Entre finals dels anys 70 i principis dels 80 del passat segle XX, es va popularitzar el vídeo. Eren uns dispositius que, a més de permetre'ns gravar i reproduïr els programes de la televisió, també ens permetien veure cintes pregravades.
En un principi, hi havia tres sistemes de vídeo; el 2000, que algunes marques europees, liderades per Philips, van intentar, sense aconseguir-ho, que fos el sistema europeu de vídeo per excel·lència.
D'altra banda van començar a sorgir dos sistemes més; el Betamax, ò, senzillament, "Beta", i el VHS que, al final, va arribar a ser, amb molt, el dominant.
Amb l'aparició d'aquests dispositius va néixer tota una xarxa de videoclubs, uns establiments on podiem, per un preu mòdic, llogar pel·lícules que haviem de retornar en un període de temps determinat.
En aquell moment hom pensava que els videoclubs acabarien amb les sales de cinema que se'n van ressentir, però no van tancar.
Però tot i que tots els videoclubs han deasaparegut sota la pressió de les plataformees, encara n'hi ha, al menys un a Comarques Gironines, que es resisteix a desaparèixer.
I és que hi ha coses que, ho volguem o no, encara es resisteixen a la tremenda pressió de les platraformes digitals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada