dijous, 11 de febrer de 2016

campanes si, campanes no

  El so de les campanes, un so que, en pobles pstits del camp, ha marcat i marca encara als camperols les hores del dia, els marca l'hora de començar i acabar la labor diària.

  Igual que altres sons, típics dels pobles del camp, les campanes estàn lligades a la vida quotidiana dels habitants dels pobles. Però també n'hi ha a les ciutats.

  La primera setmana de Febrer acabava amb la pkolèmica, suscitada a Girona, per part de la Gerència d'un hotel, proper a la Catedral que, després de molt temps, ha aconseguit que, des de quarts de dotze de la nit, fins a quarts de set del matí, les campanes deixin de tocar les hores.

  El mateix demanen altres persones. Fins i tot hi ha qui, en una barriada de Barcelona, demana que no tan sols toquin de dia les campanes de l'esglesia que hi ha en aquella barriada. Estenent-se com taca d'oli, sembla que, en diferents municipis de Catalunya, s'està intentant que les campanes callin de nit.

  A casa nostra ´és tradició que les campanes toquin els quarts i les hores, un so al que ja estem acostumats i, a menys que visquem a pocs metres d'on estan ubicades, tampoc és que aqustes siguin tan molestes, mnys encara si passa com ja fa temps en una esglesia de Girona, on de nit callen.

  Ja fa uns quants anys que l'ofici de campaner va deixar d'existir, i va desaparèixer degut a que els rellotgs moderns, controlats informàticament i, segurament, connectats a Internet per seguir els "rellotges-patró", són capaços, a més de tocar les hores, de fer, encara que descafeïnats, tocs de campanes que, en anys passats, tenien una simbologia concreta com és el toc que es feia quan hi havia alguna defunció.

  És d'esperar que les campanes no acabin emmudint per sempre, com ja han fet altres sons que eren els de la vida quotidiana de pobles i ciutats, alguns dels quals, fi ns i tot, encara ens havien acompanyat com a banda sonora al llarg de la nostra infantesa.

Cap comentari:

Publica un comentari