, en la nova Llei de Residus que s'està elaborant, es pugui tornar a contemplar aquéll vell costúm de retornar els envasos, lo qual fara que, sempre que aquests es puguin tornar a reciclar, com passa amb els de vidre, no només s'abaratirien els costos del producte, si no que també es contribuïria a la preservació del medi ambient i, en conseqüència, a reduïr l'escalfament global.
I és que amb idees tan senzilles com aquesta, de bén segur que ens estalviariem situacions dew crisi mediambiental com la que estem vivint.
dimecres, 2 de febrer del 2011
L'INTERÈS CENTRALISTA
S'acosten eleccions; municipals pel maig d'enguany, i generals per l'any vinent. I, com és natural, tothom escalfa motiors per veure quí sortira en cada una de les convocatòries.
Mentre algúns estàn en plena preparaciío de programa electoral, d'altres no fan més que caldejar, amb les seves decalracions incendiàries, un ambient ja massa escalfat per la crisi.
Tal és el cas del sempre polèmic PP, un de quins "barons" a l'ombra gosava atacar l'Estat dfe les Autonomies com si d'alguna cosa endimoniada es tractés, tot tractant de "miniestats" les Comunityats que, com és el cas de Catalunya, estem lluitant per tenir més autogovern, tot i que la sentyència adversa contra l'E·statut. propiciada per aquéll mateix partit, ja ens va començar a passar la tisora per aquest autogovern.
De fet ja fa molt quie Catalunya dona més a Madrid del que rep de les arques estaals, un fet que he pogut comprovar en persona en el decurs d'un viatrge a una altra Comunitat Autònoma on, fins i tot els autobusos de linia disposen de servei de megafonia que informa els pasaatgers sobre els llocs del trajecte on aqusts s'aturen.
I és que, quan es parla de que "L'Estat de les Autonomies no és viable", no volen dir res més que "Si algunes (...) s'indpenditzen, no rens cauran tants diners"...En fi, que tot són números!
Mentre algúns estàn en plena preparaciío de programa electoral, d'altres no fan més que caldejar, amb les seves decalracions incendiàries, un ambient ja massa escalfat per la crisi.
Tal és el cas del sempre polèmic PP, un de quins "barons" a l'ombra gosava atacar l'Estat dfe les Autonomies com si d'alguna cosa endimoniada es tractés, tot tractant de "miniestats" les Comunityats que, com és el cas de Catalunya, estem lluitant per tenir més autogovern, tot i que la sentyència adversa contra l'E·statut. propiciada per aquéll mateix partit, ja ens va començar a passar la tisora per aquest autogovern.
De fet ja fa molt quie Catalunya dona més a Madrid del que rep de les arques estaals, un fet que he pogut comprovar en persona en el decurs d'un viatrge a una altra Comunitat Autònoma on, fins i tot els autobusos de linia disposen de servei de megafonia que informa els pasaatgers sobre els llocs del trajecte on aqusts s'aturen.
I és que, quan es parla de que "L'Estat de les Autonomies no és viable", no volen dir res més que "Si algunes (...) s'indpenditzen, no rens cauran tants diners"...En fi, que tot són números!
dissabte, 29 de gener del 2011
EL QUE S'ARRIBA A FER EN DEFENSA DELA POLTRONA
El passat dia 29 de Gener, m'arribava a través del portal tecnològic de l'agènmcia Europa Press una notícioa que, si més no, resulta xocant pel fet que demostra fins a quín punt es pot tallar la informació a tot un poble per salvar un règim dictatorial que ja ha demostrat que, com tots, siguin del signe que siguin, estàn ja obsolets i fora de lloc.
Passa a la Xina, un país que, malgrat que vol ser potència mundial en l'aspecte econòmic, socialment encara viu ancorat en un passat de país governat per un emperador que, en aquest cas, no és altre que unm partit comunista quins dirigents segurament qyue han oblidat que, quan van assolir el poder, en temps de Mao, no val fer altra cosa que una matança, això si, amb l'eufemístic nom de "revolució cultural", malgrat que, com és evident, de cultural no en tenia res, doncs va ser una guerra civil en tota regla que va treuire el país del foc de l'emperador per fer-lo caure a les brases d'una nova duictadura, és a dir...més del mateix.
En aquests dies, en que els habitanmts dels paúisos àrabs han obert els ulls, farts ja de dictacors que els ofeguen econòmica i socialment, a algún dels caparrons calents i fanàtics del partit únic que malgocverna la Xuina se li ha acudit bloquejar la paraula "Eguipte" d'un buscador de Twitter, a fi i efecte que el poble xinès, segurament que ja cansat de tanta repressió, no pugui obrir els ulls. I és que, segons la nota de premsa de l'agència EP, en esciure el nom del país africà a la linia de recerca, un lacònic missatge alerta de que "conforme amb les lleis i polítiques pertinents" (de protecció dels dictadors, és clar, no del poble) "no es mostraran els resultats". Així mateix, la nota de premsa reflecteix la censura que a les televisions del país, controlades totes per l'aparell reprssor, no informen.
Si bé diuen que "cal canviar", no asé a què espetren per marxzar del poder, i donar-lo a altres persones, que democratitzin d'una vegada eaquéll país, i es resopectin els drets humans, cosa que, segons sembla, quan algú els en parla, semblas que es'ls parli del mateix dimoni...I és que els Dretrs Humans no són dolents, el dolent és la repressió per poder robar amb tota impunitat al poble I, a més, tenir a l'ONU uns drets que no es mereixen!
Passa a la Xina, un país que, malgrat que vol ser potència mundial en l'aspecte econòmic, socialment encara viu ancorat en un passat de país governat per un emperador que, en aquest cas, no és altre que unm partit comunista quins dirigents segurament qyue han oblidat que, quan van assolir el poder, en temps de Mao, no val fer altra cosa que una matança, això si, amb l'eufemístic nom de "revolució cultural", malgrat que, com és evident, de cultural no en tenia res, doncs va ser una guerra civil en tota regla que va treuire el país del foc de l'emperador per fer-lo caure a les brases d'una nova duictadura, és a dir...més del mateix.
En aquests dies, en que els habitanmts dels paúisos àrabs han obert els ulls, farts ja de dictacors que els ofeguen econòmica i socialment, a algún dels caparrons calents i fanàtics del partit únic que malgocverna la Xuina se li ha acudit bloquejar la paraula "Eguipte" d'un buscador de Twitter, a fi i efecte que el poble xinès, segurament que ja cansat de tanta repressió, no pugui obrir els ulls. I és que, segons la nota de premsa de l'agència EP, en esciure el nom del país africà a la linia de recerca, un lacònic missatge alerta de que "conforme amb les lleis i polítiques pertinents" (de protecció dels dictadors, és clar, no del poble) "no es mostraran els resultats". Així mateix, la nota de premsa reflecteix la censura que a les televisions del país, controlades totes per l'aparell reprssor, no informen.
Si bé diuen que "cal canviar", no asé a què espetren per marxzar del poder, i donar-lo a altres persones, que democratitzin d'una vegada eaquéll país, i es resopectin els drets humans, cosa que, segons sembla, quan algú els en parla, semblas que es'ls parli del mateix dimoni...I és que els Dretrs Humans no són dolents, el dolent és la repressió per poder robar amb tota impunitat al poble I, a més, tenir a l'ONU uns drets que no es mereixen!
dijous, 20 de gener del 2011
LA POR A LA INNOVACIÓ
La majoria de les religions, per no dir totes, tenen un component altíssim d'immobilitat respecte de la societat que les envolta. Així, han canviat algúns aspectes que les han "maquillat" una mica, tal és el cas de la catòlica, que en els anys 60 del passat segle XX va deixar el llatí de banda a les cerimònies, permetent que aquestes es poguéssin celebrar en les llengües nacionals de cada país o autonòmiques, encara que aquestes no s'anpomenaven així llavors.
Ara, però, la btranca anglicana del protestantisme també vol innovar, amb la permissió de que les dones ocupin càrrecs de sacerdoci i, com és natural, puguin arribar a ser bisbes, mesura que ja ha trobat l'obstacle d'algúns inconformes, als que l'Esglesia Catòlica, inamovible en aquest aspecte, com hem pogut comprovar en moltíssimes ocasions, ha donat porta d'entrada, això si, tot respectant el fet que puguin romandre casats, aspecte que la Santa Seu denega als preveres catòics.
Tres bisbes anglicans disidents de les modernitzacions ja passaven el passat 16 de Gwener, a ser els primers "trànsfugues", si així se'ls pot anomenar, doncs ara ja són sacerdots catòlics.
I és que la mateixa por a les innovacions és un dels aspectes que, ara mateix ja fa que siguin poques les vocacions al sacerdoci catòlic, i molts dels pocs que queden ja són d'avançada o molt avançada edat.
I què passara el dia que desapareguin?.
Ara, però, la btranca anglicana del protestantisme també vol innovar, amb la permissió de que les dones ocupin càrrecs de sacerdoci i, com és natural, puguin arribar a ser bisbes, mesura que ja ha trobat l'obstacle d'algúns inconformes, als que l'Esglesia Catòlica, inamovible en aquest aspecte, com hem pogut comprovar en moltíssimes ocasions, ha donat porta d'entrada, això si, tot respectant el fet que puguin romandre casats, aspecte que la Santa Seu denega als preveres catòics.
Tres bisbes anglicans disidents de les modernitzacions ja passaven el passat 16 de Gwener, a ser els primers "trànsfugues", si així se'ls pot anomenar, doncs ara ja són sacerdots catòlics.
I és que la mateixa por a les innovacions és un dels aspectes que, ara mateix ja fa que siguin poques les vocacions al sacerdoci catòlic, i molts dels pocs que queden ja són d'avançada o molt avançada edat.
I què passara el dia que desapareguin?.
dijous, 13 de gener del 2011
UNA DE BONA I UNA ALTRA DE DOLENTA
Hem estrenat un nou any; 2011, un any, com sempre, carregat de bones propostes per a tothom, però marcat encara per una crisi que, des de fa mesos, ens vé perseguint una mica a tots.
Un any, en definitiva, que ens portara coses bén bones com aquesta prohibició del fum (de tabac) en llocs tancats i als parcs infantils, una acció que, valgui dir-ho, sembla que també està comportant, segons podiem saber fa pocs dies, que la gent es comenci a concienciar que aquest hàbit, en altres temps considerat "bo", no ho és de cap de les maneres.
També Catalunya enceta n nou any sota un nou Govern que ja ha començat a aplicar-se les receptes que cal posar en pràctica quan ens afecta allò de que estem en època de vaques magres i, com no podria ser d'altra manera, també ha promès "aprimar" l'Administració.
L'any, però, també ens porta coses no tan bones, com el "regalet-sorpresa" que suposa les pujades dels preus dels serveis per les butxaques dels consumidors i usuaris, unes alces que són, segons els qui ens governen, "necessàries", malgrat que ells les considerin insuficients.
Però l'any 2011 també és l'any en que es complira (el mes de Març) el primer aniversari de l'apagada analògica per donar pas de manera definitiva a la TDT aquest nou sistemas de televisió que, si més no, ens permet veure molts més canals a casa, de moment, sense haver de pagar per ells, malgrat que ja n'hi ha algúns que sí son de peatge.
Però el fet més curiós és que sembla que la TDT sigui una mena de "compra-canvia" de canals, doncs en un any que fa que funciona de manera regular, ja ha estat remodelada en vàries ocasions, amb la desaparició d'uns canals i l'aparició d'altres, uns canvis que, valgui dir-ho, no sempre han estat del tot encertats. Tal és el cas.del darrer al que hem tingut l'ocasió d'assistir, consistent en l'eliminació d'un canal que fomentava la pluralitat informativa, i la seva sustitució per quelcom que no hauriem de rebre, ni tan sols pagant.
I és que sembla una autèntica burla la inclusió de "GH-24", així s'anomena la nova adquisició, com si res no hagués passat.
En defimnitiva, que qualsevol bajanada es pòt passar, de manera totalment impune, per televisió, segons sembla, malgrat que aquesta sigui del tot obsoleta i gens constructiva...
Un any, en definitiva, que ens portara coses bén bones com aquesta prohibició del fum (de tabac) en llocs tancats i als parcs infantils, una acció que, valgui dir-ho, sembla que també està comportant, segons podiem saber fa pocs dies, que la gent es comenci a concienciar que aquest hàbit, en altres temps considerat "bo", no ho és de cap de les maneres.
També Catalunya enceta n nou any sota un nou Govern que ja ha començat a aplicar-se les receptes que cal posar en pràctica quan ens afecta allò de que estem en època de vaques magres i, com no podria ser d'altra manera, també ha promès "aprimar" l'Administració.
L'any, però, també ens porta coses no tan bones, com el "regalet-sorpresa" que suposa les pujades dels preus dels serveis per les butxaques dels consumidors i usuaris, unes alces que són, segons els qui ens governen, "necessàries", malgrat que ells les considerin insuficients.
Però l'any 2011 també és l'any en que es complira (el mes de Març) el primer aniversari de l'apagada analògica per donar pas de manera definitiva a la TDT aquest nou sistemas de televisió que, si més no, ens permet veure molts més canals a casa, de moment, sense haver de pagar per ells, malgrat que ja n'hi ha algúns que sí son de peatge.
Però el fet més curiós és que sembla que la TDT sigui una mena de "compra-canvia" de canals, doncs en un any que fa que funciona de manera regular, ja ha estat remodelada en vàries ocasions, amb la desaparició d'uns canals i l'aparició d'altres, uns canvis que, valgui dir-ho, no sempre han estat del tot encertats. Tal és el cas.del darrer al que hem tingut l'ocasió d'assistir, consistent en l'eliminació d'un canal que fomentava la pluralitat informativa, i la seva sustitució per quelcom que no hauriem de rebre, ni tan sols pagant.
I és que sembla una autèntica burla la inclusió de "GH-24", així s'anomena la nova adquisició, com si res no hagués passat.
En defimnitiva, que qualsevol bajanada es pòt passar, de manera totalment impune, per televisió, segons sembla, malgrat que aquesta sigui del tot obsoleta i gens constructiva...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)