En èpoques passades, tota la producció editorial, artística o audiovisual que es feia tan a nivell espanyol, com a nivell d'altres països, i arribaven a Espanya, havien de passar, de manera forçosa, per una espècie de "tribunal" que, en ocasions, no permetia que sortíssin determinades peces o en retallava part del contingut.
Això suposava que llibres, pel·lícules i cançons fetes aquí, tinguessin dues versions; una de "mutilada", per exhibir-la aquí, i una de sencera, per altres països.
Aquesta actitud, que avui es coneix com a "cultura de la cancel·lació", fa que, actualment, es considerin "perverses" obres com els contes infantils de tota la vida.
En aquest sentit, llegia la setmana passada una informació, segons la qual una periodista assegurava que el conte de; "La Sireneta", és la història d'una mutilació genital, mentre que; "La Caputxeta Vermella", ho és d'una violació. Així, aquesta comunicadora assegurava que hi ha contes infantils que són una apologia de la violència contra les dones.
En ocasions hi ha qui fila tan prim que dóna la impressió de que hi ha qui s'ha llegit les coses del revés. O, com és el cas d'aquesta dona, veuen fantasmes allà on no n'hi ha hagut, ni n'hi ha, ni n'hi haurà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada