dimecres, 3 de febrer de 2021

DE LA CENSURA A L'AUTOCENSURA.

 A finals de 2020 passaat, es fria públic que una de les grans plataformes de visionat en línia de pel·lícules i sèries, havia retirat,. de manera temporal, la pel·lícula; "Allò que el vent s'endugué" cinta que, unes setmanes més tard, la plataforma reintroduia en catàleg, acompanyada d'una petita nota explicativa.

  La raó per aquest fet és que la cinta, tot i ser un clàssic del 7è Art, es va considerar "racista", doncs està ambientada en l'època del Colonialisme i el tràfic d'esclaus.

  Més recentment una altra de les plataformes, en aquest cas, la de la Factoria Disney, ha decidit, pel mateix motiu, eliminar l'accés de tres de les produccions, també clàssiques, als menors, excusant-se també en el racisme.

  Sense anar a les plataformes cinematogràfiques, només cal que escoltem algunes de les cançons més conegudes dels anys 60, 70 i 80 del passat segle XX, o alguns "raps", "reguetons" o "traps", per adonar-nos del molt masclisme en algunes d'aquestes peces es destil·la.

  Fins i tot, quan estaven de moda el "heavy metal" i el "hardcore", van haver de ser retirats alguns discos de les emissores de ràdio, degut a que n'hi havia que tenien unes lletres extremadament violentes.

  Recentgment, en algun mitjà digital, hem pogut llegir publicada una secció que ells titulen; "Avui seria delicte". En ella hem pogut comprovar com cançons que en un determinat moment, fins i tot, van ser supervendes,  possiblement avui no tindrien lloc en aquesta societat actual.

  I és que, ho volguem o no, els gustos han canviat en certa manera. Tot i això, encara estan sonant cançons que, sobre tot, dels gèneres nous, porten una càrrega de masclisme suficient com per que no tinguin cabuda en segons quins ambients.

Cap comentari:

Publica un comentari