En èpoques passades hom anava a botigues d'antiguitats, on es podia triar i remenar entre mobles i d'altres objectes anticas, per tal de decorar la casa a l'estil; "retro".
El cert és que, en aquestes botigues, hom podia trobar gairebé de tot; des de menjadors complets amb la seva taula, cadires i calaixera de principis del segle XX o, fins i tot, de finals del XIX, fins a habitacions completes, així com altre mobles i estris que eren de temps passats.
Des que va inventar-se el fonògraf, i més tard, la cinta magnètica, que en principi era un fil, més que una cinta, i fins els nostres dies, la tecnologia ha canviat molt. Així, hem vist passar els discos de vinil, els CD, els DVD i la gravació i reproducció totalment digital havent-se popularitzat el sistema MP3.
D'altra banda, i abans dels formats digitals, hem vist arribar les cintes de bobina oberta, que van acabar per tenir un ús professional, i les "cassettes", molt més manejables , i que es van popularitzar molt, tot i que van esser sustituides per dos altres sistemes; un d'ells, el DAT, i que no van tenir èxit.
Quan semblava que el digital s'ho havia de menjar tot i, en teoria, així ha sigut, reapareixen per una banda els discos de vinjil. I, fa molt pocs dies, un mitjà digital informava de l'aparició de les "cassettes" i els aparells per gravar i reoroduir aquestes cintes encapsulades.
El que no se sap és si la reaparició d'aquests sistemes antics vol ser una mica una manera de defugir les tècniques digitals o, per contra, han de servir per fer veure a les noves generacions d'ón venim, tecnològicament parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada