Sembla que hi ha qui té una lleugera obsessió per trobar, en obres gràfiques del segle passat i d'abans, objectes que, actualment, són realitat.
Ja fa alguns anys, algú va presentar una foto, presa a principis del segle XX passat, en el que s'hi podia observar una persona que portava el que avui podria ser un "smartphone". Evidentment, era força voluminós.
No fa gaires dies, un mitjà digital especulava sobre si en una pintura d'ara fa uns 80 o 90 un dels protagonistes, qui sosté un objecte quina part del darrere és de color negre, sosté també un d'aquests gadgets, avui tan popularitzats.
El cert és que, amb la tecnologia que existia en aquells moments, d'haver existit un "smartphone", aquest hauria sigut de proporcions gegantines, doncs els dispositius electrònics, preferentment receptors de ràdio de l'època, estaven compostos per vàlvules, uns elements certament massa voluminosos com per portar-los a sobre.
Si observem bé la pintura, possiblement podriem suposar que la persona que sosté el pretès; "iPhone", no sosté altra cosa que el que podria ser un llibre, probablement escrit per ell mateix, i del que se'n havia fet una edició de butxaca que ell mateix presentava en societat.
Diu una frase feta que hi ha gent per a tot. I aquests dos fets ho certifiquen de manera molt fefaent, doncs és totalment impossible que, en aquells moments, i amb la tecnologia existent, existíssin tals aparells de mides tan petites.
"D'il·lusió també se'n viu", diu una dita. Però és que hi ha persones que, sobre tot, viuen preferentment d'il·lusions òptiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada