En una novel·la distòpica, de títol; "Un món fekliç", Aldous Huxley (1894-1963), parla en diverses ocasions del que ell anomena; "Música sintètica". L'obra va ser escrita l'any 1932 una època en la que els sintetitzadors encara no s'havien inventat.
Quan aquests instruments electrònics van aparèixer, moltes bandes van comnençar a incorporar-los a la seva instrumentació. I, fins i tot, hi ha hagut artistes; com ara el recentment desaparegut; Vangelis, autèntic voirtuós del que, genèricament, s'anomenen; "teclats".
La intel·ligència artificial és una nova tecnologia capaç d'"aprendre", d'alguna manera, a realitzar diverses funcions complexes; com per exemple composar música. A tal efecte, existeix una mena de concurs, similar al d'Eurrovisió, on els genis d'aquesta tecnologia presenten les seves creacions, unes "cançons", si així volem anomenar-les, que d'alguna manera ens recorden aquelles peces que, durant la segona meitat de la dècada dels 70 del passat segle XX, van arribar d'Itàlia i, donada la seva tewmàtica, avui serien gairebé impensablres.
Deiem la setmana passada que la música és quelcom viu. Però Com serà la música del futur?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada