Amb el pas del temps, la vida s'ha anat democratitzant progressivament. I, amb la democratització ha arribat, sens dubte, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
I és que, progressivament, a les dones se'ls ha obert les portes a molts camps de la vida quotidiana que, fins no fa gaire, estaven totalment reservades als homes. Així, no és gens estrany trovar-nos actualment des de dones que condueixen un autobús, camió, tramvia, tren o taxi, fins a dones que piloten avions, que són agents de Policia, Bomberes, serveixen a l'Exèrcit o exerceixen especialitats de la Medicina que, fins no fa gaire, eren gairebé totalment exercides per homes. I són, fins i tot, brillantíssimes investigadores.
La Docència, la Judicatura i, darrerament, la Política, han estat també objecte de progressiva feminització. Així, en alguns paisos, hi ha dones que ocupen el càrrec de Primer Ministre i, fins i tot, de President.
L'esport no s'ha quedat enrere. I ja hi ha, a nivell espanyol, una Lliga de futbol femení encara que d'altres esports; com ara el bàsquet o l'handbol ja fa anys que en tenen.
Fa pocs dies l'ACN ens informava del fet que, en assemblea general, els Manaies han aprovat finalment el fet que deixaran desfila dones tan a les Processons com a d'altres actes de caure religiós en que aquest col·lectiu pren part, una decisió que és fruit d'un canvi als Estatuts que els regulen.
Segons la mateixa ACN ha sabut, les sòcies que vulguin participar a les Processons hauran de demanar-ho per escrit i, evidentment, esperar a que hi hagi una vacant.
Quan hi hagi alguna dona desfilant amb els Manaies, sera la primera vegada, en els 80 anys que fa que aquesta Confraria existeix, que es vegin fones desfilant a les processons de Setmana Santa, en un altre acte d'igualtat d'oportunitats.
dimarts, 19 de febrer del 2019
dilluns, 11 de febrer del 2019
LA BANDA SONORA DE LA NOSTRA VIDA
Des que va ser inventada, a cavall entre els segles XIX i XX, la Ràdio, quina paternitat es disputen diversos paisos, ha estat sempre present en les nostres vides.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
dimarts, 5 de febrer del 2019
EL DIGITAL QUE TOT S'HO MENJA.
Ja hem dit en altres ocasions que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-se. I no només per quedar-se, si no per tal de facilitar-nos la vida. Però per una altra banda, dissortadament, es menja llocs de treball.
Un clar exemple d'això ho tenim al sector de la banca on, a més de les fusions de bancs, per formar-ne de més grans i solvents, el fet també comporta el tancament d'oficines i la digitalització de feines que abans les feia un treballador, i ara les fa la tecnologia.
Però han proliferat els caixers automàtics, des dels que es poden fer determinades operacions que abans s'havien de fer a finestreta i ara podem fer a distància, no només amb els caixers, si no que molts bancs ens donen la possibilitat de gestionar les nostres finances per Internet.
Però la tecnologia digital ha arribat també al comerç. I, des de casa, i a distància, és possible fer ja la comanda del que volem comprar; ja sigui per telèfon o per Internet. A més, amb aquest sistema podem comprar des d'una peça de roba fins a productes frescos, passant per tot el parament de la llar, si així ho volem.
Internet ja ens ha deixat gairebé sense botigues de discos i també sense cinemes. Esperem que no passi el mateix amb les botigues de barri de tota la vida, on podem anar a fer la compra diària com a part de la nostra vida social.
Un clar exemple d'això ho tenim al sector de la banca on, a més de les fusions de bancs, per formar-ne de més grans i solvents, el fet també comporta el tancament d'oficines i la digitalització de feines que abans les feia un treballador, i ara les fa la tecnologia.
Però han proliferat els caixers automàtics, des dels que es poden fer determinades operacions que abans s'havien de fer a finestreta i ara podem fer a distància, no només amb els caixers, si no que molts bancs ens donen la possibilitat de gestionar les nostres finances per Internet.
Però la tecnologia digital ha arribat també al comerç. I, des de casa, i a distància, és possible fer ja la comanda del que volem comprar; ja sigui per telèfon o per Internet. A més, amb aquest sistema podem comprar des d'una peça de roba fins a productes frescos, passant per tot el parament de la llar, si així ho volem.
Internet ja ens ha deixat gairebé sense botigues de discos i també sense cinemes. Esperem que no passi el mateix amb les botigues de barri de tota la vida, on podem anar a fer la compra diària com a part de la nostra vida social.
dilluns, 28 de gener del 2019
UN PARLAR QUE NO S¡ENTÉN.
Ja fa uns anys que una revista de divulgació assegurava en un article que, en qüestió d'uns cent anys, les llengües que es parlin no seran com ara les coneixem, un extrem que ja podem veure en xats, missatges de text als mòbils o xarxes socials on, per tal d'abreujar, s'escriuen mitges paraules o algunes lletres de determinats mots un fet que fa que, en ocasions, els texts costin d'entendre.
Darrerament s'ha parlat molt de l'anomenat; "llenguatge inclusiu en que no es fa distinció de gènere. Aquesta característica ja la tenen els texts escrits on, per citar per exemple els i les catalanes, hom escriu; "l@s catalan@s", que inclou ambdós gèneres.
Des de la Reial Acadèmia espanyola de la Llengua s'aconsella no emprar el llenguatge inclusiu a la parla quotidiana. Però fa uns dies que la portaveu d'un partit d'àmbit autonòmic a Andalusia, va fer un discurs en el que de manera,suposem que força intencionada, va dir; "La Matria", en lloc de "La Patria tot fent una mena de distinció, no sé si de gènere o bé de facilitat per inventar-se paraules que no existeixen.
Esta bé que, en el llenguatge col·loquial, no emprem el llenguatge inclusiu. Però el que sona estrany és que, en algun moment, es vulgui canviar el nom de quelcom que és evident que ja en té i, encara que ho vulguem, no n'admet un altre de diferent, a menys que la nostra intenció sigui la de confondre termes.
Darrerament s'ha parlat molt de l'anomenat; "llenguatge inclusiu en que no es fa distinció de gènere. Aquesta característica ja la tenen els texts escrits on, per citar per exemple els i les catalanes, hom escriu; "l@s catalan@s", que inclou ambdós gèneres.
Des de la Reial Acadèmia espanyola de la Llengua s'aconsella no emprar el llenguatge inclusiu a la parla quotidiana. Però fa uns dies que la portaveu d'un partit d'àmbit autonòmic a Andalusia, va fer un discurs en el que de manera,suposem que força intencionada, va dir; "La Matria", en lloc de "La Patria tot fent una mena de distinció, no sé si de gènere o bé de facilitat per inventar-se paraules que no existeixen.
Esta bé que, en el llenguatge col·loquial, no emprem el llenguatge inclusiu. Però el que sona estrany és que, en algun moment, es vulgui canviar el nom de quelcom que és evident que ja en té i, encara que ho vulguem, no n'admet un altre de diferent, a menys que la nostra intenció sigui la de confondre termes.
dimarts, 22 de gener del 2019
EL RETORN D'ALLÒ ANTIC
En èpoques passades hom anava a botigues d'antiguitats, on es podia triar i remenar entre mobles i d'altres objectes anticas, per tal de decorar la casa a l'estil; "retro".
El cert és que, en aquestes botigues, hom podia trobar gairebé de tot; des de menjadors complets amb la seva taula, cadires i calaixera de principis del segle XX o, fins i tot, de finals del XIX, fins a habitacions completes, així com altre mobles i estris que eren de temps passats.
Des que va inventar-se el fonògraf, i més tard, la cinta magnètica, que en principi era un fil, més que una cinta, i fins els nostres dies, la tecnologia ha canviat molt. Així, hem vist passar els discos de vinil, els CD, els DVD i la gravació i reproducció totalment digital havent-se popularitzat el sistema MP3.
D'altra banda, i abans dels formats digitals, hem vist arribar les cintes de bobina oberta, que van acabar per tenir un ús professional, i les "cassettes", molt més manejables , i que es van popularitzar molt, tot i que van esser sustituides per dos altres sistemes; un d'ells, el DAT, i que no van tenir èxit.
Quan semblava que el digital s'ho havia de menjar tot i, en teoria, així ha sigut, reapareixen per una banda els discos de vinjil. I, fa molt pocs dies, un mitjà digital informava de l'aparició de les "cassettes" i els aparells per gravar i reoroduir aquestes cintes encapsulades.
El que no se sap és si la reaparició d'aquests sistemes antics vol ser una mica una manera de defugir les tècniques digitals o, per contra, han de servir per fer veure a les noves generacions d'ón venim, tecnològicament parlant.
El cert és que, en aquestes botigues, hom podia trobar gairebé de tot; des de menjadors complets amb la seva taula, cadires i calaixera de principis del segle XX o, fins i tot, de finals del XIX, fins a habitacions completes, així com altre mobles i estris que eren de temps passats.
Des que va inventar-se el fonògraf, i més tard, la cinta magnètica, que en principi era un fil, més que una cinta, i fins els nostres dies, la tecnologia ha canviat molt. Així, hem vist passar els discos de vinil, els CD, els DVD i la gravació i reproducció totalment digital havent-se popularitzat el sistema MP3.
D'altra banda, i abans dels formats digitals, hem vist arribar les cintes de bobina oberta, que van acabar per tenir un ús professional, i les "cassettes", molt més manejables , i que es van popularitzar molt, tot i que van esser sustituides per dos altres sistemes; un d'ells, el DAT, i que no van tenir èxit.
Quan semblava que el digital s'ho havia de menjar tot i, en teoria, així ha sigut, reapareixen per una banda els discos de vinjil. I, fa molt pocs dies, un mitjà digital informava de l'aparició de les "cassettes" i els aparells per gravar i reoroduir aquestes cintes encapsulades.
El que no se sap és si la reaparició d'aquests sistemes antics vol ser una mica una manera de defugir les tècniques digitals o, per contra, han de servir per fer veure a les noves generacions d'ón venim, tecnològicament parlant.
dimarts, 15 de gener del 2019
ÈPOCA NOVA, QUALIFICACIONS NOVES
En èpoques passades, les notes escolars venien donades de forma numèrica, de tal manera que les mateixes es dividien en uns grups que anaven; de 0 a 4 punts, que era el "Suspens"; de 5 a 6, que era l'"Aprovat", entre 7 i 8, que era el "Notable", i 9-10, que era l'"Excel·lent". O, fins i tot, "Matrícula d'Honor".
Quan va instaurar-se l'EGB, si bé el sistema numèric va seguir aplicant-se gairebé de la mateixa manera com es feia anteriorment, el que va canviar va ser la nomenclatura de les qualificacions. Així, el "Suspens", es dividia en "Molt deficient" i "Deficient", l'"Aprovat", passava a ser; "Suficient", mentre que els qualificatius de "Notable" i "Excel·lent", van seguir la mateixa tònica que abans.
Entre finals dels anys 90 del segle passat i l'actualitat, les qualificacions dels alumnes ja no es donen de manera numèrica, si no que el professorat elabora uns informes, en els que els pares poden veure de manera molt més acurada l'evolució dels seus fills a l'escola o Institut, doncs en ells es reflecteixen els assoliments de l'alumne.
Sembla que ara es vol anar a una forma de qualificació que, si bé no sera numèrica, si que reflectirà els assoliments de l'alumne d'alguna manera. Però el que encara està per veure és quin sera el nomenclàtor que aquesta nova qualificació tindrà
Quan va instaurar-se l'EGB, si bé el sistema numèric va seguir aplicant-se gairebé de la mateixa manera com es feia anteriorment, el que va canviar va ser la nomenclatura de les qualificacions. Així, el "Suspens", es dividia en "Molt deficient" i "Deficient", l'"Aprovat", passava a ser; "Suficient", mentre que els qualificatius de "Notable" i "Excel·lent", van seguir la mateixa tònica que abans.
Entre finals dels anys 90 del segle passat i l'actualitat, les qualificacions dels alumnes ja no es donen de manera numèrica, si no que el professorat elabora uns informes, en els que els pares poden veure de manera molt més acurada l'evolució dels seus fills a l'escola o Institut, doncs en ells es reflecteixen els assoliments de l'alumne.
Sembla que ara es vol anar a una forma de qualificació que, si bé no sera numèrica, si que reflectirà els assoliments de l'alumne d'alguna manera. Però el que encara està per veure és quin sera el nomenclàtor que aquesta nova qualificació tindrà
dilluns, 7 de gener del 2019
UNA MENTIDA HISTÒRICA
La gran obsessió que hi ha avui pels productes "light", ha fet que quasi sense adonar-nnos hagin començat a arribar als nostres comerços una sèrie de productes amb aquesta etiqueta un distintiu que, contràriament al que podria semblar, no ens garanteix de cap manera que el producte sigui tan "lleuger" com es pretén.
I és que si mirem les composicions dels productes, ens adonarem que, lluny de ser "lleugers", el que porten incorporat és una llarga llista d'additius que no els fan, precisament, "ligut".
Una altra de les enganyifes que se'ns fa a l'hora de comprar productes alimentaris és l'etiqueta; "Sense sucres afegits". Es tracta del "sucre" que el cos no processa, en concret són sucres artificials, del tipus; maltitol, manitol o xilitol, per només anomenar-ne alguns.
Els anomenats; "sucres alcohòlics" o "sucres-alcohol", són el resultat de la hidrogenació total o parcial de sucres, tals com la manosa, la maltosa o la sacarosa, lo qual produeix uns edulcorants artificvials que el cos no processa o, si ho fa, és en proporcions mínimes.
De fet, i segons Viquipèdia, aquestes substàncies es fan servir com a excipient (Additiu) edulcorant en alguns medicaments; com xarops i d'altres per tal d'emmascarar un sabor, en ocasions tan amargant o fort que no el suportariem.
Però en alimentació no haurien de dir-nos "semse sucres afegits", doncs és mentida, donat que en ocasions el que els productes porten són dos o més d'aquests sucres artificials-evidentment afegits-que no comporten el "zero sucres", tal i com pregonen les marques.
I és que si mirem les composicions dels productes, ens adonarem que, lluny de ser "lleugers", el que porten incorporat és una llarga llista d'additius que no els fan, precisament, "ligut".
Una altra de les enganyifes que se'ns fa a l'hora de comprar productes alimentaris és l'etiqueta; "Sense sucres afegits". Es tracta del "sucre" que el cos no processa, en concret són sucres artificials, del tipus; maltitol, manitol o xilitol, per només anomenar-ne alguns.
Els anomenats; "sucres alcohòlics" o "sucres-alcohol", són el resultat de la hidrogenació total o parcial de sucres, tals com la manosa, la maltosa o la sacarosa, lo qual produeix uns edulcorants artificvials que el cos no processa o, si ho fa, és en proporcions mínimes.
De fet, i segons Viquipèdia, aquestes substàncies es fan servir com a excipient (Additiu) edulcorant en alguns medicaments; com xarops i d'altres per tal d'emmascarar un sabor, en ocasions tan amargant o fort que no el suportariem.
Però en alimentació no haurien de dir-nos "semse sucres afegits", doncs és mentida, donat que en ocasions el que els productes porten són dos o més d'aquests sucres artificials-evidentment afegits-que no comporten el "zero sucres", tal i com pregonen les marques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)