LA 2CAT, NEIX AMB POLÈMICA...

Durant els anys 60 del passat segle XX, la llavors única; TVE, va augmentar la seva oferta televisiva, inaugurant un segon canal que va adoptar, popularment, diversos noms, tals com; "UHF", refertint-se a la banda de freqüèncides en la qual s'emet. O també; "El Canalín" en aquest cas, sobre tot degut a la seva programació que, en un principi, era molt restringida en horaris.

Restringida de moment, a les capitals de província, l'emissió es va anar estenent poc a poc, a tot el territori espanyol, convertint-se en una oferta més dins del petit mon televisiu  del moment.

El passat silluns, dia 13 d'aquest mes, el canal de TVE conegut ara com; "La 2"·, va iniciar, a Catalunya, les seves emissions com; "La 2CAT". O, senzillamentt, com a; "2CAT", tal i com apareix a ñles pantalles dels nostres televisors.

Segons ha fet públic l'emissora, aquest canal serà gairebé íntegrament en català, amb programes que ja s'emetien abans d'aquesta desconnexió, i d'altres que s'hi aniran afegint de manera progressibva.

El naixement del canal, però, no ha estat exempt de polèmiquees, sobre tot, pel nom triat; "2CAT", que en alguns sectors ha estat interpretat com una competència cap a la nova fórmula informativa de TV3, és a dir; "3CAT".

Però, s'anomeni com vulgyui, tota proposta que serveixi per diversificar la informació i l'entreteniment, és benvinguda.

FOTO: El nou logo de L 2 en català. Font: Pàgina oficial de RTVE Catalunya.

LA PUBLICITAT AGRESSIVA

 A la ràdio i a la televisió,, sobre tot en aquells canals de caire privat, la publicitat, omnipresent a la seva graella de programació, no és altre que el sistema del que aquests canals ea valen per subsisrtir, econòmicament parlant, a més dels accionistes de les empreses quew els gestionen.

Però, d'un temps ençà, la publicitat ha entrat també a Internet, de tal manera que, a les pàgines que consultem, sempre hi ha anuncis d'un o altre producte o servei que, sobre tot, si en fem la recerca a través d'alguna pàgina de comerç en linia, se'ns anuncia el producte o servei que hem buscat a cada lloc web que obrim, amb lo qual no deixem mai de veure aquell producte o servei.

Dissortadament, aquesta mena de publicitat "insistent", també ha arribat als nostres telèfons mòbils, de tal manera que, tan botigues en linia, sobre tot, de procedència xinesa, com jocs, se'ns anuncen quan volem consultar, per exemple, l'aplicatiu del temps, per veure quina temperatura fa a la nostra ciutat. Alguns d'ells son tan immensament agressius que, si no reiniciem el dispositiu, no hi ha manera de treure'ls de la pantalla. I, fins i tot, un d'aquests anunciants, que és un comerç en limnia, fa sonar el telèfon de manera que dona la impressió d'un avis d'alarma urgent.

Aquesta publicitat es pot combatre, doncs existeixen els anomenats; "bloquejadors d'anujncis". Però, cpom en tot, feta la llei, feta la trampa doncs, si bloquejem la molestíssima publicitat molts llocs web, sobre tot, de mitjans informatius, ens obliguen a subscriure'ns. I, en conseqüència, a pagar per consultar-los.

UN VELL COSTUM QUE S'HA PERDUT...

Antigament era molt habitual, si voliem tenir el darrer disc del nostre cantant preferoit, anar a la botiga de discos de la nostra població. Allà, ens oferien la possibilitat d'escoltar abans de comprar. Inclus algunes botigues d'electrodomèstics també tenien departament de discos, doncs també venien equips s'Alta Fidelitat per reproduïr-los.

Fins i tot, en alguns grans magatzems, el departament de discos disposava d'una cabina, des d'on es punxaven i anunciaven els discos més recents que havien sortit al mercat de forma molt amena que, no només ens convidava a passejar pel centre, si no també a comprar algun que altre disc. En ocasions, al voltant de les cabines hi havia algun artista, autor del disc que s'anunciava, i que en signava còpies.

L'arribada del CD, va canviar de forma substancial la forma de comprar discos, tot i que algunes botigues van conservar també el format vinil, o, al menys, els darrers exemplars que els quedaven en aquell format.

Una cançó dels anys 70 del segle passat, de la que hem parlat en moltes ocasions, asseguravqa que el vídeo mataria la Ràdio. No sé si el que la cançó augurava era el que ha passat, consistent en que les plataformes de vídeo a la carta quasi han acabat amb les sales de cinema, mentre que les de música, que segueixen el mateix sistema de demanda, ja han acabat amb les botigues de discos, de tal manera que, segons es feia públic el passat estiu, la darrera botiga de discos que quedqava a Barcelona ja ha abaixat persianes per sempre. 

I és que, ho volguem o no, la forma d'escoltar música ha canviat. I ja no cal anar a coimprar discos a les ja gairebé inexistents botigues, si no connectar-nos a la plataforma i, amb un poarell de clics, tenim el que volguem, amb lo qual han estat les plataformes les que han acabat amb la molt tradicional costum d'anar a comprar discos a la botiga.

FOTO: Ka darrera botiga de discos de Barceklona, abaixava persianes l'estiu passat. Font: CCMA-3CATINFO

BO PER UNS, DOLENT PER ALTRES...

 Ja ha arribat l'estiu. I, amb ell, qui més, qui menys, es prendrà unes merescudes vacandes després d'un curs de treball o estudi.

I, amb les vacances, el turisme, un fenòmen que va començar a mitjans del passat segle XX i que, si bé en alguns llocs s'ha mantingut, en d'altres ha augmentat.

Considerat, en el seu moment, com una "indústria", generadora de riquesa, el cert és que també s'ha massificat en certs indrets, de tal manera que ja hi ha qui comença a renegar d'aquesta font de riquesa que, si bé antigament era el típic turisme de; "sol i platja", ara podem dir que també s'ha diversificat, I, per posar un exemple, es fan més visites a monuments; com la Catedral de Girona i el Barri Antic de la capital del Gironès, on ja s'ha li,mitat el volum dels grups de visites guiades, i s'ha prohibit la megafonia.

Pel que fa la part; "dolenta", aquesta ve donada, principalment, per la proliferació de pisos turístics que, d'alguna manera, sustitueixen els blocs d'apartaments que podem veure a les poblacions costaneres.

I és que, dissortadament, aquests pisos turístics estan traient vivendes al mercat del lloguer, lo que ocasiona també un problema .

El turisme, bo per uns, però dolent per altres, segueix , però, essent una font de riquesa que, si es regula bé, no "mata", com alguns grups anti sistema estan començant a proclamar.

FOTO: Una vista de Palma Font: CCMA-3CAT

TECNOLOGIA A L'ESCOLA

 En més d'una ocasió hem vist com els pares deixen els fills petits que juguin amb el mòbil, un fet que, d'alguna manera, els familiaritza amb aquest dispositiu.

Fa pocs dies, però, es feia públic que, a partir del curs vinent, i a tot l'ensenyament obligatori, han de desaparèixer tots aquests dispositius de les aules, així com també les anomenades; "pissarres digitals", encara que, d'alguna manera, es podrà començar a familiaritzar els alumnes en la tecnologia.

De fet, algunes Escoles i Instituts ja han posat en pràctica aquesta normativa abans que entrés envigor.

De ben segur que aquresta normativa portarà algun tipus de polèmica. Però la veritat és que la tecnologia no és "bona" o "dolenta" per ella sola, si no que ho és per l'ús que en poguem fer.

EL REPETITIU MAL VICI DE CREAR CONFUSIÓ

 Un informe, fet públic la setmana passada, assegura que en 75 anys, Catalunya ha vist augmentada en 2,2 graus la temperatura, de manera que ja es pot dir que, degut a aquest canvi climàtic, ja només tenim dues estacions; l'estiu, que és enormement calurós, i l'hivern, que si el comparem amb hiverns de fa anys, és relativament suau.

Aquest indicador, juntament amb la sequera que hem patit durant tres llargs anys, no son si no indicacions de que alguna cosa està canviant en un clima que abans era; "mediterrani", i ara s'acosta cada cop més al clima semi àrid.

Però, dissortadament, segueix havent-hi qui ho nega, tal i com podiem llegir en nun "mitjà digital" aquest cap de setmana.

En ell, algú, quin nom ara no recordo, tornava a insistir, per enèssima vegada, en culpar de tota aquesta situació quelcom que, des de fa ja molts anys que veiem al cel, com son les esteles de condensació que els avions deixen, i que no són més que vapor d'aigua, tot i que el mateix autor considera que son; "fumigacions".

I és que per els negacionistes sembla ser molt fàcil culpar de tots els mals quelcom que ja podem dir que és; "de tota la vida", ignorant que els motors de combustió, algunes indústries, però també fenòmens naturals, com els volcans que entren en erupció. I, dissortadament, també el fum dels incendis forestals  i la desforestació també contribueixen, d'alguna manera, en el canvi climàtic.

PUBLICITAT DEL JOC EN LINIA A LA TELEVISIÓ

 

En temps passats, la publicitat de determinats productes s'emetia molt esporàdicament en hores, considerades; "protegides". Així, podiem veure algun anunci de tabac o alcohol, actualment, completament desterrats dels mitjans.

Durant la dècada dels 90 del passat segle XX, quan van aparèixer els números de telèfon de "tarificació especial", aquests mai s'anunciaven en hores; "protegides", si bno que ho feien a partir de les 12 de la nit, fins que es va decretar la prohibició d'anunciar-los.  Sortosament, aquells números de telèfon semblen haver dedsaparegut del mapa. O, si en queden, son alguns alguns pocs, que son d'algun servei d'informació.

Actualment hem pogut observar com, en determinats canals, sempre després de la mitjanit, el que proliferen son anuncis de "casinos" en linia o de cases d'apostes, també en linia, sobre tot, de caire esportiu, en particular, del futbol, mentre dura la Lliga.

Aquests s'insereixen, normalment, durant els talls publicitaris que es fan en l'emissió, tan de pel·lícules, com d'altres programes, i es fan, de manera exclusiva, als canals privats, doncs els públics mai emeten tals tipus de publicitat.

FOTO:  Casa d'apostes esoortives enlinia. Font: BeMad.