DEL "SOMNI D'AMOR", AL MALSON

Ja fa dies que es vé parlant del det que, a Ses Illes, es fa difícil trobar, ni que sigui de lloguer, un pis per viure, doncs sembla que allà els preus han pujat, materialment, "pels núvols".

Anys enrere, hom feia una intensíssima publicitat de Ses Illes que, sobre tot, va tyenir en la música, un mitjà infalible per publicitar-les. En aquest sentit, van ser molts els cantants i bandes que van dedicar alguna cançó a fer, d'alguna manera, la publicitat, principalment, de l'illa de Mallorca, sobre tot, durant les dècades de 1950 i 1960.

Més tard, sobre tot durant les dècades de 1970 i 1980, l¡'illa de la que més publicitat es va fer era la d'Eivissa, principalment degut al moviment; "hippy".

Actualment, com hem anat veient darrerament,  fins i tot es demana la reducció d'un turisme que, si bé aporta beneficis econòmics, també és vist com una mena d'"invasió", per part dels habitants autòctons de les Balears.

El turisme, sobre tot, el familiar, tampoc és tan dolent com alguns el pinten doncs també aporta, a més de beneficis econòmics, d'altres beneficis. Però el més dolent del cas és que s'hagin convertit vivendes que sempre havien estat això; vivendes, en uns pisos turístics que han acabat fent fora la gent que hi vivia normalment.

FOTO: Palma, vista des del port. Font: CCMA-3CAT.

MAL TRADUÏT AL CATALÀ

 

En ocasions hem pogut veure com traduccions de diversos textos a un altre idioma no tenen la mateixa significació que en la seva llengua original. 

Això ho hem pugut veure en moltes ocasions, sobre tot, en cançons que, traduïdes al castellà, canvien fins i tot, de sentit.

Tal és el cas de la cançó que Alemanya va presentar al Concurs d'Eorovisió de l'any 1978, i que, en alemany és una mena de polca molt diveretida. Però en castellà (El títol ja paga), s'anomena; "Sin amor".

El diumenge passat, i al mitjà digital; "ElCatalán.es",  vam poder llegir com una empresa de supermercats va traduïr malament al català la paraula castellana; "vino" (Vi). I ho van traduïr com a; "Va venir". Així mateix, en el cartellet mateix on hi havia aquesta errada se'n podia veure una altra de ben significativa, doncs tradueixen; "La Mancha", de Castella-La Manxa, com; "La Taca".

Però és que, a Girona mateix, hem trobat un altre exemple de mala, o diria jo, pèssima traducció del nom d'una fruita tropical. Resulta que, a la persona que va fer el cartellet, al "mango, "que és una fruita tropical,  no se li va acudir altra cosa que  anomenar-la, en català; "Mànec", que no és cap fruita tropical.

Quan traduïm un text hem d'anar molt en compte amb el sentit, sobre tot si hem de fer servir paraules que, possiblement, no tinguin una traducció a la nostra llengua doncs, si intentem traduïr aquestes paraules i donar-les un possible altre sentit, podem incòrrer en greus errors.

FOTO: Linial de fruita amb MANGOS. S'anomenen igual en totes les llengües, i no es pot traduïr el nom.

CONDUÏR COM HO FARIA UNA DONA

 En algunes ocasions hem sentit frases discriminatòries d'homes conductors cap a dones que també en son.

I, en alguns paisos islàmics, com l'Aràbia Saudita, les dones tenien, fins fa poc, totalment prohibit conduït, fins el punt que una banda musical d'allà va adaptar la cançó; "No woman, no cry", de Bob Marley, com a; "No woman, no drive", és a dir; "No, dona, no condueixis". En ella s'esgrimien raons d'allò més absurd per negar a les dones aquest dret.

Estadístiques, publicades recentment asseguren que, en proporció, són més els homes implicats en accidents de trànsit que les dones.

S'han dut a terme moltes campanyes de concienciació per tal de prevenir l'accidentalitat a la carretera algunes d'elles, certament, molt agressives. Però a França han anat un pas més endavant. I, en aquest sentit, han buscat un lema que defineix molt bé què cal fer quan s'agafa el volant; conduïr igual com ho faria una dona.

El lema; "Conduisez comme une femme", és a dir, conduiu com ho faria una dona. I és que si tothom conduïs així, amb suavitat i ua conducció "neta", els nostres carrers i carreteres serien, sens cap mena de dubtes, més segurs.

EL BOMBARDEIG INACABABLE

 Segons una dita popular; "No vols cqaldo?. Té tres tasses".

Això és precidsament el que sembla que passarà amb les plataformes d'"streaming" i la publicitat.

Quan van aparèixer aquestes plataformes, ningú pensava que les mateixes acabéssin incloent talls publicitaris en els continguts que ofereixen. I, en aquest sentit, dues de les més importants ja n'ofereixen. Això si, si no volem veure els molestíssims anuncis, ens hem de rascar una mica més la butxaca.

Peró, segons publicava la setmana passada el mitjà en linia; "espinof", consultat per aquest programa, sembla que el pitjor està encara per arribar, al menys, en una d'aqyuestes plataformes de vídeo sota demanda.

Segons aquest mitjà, a la publicitat que talla els continguts s'hi podrien afegir anuncis en un "faldó" lliscant, que apareixerien durant els que tallen el contingut. També es volen introduïr anuncis que apareguin si, per alguna causa, hem de pàusar el contingut. I, fins i tot, s'ha filtrat la possibilitat de que puguin incloure's anuncis de "trivia de marca", un sistema de publicitat interactiva que, fins i tot, podria forçar a comprar productes en linia.

Les plataformes d'"streaming", van matar els videoclubs, i quasi han fet el mateix amb els cinemes. Però, dissortadament, veure continguts des del sofà, encara que sigui abonant una petita quantitat, no ens allibera en absolut d'un autèntic bombardeix, com és el de la publicitat.

UNIFICANT CRITERIS...

 

Quan van començar a aparèixer dispositius electrònic, cada marca i, fins i tot, diferents models de cada marca, podien disposar d'alimentadors o carregadors amb connexionjs diferewnts, lo qual originava una immensa quantitat de dispositius d'alimentació o càrrega que , un cop el dispositiu al que pertanyien, deixava de ser operatiu, ja no servien per a res.

L'arribada dels connectors USB va ser, d'alguna manera, un principui del final del "tants caps, tants barrets" que existia antigament, de manera que moltres marques van començar a iadoptar el nou sistema de connexió. Això si, cada marca se'l feia a la seva mida i forma.

Però sembla que, finalment, ttotes les marques s'han posat d'acord i, tal i com es feia públic fa uns dies, a finals d'aquest any 2024, tothom haura de fer que els nous dispositius vagim provistos de la mateixa connexió; "USB-C", una mesura que ja hi ha moltes marques que ja han adoptat de manera voluntària.

I és que el nou sistema de connexiú unificada suposarà un gran estalvi, donat que carregadors i a

limentadors podran seguir tenint vida útil encara que el dispositiu amb el que vagin ja deixi de ser operatiu, doncs sortosament en podran alimentar o carregar d'altres sense la necessitat imperiosa de comprar un altre dispositiu de càrrega.

 FOTO: Alimentador/carregador USB-C. En aquest cas, els dos extrems del cable van provistos de la mateixa connexió.

TELETREBALL; HA VINGUT PER QUEDAR-SE O SE'N VA?

 Tot i que abans que esclatés la pandèmia de la COVID ja hi havia qui treballava a distància. Aquest sistema de teletreball va arribar al seu punt àlgid degut al fet que, durant molts mesos, va haver-hi un confinament preventiu contra el virus.

Així, moltes empreses van decidir que els seus treballadors pudien dur a terme la seva labor des de casa, de manera telemàtica. Però, a mesura que s'ha pogut tornar a la vida normal, després del punt àlgid de la pandèmia, les empreses han anat tornant a obrir les seves oficines per que els treballadors tornin, encara que sigui de manera "flexible", a treballar als centres de treball.

Tot i això, enara hi ha molts treballadorxs que,  o bé treballen des de casa, o bé acudeixen als anomenats centres de; "coworking", és a dir, treball col·lectiu amb lo qual, ni treballen estrictament a casa, ni tampoc a les oficines de l'empresa.

"Ha arribat per quedar-se", és el que es deia en el moment àlgid del teletreball. I, segurament que hi ha encara molts treballadors que el prefereixen abans que fer un munt de cues per arribar al lloc de treball en cotxe.

De fet, actualment hi ha, per dirt-ho de manera gràfica, tres sistemes per poder treballar; o el centre de treball, generalment, oficines, o a casa, de manera telemàtica o, tal i com "ha arribat per quedar-se", el coworking. N'hi ha per triar i remenar.

FOTO: Centre de treball o de "coworking". Font: CCMA/3CAT.

LIMITAR L'ACCÉS AL TABAC

 Posat de "moda"ja fa moolts anys, sibre tot degut al que es veia al cinema, el consum de tabac és, sens cap mena de dubtes, un problema, un doble problema tan pels qui el consumeixen directament, com pels qui, de forma "passiva", respiren el molestíssim i perillosíssim a la vegada, fum.

En els darrers temps s'estan duent a terme diverses accions per deixar aquest hàbit "fora de context", per d'alguna manera dir-ho. I les accions han anat in-crescendo amb el temps, de tal manera que el que primer van ser una sèrie d'advertències als paquets de tabac, més tard van convertir-se en fotos, ben impactants, sobre els perills del consum d'aquesta droga, dura i legal al mateix temps. La darrera, segons sembla, consisteix en que els paquets siguin "genèrics", és a dir, sense marca distintiva.

Ja fa temos que un pais de l'Himàlaia va prohibir el tabac al seu territori de tal manera que, una sola cigarreta, pot comportar a qui la porti, una quantiosa sanció. També el cap de setmana pasdsat saviem que la ciutat italiana de Torí prohibeix fumar a menys de 5 metres d'altres persones.

Dissortadament, Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea. Però ha fet quelcom que és digne de considerar, doncs el Parlament d'aquell pais ha aprovat una llei que ha de protegir els més joves d'aquesta poc edificant pràctica. Concretament, els nascuts a partir de l'any 2008, ja tenen prohibit per llei comprar la perillosa substàmncia.

I és que tota mesura per erradicar aquesta autèntica "dictadura del fum", és benvinguda.

DOTO: Fum de tabac, un perill per qui el consumeix i qui el respira "passivament". Font: CCMA 3CAT