Durant la passada Setmana Santa es va aprovar en Comissió que l'Ajuntament de la capital catalana duscutís durant el ple del proper mes d'Abeil sobere la declaració de la Ciutat Comtal xcom amiga de vegetarians i vegans una cosa que, segons sembla, no ha agradat a determinats grups polítics.
A totes les ciutats, sense excwepció, segurament que no hi ha bno només Associacions de vegetarians i vegans, si no també ocmerços on pode comprar tot el que ells necessiten per seguir la seva forma de vida que, a més, qualifiquen com a respectuosa amb el Medi Ambient, i amb el tracte amb els abnimals.
Segons els dos grups contraris aquesta declaració podria "coartar els hàbits alimentaris", un fet que, si més no, és impensabnle sobre tot si tenim en compte que actualment, amb la divertrsitat de població, vinguda d'altres paisos, tenim també una diversitat d'hàbits alimentaris, acompanyada de la llibertat que hi ha d'anar a comprar a qualsevol botiga i seguir qualsevol d'aquests hàbitrs alimentaris.
Val a dir que, des de ja fa uns quants anys, Barcelona acull una festa del col·lectiu LGBTI. Aqusta es celebra amb tota normaluitat, i els qui h venen elogien, precisament, la llibertat que tenen a la capital catalana per poder-se moure i, fins i tot, barrejar-se de manera nornmal amb la resta de turistes malgrat que, això sí, es fan alguns actes exclusivament per a ells.
Però com hem pogut comprovar, això bno ha "coartat" en absolut la llibertat de ningú.
dimecres, 30 de març del 2016
dimecres, 16 de març del 2016
EL QUE SEMBLA QUE NO TORNARA MÉS
D'un temps ençà hem vist com tancàven establiments de tota la vida, com les botiguetes de barri o de poble, a les que anavem a comrar des de bén petits, negocis que les grans superfícies s'han encarregat de fagocitar de manera gairebé irrespectuosa.
També els cinemes que, un rere l'altre, han anat sucumbint, ja no només per culpa de la pirateria si nio també de l'IVA que, com si es tractés d'un luxe, grava la cultura amb un 21 per cent . Però també per culpa de les platraformes legals, on podem veure les pel·lícules en streaming, és a dir, en linia, i per uns pocs diners, que són menys que els del cinema.
Fins i tot hi ha hagut llibreries; com la gironina; "Carlemany",. o la barcelonina; "La Formiga d'Or", que han d'abaixar la persiana per motius molt similars als del cinema perdent-se, com a conseqüència, llocs de treball. I, si els diaris abandonen el paper; Què sera dels quiosquers?. Uns quiosquers que, en algunes ciutats podem dir que són autèntics guies urbans.
La música no s'ha escapat d'aquest degoteig de tancaments. I, quan semblava que encara resistien les botigues de discos de tota la vida, resulta que una d'elles; "Discos Castelló", abaixara també persianes doncs, segons els propietaris, ha canviat molt la forma de consumir música per part del públic.
Ja siguin les plataformes en linia, l'IVA cultural o tot junt, han portat aquesta quàsi centenària botiga de Barcelona al tancament.
És, certament, molt lamentable que petits negocis quer, a més de donar feina a molta gent, eren negocis de proximiotat que ens aconsellaven bé, hagin de caure per culpa d'unes circumstàncies que els són completament alienes.
També els cinemes que, un rere l'altre, han anat sucumbint, ja no només per culpa de la pirateria si nio també de l'IVA que, com si es tractés d'un luxe, grava la cultura amb un 21 per cent . Però també per culpa de les platraformes legals, on podem veure les pel·lícules en streaming, és a dir, en linia, i per uns pocs diners, que són menys que els del cinema.
Fins i tot hi ha hagut llibreries; com la gironina; "Carlemany",. o la barcelonina; "La Formiga d'Or", que han d'abaixar la persiana per motius molt similars als del cinema perdent-se, com a conseqüència, llocs de treball. I, si els diaris abandonen el paper; Què sera dels quiosquers?. Uns quiosquers que, en algunes ciutats podem dir que són autèntics guies urbans.
La música no s'ha escapat d'aquest degoteig de tancaments. I, quan semblava que encara resistien les botigues de discos de tota la vida, resulta que una d'elles; "Discos Castelló", abaixara també persianes doncs, segons els propietaris, ha canviat molt la forma de consumir música per part del públic.
Ja siguin les plataformes en linia, l'IVA cultural o tot junt, han portat aquesta quàsi centenària botiga de Barcelona al tancament.
És, certament, molt lamentable que petits negocis quer, a més de donar feina a molta gent, eren negocis de proximiotat que ens aconsellaven bé, hagin de caure per culpa d'unes circumstàncies que els són completament alienes.
dimecres, 9 de març del 2016
LES FESTES QUE PUGEN I BAIXEN
Estem en ple mes de Març, el mes en que s'estrena la Primavera. I, com es deia abans, tothom a estrenar quelcom nou. Fins i tot, els animals que hovernen ja comencen a treure eñ nas per gaudir d'un temps més benigne.
I, tot just estrenada la Primavera aquest any, la Setmana Santa cau, precisament, la setmana del 21 al 27 d'aquet, des d'un punt de vista estríctment meteorològic, imprevisible mes de Març.
És una setmana durant la qual molts indrets celebren diferents actes, molts d'ells, religiosos, com les Processons que, al menuys durant unes hores, prenen als cotxes el protagonisme pels carrers de les ciutats ò ppobles i que, en algunes Comunitats, com Andalusia, traspassen en certa manera el sentir religiós del poble andalús i esdevenen un pol d'atracció.
Dissortadament estàn començant a bufar vents en contra d'aquests esdeveniments, doncs hi ha qui voldria vèure'ls desaparèixer sense calcular, ni tran sols el fet que alimenten el turisme i que les Confraries que les organitzen són, segons explicaven membres de les mateixes, en gran manera un element de cohesió social.
És d'esperar que els qui voldrien veure caure aquest tipus d'actes mesurin el fet que, més que ser una potencial ofensa cap a ells, beneficien molta més gent.
I, tot just estrenada la Primavera aquest any, la Setmana Santa cau, precisament, la setmana del 21 al 27 d'aquet, des d'un punt de vista estríctment meteorològic, imprevisible mes de Març.
És una setmana durant la qual molts indrets celebren diferents actes, molts d'ells, religiosos, com les Processons que, al menuys durant unes hores, prenen als cotxes el protagonisme pels carrers de les ciutats ò ppobles i que, en algunes Comunitats, com Andalusia, traspassen en certa manera el sentir religiós del poble andalús i esdevenen un pol d'atracció.
Dissortadament estàn començant a bufar vents en contra d'aquests esdeveniments, doncs hi ha qui voldria vèure'ls desaparèixer sense calcular, ni tran sols el fet que alimenten el turisme i que les Confraries que les organitzen són, segons explicaven membres de les mateixes, en gran manera un element de cohesió social.
És d'esperar que els qui voldrien veure caure aquest tipus d'actes mesurin el fet que, més que ser una potencial ofensa cap a ells, beneficien molta més gent.
dimecres, 2 de març del 2016
...I QUÈ FARIEM SENSE ELLS?
La darrera setmana de Febrer passat va estar marcada per una nova edició del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que, una vegada més, va omplir Barcelona de visitants, per conèixer les novetats que es presentavcen, no només en el món de la telefionia mòbil en si, si no també a nivell de xarxes sopcials, Internet de les coses i el 5G, nova tecnologia per la que, segons Mark Zuckerberg, s'està corrent una esbojerrada cursa, quanb encara hui ha molts indrets on ni tan sols arriba Internet.
Però és que, des que va soertir al mercat, el mòbil s'ha anat fent cada vegada més popular, i ja sembla que no podem fer res sense ell.
I més encara quan el mòbil s'ha concvertit en una espècie de "navalla suïssa" que ens fa de petit ordinador, ens permet enviar i rebre missatges de text, connectar-nos a Ibnternet i, fins i tot, disposa d'una càmera de fotos que actualment no té res a envejkar dels més avançats models de les grans marquweas.
Amb el mòbil podem saber quan arriba el nostre autobús, la temperatura que hi ha a lña nostra ciutat i, fins i tot, s és que conduïm, alguns dispositius ens ofereixen la possibilitat de veure, sobre el mapa de carreteres, quines tenen problemes.
Algú em deia, no fa gaires anys, que ja hi ha qui no sap fer res sense l'ordinador. Però el cert és que ja comença a havder-hi qui no sap fer res sense un mòbil al costat.
Però és que, des que va soertir al mercat, el mòbil s'ha anat fent cada vegada més popular, i ja sembla que no podem fer res sense ell.
I més encara quan el mòbil s'ha concvertit en una espècie de "navalla suïssa" que ens fa de petit ordinador, ens permet enviar i rebre missatges de text, connectar-nos a Ibnternet i, fins i tot, disposa d'una càmera de fotos que actualment no té res a envejkar dels més avançats models de les grans marquweas.
Amb el mòbil podem saber quan arriba el nostre autobús, la temperatura que hi ha a lña nostra ciutat i, fins i tot, s és que conduïm, alguns dispositius ens ofereixen la possibilitat de veure, sobre el mapa de carreteres, quines tenen problemes.
Algú em deia, no fa gaires anys, que ja hi ha qui no sap fer res sense l'ordinador. Però el cert és que ja comença a havder-hi qui no sap fer res sense un mòbil al costat.
dimecres, 24 de febrer del 2016
ELS QUI HO AGAFEN PER LA PUNTA
La nit del dilluns, 15 de Febrer passat, la ciutat de Barcelona va viure una nova edició dels Premis que duen el nom de la capital catalana, uns guardons que s'entreguen a persones i/o entitats que hagin aportat quelcom a la ciutat.
En el decurs de l'acte, la poetessa; Dolors Miquel, va recitar una, si més no diferent, versió de la que és l'oració capital del Cristianisme; el Parenostre.
La versió de Miquel, però, tenia poques semblances amb la que, segons l'Evangeli, Jesucrist va instituïr ara fa uns 2.000 anys.
I és que, en lloc de començar amb la frase; "Pare nostre, que esteu en el Cel", comença amb; "Mare nostra, que esteu en el Cel" continuant amb un seguit de reivindicacions que més aviat semblen tretes de qualsevol manifestació pro-avortament que res més.
El poema, que va indignar representants del PP de Catalunya, ha provocat espurnes, no només a les xarxes socials, si no també a la Ràdio, més concretament a la de la Conferència Episcopal Espanyola, on el presentador del programa dels matins, després de preguntar-se d'on havia sortit aquella dona, va assegurar que "Si bé es fiquen amb la religió cristiana, per què no es fiquuen també amb l'islam?".
Vivim en un pais aconfessio0nal, on el poder polític no té res en absolut a veure amb l'Esglesia, amb la que conviu, cada un amb les seves competències.
Abans de considerar com "blasfem" un simple poema, caldria veure quàn blasfema i insultant és la violència, i no només la de gènere, que ja s'ha cobrat la trista xifra d'11 víctimes només a Espanya, i qui sap quàntes més arreu del Món, si no també la que uns quants desaprensius i covards, suposadament amparats sota el paraigües d'una religió, exerceixen sobre els qui no pensen com ells, als que, de manera despectiva, consideren "'l'infidel"
En el decurs de l'acte, la poetessa; Dolors Miquel, va recitar una, si més no diferent, versió de la que és l'oració capital del Cristianisme; el Parenostre.
La versió de Miquel, però, tenia poques semblances amb la que, segons l'Evangeli, Jesucrist va instituïr ara fa uns 2.000 anys.
I és que, en lloc de començar amb la frase; "Pare nostre, que esteu en el Cel", comença amb; "Mare nostra, que esteu en el Cel" continuant amb un seguit de reivindicacions que més aviat semblen tretes de qualsevol manifestació pro-avortament que res més.
El poema, que va indignar representants del PP de Catalunya, ha provocat espurnes, no només a les xarxes socials, si no també a la Ràdio, més concretament a la de la Conferència Episcopal Espanyola, on el presentador del programa dels matins, després de preguntar-se d'on havia sortit aquella dona, va assegurar que "Si bé es fiquen amb la religió cristiana, per què no es fiquuen també amb l'islam?".
Vivim en un pais aconfessio0nal, on el poder polític no té res en absolut a veure amb l'Esglesia, amb la que conviu, cada un amb les seves competències.
Abans de considerar com "blasfem" un simple poema, caldria veure quàn blasfema i insultant és la violència, i no només la de gènere, que ja s'ha cobrat la trista xifra d'11 víctimes només a Espanya, i qui sap quàntes més arreu del Món, si no també la que uns quants desaprensius i covards, suposadament amparats sota el paraigües d'una religió, exerceixen sobre els qui no pensen com ells, als que, de manera despectiva, consideren "'l'infidel"
dimarts, 16 de febrer del 2016
I LA FINAL; ON ES JUGARA?
La segona setmana de Febrer va quedar ja decidida la Final de la Copa del Rei que disputara, una vegada més, el Barça, en aquesta ocasió contra el Sevilla, al que el "mister" blaugrana qualifica de "difícil".
La incògnita és saber ara quin estadi allotjara aquest partit, d'altra banda polèmic en les seves darreres edicions, pel fet que s'ha xiuklat de manera molt contundent l'Himne espanyol.
Segons fonts de la Fdederació Espanyola de Futbol, són els clubs els qui han d'oferir el seu estadi, i posar-lo a disposuiciío de la mateixa.
Manquen encara tres mesos per que aquest partit es disputi, i el Reial Madrid no vol ni sentir parlar de posar el seu estadi un cop més oper veure con el Barça alça de nou la Copa,. se suposa que també pel fet que van ser exclosos de la competició per aliniació inderguda.
Sigui com sigui, és d'esperar que algun Club presti el seu estadi per que els afeccionats a l'esport-rei puguin gaudir d'un d'aquells partits que hom qualifica com "d'infart". I, com es sol dir en aquestes situacions; que guanyi el millor!
La incògnita és saber ara quin estadi allotjara aquest partit, d'altra banda polèmic en les seves darreres edicions, pel fet que s'ha xiuklat de manera molt contundent l'Himne espanyol.
Segons fonts de la Fdederació Espanyola de Futbol, són els clubs els qui han d'oferir el seu estadi, i posar-lo a disposuiciío de la mateixa.
Manquen encara tres mesos per que aquest partit es disputi, i el Reial Madrid no vol ni sentir parlar de posar el seu estadi un cop més oper veure con el Barça alça de nou la Copa,. se suposa que també pel fet que van ser exclosos de la competició per aliniació inderguda.
Sigui com sigui, és d'esperar que algun Club presti el seu estadi per que els afeccionats a l'esport-rei puguin gaudir d'un d'aquells partits que hom qualifica com "d'infart". I, com es sol dir en aquestes situacions; que guanyi el millor!
dijous, 11 de febrer del 2016
campanes si, campanes no
El so de les campanes, un so que, en pobles pstits del camp, ha marcat i marca encara als camperols les hores del dia, els marca l'hora de començar i acabar la labor diària.
Igual que altres sons, típics dels pobles del camp, les campanes estàn lligades a la vida quotidiana dels habitants dels pobles. Però també n'hi ha a les ciutats.
La primera setmana de Febrer acabava amb la pkolèmica, suscitada a Girona, per part de la Gerència d'un hotel, proper a la Catedral que, després de molt temps, ha aconseguit que, des de quarts de dotze de la nit, fins a quarts de set del matí, les campanes deixin de tocar les hores.
El mateix demanen altres persones. Fins i tot hi ha qui, en una barriada de Barcelona, demana que no tan sols toquin de dia les campanes de l'esglesia que hi ha en aquella barriada. Estenent-se com taca d'oli, sembla que, en diferents municipis de Catalunya, s'està intentant que les campanes callin de nit.
A casa nostra ´és tradició que les campanes toquin els quarts i les hores, un so al que ja estem acostumats i, a menys que visquem a pocs metres d'on estan ubicades, tampoc és que aqustes siguin tan molestes, mnys encara si passa com ja fa temps en una esglesia de Girona, on de nit callen.
Ja fa uns quants anys que l'ofici de campaner va deixar d'existir, i va desaparèixer degut a que els rellotgs moderns, controlats informàticament i, segurament, connectats a Internet per seguir els "rellotges-patró", són capaços, a més de tocar les hores, de fer, encara que descafeïnats, tocs de campanes que, en anys passats, tenien una simbologia concreta com és el toc que es feia quan hi havia alguna defunció.
És d'esperar que les campanes no acabin emmudint per sempre, com ja han fet altres sons que eren els de la vida quotidiana de pobles i ciutats, alguns dels quals, fi ns i tot, encara ens havien acompanyat com a banda sonora al llarg de la nostra infantesa.
Igual que altres sons, típics dels pobles del camp, les campanes estàn lligades a la vida quotidiana dels habitants dels pobles. Però també n'hi ha a les ciutats.
La primera setmana de Febrer acabava amb la pkolèmica, suscitada a Girona, per part de la Gerència d'un hotel, proper a la Catedral que, després de molt temps, ha aconseguit que, des de quarts de dotze de la nit, fins a quarts de set del matí, les campanes deixin de tocar les hores.
El mateix demanen altres persones. Fins i tot hi ha qui, en una barriada de Barcelona, demana que no tan sols toquin de dia les campanes de l'esglesia que hi ha en aquella barriada. Estenent-se com taca d'oli, sembla que, en diferents municipis de Catalunya, s'està intentant que les campanes callin de nit.
A casa nostra ´és tradició que les campanes toquin els quarts i les hores, un so al que ja estem acostumats i, a menys que visquem a pocs metres d'on estan ubicades, tampoc és que aqustes siguin tan molestes, mnys encara si passa com ja fa temps en una esglesia de Girona, on de nit callen.
Ja fa uns quants anys que l'ofici de campaner va deixar d'existir, i va desaparèixer degut a que els rellotgs moderns, controlats informàticament i, segurament, connectats a Internet per seguir els "rellotges-patró", són capaços, a més de tocar les hores, de fer, encara que descafeïnats, tocs de campanes que, en anys passats, tenien una simbologia concreta com és el toc que es feia quan hi havia alguna defunció.
És d'esperar que les campanes no acabin emmudint per sempre, com ja han fet altres sons que eren els de la vida quotidiana de pobles i ciutats, alguns dels quals, fi ns i tot, encara ens havien acompanyat com a banda sonora al llarg de la nostra infantesa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)