Fa 50 o 60 anys, una de les aus més abundants a casa nostra eren, sens cap mena de dubte, els pardals. Uns petits ocells que tot ho ocupaven. I, en ocasions, constituïen un autèntic maldecap per els pagesos, sobre tot per aquells que conreaven arbres fruiters o vinya, doncs aquests minúsculs ocellets picaven les fruites i el raïm, malmetent part de les collites.
El canvi climàtic que el planeta està experimentant, i que sembla que ja ha extingit algunes espècies animals, ha fet també desaparèixer els petits pardals d'algunes zones com si realment s'haguessin fos.
I és que, encara que eren un maldecap pels pagesos també eren beneficiosos, doncs es menjaven també petites larves d'insecte i altres petits animalons del camp, lo qual també els donava un punt d'espècie beneficiosa pel medi ambient.
Fa uns pocs dies, i a no recordo quin canal de televisió, algú es queixava, precisament, de la dràstica disminució que aquests diminuts ocellets han experimentat tot lamentant,. fins i tot, la seva disminució.
El cert és que no se sap amb exactitud si és el canvi climàtic o també els nombrosos pesticides que es tiren als conreus els qui han fet minvar fins a nivells quasi de desaparició, aquests petits ocells que, en el fons, també tenien una funció bona.
dimarts, 26 de març del 2019
dimarts, 19 de març del 2019
30 ANYS DE LA WEB
L'any 1989, ara ja en fa 30, va ser creada la web. Senzilla, amb només text i sense recursos gràfics, però ja navegable dins les possibilitats que l'entorn oferia en aquells moments.
Les coses han canviat molt en aquests anys, i la Xarxa ha esdevingut, d'alguna manera, el centre de comunicacions per excel·lència.
Comunicacions, entreteniment, informació....Tot, o gairebé tot es troba a la Xarxa, amb unes pàgines web que han evolucionat fins el punt que moltes d'elles ofereixen gran profusió de material gràfic; des de fotografies, fins a fragments de vídeo, cançons o, fins i tot ens permeten escoltar programes de ràdio i veure'n de televisió, tan en directe, com a la demanda.
De fet, la web va néixer per ser de lliure disposició. Malgrat això, hi ha alguns paisos que han limitat l'accés a la Xarxa de manera gairebé "chauvinista", permetent només les poques pàgines que es creen a l'interior del país i excloent tot el demés amb excuses força banals. Però sempre en perjudici del poble. Fins i tot es parla de que encara hi ha un gran nombre de persones que no tenen accés a la Xarxa.
Darrerament s'està parlant molt del que hom anomena; "llei del copyright" o de la propietat intel·lectual un text que, segons sembla, també aniria en detriment d'alguns drets.
Però si el que volem és una Internet lliure i a l'abast de tothom, la única llei que caldria aplicar seria una que lluités de manera molt contundent contra la pitjor de les pirateries, que és la pornografia; tan d'adults, com infantil tot castigant de manera exemplar, tan els qui produeixen el material, com els qui el consumeixen.
També caldria combatre la venda de productes, especialment medicaments, falsificats, així com drogues i armes, doncs està en joc la salut pública.
Les coses han canviat molt en aquests anys, i la Xarxa ha esdevingut, d'alguna manera, el centre de comunicacions per excel·lència.
Comunicacions, entreteniment, informació....Tot, o gairebé tot es troba a la Xarxa, amb unes pàgines web que han evolucionat fins el punt que moltes d'elles ofereixen gran profusió de material gràfic; des de fotografies, fins a fragments de vídeo, cançons o, fins i tot ens permeten escoltar programes de ràdio i veure'n de televisió, tan en directe, com a la demanda.
De fet, la web va néixer per ser de lliure disposició. Malgrat això, hi ha alguns paisos que han limitat l'accés a la Xarxa de manera gairebé "chauvinista", permetent només les poques pàgines que es creen a l'interior del país i excloent tot el demés amb excuses força banals. Però sempre en perjudici del poble. Fins i tot es parla de que encara hi ha un gran nombre de persones que no tenen accés a la Xarxa.
Darrerament s'està parlant molt del que hom anomena; "llei del copyright" o de la propietat intel·lectual un text que, segons sembla, també aniria en detriment d'alguns drets.
Però si el que volem és una Internet lliure i a l'abast de tothom, la única llei que caldria aplicar seria una que lluités de manera molt contundent contra la pitjor de les pirateries, que és la pornografia; tan d'adults, com infantil tot castigant de manera exemplar, tan els qui produeixen el material, com els qui el consumeixen.
També caldria combatre la venda de productes, especialment medicaments, falsificats, així com drogues i armes, doncs està en joc la salut pública.
dilluns, 11 de març del 2019
POCS CARRERS AMB NOM DE DONA
El divendres, dia 8 de Març, es celebrava el Dia Mundial de la Dona Treballadora.
Cada any es consideren més i més aspectes sobre la inclusió cada cop més elevada de dones a la vida laboral i participativa, sobre tot en els paisos més desenvolupats. I, entre aquests, en paisos on hi ha democràcia i llibertat doncs es proporciona a les dones un gran ventall de possibilitats de treballar, com ja comentàvem en un programa passat.
Un dels aspectes que es va discutir en aquesta ocasió va ser la poca presència de noms de dones al nomenclàtor dels carrers dels nostres pobles i ciutats una presència que es redueix, de manera gairebé exclusiva a noms relacionats amb l'Esglesia (Santes)i a la reialesa.
Hi ha hagut municipis que han incorporat al seu nomenclàtor noms de dones que han fet quelcom pels municipis en qüestió. Però,en general, el nomenclàtor està dominat, i amb golejada, per noms d'homes.
Possiblement seria hora de desempolsar els arxius i mirar quantes dones han fet quelcom important i, per tant, es mereixerien un carrer o una plaça per tal que el poble pogués recordar-les per sempre.
Cada any es consideren més i més aspectes sobre la inclusió cada cop més elevada de dones a la vida laboral i participativa, sobre tot en els paisos més desenvolupats. I, entre aquests, en paisos on hi ha democràcia i llibertat doncs es proporciona a les dones un gran ventall de possibilitats de treballar, com ja comentàvem en un programa passat.
Un dels aspectes que es va discutir en aquesta ocasió va ser la poca presència de noms de dones al nomenclàtor dels carrers dels nostres pobles i ciutats una presència que es redueix, de manera gairebé exclusiva a noms relacionats amb l'Esglesia (Santes)i a la reialesa.
Hi ha hagut municipis que han incorporat al seu nomenclàtor noms de dones que han fet quelcom pels municipis en qüestió. Però,en general, el nomenclàtor està dominat, i amb golejada, per noms d'homes.
Possiblement seria hora de desempolsar els arxius i mirar quantes dones han fet quelcom important i, per tant, es mereixerien un carrer o una plaça per tal que el poble pogués recordar-les per sempre.
dimarts, 5 de març del 2019
LA TRINCA, 50 ANYS
Un bon dia de l'any 1969, ara fa mig segle, tres nois de Canet de Mar, completament desconeguts, es presentaven en públic amb unes cançons molt desenfadades, encara que punyents.
Sota el nom de; "La Trinca", el trio de Canet de Mar ha parodiat diferents situacions que s'han donat durant tots els anys que han estat en actiu.
Així, podem recordar la paròdia de l'entrada a la UE, la del 23-F, que van fer tot versionant la "Dansa del Sabre". O les crítiques a la contaminació; una d'elles posant lletra al vals; El Danubi Blau", de Johan Straus, i l'altra, més innocentona, sota el títol; "Mama, caca!".
Però també van saber celebrar fets; com la mítica "maneta" que el Barça va propinar al Madrid en l'època en la que el ja desaparegut; Johan Cruyff, era jugador de l'equip "culé", i a qui qualificaven com; "Les millors cuixes del Món".
De fet, moltes de les cançons que La Trinca van popularitzar, ja no tenen aquella vigència que en la seva època tenien. I, de ben segur que alguna d'elles seria actualment gairebé impossible.
Tot i això, també n'hi ha que tenen vigència. Tal és el cas de les de l'àlbum; "Festa Major". "; "Si has begut, no condueixis", un consell que sempre és bo de recordar.
Sota el nom de; "La Trinca", el trio de Canet de Mar ha parodiat diferents situacions que s'han donat durant tots els anys que han estat en actiu.
Així, podem recordar la paròdia de l'entrada a la UE, la del 23-F, que van fer tot versionant la "Dansa del Sabre". O les crítiques a la contaminació; una d'elles posant lletra al vals; El Danubi Blau", de Johan Straus, i l'altra, més innocentona, sota el títol; "Mama, caca!".
Però també van saber celebrar fets; com la mítica "maneta" que el Barça va propinar al Madrid en l'època en la que el ja desaparegut; Johan Cruyff, era jugador de l'equip "culé", i a qui qualificaven com; "Les millors cuixes del Món".
De fet, moltes de les cançons que La Trinca van popularitzar, ja no tenen aquella vigència que en la seva època tenien. I, de ben segur que alguna d'elles seria actualment gairebé impossible.
Tot i això, també n'hi ha que tenen vigència. Tal és el cas de les de l'àlbum; "Festa Major". "; "Si has begut, no condueixis", un consell que sempre és bo de recordar.
dilluns, 25 de febrer del 2019
ELS MÒBILS DE LA DISCÒRDIA
El dilluns, 25 de Febrer passat, començava una nova edició del Mobile World Congress la fira que, des de ja fa 14 anys, i esperem que per molts més, mostra a la capital catalana les darreres novetats del món de la Telefonia Mòbil.
En el decurs de les successives edicions del MWC hem pogut anar veient com aquests petits aparells ja són més que un senzill telèfon doncs ens permeten, entre moltes altres coses, prendre fotos de gran qualitat i enviar-les a través de les xarxes socials, però també fer de dictàfon i portar la nostra agenda personal.
I és que, des que van aparèixer els primers exemplars, els mòbils han anat fent-se un lloc a la nostra vida. Fins i tot a la dels més petits de la casa. I, no és sorprenent que ja veiem als patis de les escoles i els Instituts com hi ha adolescents que tenen un d'aquests aparells i es comuniquen a través de xarxes socials. (N'hi ha algunes d'adaptades a les seves edats.
Però la pregunta que tothom es fa és si cal o no prohibir aquesta andròmina a les aules, una pregunta a la que paisos; com ara França, ja han donat una resposta clara; una prohibició total i absoluta de tenir aquesta "joguina" dins de l'aula.
Però el més cert és que el mòbil ha acabat essent un element imprescindible per a moltes persones. Però en algunes situacions, fins i tot és un element més de controvèrsia.
En el decurs de les successives edicions del MWC hem pogut anar veient com aquests petits aparells ja són més que un senzill telèfon doncs ens permeten, entre moltes altres coses, prendre fotos de gran qualitat i enviar-les a través de les xarxes socials, però també fer de dictàfon i portar la nostra agenda personal.
I és que, des que van aparèixer els primers exemplars, els mòbils han anat fent-se un lloc a la nostra vida. Fins i tot a la dels més petits de la casa. I, no és sorprenent que ja veiem als patis de les escoles i els Instituts com hi ha adolescents que tenen un d'aquests aparells i es comuniquen a través de xarxes socials. (N'hi ha algunes d'adaptades a les seves edats.
Però la pregunta que tothom es fa és si cal o no prohibir aquesta andròmina a les aules, una pregunta a la que paisos; com ara França, ja han donat una resposta clara; una prohibició total i absoluta de tenir aquesta "joguina" dins de l'aula.
Però el més cert és que el mòbil ha acabat essent un element imprescindible per a moltes persones. Però en algunes situacions, fins i tot és un element més de controvèrsia.
dimarts, 19 de febrer del 2019
I ARA TAMBÉ...ALS MANAIES!
Amb el pas del temps, la vida s'ha anat democratitzant progressivament. I, amb la democratització ha arribat, sens dubte, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
I és que, progressivament, a les dones se'ls ha obert les portes a molts camps de la vida quotidiana que, fins no fa gaire, estaven totalment reservades als homes. Així, no és gens estrany trovar-nos actualment des de dones que condueixen un autobús, camió, tramvia, tren o taxi, fins a dones que piloten avions, que són agents de Policia, Bomberes, serveixen a l'Exèrcit o exerceixen especialitats de la Medicina que, fins no fa gaire, eren gairebé totalment exercides per homes. I són, fins i tot, brillantíssimes investigadores.
La Docència, la Judicatura i, darrerament, la Política, han estat també objecte de progressiva feminització. Així, en alguns paisos, hi ha dones que ocupen el càrrec de Primer Ministre i, fins i tot, de President.
L'esport no s'ha quedat enrere. I ja hi ha, a nivell espanyol, una Lliga de futbol femení encara que d'altres esports; com ara el bàsquet o l'handbol ja fa anys que en tenen.
Fa pocs dies l'ACN ens informava del fet que, en assemblea general, els Manaies han aprovat finalment el fet que deixaran desfila dones tan a les Processons com a d'altres actes de caure religiós en que aquest col·lectiu pren part, una decisió que és fruit d'un canvi als Estatuts que els regulen.
Segons la mateixa ACN ha sabut, les sòcies que vulguin participar a les Processons hauran de demanar-ho per escrit i, evidentment, esperar a que hi hagi una vacant.
Quan hi hagi alguna dona desfilant amb els Manaies, sera la primera vegada, en els 80 anys que fa que aquesta Confraria existeix, que es vegin fones desfilant a les processons de Setmana Santa, en un altre acte d'igualtat d'oportunitats.
I és que, progressivament, a les dones se'ls ha obert les portes a molts camps de la vida quotidiana que, fins no fa gaire, estaven totalment reservades als homes. Així, no és gens estrany trovar-nos actualment des de dones que condueixen un autobús, camió, tramvia, tren o taxi, fins a dones que piloten avions, que són agents de Policia, Bomberes, serveixen a l'Exèrcit o exerceixen especialitats de la Medicina que, fins no fa gaire, eren gairebé totalment exercides per homes. I són, fins i tot, brillantíssimes investigadores.
La Docència, la Judicatura i, darrerament, la Política, han estat també objecte de progressiva feminització. Així, en alguns paisos, hi ha dones que ocupen el càrrec de Primer Ministre i, fins i tot, de President.
L'esport no s'ha quedat enrere. I ja hi ha, a nivell espanyol, una Lliga de futbol femení encara que d'altres esports; com ara el bàsquet o l'handbol ja fa anys que en tenen.
Fa pocs dies l'ACN ens informava del fet que, en assemblea general, els Manaies han aprovat finalment el fet que deixaran desfila dones tan a les Processons com a d'altres actes de caure religiós en que aquest col·lectiu pren part, una decisió que és fruit d'un canvi als Estatuts que els regulen.
Segons la mateixa ACN ha sabut, les sòcies que vulguin participar a les Processons hauran de demanar-ho per escrit i, evidentment, esperar a que hi hagi una vacant.
Quan hi hagi alguna dona desfilant amb els Manaies, sera la primera vegada, en els 80 anys que fa que aquesta Confraria existeix, que es vegin fones desfilant a les processons de Setmana Santa, en un altre acte d'igualtat d'oportunitats.
dilluns, 11 de febrer del 2019
LA BANDA SONORA DE LA NOSTRA VIDA
Des que va ser inventada, a cavall entre els segles XIX i XX, la Ràdio, quina paternitat es disputen diversos paisos, ha estat sempre present en les nostres vides.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)