Fa unes poques setmanes, i ho deiem en aquest mateix programa, els músics van decidir fer un "dia sense música", per tal de protestar contra el que, tan ells, com tota la societatr, veuen excessiu, com és el fet que la cultura en general estigui considerada com un objecte de luxe i, per tant, hagi vist augmentat l'IVA fins el 21 per cent, en un afany "nivellador" de la situació econòmica.
No sé si els qui van tenir la "lluminiosa" idea, van preveure en el seu moment el que passaria posteriuorment; és a dir, teatres, cinemes i sales de concerts buids i artistes i grups estrangers que són força reticents a incloure Espanya en les seves gires degut a que, del que facturen, n'han de pagar un 21 per cent en concepte d'IVA.
El mateix passa amb las llibreries, doncs en tanquen d'aquelles que són "de tota la vida". I el darrer exemple el teniem la primera setmana de Juny, doncs la popularíssima llibreria; "La Formiga d'Or" de Barcelona, a la que quàsi tots hem anat en alguna ocasió, sobre tot a comprar llibrs de text, abaixava persianes per sempre, perdent-se una altra de les icones de la Barcelona cultural.
En culparan la pirateria (Amb l'IVA més barat, aquesta desapareixeria). Però el cert és que, segons sembla, aquella llibreria sera reconvertida en una més de les moltíssimes botigues de roba que ja hi ha.
Fa uns anys, Joan-Manuel Serrat deia, en el decurs d'un concert que va oferir al barceloní Teatre Tívoli que, si els egipcis van deixar les Piràmides, i els grecs i romans els temples i amfiteatres, la nostra civilització deixara els bancs...Hauriem d'afegir que també deixara les botigues de roba per la posteritat.
dimecres, 10 de juny del 2015
dimecres, 3 de juny del 2015
HI HA CANÇONS INDEFENSABLES?
El 23 de Maig passat, Viena era la seu d'una nova edició del Concurs d'Eurovisió, concretament la número seixanta, una trobada europea del món de la cançó que cada primavera es vé celebrant, des que l'any 1956, comencés a fer-se,a la ciutat suïssa de Lugano.
Des d'aquell primer concurs, ha plogut mnolt. I n'hem vist de totes, incloent-hi un quàdruple empat, que va ser una de ñles primeres causes de canvis en la normativa que, en aquell cas, van afectar les votacions.
Però Eurovisió ha tingut diversos punts d'inflexió al llarg d'aquestes seixanta edicions entre les que cal destacar el fet que el concurs s'ha anat deixant diversos aspctes pel camí, com l'orquestra, conduïda pel director que cada pais aportava. O el fet que, qui vulgui, actualment pot cantar en anglès, prescindint de la llengua del pais al que representa, un fet que, fa pocs dies, era motiu de discussió en un progreama de ràdio en linia.
En el decurs del mateix programa també va sortir a debat si la cançó guanyadora; "Heroes", que va defensar el suec; Möns Zelmerlöw, era un plagi d'una altra peça del D.J.; David Guetta.
Però allà també es va parlar d'Edurne, qui ha estrenat versió anglesa del seu; "Amanecer". D'ella deien quie. si bé va defensar bé la cançó, aquesta era, segons ells, "indefensable", dgut a que, entre altres aspectes, no és "engaixadissa".
Totes les cançons que es presenten a Eurovisió són "defensables". Totes són allà per mèrits. I, si bé és veritat que només vam poder escoltar quatre o cinc cançons en la llengua original, entre elles l'espanyola, no és la primera vegada que ha guanyat una cançó que no sigui "enganxadissa", sobre tot quan han guanyat balades. O, com va passar fa uns quants anys, que el concurs va ser guanyat per una cançó del gènere; heavy metal.
Enganxadissa o no, el cert ´és que només una s'endúu cada any la palma.
Des d'aquell primer concurs, ha plogut mnolt. I n'hem vist de totes, incloent-hi un quàdruple empat, que va ser una de ñles primeres causes de canvis en la normativa que, en aquell cas, van afectar les votacions.
Però Eurovisió ha tingut diversos punts d'inflexió al llarg d'aquestes seixanta edicions entre les que cal destacar el fet que el concurs s'ha anat deixant diversos aspctes pel camí, com l'orquestra, conduïda pel director que cada pais aportava. O el fet que, qui vulgui, actualment pot cantar en anglès, prescindint de la llengua del pais al que representa, un fet que, fa pocs dies, era motiu de discussió en un progreama de ràdio en linia.
En el decurs del mateix programa també va sortir a debat si la cançó guanyadora; "Heroes", que va defensar el suec; Möns Zelmerlöw, era un plagi d'una altra peça del D.J.; David Guetta.
Però allà també es va parlar d'Edurne, qui ha estrenat versió anglesa del seu; "Amanecer". D'ella deien quie. si bé va defensar bé la cançó, aquesta era, segons ells, "indefensable", dgut a que, entre altres aspectes, no és "engaixadissa".
Totes les cançons que es presenten a Eurovisió són "defensables". Totes són allà per mèrits. I, si bé és veritat que només vam poder escoltar quatre o cinc cançons en la llengua original, entre elles l'espanyola, no és la primera vegada que ha guanyat una cançó que no sigui "enganxadissa", sobre tot quan han guanyat balades. O, com va passar fa uns quants anys, que el concurs va ser guanyat per una cançó del gènere; heavy metal.
Enganxadissa o no, el cert ´és que només una s'endúu cada any la palma.
dimecres, 27 de maig del 2015
UNA MESURA SOCIALMENT CORRECTA.
Poc abans de tancar el programa del dijous, 28 de Maig passat, arribava a les meves mans la notícia molt bona, per cert, que mwercès a l'aprovació per unanimoitat a l'Assemblea Nacional de la legislació pertinent, les grans superfícies comercials de França tindran, des d'ara, la obligació de donar els aliments que no hagin venut i siguin aptes per el consúm, a ONG que atenen persones sense recursos. I aquells que no siguin aptes per el consúm humà, aniran a la fabricació d ecompost per a l'agricultura.
No fa gaire tremps, un documentalk que va ser emès per la televisió mostrava la gran quantitat d'aliments que es malbnaraten a Europa, concretament a grans superfícies, on molts dels aliments que no es venen van llençats.
De fet, a la veina ciutat de Girona, alguns supermercats han arribat a acords amb determinades ONG per tal que aquestes aprofitin els aliments que no es venen i que, en la seva majoria, són aptes per el consúm humà.
Realment, si totes les grans superfícies comercials del Món féssin el mateix, possiblement es podria solucionaer el problema de la fam en alguna mesura.
No fa gaire tremps, un documentalk que va ser emès per la televisió mostrava la gran quantitat d'aliments que es malbnaraten a Europa, concretament a grans superfícies, on molts dels aliments que no es venen van llençats.
De fet, a la veina ciutat de Girona, alguns supermercats han arribat a acords amb determinades ONG per tal que aquestes aprofitin els aliments que no es venen i que, en la seva majoria, són aptes per el consúm humà.
Realment, si totes les grans superfícies comercials del Món féssin el mateix, possiblement es podria solucionaer el problema de la fam en alguna mesura.
dimecres, 20 de maig del 2015
UN DIA SENSE MÚSICA
Cinemes buids, teatres gaireebé buids, sales de concerts, tres quarts del mateix.
I és que, des que s'han volgut prendre "mesures per recuperar l'economia", a la pobra cultura li ha tocat ballar amb la més lletja, doncs ha vist incrementar l'IVA fins el 21 per cent. I el resultat, el que explicàvem al principi, a més de les incomptable ssales de cinema i llibreries, algunes, fins i tot, "de les de tota la vida" que han hagut d'abaixar persianes per sempre.
El dimecres, 20 de Maig passat, la protesta la van protagonitzar els músics, que van decidir deixar buides les sales de concerts, suspenent i ajornant els concerts que, per aquell dia, tenien en agenda,. I van ser molts, tan músics, com grups i orquestres, els que van fer aquesta "vaga silenciosa".
Des de les institucions es culpa la "pirateria". Però ja hem vist que ha poassat uns dies enrere, quan es va celebrar la Festa de Cinema; una munió de persones que van acudir a les projeccions que es podien veure a baix preu.
Una dita diu que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure ls coses. I, com podem comprovar, quan es tracta de recaptar el màxim possible, no importa a qui es perjudiqui. Només els cal mirar cp a un altre cantó.
I és que, des que s'han volgut prendre "mesures per recuperar l'economia", a la pobra cultura li ha tocat ballar amb la més lletja, doncs ha vist incrementar l'IVA fins el 21 per cent. I el resultat, el que explicàvem al principi, a més de les incomptable ssales de cinema i llibreries, algunes, fins i tot, "de les de tota la vida" que han hagut d'abaixar persianes per sempre.
El dimecres, 20 de Maig passat, la protesta la van protagonitzar els músics, que van decidir deixar buides les sales de concerts, suspenent i ajornant els concerts que, per aquell dia, tenien en agenda,. I van ser molts, tan músics, com grups i orquestres, els que van fer aquesta "vaga silenciosa".
Des de les institucions es culpa la "pirateria". Però ja hem vist que ha poassat uns dies enrere, quan es va celebrar la Festa de Cinema; una munió de persones que van acudir a les projeccions que es podien veure a baix preu.
Una dita diu que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure ls coses. I, com podem comprovar, quan es tracta de recaptar el màxim possible, no importa a qui es perjudiqui. Només els cal mirar cp a un altre cantó.
dimecres, 13 de maig del 2015
UNA "LLEUGERA" FICADA DE POTA
El dijous, 7 de Maig, i dintre del programa matinal del Primer Canal de TVE, es va presentar un més dels molts aplicatius que ja existeixen per fer localitzacions mitjançant el mòbil.
En aquest cas es tractava d'un aplicatiu per tal de tenir localitzades persones grans, molt semblat a d'altres que ja existeixen per localitzar els nens.
En el moment de mostrar el mòbil on hi havia instal·lat l'esmentat aplicatiu, la presentadora no es va fixar o no va voler fixar-se, no ho sabrem mai, que a la mateixa pantalla on hi havia la icona de l'aplicatiu per localitzar gent gran, n'hi havia una altra d'un servei de contactes pel col·lectiu LGTB.
L'improvisat "gat", possiblement va passar totalment desapercebut per la majoria de persones que estaven veient el programa. Però com passa amb tot, sempre hi ha qui vigila més de compte i, com no podia ser d'altra manera, va optar per treure el "suc" de la petita relliscada de la presentadora, tot conveertint la patinada en viral.
El divendres, a l'inici del programa matinal, la presentadora, ja asídua de les relliscades, va voler arreglar-ho, tot preguntant a l'audiència si pensàven que el mòbil en qüestió era d'ella o no acabant, d'alguna manera, de justificar la relliscada.
Possiblement aquesta senyora no sap, o no vol saber, que els mòbils disposen d'un sistema de configuració que hauria pogut evitar tal ficada de pota, doncs només li calia ocultar la icona d'aquell aplicatiu per que no es veiés durant la presentació. I després, si realment n'és usuària, tornar a activar-la a la pantalla.
En aquest cas es tractava d'un aplicatiu per tal de tenir localitzades persones grans, molt semblat a d'altres que ja existeixen per localitzar els nens.
En el moment de mostrar el mòbil on hi havia instal·lat l'esmentat aplicatiu, la presentadora no es va fixar o no va voler fixar-se, no ho sabrem mai, que a la mateixa pantalla on hi havia la icona de l'aplicatiu per localitzar gent gran, n'hi havia una altra d'un servei de contactes pel col·lectiu LGTB.
L'improvisat "gat", possiblement va passar totalment desapercebut per la majoria de persones que estaven veient el programa. Però com passa amb tot, sempre hi ha qui vigila més de compte i, com no podia ser d'altra manera, va optar per treure el "suc" de la petita relliscada de la presentadora, tot conveertint la patinada en viral.
El divendres, a l'inici del programa matinal, la presentadora, ja asídua de les relliscades, va voler arreglar-ho, tot preguntant a l'audiència si pensàven que el mòbil en qüestió era d'ella o no acabant, d'alguna manera, de justificar la relliscada.
Possiblement aquesta senyora no sap, o no vol saber, que els mòbils disposen d'un sistema de configuració que hauria pogut evitar tal ficada de pota, doncs només li calia ocultar la icona d'aquell aplicatiu per que no es veiés durant la presentació. I després, si realment n'és usuària, tornar a activar-la a la pantalla.
dimecres, 6 de maig del 2015
CLAR I CATALÀ
Fa uns pocs dies es feia pública la notícia del fet que algú ha tingut la lluminosa idea de posar a la cenda uns packs, en forma de tecla d'ordinador, on s'inclouen dues etiquetes adhesives, que corresponen a les combinacions de lletres; "NY" i "L·L", respectivament.
Segons la notícia que va donar TV3, cal enganxar aquestes etiquetes a les tecles; "Ñ" i"<>", respectivament, per que un aplicatiu que caldra baixar d'Internet s'encarregara de donar a aquestes dues tecles els valors que marquen les etiquetes. Sembla que, de moment, només s'han posat a la venda uns quants d'aquests packs, com si es trtactés de quelcom experimental.
Aquest fet és comparable amb el qur va passar, ja fa uns anys, amb la polèmica lletr "Ñ", que la gran majoria de teclats no posseïen, i que, quan s'escrivien en castellà paraules que la incorporaven,, calia senzillament escriure una "N" mentre no va estar disponible el caràcter. Però, quan els teclats van tenir-la,el cert és que encara va passar temps, fins que els aplicatius disposéssin de la lletra, amb lo qual el problema era majúscul doncs, quan es premia la tecla "Ñ", podia sortir qualsevol cosa.
Des que s'escriu normalment en català tots utilitzwm normalment sense problemes les combinacions "NY" i la L geminada, tot fent-les manualment, un fet que sembla no implicar cap mena de problema.
Què deu passar amb llengües que, com és el cas del xinès o el japonès, que disposne de milers de símbols a l'hora d'utilitzar un teclat adaptat?.
Segons la notícia que va donar TV3, cal enganxar aquestes etiquetes a les tecles; "Ñ" i"<>", respectivament, per que un aplicatiu que caldra baixar d'Internet s'encarregara de donar a aquestes dues tecles els valors que marquen les etiquetes. Sembla que, de moment, només s'han posat a la venda uns quants d'aquests packs, com si es trtactés de quelcom experimental.
Aquest fet és comparable amb el qur va passar, ja fa uns anys, amb la polèmica lletr "Ñ", que la gran majoria de teclats no posseïen, i que, quan s'escrivien en castellà paraules que la incorporaven,, calia senzillament escriure una "N" mentre no va estar disponible el caràcter. Però, quan els teclats van tenir-la,el cert és que encara va passar temps, fins que els aplicatius disposéssin de la lletra, amb lo qual el problema era majúscul doncs, quan es premia la tecla "Ñ", podia sortir qualsevol cosa.
Des que s'escriu normalment en català tots utilitzwm normalment sense problemes les combinacions "NY" i la L geminada, tot fent-les manualment, un fet que sembla no implicar cap mena de problema.
Què deu passar amb llengües que, com és el cas del xinès o el japonès, que disposne de milers de símbols a l'hora d'utilitzar un teclat adaptat?.
dimecres, 29 d’abril del 2015
ENTRE POC I MASSA
Fa pocs dies, un servei de notícies publicava el fet que, a Pep Guardiola, la UEFA l'ha sancionat per solidaritzar-se amb un periodista que, durant el Mundial de Futbol que el passat 2014 va tenir lloc al Brasil, va ser atropellat per un cotxe, segons sembla, robat.
El "mister" del Bayern de Munic només lluïa una samarreta negra on es podia llegir un missatge en solidaritat amb aquest periodista i res més, ni símcols de cap mena, ni publicitat de cap marca.
Tot i que a la noticia no es parla de quin sera el càstig que l'ens regulador del peu-pilota europeu acabara imposant a Guardiola, sembla ser que, dintre de pocs dies, hi haura una reunió on es decidira què passara amb un pobre entrenador que només demanava justícia per una altra persona; un periodista.
Però en contraposició amb aquests fets, també fa pocs dies assistiem a l'espectacle vergonyós del propietari del Panathinaikós qui, després de l'encontre de bàsquet de l'Eurolliga que aquest equip grec va jugar, no se li va acudir més idea que anar al vestidor de l'àrbitre, insultant molt greument el col·leguiat i tota la seva família als que va amenaçar de mort. La notícia repeoduïa l'acta arbitral de l'encontre, on el jutge denuncia els fets davant la Federació Europea.
Si el que cal és impartir justícia, seria molt de desitjar que a Pep Guardiola no se li imposi cap càstig, doncs tamopoc insultava ningú. Però si al propietari del Panathinaikós qui, amb la seva actitud, va donar moklt mal exemple.
El "mister" del Bayern de Munic només lluïa una samarreta negra on es podia llegir un missatge en solidaritat amb aquest periodista i res més, ni símcols de cap mena, ni publicitat de cap marca.
Tot i que a la noticia no es parla de quin sera el càstig que l'ens regulador del peu-pilota europeu acabara imposant a Guardiola, sembla ser que, dintre de pocs dies, hi haura una reunió on es decidira què passara amb un pobre entrenador que només demanava justícia per una altra persona; un periodista.
Però en contraposició amb aquests fets, també fa pocs dies assistiem a l'espectacle vergonyós del propietari del Panathinaikós qui, després de l'encontre de bàsquet de l'Eurolliga que aquest equip grec va jugar, no se li va acudir més idea que anar al vestidor de l'àrbitre, insultant molt greument el col·leguiat i tota la seva família als que va amenaçar de mort. La notícia repeoduïa l'acta arbitral de l'encontre, on el jutge denuncia els fets davant la Federació Europea.
Si el que cal és impartir justícia, seria molt de desitjar que a Pep Guardiola no se li imposi cap càstig, doncs tamopoc insultava ningú. Però si al propietari del Panathinaikós qui, amb la seva actitud, va donar moklt mal exemple.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)