dijous, 2 de febrer del 2017
dijous, 26 de gener del 2017
S'INFORMA O ES MENYSPREA?
Després de gairebé un any de feixuga campanya electoral, el divendres, 20 de Gener passat la Casa Blanca rebia un nou llogater, concretament del Partit Republicà.
No gaure volgut pel poble nord-americà, degut als seus moltíssims menyspreus cap a col·lectius varis; com ara les dones, que va llançar durant la seva campanya electoral, Donald Trump es convertia en el 45è President dels Estats Units.
"El promès és deute", afirmava encara no 24 hores després d'haver pres possessió del Despatx Ocal. I ho feia tot signant una Ordre Executiva que suposa el principi del desmantellament de l'Obama Care.
Però també eliminava del web de la Casa Blanca algúns aspectes, com ara els rederits al col·lectiu LGBTI i la possibilitat de llegirt-lo en la llengua dse Cervantes que, malgrat li pesi, és parlada per molts nord-americans, i estudiada per molts altres..
El dissabte, 21 de Gener, el món sencer protestava contra aquest populista i excloent President, en unes manifestacions amb una notable presència de dones que lluïen un gorro de llana de color rosa amb unes orelles de gat; "pussy cat", per tal de burlar-se d'uns comentaris ofensius cap a les dones que Trump havia fet.
El diumenge, dia 22 al vespre, un mitjà digital, consultat per aquest programa, gosava titllar aquesta massa de població, sobre tot femenina, descontenta amb Trump, de "putillas", en un gst de menyspreu cap a qui, usant de la seva llibertat, va manifestar el seu descontentament amb qui, malgrat ser el President dels Estats Unuits, continua i continuara, segons sembla, fent de Trump.
Resulta vergonyós que un mitjà informatiu també vulgui, en aqusst cas, exercir de Trump tot insultant la dignitat de qui, a la vista del que s'ha donat a la campanya electoral, rebutja ser governat per un personatge així.
No gaure volgut pel poble nord-americà, degut als seus moltíssims menyspreus cap a col·lectius varis; com ara les dones, que va llançar durant la seva campanya electoral, Donald Trump es convertia en el 45è President dels Estats Units.
"El promès és deute", afirmava encara no 24 hores després d'haver pres possessió del Despatx Ocal. I ho feia tot signant una Ordre Executiva que suposa el principi del desmantellament de l'Obama Care.
Però també eliminava del web de la Casa Blanca algúns aspectes, com ara els rederits al col·lectiu LGBTI i la possibilitat de llegirt-lo en la llengua dse Cervantes que, malgrat li pesi, és parlada per molts nord-americans, i estudiada per molts altres..
El dissabte, 21 de Gener, el món sencer protestava contra aquest populista i excloent President, en unes manifestacions amb una notable presència de dones que lluïen un gorro de llana de color rosa amb unes orelles de gat; "pussy cat", per tal de burlar-se d'uns comentaris ofensius cap a les dones que Trump havia fet.
El diumenge, dia 22 al vespre, un mitjà digital, consultat per aquest programa, gosava titllar aquesta massa de població, sobre tot femenina, descontenta amb Trump, de "putillas", en un gst de menyspreu cap a qui, usant de la seva llibertat, va manifestar el seu descontentament amb qui, malgrat ser el President dels Estats Unuits, continua i continuara, segons sembla, fent de Trump.
Resulta vergonyós que un mitjà informatiu també vulgui, en aqusst cas, exercir de Trump tot insultant la dignitat de qui, a la vista del que s'ha donat a la campanya electoral, rebutja ser governat per un personatge així.
dimecres, 18 de gener del 2017
...I EL FRED ESTÀ ENTRE NOSALTRES
En ocasió del tan temut canvi climàtic, molters han estatr les veus que, unes quantes setmanes enrere, deien que "no fara fred". Fins i tot hi havia qui, a principis de Desembre passat, pensava que les pistes d'esquí no es cobririen de la tran preuada neu i, tan per part dels esqyuiadors, com dels hotelers, hi havia certa por.
Però el fred ja és aqui. Leas tremperatrures han davallat fins a diversos graus sota zero a les muntanyes i la neu ha caigut i segueix caient.
Però en alguns llocs de l'Est d'Europa, fins i tot ha causat alguns desperfectes i ha nevat a Grècia, Turquia i altres paisos.
"És el que toca", com molt bé diu el tòpic, doncs estem en ple Hivern.
I encara ens queda Febrer un mes que, tradicionalment, és encara més fred. O així hauria de ser. I alguns dies de Març.
Però el fred ja és aqui. Leas tremperatrures han davallat fins a diversos graus sota zero a les muntanyes i la neu ha caigut i segueix caient.
Però en alguns llocs de l'Est d'Europa, fins i tot ha causat alguns desperfectes i ha nevat a Grècia, Turquia i altres paisos.
"És el que toca", com molt bé diu el tòpic, doncs estem en ple Hivern.
I encara ens queda Febrer un mes que, tradicionalment, és encara més fred. O així hauria de ser. I alguns dies de Març.
dijous, 12 de gener del 2017
...I JA ÉS LA TERCERA!
Un bon dia del mes de Desembre passat, no recordo a quin preograma de televisió es parlava del fet que la gran proliferació de mitjans per transmetre informació fa que, tot sovint, corrin notícies falses. O que, si més no, es tergiversin els fets.
El fenòmen hem pogur comprovar-lo en tres ocasions; en una d'elles es desprestigiava l'Hosptal Trueta només pel fet que un pacient volgués, pel sol fet de ser jugador de futbol, passar davant dels demés a Urgències, lo qual va ser tergiversat per un mitjà, tot apuntant-se a la catalanofòbia.
La segona, també catalanofòbica, va consistir en assegurar que la Generalitat adoctrinava els seuis treballadors per que atenguéssin el públic només en català, lo qual no és verntat, doncs ningú d'aquella Institució ha vist cap instrucció escrita al respecte.
I la tercera la podriem descobrir el 9 de Desembre passat, en que un mitjà digital oferia un vídeo on uns nens d'una escola de Cambrils escenificaven, com a part de la classe d'Història, un fet real, com va ser el que va passar en aquell poble de Comarques Tarragoninesdurant la Guerra dels Segadors.
En un altre acte de catalanofòbia, el mitjà tornava a parlar de "catalibanes", tot assegurant que allò que es veia al vídeo era un "adoctrinament" en contra d'Espanya.
En aquest món, en el que la tecnologia ho envaeix tot, és molt trist que hi hagui qui, un dia si i l'altre no, per no dir un sí i l'altre també, s'entesti en veure fantasmes on no n'hi ha.
El fenòmen hem pogur comprovar-lo en tres ocasions; en una d'elles es desprestigiava l'Hosptal Trueta només pel fet que un pacient volgués, pel sol fet de ser jugador de futbol, passar davant dels demés a Urgències, lo qual va ser tergiversat per un mitjà, tot apuntant-se a la catalanofòbia.
La segona, també catalanofòbica, va consistir en assegurar que la Generalitat adoctrinava els seuis treballadors per que atenguéssin el públic només en català, lo qual no és verntat, doncs ningú d'aquella Institució ha vist cap instrucció escrita al respecte.
I la tercera la podriem descobrir el 9 de Desembre passat, en que un mitjà digital oferia un vídeo on uns nens d'una escola de Cambrils escenificaven, com a part de la classe d'Història, un fet real, com va ser el que va passar en aquell poble de Comarques Tarragoninesdurant la Guerra dels Segadors.
En un altre acte de catalanofòbia, el mitjà tornava a parlar de "catalibanes", tot assegurant que allò que es veia al vídeo era un "adoctrinament" en contra d'Espanya.
En aquest món, en el que la tecnologia ho envaeix tot, és molt trist que hi hagui qui, un dia si i l'altre no, per no dir un sí i l'altre també, s'entesti en veure fantasmes on no n'hi ha.
dilluns, 19 de desembre del 2016
dimecres, 14 de desembre del 2016
LA TECNOLOGIA QUE TOT S'HO MENJA
Quan es van fer populars els aparells de vídeo, de moment, en tres sistemes diferents, tot i que al final només en va trionfar un; l'anomenat; "VHS", no només va haver-hi la possibilitat de gravar i reproduïr programes i pel·lícules de la televisió, si no de llogar pel·lícules als llavors incipients videoclubbs que, en poc temps, van créixer en nombre, com els bolets. També es podien comprar a les botigues de discos, però a un preu elevat.
L'arribada del DVD feia les coses més fàcils, tan pel que fa el lloguer, com la compra de material videogràfic, doncs els preus van abaratir-se molt.
Els antics videoclubs van esdevenir el que s'anomenava "videocaixers" on, amb una targeta que l'escàs personal amb que els establiments comptaven, ens venien i, com si es tractés d'un moneder, haviem de carregar amb saldo.
Però amb el temps i l'arribada de la "tele" per cable i satèl·lit, que permet veure i gravar programes i pel·lícules sota comanda, ha anat, progressivament, acabant amb els videocaixers, doncs amb la televisió digital és possible, no mnomés veure, si no gravar allò que ens interessa,i veure-ho quan volguem..
Però, dissirtadament, també hi ha qui utilitza els anomenats; "torrents"; pàgines web de descàrrega il·legals que, a Internet, fan la competència deslleial als portals legals de compra i reproducció en "streaming" de material audiovisual.
A finals dels 70 del passat segle, una cançó deia que el video mataria l'estrella de la ràdio, un mitjà que ha sobreviscut al VHS, al DVD i, fins i tot, s'ha adaptat a Internet.
Però ara, caldria dir que el digital s'ha menjat, de manera quàsi definitiva, aquell acte, quasi de culte, que era anar a buscar pel·lícules al videoclub.
L'arribada del DVD feia les coses més fàcils, tan pel que fa el lloguer, com la compra de material videogràfic, doncs els preus van abaratir-se molt.
Els antics videoclubs van esdevenir el que s'anomenava "videocaixers" on, amb una targeta que l'escàs personal amb que els establiments comptaven, ens venien i, com si es tractés d'un moneder, haviem de carregar amb saldo.
Però amb el temps i l'arribada de la "tele" per cable i satèl·lit, que permet veure i gravar programes i pel·lícules sota comanda, ha anat, progressivament, acabant amb els videocaixers, doncs amb la televisió digital és possible, no mnomés veure, si no gravar allò que ens interessa,i veure-ho quan volguem..
Però, dissirtadament, també hi ha qui utilitza els anomenats; "torrents"; pàgines web de descàrrega il·legals que, a Internet, fan la competència deslleial als portals legals de compra i reproducció en "streaming" de material audiovisual.
A finals dels 70 del passat segle, una cançó deia que el video mataria l'estrella de la ràdio, un mitjà que ha sobreviscut al VHS, al DVD i, fins i tot, s'ha adaptat a Internet.
Però ara, caldria dir que el digital s'ha menjat, de manera quàsi definitiva, aquell acte, quasi de culte, que era anar a buscar pel·lícules al videoclub.
dijous, 1 de desembre del 2016
QUÈ ÉS AIX+O?
Estem a quatre dies, com qui diu, del Nadal. I, des del darrer cap de setmana de Novembre passat, tot coïncidint amb el "Black Friday", ja estàn en marxa les llumminàries nadalenques de les nostres poblacions i ciutats uns ornaments que, antigament, es començaven a posar en marxa una o dues setmanes abans de les Festes.
També els comerços llueixen les seves millors gales als aparadors i, en alguns llocs, com ara la Plaça de la Catedral de Barcelona o la Plaça Independència, de la capital del Gironès, s'hi celebren mercadets, el més famós dels quals és el de Santa LLúcia, a la capital catalana.
I, com no podria ser d'altra forma, podem admirar els arbres de Nadal i els pessebres.
De pessebres n'hi ha de tota mena; de més clàssics o tradsicionals i de més moderns. Però el que ha donat enguany la nota, no és altre que el de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un pessebre que, a ulls d'algunes persones, no és, exactament, una representació pessebrística, si no quelcom diferent.
I és que, amb el temps, tot evoluciona, de tal manera que, si mirem enrere, ens adonarem que, fins i tot les figuretes del pessebvre són molt diferents de les que hi havia quan erem petits. Fins i tot, l'omnipresent; "caganer", també ha canviat amb el temps, i ara també es representen personatges públics en aquesta actitud, cosa gairebé impensable fa uns 50 ò 60 anys.
El dilluns, 28 de Novembre passat, un tuitaire expressava, mitjançant la xarxa de l'estornell, el seu descontentament amb el que alguns titllen de "performance". Precisament feia esment, amb ènfasi, de l'esferta on hi ha representats els Tres Reuis Mags, en que s'hi poden veure tres figures cabdals de la cultura catalana.
Pertò el cert és que, per molt que alguns s'entestin en modificar la Història, els Reis Mags no eren catalans, ni tan sols en la imeginació del més "indepe" del Món.
I
També els comerços llueixen les seves millors gales als aparadors i, en alguns llocs, com ara la Plaça de la Catedral de Barcelona o la Plaça Independència, de la capital del Gironès, s'hi celebren mercadets, el més famós dels quals és el de Santa LLúcia, a la capital catalana.
I, com no podria ser d'altra forma, podem admirar els arbres de Nadal i els pessebres.
De pessebres n'hi ha de tota mena; de més clàssics o tradsicionals i de més moderns. Però el que ha donat enguany la nota, no és altre que el de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un pessebre que, a ulls d'algunes persones, no és, exactament, una representació pessebrística, si no quelcom diferent.
I és que, amb el temps, tot evoluciona, de tal manera que, si mirem enrere, ens adonarem que, fins i tot les figuretes del pessebvre són molt diferents de les que hi havia quan erem petits. Fins i tot, l'omnipresent; "caganer", també ha canviat amb el temps, i ara també es representen personatges públics en aquesta actitud, cosa gairebé impensable fa uns 50 ò 60 anys.
El dilluns, 28 de Novembre passat, un tuitaire expressava, mitjançant la xarxa de l'estornell, el seu descontentament amb el que alguns titllen de "performance". Precisament feia esment, amb ènfasi, de l'esferta on hi ha representats els Tres Reuis Mags, en que s'hi poden veure tres figures cabdals de la cultura catalana.
Pertò el cert és que, per molt que alguns s'entestin en modificar la Història, els Reis Mags no eren catalans, ni tan sols en la imeginació del més "indepe" del Món.
I
Subscriure's a:
Missatges (Atom)