El dijous, dia 18 de Febrer, es tancava una nova edició del Barcelona World Mobile Congress, una reunió dels principals fabricants d'aquests petits aparells que, des que es van posar en circulació de manera massivs, no han deixat de tenir més i més prestacions.
I és que si primer va ser el mòbil "tradicional", que només feia i rebia trucades, encara que podia emmagatzemar algúns números a la seva memòria, després va venir la moda dels missatges curts, a la que van seguir moltes altres, fins transformar el que en un principi era només un terminal de telefonia en quàsi un ordinador de butxaca.
Els fabricants estàn en eterna competència, a veure quí innova més i, fins i tot, hem pogurt veure ja fets realitat dispositius que, fins ara, només apareixien en pel·lícules o tele-sèries de ciència-ficció.
Davant d'aquiesta generació de mòbils que ho són tot, fins i tot telèfons, possiblement caldria preguntar-se si un dia aquestes maquinetes que aviat també ens serviran per anar a comprar, ens permetran fer la nostra feina sense sortir de casa.
dimecres, 17 de febrer del 2010
dimecres, 10 de febrer del 2010
ASSEGURANÇA GRATUÏTA PER ANAR AL FUTBOL
La nit del dimarts, dia 9 de Febrer, m'arribava una curiosa nota de premsa. Es referia al fet que, en aquest temps de crisi que estem passant, un conegut banc que patrocina la lliga de futbol espanyola, tan de Primera com de Segona divisió, s'ha proposat assegurar, de manera gratuïta, els afeccionats que vagin a veure els partits de Lliga, siguin o no clients de l'entitat.
Sembla com si aquesta entitat que, segons portaveus de la mateixa, pretén amb aquesta acció donar publicitat de la seva companyia d'assegurances, no donés importància a d'altres coses, molt més necessàrie4s si ens ho mirem bé, que el mateix futbol.
I és que la "futbolitis", aquesta epidèmia que cada cap de setmana mou milers de persones cap als camps de futbol, sembla una cosa gairebé imparable a la que, segons podem veure, no sembla afectar per res del Món la crisi. I la prova la teniem el mateix dimecres, dia 10 de Febrer, al camp del Xerez, que el cap de setmana del 13-14, rebia un dels grans de Primera. Allà moltes persones van passar la nit a peu dret per fer cua per adquirir unes entrades, per cert, segurament que gens barates.
Si diuen que "hi ha crisi", sembla mentida que s'oblidin altres aspectes, de la vida, com és assegurar uns bons serveis sanitaris, per assegurar, senzillament, els qui van al futbol.
Sembla com si aquesta entitat que, segons portaveus de la mateixa, pretén amb aquesta acció donar publicitat de la seva companyia d'assegurances, no donés importància a d'altres coses, molt més necessàrie4s si ens ho mirem bé, que el mateix futbol.
I és que la "futbolitis", aquesta epidèmia que cada cap de setmana mou milers de persones cap als camps de futbol, sembla una cosa gairebé imparable a la que, segons podem veure, no sembla afectar per res del Món la crisi. I la prova la teniem el mateix dimecres, dia 10 de Febrer, al camp del Xerez, que el cap de setmana del 13-14, rebia un dels grans de Primera. Allà moltes persones van passar la nit a peu dret per fer cua per adquirir unes entrades, per cert, segurament que gens barates.
Si diuen que "hi ha crisi", sembla mentida que s'oblidin altres aspectes, de la vida, com és assegurar uns bons serveis sanitaris, per assegurar, senzillament, els qui van al futbol.
dimecres, 3 de febrer del 2010
UNA LLEI AMB POLÈMICA
Arran de la Llei Catalana del Cinema, el mateix dia en que eren concedits els Premis Gaudí, el 70 per cent de les sales de projecció de Catalunya van tancar portes en protesta contra una llei que, si ens la mirem bé, no margina ni el català ni el castellà, més aviat fa que ambdues tinguin presència a les nostres sales cinematogràfiques, un fet que, ara mateix, amb les multi-sales, és, fins i tot, beneficiós, doncs podriem escollir entre veure una pel·lícula doblada (o subtitulada) en català o en castellà, segons sigui la llengua de la persona que acudeix al cinema.
A finals de Gener, un representant dels exhibidors afirmava, en declaracions a TV3 que "aquesta llei matara el cinema", i el mateix dilluns, el partit "Ciutadans" qualificava de "pirates" els membres de l'Executiu i el Parlament de Catalunya, només pel fet d'haver aprovat una llei justa.
No és Catalunya l'única Comunitat amb dues llengües. També ho són Euskadi, Galícia, Ses Illes i la Comunitat Valenciana, on també es podria dfoblar en la llengua pròpia (Euskera a Euskadi i gallec a Galícia) i a Ses Illes i la Comunitat Valenciana, naturalment, en català.
I fora d'Espanya, a la mateixa Europa, tenim altres paísos amb dues o més llengües, com són Bèlgica o Suïssa, amb dues i quatre llengües, respectivament i que tenen, possiblement, el mateix problema que nosaltres.
Però els qui condemnen la llei; Quina solució donarien: tot en castellà, com ffins ara, o fer com van fer l'any 2003 els belgues a Eurovisió; tirar pel camí del mig?
A finals de Gener, un representant dels exhibidors afirmava, en declaracions a TV3 que "aquesta llei matara el cinema", i el mateix dilluns, el partit "Ciutadans" qualificava de "pirates" els membres de l'Executiu i el Parlament de Catalunya, només pel fet d'haver aprovat una llei justa.
No és Catalunya l'única Comunitat amb dues llengües. També ho són Euskadi, Galícia, Ses Illes i la Comunitat Valenciana, on també es podria dfoblar en la llengua pròpia (Euskera a Euskadi i gallec a Galícia) i a Ses Illes i la Comunitat Valenciana, naturalment, en català.
I fora d'Espanya, a la mateixa Europa, tenim altres paísos amb dues o més llengües, com són Bèlgica o Suïssa, amb dues i quatre llengües, respectivament i que tenen, possiblement, el mateix problema que nosaltres.
Però els qui condemnen la llei; Quina solució donarien: tot en castellà, com ffins ara, o fer com van fer l'any 2003 els belgues a Eurovisió; tirar pel camí del mig?
dimecres, 27 de gener del 2010
UN PETIT TSUNAMI
Des que TVE no es val d'OT per tal d'escollir l'artista que anira a Eurovisió, ha estat implantat un nou sistema per tal de triar-lo, consistent en la votació popular dels espectadors.
Així, fa un parell d'anys, el públic va optar per una d'aquélles coses que, valgui did-ho, no era, ni molt menys, una cançó per Eurovisió, si no més aviat una clara candidata a "Canción del Verano"...Em refereixo, naturalment, al "Chiki-chiki", de Rodolfo Chikiliquatre, una d'aquélles "flors d'un dia" que, de tant en tant, apareixen. I, a més, vulnerava una de les normes del concurs.
L'any passat, però, va ser Soraya l'escollida, una artista que, tot i consolidada, no va convèncver gaire.
Ja està en marxa, des de fa uns dies, la votació per tal d'escollir el candidat o candidata per anar enguany al concurs, una elecció que encapçalava Karmele Marchante, una periodista del cor, saltada a la fama arran de la seva participació en un dels molts "reality shows" a que Tele-5 té acostumada la seva audiència.
I és que la senyora Karmele, molt convençuda de que la seva cançoneta "Soy un tsunami" era ideal per anar a Eurovisió, ja tenia més de cent mil vots quan els Serveis Jurídics de l'ens públic es van adonar que aquesta no trencava una, si no tres de les normes bàsiques del concurs, i van decidir apartar-la de la votació, lo qual sembla haver desencadenat una guerra entre els dos canals o, si més no, entre TVE i aquest personatge que, valgui dir-ho, pot ser una gran periodista "del cor", però que no té veu per cantar.
El cert és que a Karmele, tal i com va passar-li fa uns anys a l'exòtic Josmar, no li quedara més remei que anar al "ContraFestival", que es celebra el mateix dia que el concurs oficial, però en hora i lloc diferents.
Així, fa un parell d'anys, el públic va optar per una d'aquélles coses que, valgui did-ho, no era, ni molt menys, una cançó per Eurovisió, si no més aviat una clara candidata a "Canción del Verano"...Em refereixo, naturalment, al "Chiki-chiki", de Rodolfo Chikiliquatre, una d'aquélles "flors d'un dia" que, de tant en tant, apareixen. I, a més, vulnerava una de les normes del concurs.
L'any passat, però, va ser Soraya l'escollida, una artista que, tot i consolidada, no va convèncver gaire.
Ja està en marxa, des de fa uns dies, la votació per tal d'escollir el candidat o candidata per anar enguany al concurs, una elecció que encapçalava Karmele Marchante, una periodista del cor, saltada a la fama arran de la seva participació en un dels molts "reality shows" a que Tele-5 té acostumada la seva audiència.
I és que la senyora Karmele, molt convençuda de que la seva cançoneta "Soy un tsunami" era ideal per anar a Eurovisió, ja tenia més de cent mil vots quan els Serveis Jurídics de l'ens públic es van adonar que aquesta no trencava una, si no tres de les normes bàsiques del concurs, i van decidir apartar-la de la votació, lo qual sembla haver desencadenat una guerra entre els dos canals o, si més no, entre TVE i aquest personatge que, valgui dir-ho, pot ser una gran periodista "del cor", però que no té veu per cantar.
El cert és que a Karmele, tal i com va passar-li fa uns anys a l'exòtic Josmar, no li quedara més remei que anar al "ContraFestival", que es celebra el mateix dia que el concurs oficial, però en hora i lloc diferents.
dimecres, 20 de gener del 2010
TOLERÀNCIA ZERO AL FUM
Em una època hom creia que podia "curar-nos" l'excitació nerviosa, l'estrés, mentre que durant bona part del segle passat, "quedava bé" el seu consúm, sobre tot des del moment en que cinema i televisió ens el preserntaven com si d'un element "cohesionador" es tractés, fins a tal punt que, qui no en consumia, era considerat gairebé com un "fora de sèrie".
Amb el temps, els descobriments científics realitzats i l'evidència dels nombrosos casos de malaltieas que causa, s'ha anat veient que el fum del tabac és, certament, un element perjudicial per a la salut.
Ja fa uns quants anys que, a dicversos paísos de la UE, hi ha legislacions que prohibeixen fumar als llocs públics. Primer van ser els centres oficials, tot i que ara ja s'estén a bancs, bars i restaurants.
Espanya també disposa d'0una llei que prohibeix fumar en llocs públics, tot i que bars i restaurants han tingut, fins ara, llibertat d'acció en aquest sentit, tan és així que algúns locals han invertit grans quantitats de diners per habilitar "espais amb fum" i sense fum. I ara veuran com es prohibeix fumar totalment, una prohibició que, valgui dir-ho, també anira en benefici dels trteballadors d'Hostaleria que, fins ara, estaven exposats a ser fumadors passius.
Segons podiem saber el diumenge, dia 17 de Gener, ja hi ha qui s'avança a la llei, i recull signatures per que això no passi, tot argumentant que "els locals hi sortiran perdent"
Tal i co0m ha passat en altres paísos de la Unió, els locals no hi han perdut res, més al contrari, han guanyat en qualitat. Els qui recullen signatures haurien de mirar cap a Europa i cap a la salut dels seus treballadors.
Amb el temps, els descobriments científics realitzats i l'evidència dels nombrosos casos de malaltieas que causa, s'ha anat veient que el fum del tabac és, certament, un element perjudicial per a la salut.
Ja fa uns quants anys que, a dicversos paísos de la UE, hi ha legislacions que prohibeixen fumar als llocs públics. Primer van ser els centres oficials, tot i que ara ja s'estén a bancs, bars i restaurants.
Espanya també disposa d'0una llei que prohibeix fumar en llocs públics, tot i que bars i restaurants han tingut, fins ara, llibertat d'acció en aquest sentit, tan és així que algúns locals han invertit grans quantitats de diners per habilitar "espais amb fum" i sense fum. I ara veuran com es prohibeix fumar totalment, una prohibició que, valgui dir-ho, també anira en benefici dels trteballadors d'Hostaleria que, fins ara, estaven exposats a ser fumadors passius.
Segons podiem saber el diumenge, dia 17 de Gener, ja hi ha qui s'avança a la llei, i recull signatures per que això no passi, tot argumentant que "els locals hi sortiran perdent"
Tal i co0m ha passat en altres paísos de la Unió, els locals no hi han perdut res, més al contrari, han guanyat en qualitat. Els qui recullen signatures haurien de mirar cap a Europa i cap a la salut dels seus treballadors.
dimecres, 13 de gener del 2010
BENVINGUDA TDT
Allà per 1956, ara fa ja 54 anys, començava la seva particular aventura, de moment només a Madrid, la televisió espanyola, un únic canal que, segons ha pogut saber aquest programa, l'estiu d'aquell any es va prendre un mes de vacances després d'haver obert emissions a principis d'any.
Més tard, l'any 1958, ens arribava ja aquella tele en blanc i negrte a Catalunya, de moment, però, només un canal que, bén aviat va estar acompanyat del que llavors es va nomenar "UHF" o, en l'argot de la mateixa TVE, "El Canalín". Tots dos, però, emetien en horaris molt restringits de dilluns a divendres, tot i que els caps de setmana allargaven les emissions.
Entrada la dècada dels anys 70 del passat segle XX, i després d'unes proves fetes en un saló de l'electrònica que es celebrava a Barcelona, va arribar el color.
I els anys 80 van portar les televisions autonòmiques i locals i també la "tele matutina", quines emissions començaven a les 7 del matí i es tancaven a les tantes de la nit. I el ventall s'ampliaria més els anys 90, amb les teles privades, tot això, naturalment, en analògic.
Des d'abans d'ahir dimarts, ja només funciona la TDT en moltes més contrades de Catalunya, amb una apagada que es va fent de manera progressiva. El nou sistema, a més de donar-nos més qualitat, ens permet veure més canals.
Més canals, si, però el que seria desitjable és que, aprofitant aquesta nova tecnologia, algúns d'ells milloréssin el que fan.
I després de la TDT Què ens vindrà?.
Més tard, l'any 1958, ens arribava ja aquella tele en blanc i negrte a Catalunya, de moment, però, només un canal que, bén aviat va estar acompanyat del que llavors es va nomenar "UHF" o, en l'argot de la mateixa TVE, "El Canalín". Tots dos, però, emetien en horaris molt restringits de dilluns a divendres, tot i que els caps de setmana allargaven les emissions.
Entrada la dècada dels anys 70 del passat segle XX, i després d'unes proves fetes en un saló de l'electrònica que es celebrava a Barcelona, va arribar el color.
I els anys 80 van portar les televisions autonòmiques i locals i també la "tele matutina", quines emissions començaven a les 7 del matí i es tancaven a les tantes de la nit. I el ventall s'ampliaria més els anys 90, amb les teles privades, tot això, naturalment, en analògic.
Des d'abans d'ahir dimarts, ja només funciona la TDT en moltes més contrades de Catalunya, amb una apagada que es va fent de manera progressiva. El nou sistema, a més de donar-nos més qualitat, ens permet veure més canals.
Més canals, si, però el que seria desitjable és que, aprofitant aquesta nova tecnologia, algúns d'ells milloréssin el que fan.
I després de la TDT Què ens vindrà?.
dimecres, 6 de gener del 2010
EN CONTRA D'UN MARTIRI
A finals de Desembre de l'any passat entrava al Parlament de Catalunya el plec de signatures que acopmpanyen la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de demanar l'erradicació ce Catalunya de les curses de braus, altrament anomenades "corridas".
TV3 va organitzar, a través del seu programa "Banda Ampla" un debat sobre el tema, amb persones contràries a les "corridas", i gent favorable, algúns dels quals s'autoqualificaven com a molt "amants dels animals" (a la seva vida privada), però favorables i, fins i tot fanàtics del que no és altra cosa que un trist càstig contra els pobres toros, al que qualificaven com a "sentimental", o del que deien que "hi ha una comunió entre el torero i el toro", entre moltes altres incoherències.
Val a dir que, durant els anys 60 i 70 del passat segle XX, durant el "boom" del turisme, hi havia qui anava (una vegada) a veure aquesta trista forma ded "diversió". I pagàven per això!. Però ara els turistes que venen de la resta d'Europa i del Món ja saben que Espanya, com a tal, té moltes altres coses per gaudir, com ara monuments, museus, paisatges, gastronomia i la gran diversitat de danses, que hi ha a totes les Comunitats.
No s'hi val a dir allò que un dels favorables a la "corrida" deia durant el debat, de que si es rebutja aquesta, ja no es creu en Espanya. Un pot, perfectament, sentir-se espanyol, malgrat sigui contrari a tan absurd espectacle que, ni és art de cap mena, ni té res de festiu. Ja va dir-ho Mahadma Gaandhi: "A una nació se li reconeix la seva evolució pel respecte que dona als animals".
TV3 va organitzar, a través del seu programa "Banda Ampla" un debat sobre el tema, amb persones contràries a les "corridas", i gent favorable, algúns dels quals s'autoqualificaven com a molt "amants dels animals" (a la seva vida privada), però favorables i, fins i tot fanàtics del que no és altra cosa que un trist càstig contra els pobres toros, al que qualificaven com a "sentimental", o del que deien que "hi ha una comunió entre el torero i el toro", entre moltes altres incoherències.
Val a dir que, durant els anys 60 i 70 del passat segle XX, durant el "boom" del turisme, hi havia qui anava (una vegada) a veure aquesta trista forma ded "diversió". I pagàven per això!. Però ara els turistes que venen de la resta d'Europa i del Món ja saben que Espanya, com a tal, té moltes altres coses per gaudir, com ara monuments, museus, paisatges, gastronomia i la gran diversitat de danses, que hi ha a totes les Comunitats.
No s'hi val a dir allò que un dels favorables a la "corrida" deia durant el debat, de que si es rebutja aquesta, ja no es creu en Espanya. Un pot, perfectament, sentir-se espanyol, malgrat sigui contrari a tan absurd espectacle que, ni és art de cap mena, ni té res de festiu. Ja va dir-ho Mahadma Gaandhi: "A una nació se li reconeix la seva evolució pel respecte que dona als animals".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)