Quan va aparèixer el rock, algunes persones van posar el crit al cel qualificant aquélla música, que avui ens sembla normal, com una quelcom sense sentit.
Fa uns dies llegiem un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat austriaca d'Insbruck, segons el qual, des de 1970, les cançons han evolucionat amb lletres més negatives, repetitives i personals.
Pel que fa les lletres repetitives, el cert és que n'hem escoltat més d'una. I, fins i tot, algunes tenen un to de cançó altament repetitiva.
Pel que fa el sentit negatiu de les lletres, només cal fixar-se, per exemple, en la cançó que aquest any, TVE envia a Eurovisió, doncs el títol de la mateixa ja és tot un insult que, miraculosament, l'ens organitzador de l'esdeveniment ha deixat passar llirement, probablement per que més d'un no ha entes el missatge que; "Zorra" vol transmetre.
Aquesta mateixa cançó té al característica de ser molt personal, doncs qui la canta sembla, amb la lletra, autodefinir-se de manera molt clara.
De cançons negatives també ens en han arribat. Fins i tot, en una ocasió, va aparèiseer tot un àlbum completament negatiu quines cançons, d'estil; "heavy metal", la majoria arribaven a ser, no només negatives, si no agressives, insultants i ofensives.
Es parla molt avui de la "vultura de la cancel·lació". Tot i això, des de la dècada de 1970 han estat molt poques les ocasions en que s'ha cancel·lat una cançó o un àlbum complet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada