ENTRE FER MÚSICA I MARKETING...

 

Ja fa uns quants anys que, un bon dia, va començar a sonar una cançó pels diferents mitjans audiovisuals, especialment a les ràdios de caire musical. Una cançó que es titulava; "Malamente", i la interpretava una, fins llavors desconeguda; ROSALÏA.

A partir d'aquel moment, la jove cantant, originària de Sant Edsteve Sesrovires, ens va anar delectant amb diverses cançons, en ocasions, més inclinades al flamenc i, en d'altres, fent una poicada d'ull al rap i al trap. I, fins i tot, la vam poder escoltar en català.

Però el passat dimarts, dia 21 d'aquest mes d'Octubre que ja deixem enrere, l'artista va sorprendre tothom amb tota una "performance" que, malgrat les mil i una crítiques en tots els sentits que ha rebbut, li va servir per presentar al Món la seva nova obra; un àlbum que podrem tenir a les mans el dia 7 de Novembvre proper, i que es titularà; "Lux", que vol dir; Llum.

Música i màrketing són dos aspectes que, com ja hem pogut comprovar en moltes ocasions, , i aquesta és una més, es donen la mà amb Rosalia, doncs no estan, en absolut, renyides.

FOTO: Portada de l'àlbum; "LUX" Font: CCMA-3CATINFO.

GIRONA, UN MÓN DE BICICLETES...

 

Tot i que ja s'avien fet diverrsos intents en tempos anteriors, la bicicleta de pedals, tal i com la coneixem actualment, va ser creada per l'escocès; Kirkpatrick McMillan l'any 1837. D'aquesta se'n conserva una còpia al Museu de Ciències de Londres.

Cossiderada una forma saludable i ecològica de desplaçament, la bicicleta té diversos noms arreu del Món, com ara; "bici", que és tal i com la coneixem aquí. Però a Colòmbia i Cuba, l'anomenen; "cicla" o, "ciclo", a Mèxic; "bayca", "birula" o; "vicla", mentre que a Xile, l'anomenen, senzillament; "cleta".

De bicicletes n'hi ha de diferents models per a diferents usos, tan per; "passeig", com per competició, tan en ruta, com també per la muntanya.

En algunes ciutats, sobre tot als Països Baixos, com també en països asiàtics, és molt freqüent veure circular bicicletes. Però no cal anar tan lluny, doncs Girona s'ha convrtoit, per així dor-ho, en un "centre de ciclisme", on han proliferat no tan sols les botigues de venda d'aquests vehicles, si no que també hi ha alguns tallers, dedicats a reparar-ne.

I és que, si deixéssim els cotxes al garatge, i ens desplacéssim per les nostres ciutats en bicicleta, l'ambient de les mateixes seria molt més saludable.

FOTO: Botiga de bicicletes, a Girona.

LA 2CAT, NEIX AMB POLÈMICA...

Durant els anys 60 del passat segle XX, la llavors única; TVE, va augmentar la seva oferta televisiva, inaugurant un segon canal que va adoptar, popularment, diversos noms, tals com; "UHF", refertint-se a la banda de freqüèncides en la qual s'emet. O també; "El Canalín" en aquest cas, sobre tot degut a la seva programació que, en un principi, era molt restringida en horaris.

Restringida de moment, a les capitals de província, l'emissió es va anar estenent poc a poc, a tot el territori espanyol, convertint-se en una oferta més dins del petit mon televisiu  del moment.

El passat silluns, dia 13 d'aquest mes, el canal de TVE conegut ara com; "La 2"·, va iniciar, a Catalunya, les seves emissions com; "La 2CAT". O, senzillamentt, com a; "2CAT", tal i com apareix a ñles pantalles dels nostres televisors.

Segons ha fet públic l'emissora, aquest canal serà gairebé íntegrament en català, amb programes que ja s'emetien abans d'aquesta desconnexió, i d'altres que s'hi aniran afegint de manera progressibva.

El naixement del canal, però, no ha estat exempt de polèmiquees, sobre tot, pel nom triat; "2CAT", que en alguns sectors ha estat interpretat com una competència cap a la nova fórmula informativa de TV3, és a dir; "3CAT".

Però, s'anomeni com vulgyui, tota proposta que serveixi per diversificar la informació i l'entreteniment, és benvinguda.

FOTO: El nou logo de L 2 en català. Font: Pàgina oficial de RTVE Catalunya.

LA PUBLICITAT AGRESSIVA

 A la ràdio i a la televisió,, sobre tot en aquells canals de caire privat, la publicitat, omnipresent a la seva graella de programació, no és altre que el sistema del que aquests canals ea valen per subsisrtir, econòmicament parlant, a més dels accionistes de les empreses quew els gestionen.

Però, d'un temps ençà, la publicitat ha entrat també a Internet, de tal manera que, a les pàgines que consultem, sempre hi ha anuncis d'un o altre producte o servei que, sobre tot, si en fem la recerca a través d'alguna pàgina de comerç en linia, se'ns anuncia el producte o servei que hem buscat a cada lloc web que obrim, amb lo qual no deixem mai de veure aquell producte o servei.

Dissortadament, aquesta mena de publicitat "insistent", també ha arribat als nostres telèfons mòbils, de tal manera que, tan botigues en linia, sobre tot, de procedència xinesa, com jocs, se'ns anuncen quan volem consultar, per exemple, l'aplicatiu del temps, per veure quina temperatura fa a la nostra ciutat. Alguns d'ells son tan immensament agressius que, si no reiniciem el dispositiu, no hi ha manera de treure'ls de la pantalla. I, fins i tot, un d'aquests anunciants, que és un comerç en limnia, fa sonar el telèfon de manera que dona la impressió d'un avis d'alarma urgent.

Aquesta publicitat es pot combatre, doncs existeixen els anomenats; "bloquejadors d'anujncis". Però, cpom en tot, feta la llei, feta la trampa doncs, si bloquejem la molestíssima publicitat molts llocs web, sobre tot, de mitjans informatius, ens obliguen a subscriure'ns. I, en conseqüència, a pagar per consultar-los.

UN VELL COSTUM QUE S'HA PERDUT...

Antigament era molt habitual, si voliem tenir el darrer disc del nostre cantant preferoit, anar a la botiga de discos de la nostra població. Allà, ens oferien la possibilitat d'escoltar abans de comprar. Inclus algunes botigues d'electrodomèstics també tenien departament de discos, doncs també venien equips s'Alta Fidelitat per reproduïr-los.

Fins i tot, en alguns grans magatzems, el departament de discos disposava d'una cabina, des d'on es punxaven i anunciaven els discos més recents que havien sortit al mercat de forma molt amena que, no només ens convidava a passejar pel centre, si no també a comprar algun que altre disc. En ocasions, al voltant de les cabines hi havia algun artista, autor del disc que s'anunciava, i que en signava còpies.

L'arribada del CD, va canviar de forma substancial la forma de comprar discos, tot i que algunes botigues van conservar també el format vinil, o, al menys, els darrers exemplars que els quedaven en aquell format.

Una cançó dels anys 70 del segle passat, de la que hem parlat en moltes ocasions, asseguravqa que el vídeo mataria la Ràdio. No sé si el que la cançó augurava era el que ha passat, consistent en que les plataformes de vídeo a la carta quasi han acabat amb les sales de cinema, mentre que les de música, que segueixen el mateix sistema de demanda, ja han acabat amb les botigues de discos, de tal manera que, segons es feia públic el passat estiu, la darrera botiga de discos que quedqava a Barcelona ja ha abaixat persianes per sempre. 

I és que, ho volguem o no, la forma d'escoltar música ha canviat. I ja no cal anar a coimprar discos a les ja gairebé inexistents botigues, si no connectar-nos a la plataforma i, amb un poarell de clics, tenim el que volguem, amb lo qual han estat les plataformes les que han acabat amb la molt tradicional costum d'anar a comprar discos a la botiga.

FOTO: Ka darrera botiga de discos de Barceklona, abaixava persianes l'estiu passat. Font: CCMA-3CATINFO