El passat estiu ens arribava la notícia de que Beyoncé, qui havia publicat un nou àlbum, es veia obligada a tornar a enregistrar una de les caçons que l'integren. El motiu?. Doncs senzillament una paraula que, segons sembla, ofenia a determinats col·lectius socials.
No és la primera vegada que passa un fet similar, doncs s'han donat molts casos de cançons que, en un moment donat, han estat "mutilades" quan no prohibides completament.
Tal és el cas de; "Conillet de vellut", que Serrat va incloure en el seu treball; "Serrat/4", en que la censura va excloure l'expressió; "menage à trois" de la versió que va aparèixer en el seu moment, tot i que més tard es va reparar el dany. O les cançons; "Fiesta" i "Muchacha típica", del mateix cantautor. En una d'elles es va canviar les expressions; "zorra pobre" i "zorra rica", per; "La pobre" i "La rica", mentre que en l'altra es va eliminar tota un part. Sortosament, però, ara tenim les cançons completes.
També s'han donat altres casos de prohibicions. Tal és el cas del popularíssim; "Je t'aime, moi non plus", original de Serge Gainsburg, que ell mateix interpretava amb Jane Birkin, o el treball"Nous n'aurons pas d'enfant", de Michel Sardou, ara editat de manera normal, però prohibit en el seu moment per la cançó; "Les ricains"
D'alta banda també han sortit, al llarg dels temps, cançons que avui serien del tot impossibles, com aquelles que són de caire netament masclista, i de les que n'hi ha un munt. O, en un altre extrem, les que ens podrien sonar a espot publicitari de determinats productes i que avui, possiblement no tindrien lloc en el panorama musical sobre tot aquélles en que es parla de tabac o alcohol.
Hi ha molt per triar i remenar. I, el més cert és que cada època ha tingut i té la seva banda sonora que, probablement, no serveixi per altres moments del present o del futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada