Quan es celebren concursos de colles sardanistes, u na de les proves que els fan poassar és la que s'anomena; "sardana revessa", que és la que es balla comptant i puntejant, igual que sempre, però a la inversa.
Però darrerament es parla de la que s'anomena; "sardana satànica". En realitat, no és més que una sardana, però ballada sense puntejar, ni guardar la verticalitat que es guarda amb la forma tradicional de ballar. Els balladors d'aquesta modalitat, fan el que anomenen; "la persiana" o; "L'acordió". O, senzillament, "Córrer sardanes". Evidentment que, quan ballen, ho fan en una rotllana separada de la que balla de forma, diguem-ne, "normativa".
I, com passa amb tots els aspectes de lanostra vida, ja comença a haver-hi opinions diferents. I, mentre hi ha qui defensa aquesta forma no-normativa de ballar, hi ha qui veu en ella una forma de destrossar la nostra dansa tradicional.
Torna a estar de moda, i crea discrepàncies. Però també hem de dfonar la brenvinguda a aquesta forma més; "desacomplexada", si així la podem anomenar, de ballar la nostra dansa.
