Allà pels primers anys de la dècada de 1980, arribava a les pantalles dels cinemes una pel·lícula, de títol; "Breakdance". La cinta no era més que una demostració de com es ballava un estil musical o, millor dit, uns estils musicals, que havien aparegut poc abans que el film en qüestió.
El "breakdance", també anomenat; "breaking", ha estat, durant molts anys, considerat una forma d'expressió sense gairebé cap altre valor que el de fer escoltar els estils musicals que el componen, i demostrar com es ballen.
En una mica més de quatre mesos, Paris viurà els Jocs olímpics, una reunió, en clau de germanor, d'esportistes dels diversos paisos dels cinc continents. I, com si es tractés dels Jocs Olímpics de la Grècia Clàssica, enguany hji entrearà aquest estil de dansa, o forma d'expressió, com volguem qualificar-la, nascuda ja fa anys als Estats units.
El dissabte passat, a l'informatiu territorial per a Catalunya de TVE, podiem escoltar com una ballarina, si així podem anomenar-la, d'aquest estil, en ser preguntada si el "breakdance" és una dansa o un esport, explicava als reporters del canal públic de televisió que, realment, és més un esport que una dansa.
Participa d'ambdues disciplines, per llo que és bo que, dins dels Jocs Olímpics, hi tingui cabuda un fet que, possiblement, tregui a aquesta forma d'expressió els estigmesque encara arrosseggui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada