Actualment es parla de la Intel·ligència Artificial. I, amb ella, de l'aparició de nous conceptes, com ara l'anomenada; "·realitat virtual" o també "realitat augmentada".
Ambdós avenços tecnològics ens fan veure les coses de manera diferent, com per exemple els decorats que hi ha al darrere dels presentadors del les notícies a la televisió que no són reals, doncs ells estan en un plató de parets nues, pintades de blau o de verd.
Però molt abans que aparegués tot aquest món tecnològic, ja hi havia una "realitat virtual". No era amb imatge, si nó sonora. Era el; "Consultorio de Elena Francis", un programa de ràdio que va entrar en antena l'any 1947 i es va acomiadar de les ones l'any 1984, tres anys abans de complir quatre dècades i degut, segons apunta Viquipèdia, a la negativa a actualitzar-se i a la caiguda en picat de l'audiència, entre d'altres.
Adreçart, majoritàriament, al públic femení, aquell consultori estava atès per una sèrie d'assessors, entre els que hi havia un capellà i un psicòleg, i presenjtaven el paper de la dona com a "sotmesa", en una clara actitud acdoctrinadora.
El programa, que en un principi durava mitja hora, encara que més endavant va arribar a durar 60 minuts, va deixar les ones el 31 de Gener de 1984.
Pocs mesos després, Joan-Manuel Serrat incloia, en el seu àlbum; "Fa 20 anys que tinc 20 anys", una "carta pòstuma" a la primera gran realitat virtual que la ràdio va emetre a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada