Ja fa uns quants anys, quan encara era la televisió la única pantalla accessible per a tothom, a Alemanya van fer un experiment. En el mateix van entrar un determinat grup de famílies que es van comprometre a mantenir l'aparell de televisió parat durant un mes.
Dels resultats que es van desprendre en aquell moment, es va desprendre que un petit percentatge d'aquelles famíliesw no van poder resistir tot un mes sense la petita pantalla.
Actualment, i mercès a les pantalles "planes", podem dir que n'estem materialment envoltats, doncs mirem a un mirem, n'hi ha als aparadors de botigues, a les estacions de tren, i metro, als aeroports. Però també al carrer.
Tot i això, les pantalles que més preocupen actualment no són aquestes, si no les petites pantalles de mòbils, ordinadors portàtils o tauletes. En aquest sentit, ja s'esrà preparant una "llei de pantalles", quin projecte ja ha estat aprovat pel Govern espanyol i que, entre d'altres coses, comportarà un sistema, universal i gratuït, de control parental instal·lat de sèrie als dispositoius.
Però també en Escoles i Instituts ja s'està començant a restringir, quan no, prohibir , l'ús dels dispositius a classe o al pati, llevat que es faci amb finalitats pedagògiques.
Però la veritat ´és que se'ns ha posat a les mans una gran quantitat de tecnologia que, si en volem fer un bon ús, cal que aprenguem a dosificar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada