L'enèssim retard en la sentència del TC sobre l'Estatut, certament que ja comença a fer mala olor, una mala olor amb la que, segurament, aquest tribunal pretén, d'alguna manera i sota ordres especiifiques del PP, desgastar el poble català i les seves Institucions.
Certament que els catalans hem rebut per totes bandes, però el darrer que ens mancava és que, després que una Llei Orgànica, com és el nostre Estatut, aprovat pel Parlament català i l'espanyol, acceoptat en Referèndum pel poble català i signat pèl Rei, una llei que està ja en vigor, hagi estat, d'alguna manera, posada en tela de judici pel PP, en una clara acció de burla macabra en contra de Catalunya.
Des de la Federació d'Associacions de Premsa d'Espanya (FAPE) es criticava l'editorial del dia 26, tot afirmant que "ni el 23-F ni la mort de Miguel-Angel Blanco havien suscitat tal reacció". Però el que és segur és que la presidenta de FAPE no veu, o no vol veure el que està en joc que, possiblement, podria ser la cohesió de l'Espanya plural que la mateixa Constitució ampara.
D'altra banda, el president dels populars, Mariano Rajoy, en el mateix to de sempre, afirmava el dia 27 que "tots estem sota l'imperi de la llei". Ell sabra quina Llei, si la Constitució (a la que al·ludeisxen en benefici propi i ignoren en perjudici aliè) o la llei del més ferotge defensor de les divisions internes en un país democràtic.
I si realment estan sota el paraigües de la Constitució, el millor que popdrien fer, en respecte a la Carta Magna i en benefici de tots, és retirar un recurs que només serveix per sembrar la polèmica.
dissabte, 28 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
ESTATS UNITS D'EUROPA?
Després de rebutjada la Constitució Europea, l'Europa dels 27 s'ha donat una altra mena de Carta Magna, anomenada "Tractat de Lisboa".
Aquesta preveu, ente altres coses, que els 27 podran tenir un President de la Unió, com si es tractés dels Estats Units, encara que cada país tingui la seva estructura governamental independent.
S'han estat fent moltes travesses per l'elecció d'aquest càrrec que, al final, ha recaigut en un belga; Herman Van Rompuy, un Primer Ministre que, entre altres coses, ha estat l'artífex de la fi de la crisi de Govern del petit país europeu.
També el Club dels 27 s'ha donat una Ministra d'Afers Exteriors que, en aquest cas, ha recaigut en la britànica Catherine Ashton qui, segons sembla, ja té les credencials per negociar amb les grans potències.
Sembla que, amb els recent estrenats alts càrrecs, Europa vol equiparar-se als Estats Units, passant també a ser una altra de les grans potències mundials.
Però el que està per veure és quin efecte tindra tot això en el dia-a-dia dels ciutadans d'aquest continent.
Aquesta preveu, ente altres coses, que els 27 podran tenir un President de la Unió, com si es tractés dels Estats Units, encara que cada país tingui la seva estructura governamental independent.
S'han estat fent moltes travesses per l'elecció d'aquest càrrec que, al final, ha recaigut en un belga; Herman Van Rompuy, un Primer Ministre que, entre altres coses, ha estat l'artífex de la fi de la crisi de Govern del petit país europeu.
També el Club dels 27 s'ha donat una Ministra d'Afers Exteriors que, en aquest cas, ha recaigut en la britànica Catherine Ashton qui, segons sembla, ja té les credencials per negociar amb les grans potències.
Sembla que, amb els recent estrenats alts càrrecs, Europa vol equiparar-se als Estats Units, passant també a ser una altra de les grans potències mundials.
Però el que està per veure és quin efecte tindra tot això en el dia-a-dia dels ciutadans d'aquest continent.
dimecres, 18 de novembre del 2009
ETERNA DIVISIÓ D'OPINIONS
Tal dia com el divendres 20 de Novembre, però ara fa 34 anys, la veu tímida de qui llavors era portaveu del Govern espanyol, anunciava, amb alguna llagrimeta, a través de la ràdio i la llavors encara única i en blanc i negre televisió la mort de Franco.
Aquell traspàs, però, va ser quelcom més que els final d'un cicle. També era el començament d'una altra època per a Espanya, una Espanya que, segurament, s'havia perdut moltíssimes coses bones que havien tingut lloc fora de les nostres fronteres, senzillament per que aquí encara existia censura que, per posar un exemple, no deixava passar cap pel·lícula, llibre, cançó o rpublicació periòdica, vingués d'on vingués, sense abans passar per la "tisora" que retallava allò que consideraven "dolent".
S'obria el camí a moltes coses, tornava el President Tarraqdellas, es podia començar a votar a les primeres eleccions generals, més tard, també a les autonòmiques. I pel que fa la censura, aquesta desapareixia de manera gairebé dràstica.
Però com sempre, o com quàsi sempre, aquests fets generen el que s'anomena "divisió d'opinions. I és que, mentre els demòcrates celebrem el fet que hi hagi llibertat i democràcia, encara hi ha, dissortadament, nostàlgics que veuen com a poc fiable aquesta situació.
Aquell traspàs, però, va ser quelcom més que els final d'un cicle. També era el començament d'una altra època per a Espanya, una Espanya que, segurament, s'havia perdut moltíssimes coses bones que havien tingut lloc fora de les nostres fronteres, senzillament per que aquí encara existia censura que, per posar un exemple, no deixava passar cap pel·lícula, llibre, cançó o rpublicació periòdica, vingués d'on vingués, sense abans passar per la "tisora" que retallava allò que consideraven "dolent".
S'obria el camí a moltes coses, tornava el President Tarraqdellas, es podia començar a votar a les primeres eleccions generals, més tard, també a les autonòmiques. I pel que fa la censura, aquesta desapareixia de manera gairebé dràstica.
Però com sempre, o com quàsi sempre, aquests fets generen el que s'anomena "divisió d'opinions. I és que, mentre els demòcrates celebrem el fet que hi hagi llibertat i democràcia, encara hi ha, dissortadament, nostàlgics que veuen com a poc fiable aquesta situació.
dimecres, 11 de novembre del 2009
TELECONCURSOS O TELEENGANYS?
Hi ha uns determinats canals de televisió, que emeten per la recentment estrenada TDT i es dediquen, entre altres coses, a una sèrie de "concursos", si així els podem anomenar, de dubtosa credibilitat.
Resulta que, en un moment donat, apareix una presentadora molt atractiva, això si, que demana "Un nombre femenino". A la pantalla, sobre un fons blau, aparrixen les lletres "M-g-----a", per exemple. A la part dreta, una quantitat de diners que, sorprenentment, puja amb el pas del temps. I a la part inferior de la pantalla, el telèfon al que ens demanen que truquem, que comença amb 905 (Números cars). Fins aquí, tot sembla normal.
Passen els minuts i, com qui no vol la cosa, la simpàrtica presentadora demana, d'una forma gairebé histèrica que truquem. . Si ho fem, el cert és que, malgrat que sabem que el nom que demana és "Magdalena", ella no fa cap cas del telèfon. Senzillament ens hem gastat un euro i escatx per escoltar un missatge que diu: "Una llamada está entrando, inténtelo de nuevo, usted puede ser el próximo".
I mentrestant, la senyoreta presentadora, entre sirenes, moviments de càmera amb el més genuí estil "Valerio Lazarov" i sons que ens recorden un fax o la connexió que es feia abans a Internet via mòdem, no para d'insistir en demanar trucades, amb lo qual la quantitat de diners, és clar, augmenta.
Però, el més sorprenent del cas és que, segons sembla, ens poden canviar la resposta en qualsevol moment...I encara que l'encertem, ens quedem amb un pam de nas. Però si de veeritat l'encertem, és molt ptobable que la senyoreta presentadora ens dugui a una altra prova qualsevol.
I és que, en aquests moments, hi ha qui se les empesca per tal de fer diners fàcils, això si, a força d'enganys
Resulta que, en un moment donat, apareix una presentadora molt atractiva, això si, que demana "Un nombre femenino". A la pantalla, sobre un fons blau, aparrixen les lletres "M-g-----a", per exemple. A la part dreta, una quantitat de diners que, sorprenentment, puja amb el pas del temps. I a la part inferior de la pantalla, el telèfon al que ens demanen que truquem, que comença amb 905 (Números cars). Fins aquí, tot sembla normal.
Passen els minuts i, com qui no vol la cosa, la simpàrtica presentadora demana, d'una forma gairebé histèrica que truquem. . Si ho fem, el cert és que, malgrat que sabem que el nom que demana és "Magdalena", ella no fa cap cas del telèfon. Senzillament ens hem gastat un euro i escatx per escoltar un missatge que diu: "Una llamada está entrando, inténtelo de nuevo, usted puede ser el próximo".
I mentrestant, la senyoreta presentadora, entre sirenes, moviments de càmera amb el més genuí estil "Valerio Lazarov" i sons que ens recorden un fax o la connexió que es feia abans a Internet via mòdem, no para d'insistir en demanar trucades, amb lo qual la quantitat de diners, és clar, augmenta.
Però, el més sorprenent del cas és que, segons sembla, ens poden canviar la resposta en qualsevol moment...I encara que l'encertem, ens quedem amb un pam de nas. Però si de veeritat l'encertem, és molt ptobable que la senyoreta presentadora ens dugui a una altra prova qualsevol.
I és que, en aquests moments, hi ha qui se les empesca per tal de fer diners fàcils, això si, a força d'enganys
dimecres, 4 de novembre del 2009
AMB GRANS DIFERÈNCIES...
La recentment oberta "Operació Pretòria", que ha portat els ja ex-Alcalde i ex-Regidor d'Urbanisme de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), entre d'altres, a presó, ha provocat en algúns aspectes la queixa de l'Audiència Nacional, entre altres estaments.
Les queixes van ser fetes, senzillament per que aquestes persones, acusades de corrupció, van ser filmades mentre anaven emmanillades i acompanyades per Agents de la Guàrdia Civil.
El cert és que, al llarg d'aquests darrers anys, hem vist nombrosos detinguts, abans de ser jutjats, entrar a les sales d'audiències emmanillats i custodiats per agents dels diversos cossos policials, malgrat que ningú no va dir res en contra dels ferts.
Ara, però, el problema és que aquestes persones, acusades de corrupció, no són pobres, si no persones influents i, naturalment, gaudeixen de tots els privilegis (Enténgui's immunitats), cosa que un pobre no té.
Si, tal i com diu la Constitució; "Tots sóm iguals davant la Llei", No seria millor considerar en aquest sentit tothom per igual?. O millor; Què passaria si les immunitats desapareeguéssin?
Les queixes van ser fetes, senzillament per que aquestes persones, acusades de corrupció, van ser filmades mentre anaven emmanillades i acompanyades per Agents de la Guàrdia Civil.
El cert és que, al llarg d'aquests darrers anys, hem vist nombrosos detinguts, abans de ser jutjats, entrar a les sales d'audiències emmanillats i custodiats per agents dels diversos cossos policials, malgrat que ningú no va dir res en contra dels ferts.
Ara, però, el problema és que aquestes persones, acusades de corrupció, no són pobres, si no persones influents i, naturalment, gaudeixen de tots els privilegis (Enténgui's immunitats), cosa que un pobre no té.
Si, tal i com diu la Constitució; "Tots sóm iguals davant la Llei", No seria millor considerar en aquest sentit tothom per igual?. O millor; Què passaria si les immunitats desapareeguéssin?
dimecres, 28 d’octubre del 2009
UNA MEDALLA NO MERESDCUDA
El passat dimarts, 27 d'Octubre, van ser entregades les Medalles d'Or de les Belles Arts, un guardó que, com molt bé indica el seu nom, es concedeix a persones, artistes en aquest cas, però també a institucions quina obra hagu estat referent en el seu camp.
Així, escriptors, pintors, escultors, arquitectes, músics i compositors i directors i actors de cinema i teatre són cada any distingits amb aquest trofeu per tal de premiar la seva tasca en favor de l'art que, com a tal, no és altra cosa que una part de la nostra cultura.
Però enguany, Ses Majestats els Reus d'Espanya van donar una d'aquestes medalles, ni més ni menys que a qui es dedica a martiritzar pobres animals fins que es moren, és a dir, el que s'anomena vulgarment un "torero".
En aquest sentit, algú em va dir una vegada que la Reina Sofia és una persona que està fortament en contra d'aquesta mena d'espectacle, reminiscència dels espectacles de gladiadors romans. Però, en el cas del dia 27 d'Octubre, ella estava allà, veient com un "mata animals" obtenia una medalla reservada a qui contribueix amb la seva obra a enriquir la cultura, segurament, per imperatiu protocolari i en contra de la seva voluntat.
En aquests moments, en que s'estàn demanant mesures de respecte envers els drets dels animans, sembla gairebé absurd que s'atorgui una medalla d'aquestes característiques, precisament a qui els infligeix dolor i els causa la mort, quelcom que, paradoxalment, no té res de cultural, no aporta res a cap cultura, més aviat al contrari, és una mostra de salvatgisme i contracultura en el sentit de negativisme.
"Mestre" és, a més, una paraula que es reserva a qui realment fa alguna cosa en favor de la cultura, la salut o el benestar de persones i animals. Per tant, el qualificatiu de "mestre" no hauria de ser mai de la vida donat a qui maltracta un animal fins a causar-li la mort. En tot cas, valdria més qualificar-lo de "sàdic". Això si, en tot cas, donar-li una medalla de pedra, no pas d'or.
Així, escriptors, pintors, escultors, arquitectes, músics i compositors i directors i actors de cinema i teatre són cada any distingits amb aquest trofeu per tal de premiar la seva tasca en favor de l'art que, com a tal, no és altra cosa que una part de la nostra cultura.
Però enguany, Ses Majestats els Reus d'Espanya van donar una d'aquestes medalles, ni més ni menys que a qui es dedica a martiritzar pobres animals fins que es moren, és a dir, el que s'anomena vulgarment un "torero".
En aquest sentit, algú em va dir una vegada que la Reina Sofia és una persona que està fortament en contra d'aquesta mena d'espectacle, reminiscència dels espectacles de gladiadors romans. Però, en el cas del dia 27 d'Octubre, ella estava allà, veient com un "mata animals" obtenia una medalla reservada a qui contribueix amb la seva obra a enriquir la cultura, segurament, per imperatiu protocolari i en contra de la seva voluntat.
En aquests moments, en que s'estàn demanant mesures de respecte envers els drets dels animans, sembla gairebé absurd que s'atorgui una medalla d'aquestes característiques, precisament a qui els infligeix dolor i els causa la mort, quelcom que, paradoxalment, no té res de cultural, no aporta res a cap cultura, més aviat al contrari, és una mostra de salvatgisme i contracultura en el sentit de negativisme.
"Mestre" és, a més, una paraula que es reserva a qui realment fa alguna cosa en favor de la cultura, la salut o el benestar de persones i animals. Per tant, el qualificatiu de "mestre" no hauria de ser mai de la vida donat a qui maltracta un animal fins a causar-li la mort. En tot cas, valdria més qualificar-lo de "sàdic". Això si, en tot cas, donar-li una medalla de pedra, no pas d'or.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
DE PROBLEMES, TANTS COM VOLGUEM
Quan es van començar a instal·lar les primeres línies de tren, allà pel segle XIX, de ben segur que, per part de la gent de l'època també va haver-hi divisió d'opinions; per una banda els qui veien en la línia fèrria un mitjà de transport segur, còmode i ràpid, més fins i tot que els carros tirats per cavalls. Però segur que els contraris eren, sobre tot, camperols que veien com aquella incipient infrastructura ferroviària passava pel bell mig dels seus camps,. dividint-los en dos en nombroses ocasions.
Més tard, amb l'electrificació de les línies fèrries, la "via única" va ser convertida en via doble, les freqüències dels trens eren més altes i, com no podia ser d'altra manera, eren més ràpids que els vells de carbó.
No tenint-ne prou amb això, apareixia el Talgo, ideat per un espanyol. Un tren quines rodes es poden adaptar a l'ample europeu, que és diferent de l'ibèric, lo que el permet viatjar a tot el continent.
I ara, per anar una mica més lluny amb el tren, ens arriva l'AVE, TGV o com el vulguem anomenar. En definitiva, un formidable enrenou allà per on ha de passar la via d'aquest tren, Ja sigui a Barcelona, on les cases que estàn properes a les obres s'esquerden, a Girona, on el Parc Central ha pràcticament desaparegut, i l'únic que aconsegueixen és treure milers de litres d'aigua del subsol. O a la nostra vila de Sarrià, on ha calgut fer voladures pèr poder passar la via.
Segons els projectes que hi ha redactarts, sembla que l'enrenou ha d'acabar-se l'any 2012. Però, entre els esburancs de Barcelona, les cases que s'esquerden...I Què passara amb la Sagrada Família?..., l'aigua que treuen de Girona i altres...No sera això una obra inacabable?
Més tard, amb l'electrificació de les línies fèrries, la "via única" va ser convertida en via doble, les freqüències dels trens eren més altes i, com no podia ser d'altra manera, eren més ràpids que els vells de carbó.
No tenint-ne prou amb això, apareixia el Talgo, ideat per un espanyol. Un tren quines rodes es poden adaptar a l'ample europeu, que és diferent de l'ibèric, lo que el permet viatjar a tot el continent.
I ara, per anar una mica més lluny amb el tren, ens arriva l'AVE, TGV o com el vulguem anomenar. En definitiva, un formidable enrenou allà per on ha de passar la via d'aquest tren, Ja sigui a Barcelona, on les cases que estàn properes a les obres s'esquerden, a Girona, on el Parc Central ha pràcticament desaparegut, i l'únic que aconsegueixen és treure milers de litres d'aigua del subsol. O a la nostra vila de Sarrià, on ha calgut fer voladures pèr poder passar la via.
Segons els projectes que hi ha redactarts, sembla que l'enrenou ha d'acabar-se l'any 2012. Però, entre els esburancs de Barcelona, les cases que s'esquerden...I Què passara amb la Sagrada Família?..., l'aigua que treuen de Girona i altres...No sera això una obra inacabable?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)