PRENDRE LLET; SI O NO?

  El cap de setmana del 6 al 7 dse Juny, el mitj+a digital; "Periodista Digital", es feia ressó d'una curiosíssima protesta que va tenir lloc a la capital gal·la. Estava formada per algunes activistres de PETA, una associació que vetlla per el benestar animal.

  Les activistes, despùllades de cintura amunt, mostraven pintats al seu cos, eslógans del tipus; "No és la teva mare, no és la teva llet", tot fent referència al fet que, segons elles, no hauriem de beure llet de vaca, ja que és per que els vedells s'alimentin.

  De fet, i segons s'ha descobert en excavacions arqueològiques, el det que els humans prenguem llet, fins i tot en edat adulta, sembla remuntar-se a la Prehistòria. Fins i tot, alguns jaciments ens han aportat el tesrtimoni de que, ja en temps prehistòrics, es fabricava formatge.

  La controvèrsia existeix des de ja fa temps. I, exceptuant aquelles persones que són intolerants a la lactosa i, en conseqüència, no poden prendre llet, al menys a Occident, aquest costum està força arrelat.

  Si la primavera passada va ser una activista vegana, i aquest any han estat activistes de PETA en contra de la llet, a saber què ens depara la primavera de l'any vinent.

  

  

VARIANT O "ARGOT"?

  El diumenge, 31 de Maig passat, el mitjà informatiu digital; "AlertaDigital", qualificava el bable o "asturianu" com a ; "argot" de manera despectiva en un article.

  Segons la Viquipèdia, tan el bable com la "fabla" aragonesa, tenen categoria de llengües. El mateix passa, per exemple, amb l'occità, parlat al Llenguadoc-Rosselló i a la Val d'Aran. En aquella enciclopèdia gratuita, consultada per aquest programa, les tres llengües tenen pàgina amb quantyiosa informació en cada una d'elles.

  De tots és sabut que les llengües poden tenir alguna variant. I, sense anar més lluny, no és el mateix el català de Girona que el de les Terres de l'Ebre, Lleida o la Franja, on aquesta es barreja una mica amb el castellà, donada la seva proximitat amb Aragó.

  A Espany hi ha quatre llengües; el castellà, comuna a tot el territori, així com el català a Catalunya, l'euskera a Euskadi i el gallec a Galícia.

  Encara que desconegui si gallec i euskera tenen variants,  és de suposar que si. I, evidentment, no són"argots", de la mateixa manera que l'"extremenñu", la "fabla" aragonesa o l'andalús tampoc en són ni es poden considerar com a tals, doncs qualsevol castellanoparlant les pot entendre, malgrat que tinguin algunes paraules o expressions diferents, tal com passa amb els catalans i  l'occità. que entenem, sí, però els podem parlar en català.

  Toits les llengües tenen variacionms segons la regió del pais on es parla. Per exemple, no és el mateix l'anglès de Londres que el d'Edimburg, el de Dublin o Nova York o el de Sydney, com tyampoc és el mateix el freancès de Paris,  de Pêrpinyà o Lió.

  Podrriem considerar; "argot", el llenguatge que es refereix a alguna branca de la tecnologia o la ciència. Però, per raons òbvies, no l'anomenem mai així, si no que en diem, senzillament, llenguatge tècnic

UN EQUÍVOC LINGÜÍSTIC

  El dijous, 21 de Maig, el mitjà digital; "Somatemps", parlava del que es podria anomenar; "neollengua", és a dir, expressions noves que han entrat a formar part del nostre llenguatge col·loquial quotidià.

  Una d'aquestes expressions és la que fa referència a la "distància social", repetida gairebé fins l'infinit pels mitjans informatius.

  En realitat volen dir distància "física" de seguretat. I és que a un metre i mig o dos de distància, també és possible comunicar-nos sense problemes.

  Diu una dita antiga que "parlant,  la gent s'entén". Però, en ocasions, hi ha qui tergiversa els missatges, amb lo qual es crea una confusió de grans proporcions.

  Una cosa és la distància "física", que consisteix en una separació petita, entre un i mig i dos metres.  Però la "distància social" consisteix, bàsicament, en el fet que dues o més persones  deixin, per la raó que sigui, de comunicar-se.

MASCARETES...DE DISSENY?

la mascareta és un element que, generalment, s'associa a la tasca intrahospitalària, no només a l'àrea quirúrgica, si no també en altres punts del centre sanitari on és imprescindible dur una protecció per evitar contaminacions innecessàries; com pot ser en unitats d'hospitalització amb pacients que necessiten d'una atenció especial. Però també s'utilitzen a la Farmàcia Hospitalària, quan es preparen fòrmules magistrals.

  De fet, de ciutats molt contaminades; com ara Nova Delhi o Pequin, també ens han arribat imatges de persones que en porten pel carrer.

  L'arribada de la pandèmia de la COVID-19 ha obligat tothom a dur aquesta peça, de la que n'hi ha de diversos tipus; des de les quirúrgiques, que són les més senzilles, fins a mascaretes que van preovistes de filtre.

  Però, com en tots els aspectes de la vida, sembla que hi hagi que utilitzi la seva inventiva per tal de dissenyar-ne de molts més tipus.

  Són de roba, i es fabriquen de manera artesanal en tallesrs que, d'alguna manera, han hagut de reconvertir la seva labor quotidiana en una altra, destinada a protegir-nos a tots. I, com hem pogut comprovar, ja n'hi ha de totes les mides, formes i colors. Fins i tot, n'hi ha de transparents, per que es pugui veure si qui la porta somriu. I, tal i com alguns canals de televisió ensenyaven el dilluns, 18 de Maig, un enginyós creador israelià n'ha dissenyat una que es pot dur posada, fins i tot quan mengem, doncs una pera d'aire obre una part de la mascareta per que es pugui introduir l'aliment a la boca.

  Però aqui no acaba tot, doncs sembla ser que algunes "celebs", que ja han donat nom a col·leccions de roba, calçat o perfums, també volen ara pujar al carro de donar nom a les mascaretes de disseny.

  I és que, en aquesta vida, ja hi ha mascaretes per tots els gustos.


Foto: Diverses mascaretes de disseny o "casolanes"

A NOUS TEMPS, NOVA SINTONIA

  Possiblement tots n'hem près alguna vegada de petits. És un producte per donar a la llet sabor a cacau, nascut a Catalunya l'any 1946, però que actualment s'està venent arreu del Món, fins i tot en paisos de costums tan diferents dels nostres, com els paisos asiàtics.

  Ja des del començament, la publicitat que se'n feia a la ràdio era amb una cançó que estem segurs que tothom recorda, doncs va sonar força durant aquells anys, a cavall entre la primera i segona meitat del segle XX, malgrat que actualment la publicitat del producte s'ha fet mitjançant la televisió, evidentment, sense la sintonia radiofònica que durant tants anys ens va acompanyar per recordar-nos l'existència del producte.

  Els temps canvien, però la música sempre és aqui. Tots la recordem.

  Però fa dos o tres mesos ens va arribar la que hom qualifica de sintonia "neutra", "plana" o "inclusiva", per tal de fer l'anunci del producte.

   Cantada per un cor infantil, la cançó té el mateix ritme i tempo que la original. Però com a característica principl, la nova és inclusiva, no racista, doncs ha desaparegut la referència al "negrito". Perrò, això si, manté i, fins i tot, reforça, l'esment als i les esportistes.

  I és que hi ha cançons que, si en un moment van tenir la seva raó de ser, actualment podriem considerar-les "desfassades" en molts sentits.

UN "TEMPS DE FLORS"...SENSE FLORS

  Estem en ple mes de Maig, mes de les flors per definició. Un mes en el que la primavera esclata arreu on mirem i hi hagi quelcom de vegetació.

  És un temps en el que els colors, les olors i l'esclat dela vida es nota per tot arreu. Però, com ja deiem la setmana anterior, aquesta pandèmia ens ha capgirat la vida completament.

  I és que, per aquests temps, Girona hauria d'estar plena de flors, amb el Festival; "Temps de flors", uns dies en els que els carrers, les places i els patis dels barris gironins haurien d'estar lluint les millors gales, com també haurien d'estar fent-ho altres llocs de la resta d'Espanya, com els famosíssims patis cordovesos que, com explicava fa pocs dies una família d'aquella ciutat andalusa a un canal de televisió,  enguany només en podran gaudir ells a nivell de confinament.

  Maig, Temps de Flors. Però de flors que creixen a la Natura i que, de moment, només podem admirar des de la llunyania. O bé des de la finestra de casa nostra o bé quan sortim a passejar, ara que ja es pot una ,mica.

NO HI HA ENEMIC PETIT...

  Segurament que, durant aqusrts dies de quarantena,a tots ens ha vingut el record de pel·lícules de ciència-ficció. O, possiblement fariem millor en dir; "catàstrofe-ficció?, amb títols, tals com; "Contagi", "Virus" o la nissaga; "Resident Evil", en les que un element patògen amenaça la vida humana.

  El cert és que mai hauriem imaginat haver de passar per tal situació. Perpo, des del 13 de Març passat que estem experimentant en pròpia pell el malsòn que, en ficció, ja haviem pogut veure.

  El Coronavirus, o, senzillament; "COVID-19", tal i com l'OMS l'ha batejat, ens ha capgirat la vida com mai hauriem pogut imaginar, deixant-nos confinats a casa i obligant a ajornar, quan no cancel·lar, tota mena d'activitats i esdeveniments que van, des de concerts, concursos i festivals, com el Concurs d'Eurovisió, que es cancel·la per primer cop des que es va començar a celebrar l'any 1956 a la ciutat suïssa de Lugano, fins a competicions esportives; com la Lliga de dfiversos esports, el Mundial de Motociclisme o de Fòrmula 1. O fins i tot, els Jocs Olímpics, que s'havien de celebrar aquest estiu ala ciutat de Tokyo, passant per altres esdeveniments més propers i també populars; com la Setmana Santa o la Diada de Sant Jordi, només per posar alguns exemples.

  Tot això es podrà recuperar, de bén segur, en el futur. Però hi ha una cosa que no es pot recuperar. I és l'alt preu en vides humanes que aquest petit, però contundent patògen que no coneix fronteres, nacionalitats, religions o ètnies, s'ha endut per davant.