La setmana passada llegiem en un portal de notícies el fet que una Diputada, no recordo ara de quín partit, reclamava, en Seu Parlamentària, el reguetón, un estil musical importat d'Iberoamèrica, al mateix temps que la mateixa persona deixava, gairebé al nivell del betum, el pop al eue, en un moiment de la Història, hom anomenava; "música lleugera", possiblement per desconeixement del fet que es tractava, senzillament, de pop.
Si comparem les lletrews del pop amb les del reguetón i els seus germans; el "rap" i el novíssim; "trap", ens adonarem que, contràriament a les lletres "ensucrades" de les cançons d'abans, a les que aquesta Diputada menyspreava, els nous gèneres són, si més no, agressius a més npo poder, masclistes i, en ocasions, hem escoltat lletres d'un mal gust tal que les fan totalment inviables, per exemple, per ser radiadfes.
Ja sabem que hi ha gustos per a tot. I que, possiblement, si aquesta senyora escolta o llegeix aquest comentari, titllarà el mateix de "promotor de la censura".
Algú va dir, en un ocasió, que la música d'abans era millor que la d'ara. Certament que ara es fan algunes (comptadíssimes) coses interessants. Però el cert és que la música va cap a estils massa agressius com per ser considerats estils musicals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada