dilluns, 28 de gener del 2019

UN PARLAR QUE NO S¡ENTÉN.

Ja fa uns anys que una revista de divulgació assegurava en un article que,  en qüestió d'uns cent anys, les llengües que es parlin no seran com ara les coneixem, un extrem que ja podem veure en xats, missatges de text als mòbils o xarxes socials on, per tal d'abreujar, s'escriuen mitges paraules o algunes lletres de determinats mots un fet que fa que, en ocasions, els texts costin d'entendre.

  Darrerament s'ha parlat molt de l'anomenat; "llenguatge inclusiu en que no es fa distinció de gènere. Aquesta característica ja la tenen els texts escrits on, per citar per exemple els i les catalanes, hom escriu; "l@s catalan@s", que inclou ambdós gèneres.

  Des de la Reial Acadèmia espanyola de la Llengua s'aconsella no emprar el llenguatge inclusiu a la parla quotidiana. Però fa uns dies que la portaveu d'un partit d'àmbit autonòmic a Andalusia, va fer un discurs en el que de manera,suposem que força intencionada, va dir; "La Matria", en lloc de "La Patria tot fent una mena de distinció, no sé si de gènere o bé de facilitat per inventar-se paraules que no existeixen.

  Esta bé que, en el llenguatge col·loquial, no emprem el llenguatge inclusiu. Però el que sona estrany és que, en algun moment, es vulgui canviar el nom de quelcom que és evident que ja en té i, encara que ho vulguem, no n'admet un altre de diferent, a menys que la nostra intenció sigui la de confondre termes.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada