Ja fa uns anys que una revista de divulgació assegurava en un article que, en qüestió d'uns cent anys, les llengües que es parlin no seran com ara les coneixem, un extrem que ja podem veure en xats, missatges de text als mòbils o xarxes socials on, per tal d'abreujar, s'escriuen mitges paraules o algunes lletres de determinats mots un fet que fa que, en ocasions, els texts costin d'entendre.
Darrerament s'ha parlat molt de l'anomenat; "llenguatge inclusiu en que no es fa distinció de gènere. Aquesta característica ja la tenen els texts escrits on, per citar per exemple els i les catalanes, hom escriu; "l@s catalan@s", que inclou ambdós gèneres.
Des de la Reial Acadèmia espanyola de la Llengua s'aconsella no emprar el llenguatge inclusiu a la parla quotidiana. Però fa uns dies que la portaveu d'un partit d'àmbit autonòmic a Andalusia, va fer un discurs en el que de manera,suposem que força intencionada, va dir; "La Matria", en lloc de "La Patria tot fent una mena de distinció, no sé si de gènere o bé de facilitat per inventar-se paraules que no existeixen.
Esta bé que, en el llenguatge col·loquial, no emprem el llenguatge inclusiu. Però el que sona estrany és que, en algun moment, es vulgui canviar el nom de quelcom que és evident que ja en té i, encara que ho vulguem, no n'admet un altre de diferent, a menys que la nostra intenció sigui la de confondre termes.
dilluns, 28 de gener del 2019
dimarts, 22 de gener del 2019
EL RETORN D'ALLÒ ANTIC
En èpoques passades hom anava a botigues d'antiguitats, on es podia triar i remenar entre mobles i d'altres objectes anticas, per tal de decorar la casa a l'estil; "retro".
El cert és que, en aquestes botigues, hom podia trobar gairebé de tot; des de menjadors complets amb la seva taula, cadires i calaixera de principis del segle XX o, fins i tot, de finals del XIX, fins a habitacions completes, així com altre mobles i estris que eren de temps passats.
Des que va inventar-se el fonògraf, i més tard, la cinta magnètica, que en principi era un fil, més que una cinta, i fins els nostres dies, la tecnologia ha canviat molt. Així, hem vist passar els discos de vinil, els CD, els DVD i la gravació i reproducció totalment digital havent-se popularitzat el sistema MP3.
D'altra banda, i abans dels formats digitals, hem vist arribar les cintes de bobina oberta, que van acabar per tenir un ús professional, i les "cassettes", molt més manejables , i que es van popularitzar molt, tot i que van esser sustituides per dos altres sistemes; un d'ells, el DAT, i que no van tenir èxit.
Quan semblava que el digital s'ho havia de menjar tot i, en teoria, així ha sigut, reapareixen per una banda els discos de vinjil. I, fa molt pocs dies, un mitjà digital informava de l'aparició de les "cassettes" i els aparells per gravar i reoroduir aquestes cintes encapsulades.
El que no se sap és si la reaparició d'aquests sistemes antics vol ser una mica una manera de defugir les tècniques digitals o, per contra, han de servir per fer veure a les noves generacions d'ón venim, tecnològicament parlant.
El cert és que, en aquestes botigues, hom podia trobar gairebé de tot; des de menjadors complets amb la seva taula, cadires i calaixera de principis del segle XX o, fins i tot, de finals del XIX, fins a habitacions completes, així com altre mobles i estris que eren de temps passats.
Des que va inventar-se el fonògraf, i més tard, la cinta magnètica, que en principi era un fil, més que una cinta, i fins els nostres dies, la tecnologia ha canviat molt. Així, hem vist passar els discos de vinil, els CD, els DVD i la gravació i reproducció totalment digital havent-se popularitzat el sistema MP3.
D'altra banda, i abans dels formats digitals, hem vist arribar les cintes de bobina oberta, que van acabar per tenir un ús professional, i les "cassettes", molt més manejables , i que es van popularitzar molt, tot i que van esser sustituides per dos altres sistemes; un d'ells, el DAT, i que no van tenir èxit.
Quan semblava que el digital s'ho havia de menjar tot i, en teoria, així ha sigut, reapareixen per una banda els discos de vinjil. I, fa molt pocs dies, un mitjà digital informava de l'aparició de les "cassettes" i els aparells per gravar i reoroduir aquestes cintes encapsulades.
El que no se sap és si la reaparició d'aquests sistemes antics vol ser una mica una manera de defugir les tècniques digitals o, per contra, han de servir per fer veure a les noves generacions d'ón venim, tecnològicament parlant.
dimarts, 15 de gener del 2019
ÈPOCA NOVA, QUALIFICACIONS NOVES
En èpoques passades, les notes escolars venien donades de forma numèrica, de tal manera que les mateixes es dividien en uns grups que anaven; de 0 a 4 punts, que era el "Suspens"; de 5 a 6, que era l'"Aprovat", entre 7 i 8, que era el "Notable", i 9-10, que era l'"Excel·lent". O, fins i tot, "Matrícula d'Honor".
Quan va instaurar-se l'EGB, si bé el sistema numèric va seguir aplicant-se gairebé de la mateixa manera com es feia anteriorment, el que va canviar va ser la nomenclatura de les qualificacions. Així, el "Suspens", es dividia en "Molt deficient" i "Deficient", l'"Aprovat", passava a ser; "Suficient", mentre que els qualificatius de "Notable" i "Excel·lent", van seguir la mateixa tònica que abans.
Entre finals dels anys 90 del segle passat i l'actualitat, les qualificacions dels alumnes ja no es donen de manera numèrica, si no que el professorat elabora uns informes, en els que els pares poden veure de manera molt més acurada l'evolució dels seus fills a l'escola o Institut, doncs en ells es reflecteixen els assoliments de l'alumne.
Sembla que ara es vol anar a una forma de qualificació que, si bé no sera numèrica, si que reflectirà els assoliments de l'alumne d'alguna manera. Però el que encara està per veure és quin sera el nomenclàtor que aquesta nova qualificació tindrà
Quan va instaurar-se l'EGB, si bé el sistema numèric va seguir aplicant-se gairebé de la mateixa manera com es feia anteriorment, el que va canviar va ser la nomenclatura de les qualificacions. Així, el "Suspens", es dividia en "Molt deficient" i "Deficient", l'"Aprovat", passava a ser; "Suficient", mentre que els qualificatius de "Notable" i "Excel·lent", van seguir la mateixa tònica que abans.
Entre finals dels anys 90 del segle passat i l'actualitat, les qualificacions dels alumnes ja no es donen de manera numèrica, si no que el professorat elabora uns informes, en els que els pares poden veure de manera molt més acurada l'evolució dels seus fills a l'escola o Institut, doncs en ells es reflecteixen els assoliments de l'alumne.
Sembla que ara es vol anar a una forma de qualificació que, si bé no sera numèrica, si que reflectirà els assoliments de l'alumne d'alguna manera. Però el que encara està per veure és quin sera el nomenclàtor que aquesta nova qualificació tindrà
dilluns, 7 de gener del 2019
UNA MENTIDA HISTÒRICA
La gran obsessió que hi ha avui pels productes "light", ha fet que quasi sense adonar-nnos hagin començat a arribar als nostres comerços una sèrie de productes amb aquesta etiqueta un distintiu que, contràriament al que podria semblar, no ens garanteix de cap manera que el producte sigui tan "lleuger" com es pretén.
I és que si mirem les composicions dels productes, ens adonarem que, lluny de ser "lleugers", el que porten incorporat és una llarga llista d'additius que no els fan, precisament, "ligut".
Una altra de les enganyifes que se'ns fa a l'hora de comprar productes alimentaris és l'etiqueta; "Sense sucres afegits". Es tracta del "sucre" que el cos no processa, en concret són sucres artificials, del tipus; maltitol, manitol o xilitol, per només anomenar-ne alguns.
Els anomenats; "sucres alcohòlics" o "sucres-alcohol", són el resultat de la hidrogenació total o parcial de sucres, tals com la manosa, la maltosa o la sacarosa, lo qual produeix uns edulcorants artificvials que el cos no processa o, si ho fa, és en proporcions mínimes.
De fet, i segons Viquipèdia, aquestes substàncies es fan servir com a excipient (Additiu) edulcorant en alguns medicaments; com xarops i d'altres per tal d'emmascarar un sabor, en ocasions tan amargant o fort que no el suportariem.
Però en alimentació no haurien de dir-nos "semse sucres afegits", doncs és mentida, donat que en ocasions el que els productes porten són dos o més d'aquests sucres artificials-evidentment afegits-que no comporten el "zero sucres", tal i com pregonen les marques.
I és que si mirem les composicions dels productes, ens adonarem que, lluny de ser "lleugers", el que porten incorporat és una llarga llista d'additius que no els fan, precisament, "ligut".
Una altra de les enganyifes que se'ns fa a l'hora de comprar productes alimentaris és l'etiqueta; "Sense sucres afegits". Es tracta del "sucre" que el cos no processa, en concret són sucres artificials, del tipus; maltitol, manitol o xilitol, per només anomenar-ne alguns.
Els anomenats; "sucres alcohòlics" o "sucres-alcohol", són el resultat de la hidrogenació total o parcial de sucres, tals com la manosa, la maltosa o la sacarosa, lo qual produeix uns edulcorants artificvials que el cos no processa o, si ho fa, és en proporcions mínimes.
De fet, i segons Viquipèdia, aquestes substàncies es fan servir com a excipient (Additiu) edulcorant en alguns medicaments; com xarops i d'altres per tal d'emmascarar un sabor, en ocasions tan amargant o fort que no el suportariem.
Però en alimentació no haurien de dir-nos "semse sucres afegits", doncs és mentida, donat que en ocasions el que els productes porten són dos o més d'aquests sucres artificials-evidentment afegits-que no comporten el "zero sucres", tal i com pregonen les marques.
dimarts, 25 de desembre del 2018
BONES FESTES I UN MILLOR 2019
dimarts, 11 de desembre del 2018
EN BÉ DELS ANIMALS
Tenir una mascota a casa suposa tenir un alt grau de responsabilitat sobre el benestar de la mateixa que va, des de l'alimentació, fins la higiene, passant per treure-la a passejar i tenir cura de dur-la al veterinari per que, entre d'altres coses, la identifiqui, no només amb un xip, si no també amb una mena de "cartilla sanitària", que és un resum de la història veterinària del gos o gat.
El divendres, dia 7 de Desembre de 2018, es feia pública una normativa que ha estat publicada a La Rioja. La normativa, que un mitjà digital va arribar a qualificar de "dictadura orwelliana", va adreçada als propietaris de mascotes en el sentit que aquests han e complir una sèrie de normes que, per no sortir d'Europa, sembla que ja existeixen en alguns paisos del Nord del continent; com són els paisos escandinaus.
Aquesta normativa que té el rang de llei preveu, entre d'altres, la obligatorietat d'esterilitzar totes les mascotes.
La normativa obliga també els propietaris de mascotes a notificar, mitjançant Certificat Veterinari, la defunció de les mateixes, per saber les circumstàncies del traspàs de l'animal.
Passejar les mascotes dues vegades al dia, així com que no es quedin soles a casa, són dues més de les obligacions que marca la normativa, que preveu "visites sorpresa" de funcionaris a casa, per tal de comprovar l'estat de les mascotes. I, si hi ha incompliment, multes d'entre 500 i 5000 €.
Des de sempre, els pastors han utilitzat gossos per tal de controlar els ramats. I ara sembla que aquesta llei vol prohibir-ne la utilització. El que falta per veure és com s'ho faran els pastors per controlar els ramats, si no poden comptar amb la inestimable ajuda que els gossos els proporcionen.
El divendres, dia 7 de Desembre de 2018, es feia pública una normativa que ha estat publicada a La Rioja. La normativa, que un mitjà digital va arribar a qualificar de "dictadura orwelliana", va adreçada als propietaris de mascotes en el sentit que aquests han e complir una sèrie de normes que, per no sortir d'Europa, sembla que ja existeixen en alguns paisos del Nord del continent; com són els paisos escandinaus.
Aquesta normativa que té el rang de llei preveu, entre d'altres, la obligatorietat d'esterilitzar totes les mascotes.
La normativa obliga també els propietaris de mascotes a notificar, mitjançant Certificat Veterinari, la defunció de les mateixes, per saber les circumstàncies del traspàs de l'animal.
Passejar les mascotes dues vegades al dia, així com que no es quedin soles a casa, són dues més de les obligacions que marca la normativa, que preveu "visites sorpresa" de funcionaris a casa, per tal de comprovar l'estat de les mascotes. I, si hi ha incompliment, multes d'entre 500 i 5000 €.
Des de sempre, els pastors han utilitzat gossos per tal de controlar els ramats. I ara sembla que aquesta llei vol prohibir-ne la utilització. El que falta per veure és com s'ho faran els pastors per controlar els ramats, si no poden comptar amb la inestimable ajuda que els gossos els proporcionen.
dimarts, 4 de desembre del 2018
LA MODA QUE VÉ I NO TORNA.
Diuen que les modes vénen i van. Això és cert, en part. Doncs hi ha modes o, per dit-ho d'una altra manera, estils, que vénen i no tornaran. I és que els temps canvien, i amb ells vénen nous estils de fer les coses.
Algú em deia, respecte de grups, com ara; La Trinca, que si tornéssin tornarien a triomfar. El cert és que la forma de fer humor també ha canviat, i aquelles cançons que en un temps van ser actualitat, avui ja no ho són, ja sigui per que les persones a les que canten ja no existeixen, o per que les circumstàncies han canviat.
Un exemple del que acabo d'explicar el vam poder experimentat amb el ja desaparegut; Pere Tapias, un cantant humorístic que, després de molts anys de silenci, va voler retornar a finals de la dècada dels 80 del segle passat amb un disc que, la veritat sigui dita, va passar sens pena ni glòria.
Molt diferent és el cas del recentment desaparegut; Charles Aznavour, qui no va deixar mai de composar cançons noves i cantar-les, tan en directe, com en discos. O Raphael, un altre dels "incombustibles", que cada cop que actua, esgota les entrades.
El cert és que també hi ha artistes ja desapareguts que encara sonen i sonaran, doncs encara vénen els discos que volen, tot i no estar entre nosaltres. Tal és el cas d'Antonio Machín (Sagua La Grande, Cuba, 11 de Febrer de 1903-Madrid, Espanya, 4 d'Agost de 1977)
I és que en ocasions hi ha modes que no passen, com per exemple els boleros i balades que cantava aquest crooner d'orígen cubà, però espanyol d'adopció, a qui la ciutat de Sevilla va erigir una escultura en homenatge.
Algú em deia, respecte de grups, com ara; La Trinca, que si tornéssin tornarien a triomfar. El cert és que la forma de fer humor també ha canviat, i aquelles cançons que en un temps van ser actualitat, avui ja no ho són, ja sigui per que les persones a les que canten ja no existeixen, o per que les circumstàncies han canviat.
Un exemple del que acabo d'explicar el vam poder experimentat amb el ja desaparegut; Pere Tapias, un cantant humorístic que, després de molts anys de silenci, va voler retornar a finals de la dècada dels 80 del segle passat amb un disc que, la veritat sigui dita, va passar sens pena ni glòria.
Molt diferent és el cas del recentment desaparegut; Charles Aznavour, qui no va deixar mai de composar cançons noves i cantar-les, tan en directe, com en discos. O Raphael, un altre dels "incombustibles", que cada cop que actua, esgota les entrades.
El cert és que també hi ha artistes ja desapareguts que encara sonen i sonaran, doncs encara vénen els discos que volen, tot i no estar entre nosaltres. Tal és el cas d'Antonio Machín (Sagua La Grande, Cuba, 11 de Febrer de 1903-Madrid, Espanya, 4 d'Agost de 1977)
I és que en ocasions hi ha modes que no passen, com per exemple els boleros i balades que cantava aquest crooner d'orígen cubà, però espanyol d'adopció, a qui la ciutat de Sevilla va erigir una escultura en homenatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)