QUAN CAL QUE PLOGUI, NO PLOU I QUAN PLOU...

 

Estem en plena tardor, una estació que, des de sempre, havia estat freda i plujosa, malgrat que el canvi climàtic ens porta cada cop tardors més suaus i menys plujoses.

Però, com diu una cançó; "Quan cal que plogui, no plou. I, quan plou, ho fot tot enlaire"

Això és el que passava la setmana passada a la Comunitat Valenciana, més concretament als voltants de la capital, que es van omplir de fang i cortxes amuntegats, tot i que també va tocar també les altres dues províncies de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Castella-La manxa i part d'Andalusia, enduent-se, dissortadament, vides per davant.

Actualment, les xarxes socials han demostrat que tenen utilitat. Però, si bé han estat utilitzades per localitzar familiars i/o amics que es consideraven desapareguts, també hi ha hagut qui ha aprofitat l'avinentesas per omplir-les amb teories conspiranoiques de tota classe, condició i mida. Mentides que emmascaren la crua realitat d'unes poblacions que, degut a les inclemències del temps, estan passant per una situació penosa.

De "danes" o "gotes fredes", com es deien abans, n'hi ha hagut sempre. I a tots ens vé al la memòria la que l'any 12962 va acarnissar-se amb la comarca del Vallès, però que va afectart, en menor mesura, tota Catalunya.

Però el més important de tot és que ara també, com va haver-hi en aquella època, s'ha format un gran corrent de solidaritat.

FOTO: Carretera tallada que s'empassa un cotxe. Font: CCMA-3CAT.