La nit del dilluns, 15 de Febrer passat, la ciutat de Barcelona va viure una nova edició dels Premis que duen el nom de la capital catalana, uns guardons que s'entreguen a persones i/o entitats que hagin aportat quelcom a la ciutat.
En el decurs de l'acte, la poetessa; Dolors Miquel, va recitar una, si més no diferent, versió de la que és l'oració capital del Cristianisme; el Parenostre.
La versió de Miquel, però, tenia poques semblances amb la que, segons l'Evangeli, Jesucrist va instituïr ara fa uns 2.000 anys.
I és que, en lloc de començar amb la frase; "Pare nostre, que esteu en el Cel", comença amb; "Mare nostra, que esteu en el Cel" continuant amb un seguit de reivindicacions que més aviat semblen tretes de qualsevol manifestació pro-avortament que res més.
El poema, que va indignar representants del PP de Catalunya, ha provocat espurnes, no només a les xarxes socials, si no també a la Ràdio, més concretament a la de la Conferència Episcopal Espanyola, on el presentador del programa dels matins, després de preguntar-se d'on havia sortit aquella dona, va assegurar que "Si bé es fiquen amb la religió cristiana, per què no es fiquuen també amb l'islam?".
Vivim en un pais aconfessio0nal, on el poder polític no té res en absolut a veure amb l'Esglesia, amb la que conviu, cada un amb les seves competències.
Abans de considerar com "blasfem" un simple poema, caldria veure quàn blasfema i insultant és la violència, i no només la de gènere, que ja s'ha cobrat la trista xifra d'11 víctimes només a Espanya, i qui sap quàntes més arreu del Món, si no també la que uns quants desaprensius i covards, suposadament amparats sota el paraigües d'una religió, exerceixen sobre els qui no pensen com ells, als que, de manera despectiva, consideren "'l'infidel"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada