A principis d'Octubre passat, la Comissió de Cultura del Parlament central aprovava la iniciativas legislativa per que les curses de braus, actualment ja prohibides a Catalunya, siguin objecte d'una sol·licitud de consideració, per part de la UNESCO, de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un aalta categoria de la que gaudeixen, entre d'altres, els tangos, el flamenc, els castellers, la Patúm de Berga, els fados, les sardanes i moltes altres manifestacuions artístiques, culturals i festives en les que la música, la teatralització o la unió de les dues són els principals elements.
Tot i que Catalunya no tornara a veure implantada aquesta macabra forma de maltractament, el cert és que la mateixa és molt poc, per ella sola, com per que se la consideri igual que altres formes pacífiques i cíviques de manifestació cultural, doncs si ho analitzem bé, martiritzar un pobre anumal fins a matatr-lo, envoltat d'uns quants còmplices-necessaris-doncs han pagat per veure tan ttista fi dels animals, uns còmplices que, a més, tots embadalits criden "Olé", té tan de cultura com dedicar-se a llançar pedres a un llac...
No sé si des de la Comissió de Cultura s'han adonat que ja estem en ple segle XXI i, en conseqüència, la concepció que es té de les coses ha canviat molt, doncs els turistes ja ni demanen per les "corridas". D'altra banda, les poques "places" que hi havia a Catalunya ja no són tals llocs de tortura i, les que encara existeixen, o bé estan tancades, com és el cas de la Monumental de Barcelona o tenen altres usos, com Les Arenes, de la capital catalana, que és un centre comercial i lúdic op la Tarraco Arena Plaza, que té usos lúdico-culturals.
Parafrasejant Mariano Rajoy, és d'esperar que la UNESCO faci un gest de grandesa davant la sol·licitud de declarar Patrimoni de la Humanitat tan absurd espectacle i, senzillament, la desestimi. I és que, de fer els ulls grossos i deixar-se colar un gol així, aquest organisme perdria moltíssima de la gran credibilitat de que gaudeix.
dijous, 3 d’octubre del 2013
dimecres, 2 d’octubre del 2013
una "via" amb "cua"
L'11 de Setembre passat, Diada Nacional de Catalunya, vaa celebrar-se com cada any es fa per aquella data, la diada amb diferents actes; al matí els més institucionals; l'ofrena de fliors al monument de Rafael Casanova i l'acte del migdia al Parc de la Ciutadella tots dos amb l'autoexclusió, per donar la nota, del PP i Ciutadans, els dos eterns inconformistes.
La tarda del dia 11 va estar presidida per una cadena humana que va recórrer el país des de la Catalunya Nord fins les terres de la Comunitat Valenciana, una Via Catalana que es va celebrar en un to reivindicatiu i festiu a la vegada.
La Via, però, ha rebut crítiques a tort i a dret; des de mitjans a través dels que, d'alguna manera, es donava valor al civisme i pau en els que es va desenvolupar la festa fins a televisioons (privades) totalment contràries, des de les que han acusat TV3 i fins i tot "La Vanguardia", un rotatiu més aviatr de dretes, de coaccionar els catalans per anar a la cadena.
Fins i tot, aquestes mateixes "tele"s, han fet befa de l'INFO-K, en el que van aparèixer nens que van anar a la Via.
Tres dies després de la Via, el President Mas rebia la lacònica reesposta de Madrid a la seva carta, adreçada a Rajoy, una resposta quina adreça de destinatari: "Pina de Sant Jaume", no porta, certament, enlloc.
La polèmica està servida. Uns diuen que el poder celebrar el ereferèndum; el "dret a decidir", no entra dins d'una Constitució que, després de 34 anys, no ha estat adaptada per res als nous temps (Ja els va bé aixíí), tot i que hi ha també qui no veu cap impediment per que el referèndum es pugui celebrar.
També hi ha hagut qui ha començat a treure totes les seves raons negatives, com per exemple que si Catalunya s'independitza, hauria d'abandonar la UE.
I la pregunta del milió seria: Si quan Alemanya es va unificar, moment en el que va ser, per així dir-ho, un nou país que englobav aels alemanys de l'Est i els de l'Oest, no va haver de sortir de la UE. Còm és que, si Catalunya s'independitzés, hauria de sortir-ne?...Realment la resposta rau més en interessos político-econòmics que res més.
La tarda del dia 11 va estar presidida per una cadena humana que va recórrer el país des de la Catalunya Nord fins les terres de la Comunitat Valenciana, una Via Catalana que es va celebrar en un to reivindicatiu i festiu a la vegada.
La Via, però, ha rebut crítiques a tort i a dret; des de mitjans a través dels que, d'alguna manera, es donava valor al civisme i pau en els que es va desenvolupar la festa fins a televisioons (privades) totalment contràries, des de les que han acusat TV3 i fins i tot "La Vanguardia", un rotatiu més aviatr de dretes, de coaccionar els catalans per anar a la cadena.
Fins i tot, aquestes mateixes "tele"s, han fet befa de l'INFO-K, en el que van aparèixer nens que van anar a la Via.
Tres dies després de la Via, el President Mas rebia la lacònica reesposta de Madrid a la seva carta, adreçada a Rajoy, una resposta quina adreça de destinatari: "Pina de Sant Jaume", no porta, certament, enlloc.
La polèmica està servida. Uns diuen que el poder celebrar el ereferèndum; el "dret a decidir", no entra dins d'una Constitució que, després de 34 anys, no ha estat adaptada per res als nous temps (Ja els va bé aixíí), tot i que hi ha també qui no veu cap impediment per que el referèndum es pugui celebrar.
També hi ha hagut qui ha començat a treure totes les seves raons negatives, com per exemple que si Catalunya s'independitza, hauria d'abandonar la UE.
I la pregunta del milió seria: Si quan Alemanya es va unificar, moment en el que va ser, per així dir-ho, un nou país que englobav aels alemanys de l'Est i els de l'Oest, no va haver de sortir de la UE. Còm és que, si Catalunya s'independitzés, hauria de sortir-ne?...Realment la resposta rau més en interessos político-econòmics que res més.
dimecres, 18 de setembre del 2013
EL QUE ÉS "MERAVELLÓS" I EL QUE NO HO ÉS...
El dia 17 de Setembre passat, dins del programa "La Mañana" de TVE-1, no se'ls va acudir altra cosa que, donat que aquell dia es feia l'anomenat "toro de la vega", una salvatjada que es fa a la localitat castellano-lleonesa de Tordesillas, incloure la transmissió de la mateixa durant el magazin matinal.
A més, la preasentadora del programa; Mariló Montero, va qualificar de "desta meravellosa" aquella salvatjada, consistent en tornar un toro histèric i, quan ja està prou marejat, matar-lo amb una llança.
D'altra banda, el dia següent, l'agència Europa Press publicava una notícia, segons la qual la formació política UPyD vol que les "corridas" siguin declarades Patrimoni immaterial per així, imposar-les de nou a llocs com Catalunya on, per llei de la Generalita, ja estàn prohibides.
Ja fa 13 anys que estem vivin al segle XXI, i sembla que, per algúns, encara estiguem en temps passats en que, a manca d'altres diversions, aquestes eren populars.
Realment aquests espectacles que impliquen patiment animal fins la mort, inclosos els "correbous", que es fan en algunes zones de Catalunya, ja haurien d'estar fora del mapa per obsolets i per que no són símbols identificatius de cap mena de cultura. O és que algú hi guanya diners amb aquesta barbàrie?.
A més, la preasentadora del programa; Mariló Montero, va qualificar de "desta meravellosa" aquella salvatjada, consistent en tornar un toro histèric i, quan ja està prou marejat, matar-lo amb una llança.
D'altra banda, el dia següent, l'agència Europa Press publicava una notícia, segons la qual la formació política UPyD vol que les "corridas" siguin declarades Patrimoni immaterial per així, imposar-les de nou a llocs com Catalunya on, per llei de la Generalita, ja estàn prohibides.
Ja fa 13 anys que estem vivin al segle XXI, i sembla que, per algúns, encara estiguem en temps passats en que, a manca d'altres diversions, aquestes eren populars.
Realment aquests espectacles que impliquen patiment animal fins la mort, inclosos els "correbous", que es fan en algunes zones de Catalunya, ja haurien d'estar fora del mapa per obsolets i per que no són símbols identificatius de cap mena de cultura. O és que algú hi guanya diners amb aquesta barbàrie?.
divendres, 13 de setembre del 2013
UNA DIADA HISTÒRICA
L'11 de Setembre passat, Catalunya va donar al Món una lliçó de civisme i maduresa democràtica amb la cadena humana, batejada com a "Via Catalana", en demanda de poder votar, en referèndum, sobre la independència del país.
Des del Govern d'Espanya, quina majoria absoluta ostenta el PP, quina delegació a Catalunya ja es va autoexcloure el matí, tan de l'ofrena a Rafael Casanova, com de l'acte institucional del Parlament, es minimitzava la Via, tot fent al·lusió, com en altres ocasions, a les "majories silencioses" unes majories que, segurament, per moltes raons alienes a la seva voluntat, no va poder estar allà. Però, ja sigui per ràdio o televisió, també ho va seguir. I aquests, certament que també compten, dfoncs hi eren amb el cor!.
Sembla que des de les files del PP, només es vulgiui posar impediments, i quants més, millor, a tot allò que ells interpreten com a "contrari" als seus ideals donat que, segons sembla, s'han llegit la Constitució com si realment es tractés d'un còmic, i se l'han apresa com ens feien aprendre determinades coses a l'escola de petits, és a dir, de memòria...
Algúns rotatius afins al PP, apuntaven el 12 de Setembre passat la possibilitat, remota i antidemocràtica, per descomptat, d'un enfrontament, cosa que tampoc ningú vol ja que, per si no ho saben, tots els paísos que formen la UE són INDEPENDENTS, encara que llavors, a la UE de la que ens volen excloure si ens independitzem, tothom s'ajuda...
Diu un vell refrany que "No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure la realitat de les coses". Si és que encara no ho veuen clar, val més que s'ho facin mirar per algú que hi entengui.
Des del Govern d'Espanya, quina majoria absoluta ostenta el PP, quina delegació a Catalunya ja es va autoexcloure el matí, tan de l'ofrena a Rafael Casanova, com de l'acte institucional del Parlament, es minimitzava la Via, tot fent al·lusió, com en altres ocasions, a les "majories silencioses" unes majories que, segurament, per moltes raons alienes a la seva voluntat, no va poder estar allà. Però, ja sigui per ràdio o televisió, també ho va seguir. I aquests, certament que també compten, dfoncs hi eren amb el cor!.
Sembla que des de les files del PP, només es vulgiui posar impediments, i quants més, millor, a tot allò que ells interpreten com a "contrari" als seus ideals donat que, segons sembla, s'han llegit la Constitució com si realment es tractés d'un còmic, i se l'han apresa com ens feien aprendre determinades coses a l'escola de petits, és a dir, de memòria...
Algúns rotatius afins al PP, apuntaven el 12 de Setembre passat la possibilitat, remota i antidemocràtica, per descomptat, d'un enfrontament, cosa que tampoc ningú vol ja que, per si no ho saben, tots els paísos que formen la UE són INDEPENDENTS, encara que llavors, a la UE de la que ens volen excloure si ens independitzem, tothom s'ajuda...
Diu un vell refrany que "No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure la realitat de les coses". Si és que encara no ho veuen clar, val més que s'ho facin mirar per algú que hi entengui.
dimecres, 4 de setembre del 2013
UNA IDEA FRUSTRADA
Es coneix com a Col·legis del Míon Unit un organisme, sense ànim de lucre, que va néixer durant els anys de l'anomenada "guerra fereda", per tal d'acostar persones d'arreu del Món sense que importés per això ni la seva ètnia, ni la religió ni la ideologia política, entre d'altres.
L'organisme, que l'any 2012 complia 50 anys, compta amb dotze centres, repartits arreu del planeta, molts d'ells situats en zones estratègiques, és presidit per Nelson Mandela, i ofereix als seus alumnes, la majoria becats, el que s'anomena "Batxillerat Internacional". Però no només estudien, si no que també col·laboren en tasques socials amb els habitants de la zona on està cada Col.legi i, a més de l'anglès, llengua vehicular dels estudis, s'apren la llengua del país on estigui ubicat el centre.
Fa un parell d'anys, el nostre programa va tenior la oportunitat d'entrevistar un representant d'aquest organisme a Espanya, qui ens comentava que, aquest curs que ara comença, els Col·legis serien ja 13, doncs Espanya comptaria amb un centre, ubicat als edificis que un dia van ser seu de la Universitat Pontifícia de Comillas, a la Comunitat de Cantàbria.
Quina no ha estat la nostra sorpresa després de veure, a través de la web que aquest organisme docent té, la notícia de que "per culpa de la crisi econòmica" el centre d'Espanya no tira endavant...
No recordo on bvaig llegir que, en els moments que estem vivint, la cultura ha deixat d'interessar un fet que, només per posar un exemple, es fa palès amb l'augment de l'IVA de teatres, concerts i concerts del 8 al 21 per cent.
I és que sembla que no sigui tan el moment econòmic, si no el poc interès per aquest projecte per part d'algúns sectors el culpable de la no-materialització del tretzè Col·legi del Món Unit doncs, si ems mirem els altres centres, n'hi ha que estàn en zones molt més deprimides econòmicament que Espanya...
L'organisme, que l'any 2012 complia 50 anys, compta amb dotze centres, repartits arreu del planeta, molts d'ells situats en zones estratègiques, és presidit per Nelson Mandela, i ofereix als seus alumnes, la majoria becats, el que s'anomena "Batxillerat Internacional". Però no només estudien, si no que també col·laboren en tasques socials amb els habitants de la zona on està cada Col.legi i, a més de l'anglès, llengua vehicular dels estudis, s'apren la llengua del país on estigui ubicat el centre.
Fa un parell d'anys, el nostre programa va tenior la oportunitat d'entrevistar un representant d'aquest organisme a Espanya, qui ens comentava que, aquest curs que ara comença, els Col·legis serien ja 13, doncs Espanya comptaria amb un centre, ubicat als edificis que un dia van ser seu de la Universitat Pontifícia de Comillas, a la Comunitat de Cantàbria.
Quina no ha estat la nostra sorpresa després de veure, a través de la web que aquest organisme docent té, la notícia de que "per culpa de la crisi econòmica" el centre d'Espanya no tira endavant...
No recordo on bvaig llegir que, en els moments que estem vivint, la cultura ha deixat d'interessar un fet que, només per posar un exemple, es fa palès amb l'augment de l'IVA de teatres, concerts i concerts del 8 al 21 per cent.
I és que sembla que no sigui tan el moment econòmic, si no el poc interès per aquest projecte per part d'algúns sectors el culpable de la no-materialització del tretzè Col·legi del Món Unit doncs, si ems mirem els altres centres, n'hi ha que estàn en zones molt més deprimides econòmicament que Espanya...
dissabte, 31 d’agost del 2013
TORNEM-HI, I EN HORARI PROTEGIT
I ja és la segona ocasió. El dia 1 de Setembre, TVE no va tenir altre acudit que, en horari considerat "protegit", emetre una horripilant cursa de braus, aquesta aberració que, des del Govern del PP, es vol elevar a la mareixa categoria que tenen, ewntre altres, el flamenc, la Patúm de Berga o qualsevoil dels moltíssims monuments amb que Espanya compta, és a dir, a la de bé d'interès cultural.
"Cultural"...I què té de cultura martiritzar un pobre animal fins la mort?. Certament, no hi ha res més allunyat de la cultura que aquesta trista imatge, una deplorable reminiscència d'un passat que, segons sembla, hi ha qui no vol oblidar...O és que, en realitat, és un bé d'interès ECONÒMIC?.
Possiblement, si remirem amb doble lupa tot el que envolta aquesxt macabre espectacle que, just començar Setembre, TVE va oferir per tot el territori, trobarem que sí que hi ha qui es fa la barba d'or amb aquesta barbàrie.
A més, a quin cap entra el fet que als personatgets que, vestits amb una roba que els va com funda al paraigües, i provistos d'un tros de roba vermella i una espasa, estratègicament amagada sota el drap vermell, se'ls pugii anomenar "maestros"?.
Jo tenia entès que un MESTRE és una persona que ensenya a les aules. Però també un bon músic, un bon arquitecte, enginyer, metge, biòleg, inveswtigador, constructor, bomber o qualsevol persona que treballa en bé d ela societat.
En temps antics, quàsi s'entenia aquest anacrònic fet, doncs era un més que dubtós atractoiu turístic. Però és que avui, en ple segle XXI, ja ni els turistes volen anar a tan macabre espectacle. Tenen més coneixement d'altres coses que, com a país,pot oferir Espanya, coses que, certament, són molt més constructives..
"Cultural"...I què té de cultura martiritzar un pobre animal fins la mort?. Certament, no hi ha res més allunyat de la cultura que aquesta trista imatge, una deplorable reminiscència d'un passat que, segons sembla, hi ha qui no vol oblidar...O és que, en realitat, és un bé d'interès ECONÒMIC?.
Possiblement, si remirem amb doble lupa tot el que envolta aquesxt macabre espectacle que, just començar Setembre, TVE va oferir per tot el territori, trobarem que sí que hi ha qui es fa la barba d'or amb aquesta barbàrie.
A més, a quin cap entra el fet que als personatgets que, vestits amb una roba que els va com funda al paraigües, i provistos d'un tros de roba vermella i una espasa, estratègicament amagada sota el drap vermell, se'ls pugii anomenar "maestros"?.
Jo tenia entès que un MESTRE és una persona que ensenya a les aules. Però també un bon músic, un bon arquitecte, enginyer, metge, biòleg, inveswtigador, constructor, bomber o qualsevol persona que treballa en bé d ela societat.
En temps antics, quàsi s'entenia aquest anacrònic fet, doncs era un més que dubtós atractoiu turístic. Però és que avui, en ple segle XXI, ja ni els turistes volen anar a tan macabre espectacle. Tenen més coneixement d'altres coses que, com a país,pot oferir Espanya, coses que, certament, són molt més constructives..
dimecres, 21 d’agost del 2013
ELS ATEN UN...HOLOGRAMA!
Quan van començar a aparèixer les noves tecnologies, hom va veure en elles un recolzament en algúns treballs, fins i tot, en els més feixugs i perillosos,. com per exemple pintar cotxes a pistola, un treball del que, actualment, se n'encarreguen uns braços robotitzats que estàn controlats des de l'exterior per operaris.
Les noves tecnologies, però, estàn actualment al voltant nostre, i no podem mirar enlloc sense veure caixers automàtics de bancs, pantalles que ens mostren informació i publicitat, b én aviat, "emprovadors virtuals" a les botigues i, fins i tot a casa, disposem ja d'ordinadors de sobretaula o portàtils, mòbils i "tauletes" que ens permeten dur la informació allà on anem.
Darrerament, però, les noves tecnologies han anat donant salts importants permetent, fins i tot, practicar la que ja s'anomena "cirurgia no-invasiva", una tècnica quirúrgica que es fa per endoscòpia, entre d'altres aplicacions mèdiques.
Un dels aspectes que podriem considerar curiosos de les noves tecnologies és el que s'anomena holograma, és a dir, una imatge virtual, en 3D, d'un objecte o persona. Aquesta tècnica s'aplica al Museu dels ABBA, a Estocolm, i permet als visitants cantar al costat dels hologrames a tamany natural dels quatre components de la mítica banda sueca, actualment retirats del món de la música.
Però un Ajuntamernt de Regne Unit ha nat més lluny i, en lloc d'una persona que atengui els visitants, ha "contractat" un d'aquests sistemes virtuals que, dit sigui de passada, es pot preprogramar per respondre sèries de preguntes.
Ells diuen, segons vàsies agències han publicat, que amb el "recepcionista" virtual s'estalviaran diners (D'entrada els costa 12.000 euros). Tot i així, el manteniment del sistema també els costara una bona quantitat de diners.
Les noves tecnologies ens han d'ajudar, mai ens han de sustituïr. A les arques municipals del Consistori en üestió, segurament que el sistema els reportara beneficis. Però no així a les arques públiques de Regne Unit, doncs hauran de subvencionar un altre parat, tan real com el Sol que cada dia ens il·lumina.
Les noves tecnologies, però, estàn actualment al voltant nostre, i no podem mirar enlloc sense veure caixers automàtics de bancs, pantalles que ens mostren informació i publicitat, b én aviat, "emprovadors virtuals" a les botigues i, fins i tot a casa, disposem ja d'ordinadors de sobretaula o portàtils, mòbils i "tauletes" que ens permeten dur la informació allà on anem.
Darrerament, però, les noves tecnologies han anat donant salts importants permetent, fins i tot, practicar la que ja s'anomena "cirurgia no-invasiva", una tècnica quirúrgica que es fa per endoscòpia, entre d'altres aplicacions mèdiques.
Un dels aspectes que podriem considerar curiosos de les noves tecnologies és el que s'anomena holograma, és a dir, una imatge virtual, en 3D, d'un objecte o persona. Aquesta tècnica s'aplica al Museu dels ABBA, a Estocolm, i permet als visitants cantar al costat dels hologrames a tamany natural dels quatre components de la mítica banda sueca, actualment retirats del món de la música.
Però un Ajuntamernt de Regne Unit ha nat més lluny i, en lloc d'una persona que atengui els visitants, ha "contractat" un d'aquests sistemes virtuals que, dit sigui de passada, es pot preprogramar per respondre sèries de preguntes.
Ells diuen, segons vàsies agències han publicat, que amb el "recepcionista" virtual s'estalviaran diners (D'entrada els costa 12.000 euros). Tot i així, el manteniment del sistema també els costara una bona quantitat de diners.
Les noves tecnologies ens han d'ajudar, mai ens han de sustituïr. A les arques municipals del Consistori en üestió, segurament que el sistema els reportara beneficis. Però no així a les arques públiques de Regne Unit, doncs hauran de subvencionar un altre parat, tan real com el Sol que cada dia ens il·lumina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)