Si durant els anys 60 del passat segle XX va ser la minifaldilla, inventada per la recentment desapareguda; Mary Quant, l'arribada del vídeo va suposar que, durant els anys 80 i part dels 90 del passat segle XX, la moda fos anar al videoclub, a comprar o llogar els darrers títols del cinema, un fet que va evolucionar amb l'aparició dels DVD, més petits i menys voluminosos que les cintes de les que, en un porincipi, va arribar a haver-hi tres sistemes diferents.
Més tard va començar a augmentar el nombre de benzineres, fins el punt que hi havia, i encara hi ha, cadenes de supermercats que n'inclouen a les seves instal·lacions.
Contràriament al que una cançó de finals de la dècada dels 70 del passat segle XX deia, el vídeo no va endur-se la ràdio per davant, si no que han estat les plataformes les que s'han menjat el mercat dels videoclubs.
Però d'un temps ençà, el que veiem a les nostres poblacions i ciutats és una altra invasió. És la de les barberies. Unes barberies que són a l'estil de les antigues que hoi havia durant el passat segle XX. Això si, tot i que n'hi ha una a quasi cada cantonada, estan moltes decorades amb gran quantitat de llum, tot i que també n'hi ha de menys sofisticades.
Les barberies són actualment un boom. I, amb tanta proliferació que n'hi ha, suposo que molts es preguntaran si totes podran subsistir doncs, si ho mirem bé, toquen a molt pocs caps per barberia...
FOTO: Una barberia a la Carretera de Santa Eugènia i al Carrer Progrés, de Girona (La part del carrer Progrés era un taller de reparació de roba i tintoreria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada