El divendres, 4 de Novembre, "per fi" hi havia Govern, això si, en minoria, a Espanya.
Un dels canvis que el President Rajoy ha introduïr en en nou Executiu és el fet que el portaveu del mateix és; Iñigo Méndez de Vigo, Ministre de Cultura.
Sembla que aquest senyor, trilingüe per ser de carrera diplomàtica, pensa que no cal dir; "Generalitat", si no; "Generalidad", una gracieta que el passat cap de setmana li era riguda per Alfonso Ussía, un articulista del rotatiu; "La Razón".
Espanya té quatre llengües diferents; quals són el castellà, llengua de Cervantes, com tots sabem. Però també hi ha el català, el gallec i l'euskera, que tenen el mateix dret a tenir veu a nivvell de tot el territori.
Sembla que hi ha qui voldria involucionar, castellanitzat coses que, com és el cas dels noms d'Institucions, ja tenen nom en altra llengua, com és el cas de la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galicia o´la Lehendakaritza, o presidència d'Euskadi.
Possiblement aquest articulista es feriria si en els nostres mitjans de comunicació parléssim del "Museu del Prat", tot referint-nos al madrileny; Museo del Prado, que és com es coneix aquesta institució arreu del Món. O, aném més lluny. No sé què diiria la senyora; Theresa May, flamant Primera Ministra de Regne Unit si, tan des del Govern espanyol, com des d'un article periodístoc, li traduïsin el nom , en un afany de castellanització extrema, com a "Teresa Mayo" (May és Mayo en anglès, referit al mes de l'any, naturalment.) O, ja que ha eastat en boca de tots, a Hillary Clinton se li catalanirtzés el nom i se l'anomenés; "Hilària Clintó".
En ocasions hi ha noms que cal deixar tal i com estàn, doncs no podem anar adaptant-ho tot a la nostra llengua. Noms d'Institucions; tals com el Kremlin o el conegudíssim Museu de L'Hermitage, de Sant Petersburg, que aviat tindra un germà a Barcelona, no els podem ni catalanutzasr, ni castllanitzar. Són yuniversals.
És millor no passar-se de llestos, i acceptar els noms de les coses, siguin o no mundialment conegudes tal i com són en la seva llengua.
dijous, 10 de novembre del 2016
dijous, 3 de novembre del 2016
UNA REBOTADA EXCESSIVA
El dimarts, 25 d'Octubre passat, el Barça i l'Espanyol s'enfrontaven en un partit en el que s'hi jugaven la Supercopa de Catalunya, un premi que va endur-se el conjunt "periquito", després d'haver marcat un solitari gol, amb el que l'encontre va acabar.
El partit va ser ofert per TV3 i, donat que e stractava de la Supercopa catalana, evidentment que caren sonar les notes d'"Els Segadors", himne de Catalunya, que quasi cap jugador va cantar, lo qual sembla que no va agradar gaire a algú´del canal autonòmic.
El fet era reflectit el dimecres, dia 26, per un mitjà digital que, com és cosúm en el mateix, va creuar el fil de la notícia amb altres que, si bé no tenien res a veure amb l'encontre daputat, si en canvi estaven relaciobnades, per només posar un exemple, amb fets comn que hi hagi qui vulgui canviar la Història.
I és que no es pot demanar de cap manera a un Messi, un De Michelis, un Caicedo, un Umtittí o un Arda Turan que sàpiguen cantar un himne que no és ni tan sols del seu pais, ni està en la seva llengua.
Resumint; són dos clubs que, de català, només ewn tenen el nom. Només cal que ens fixem que un està patrocinat per Qatar, àis àrab on el respecte pels Drets Humans brilla per la seva absència, mentre que l'altre és, hores d'ara, propietat d'un ciutadà xinès.
El partit va ser ofert per TV3 i, donat que e stractava de la Supercopa catalana, evidentment que caren sonar les notes d'"Els Segadors", himne de Catalunya, que quasi cap jugador va cantar, lo qual sembla que no va agradar gaire a algú´del canal autonòmic.
El fet era reflectit el dimecres, dia 26, per un mitjà digital que, com és cosúm en el mateix, va creuar el fil de la notícia amb altres que, si bé no tenien res a veure amb l'encontre daputat, si en canvi estaven relaciobnades, per només posar un exemple, amb fets comn que hi hagi qui vulgui canviar la Història.
I és que no es pot demanar de cap manera a un Messi, un De Michelis, un Caicedo, un Umtittí o un Arda Turan que sàpiguen cantar un himne que no és ni tan sols del seu pais, ni està en la seva llengua.
Resumint; són dos clubs que, de català, només ewn tenen el nom. Només cal que ens fixem que un està patrocinat per Qatar, àis àrab on el respecte pels Drets Humans brilla per la seva absència, mentre que l'altre és, hores d'ara, propietat d'un ciutadà xinès.
dimecres, 26 d’octubre del 2016
EN EL SENTIT DELS CRANCS
Sis anys després de la prohibició, per part del Parlament de Catalunya, dels toros a casa nostra, arribava el dia 20 d'Octubre passat la contrtarresposta des de Maderid, en el sentit de tombar, par part del TC, una Catalunya neta d'aquesta antifesta a la que, segons sembla, ja consideren quelcom més que "festa".
Un dia després un mitjà digital qualificava la sentència del TC amb un terme tan taurí com el d'"estocada a fons" com volent dir que, ho volguem o no, tornaran els toros a Catalunya. A més, el mateix mitjà qualificava la decissió com una "victòria de la llibertat".
També un conegudíssim peruiodista radiofònic titllava els antitaurins d'"histèrics" quan el que es vol, precisament, eés que a més de les corridas, desapareguin correbous, "encierros" o qualsevol altra forma de patimen animal per diversió. Possiblement aquest periodista ignori que, a tot el territori espanyol, també hi ha abntitaurins que, segurament, d'histèrics no en tenen res.
No sé quin valor artístic, cultural o festiu hi ha en martiritzar un pobre toro fins a tornar-lo histèric. I, quan està fet un cromo de punxades i marejaments, clavar-li una espasa...Vist un, vistos tots.
És d'esperar que, si mai aquest trist espectacle arriba a ser candidat a Patrimoni Cultural de la Humanitat, a la UNESCO tinguin el suficient seny per no acceptar-lo, doncs no s'ho val.
I qui pagara, en ple segfle XXI, per anar a fer el babau i ser còmplice d'un vessament de sang?.
Un dia després un mitjà digital qualificava la sentència del TC amb un terme tan taurí com el d'"estocada a fons" com volent dir que, ho volguem o no, tornaran els toros a Catalunya. A més, el mateix mitjà qualificava la decissió com una "victòria de la llibertat".
També un conegudíssim peruiodista radiofònic titllava els antitaurins d'"histèrics" quan el que es vol, precisament, eés que a més de les corridas, desapareguin correbous, "encierros" o qualsevol altra forma de patimen animal per diversió. Possiblement aquest periodista ignori que, a tot el territori espanyol, també hi ha abntitaurins que, segurament, d'histèrics no en tenen res.
No sé quin valor artístic, cultural o festiu hi ha en martiritzar un pobre toro fins a tornar-lo histèric. I, quan està fet un cromo de punxades i marejaments, clavar-li una espasa...Vist un, vistos tots.
És d'esperar que, si mai aquest trist espectacle arriba a ser candidat a Patrimoni Cultural de la Humanitat, a la UNESCO tinguin el suficient seny per no acceptar-lo, doncs no s'ho val.
I qui pagara, en ple segfle XXI, per anar a fer el babau i ser còmplice d'un vessament de sang?.
dijous, 20 d’octubre del 2016
ANTITAURINS O BÈSTIS SENSE CUA?
El diumenge, 9 d'Octubre passat, i amb motiu d'una cursa de braus, durant la qual es va homenatjar un nen de 8 anys, malalt de càncer, va aparèixer a la xarxa social; "Teitter", un missatge en el que, pel sol fet que l'infant manifestés que, de gran, vol ser torero, se l'insultava, assegurant-li que es moriria. Tot i això, sembla que la persona que ho va "piular" ha esborrat el seu compte.
A la piulada va seguir una etiqueta, desitjant la ràpida recuparació del nen, etiqueta que bén aviat va ser tema de màxima tendència, on molts tuitaires van expressar la seva solidaritat amb el nen. Fins i tot, el dia 10, un conedudíssim periodista qualificava de "fills de mala mare" els qui varen proferir els insults per la xarxa social, i l mateixa família del nen han afirmat que ho han denunciat, juntament amb la Fundación "Toro de lidia".
Ser antitaurí no implica, de cap manera, que es desitji la mort d'un nen, per molt malalt que aquest estigui, i encara que digui que,m quan es recuperi, vol dedicar-se als toros. En tot cas, el que cal, és desitjar-li una ràpida recuperació.
I per recollir fons per obres benèfiques, el cert és que hi ha poltes altres fòrmules que no passen, precisament, per una cursa de brau. E pot fer, per exemple, un concert de música clàssica, una obra de teatre ò un espectacle de circ. Fins i tot una subhasta o un partit de futbol ò bàsquet.
O com han fet els Xiqueets de Hanzhou, la colla castellera xinesa que va guanyar un premi en el Concurs de Castells que es va celebrar a principis d'Octuubre passat a Tarragona, que han donat el premi de manera íntegra a l'Hospital Sant Joan de Déu.
I és que es pot estar en contra del patiment animal. Però mai en contra de les persones.
A la piulada va seguir una etiqueta, desitjant la ràpida recuparació del nen, etiqueta que bén aviat va ser tema de màxima tendència, on molts tuitaires van expressar la seva solidaritat amb el nen. Fins i tot, el dia 10, un conedudíssim periodista qualificava de "fills de mala mare" els qui varen proferir els insults per la xarxa social, i l mateixa família del nen han afirmat que ho han denunciat, juntament amb la Fundación "Toro de lidia".
Ser antitaurí no implica, de cap manera, que es desitji la mort d'un nen, per molt malalt que aquest estigui, i encara que digui que,m quan es recuperi, vol dedicar-se als toros. En tot cas, el que cal, és desitjar-li una ràpida recuperació.
I per recollir fons per obres benèfiques, el cert és que hi ha poltes altres fòrmules que no passen, precisament, per una cursa de brau. E pot fer, per exemple, un concert de música clàssica, una obra de teatre ò un espectacle de circ. Fins i tot una subhasta o un partit de futbol ò bàsquet.
O com han fet els Xiqueets de Hanzhou, la colla castellera xinesa que va guanyar un premi en el Concurs de Castells que es va celebrar a principis d'Octuubre passat a Tarragona, que han donat el premi de manera íntegra a l'Hospital Sant Joan de Déu.
I és que es pot estar en contra del patiment animal. Però mai en contra de les persones.
dimecres, 12 d’octubre del 2016
L'EFECTE PLASTILINA
De ben segur que cap de les modernes llengües que parlem en l'actualitat s'assembla a les que es parlàven fa cinc-cents anys.
Les mateixes han evolucionat, tot experimentassnt un "efecte plastilina" que les ha dotat de noves paraules importades d'altres llengües o, senzillanment, compostes de noms llatins o grecs, sobre tot per nomenar invents que varen aparèixer com a nous en un moment, com ara els automòbils, la televisió o especialitats mèdiques, en quin nom hi ha una arrel grega o llatina.
Gairebé totes tenen, dins de la seva normativa gramatical, i més concretament dins de la d'ortografia, un apartat dedicat als accents, i que cal respectar a l'hora d'escriure. Totes, a excepció feta de l'anglès que ja no en disposa.
Fa pocs dies l'Institut d'Estudis Catalans va decidir fer pública una revisió de la normativa ortogràfica del català, en que els moltíssims accents diacrítics de que disposa la nostra llengua queden reduïts a només 14, un fet que ja ha aixecat polèmica entre els partidaris i els contraris a l'aplicació de la nova norma.
No recordo si era l'any passat o l'anterior que, a França, es va viure una polèmica semblada per un canvi en la normativa dels accents que afectrava principalment el ciercunflex. En aquest cas, fins i tot va aparèixer el tema a debat a les xarxes socials, com a tema candent, amb l'etiqueta; "#jesuiscirconflexe".
De fet els nous sistemes de comunicació, com els xats, els missatges curts de text al mòbil o els tuits o "piulades", ja obvien, enntre d'altres aspectes de la ortografia, de tal manera que un missatge, enviat per aqusts mitjans, pot tenir l'aspecte de quelcom que nio s'assembla gens, ni mica, a la nostra llengua escrita.
I és que realment, no han passat cent anys i ja es comença a complir el que una prestigiosa revista de divulgació científica predeia fa uns cinc o deu anys.
Les mateixes han evolucionat, tot experimentassnt un "efecte plastilina" que les ha dotat de noves paraules importades d'altres llengües o, senzillanment, compostes de noms llatins o grecs, sobre tot per nomenar invents que varen aparèixer com a nous en un moment, com ara els automòbils, la televisió o especialitats mèdiques, en quin nom hi ha una arrel grega o llatina.
Gairebé totes tenen, dins de la seva normativa gramatical, i més concretament dins de la d'ortografia, un apartat dedicat als accents, i que cal respectar a l'hora d'escriure. Totes, a excepció feta de l'anglès que ja no en disposa.
Fa pocs dies l'Institut d'Estudis Catalans va decidir fer pública una revisió de la normativa ortogràfica del català, en que els moltíssims accents diacrítics de que disposa la nostra llengua queden reduïts a només 14, un fet que ja ha aixecat polèmica entre els partidaris i els contraris a l'aplicació de la nova norma.
No recordo si era l'any passat o l'anterior que, a França, es va viure una polèmica semblada per un canvi en la normativa dels accents que afectrava principalment el ciercunflex. En aquest cas, fins i tot va aparèixer el tema a debat a les xarxes socials, com a tema candent, amb l'etiqueta; "#jesuiscirconflexe".
De fet els nous sistemes de comunicació, com els xats, els missatges curts de text al mòbil o els tuits o "piulades", ja obvien, enntre d'altres aspectes de la ortografia, de tal manera que un missatge, enviat per aqusts mitjans, pot tenir l'aspecte de quelcom que nio s'assembla gens, ni mica, a la nostra llengua escrita.
I és que realment, no han passat cent anys i ja es comença a complir el que una prestigiosa revista de divulgació científica predeia fa uns cinc o deu anys.
dimarts, 4 d’octubre del 2016
DIFÍCIL D'IMAGINAR
La darrera setmana de Setembre passat va estar presidida per la polèmica, endagada pels regidors de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, en el sentit que els cupaires proposaven, entre d'altres, la retirada del monument que existeix al final de la Rambla, dedicat a Cristòfor Colom, quelcom que tenien la intenció de presentar al darrer Ple que el Consistori va celebrar el mes de Setembre, celebrat el divendres, 30 d'aquell mes, en que, evidentment, la proposta els va ser tombada.
L'argument dels cupaires era que el monument simbolitza "l'opresió i la onquesta". I, com a acte de "desgreuge", pretenien que, en lloc de l'escultura de Colom, que pretenien traslladar a un museu, s'hi instal·lés una altra peça, al·lusiva a la Resistència americana.
Com tants altres monuments que tenen fama mundial, el de Colom té, hores d¡'ara, unes connntacions més de popularitat que de simbologia política. Va ser erigit amb motiu de l'Exposició Universal de 1886, per tant, té més de 100 anys d'Història i és ja un dels símbols de la capital catalana, juntament amb la Catedral i la Basílica de la Sagrada Família, quines obres de econstrucció estàn a punt de concloure.
De símbols populars, n'hi ha arreu del Món, per la qual cosa es fa mol difícil, per exemple, imaginar Madrid sense la Cibeles o el monument a Miguel de Cervantes, Paris sense la Torre Effel, Koppenhagen sense la Sireneta, Nova York sense la Estatua de la Llibertat, Roma sense el Coliseu o l'Arc de Titus,o Brusel·les sense el Manneken-Pis o l'Atomium, ér citar-ne només alguns.
L'argument dels cupaires era que el monument simbolitza "l'opresió i la onquesta". I, com a acte de "desgreuge", pretenien que, en lloc de l'escultura de Colom, que pretenien traslladar a un museu, s'hi instal·lés una altra peça, al·lusiva a la Resistència americana.
Com tants altres monuments que tenen fama mundial, el de Colom té, hores d¡'ara, unes connntacions més de popularitat que de simbologia política. Va ser erigit amb motiu de l'Exposició Universal de 1886, per tant, té més de 100 anys d'Història i és ja un dels símbols de la capital catalana, juntament amb la Catedral i la Basílica de la Sagrada Família, quines obres de econstrucció estàn a punt de concloure.
De símbols populars, n'hi ha arreu del Món, per la qual cosa es fa mol difícil, per exemple, imaginar Madrid sense la Cibeles o el monument a Miguel de Cervantes, Paris sense la Torre Effel, Koppenhagen sense la Sireneta, Nova York sense la Estatua de la Llibertat, Roma sense el Coliseu o l'Arc de Titus,o Brusel·les sense el Manneken-Pis o l'Atomium, ér citar-ne només alguns.
dimecres, 3 d’agost del 2016
QUIN NOM POSAR?
Fa uns dies saltava als mitjans la polèmica al voltant d'uns pares que se les veuen complicades al Registre Civil, només pel fet que volen que el seu nadó es digui "Lobo", un nom que, a més de ser el d'8un animal, era el pseudònim d'un cantant que trionfava allà pels anys 70 del passat segle XX.
El cert és que, tot i que hi ha llibertat per posar als nadons el nom que volguem, també hi ha unes excepcions que, en menor o major quantitat, existeixen arreu del Món, tot i que en alguns paisos són més aquestes restriccionsn que en altres.
Si bé és cert que, amb la migració, ja comencem a veure persones que duen noms força inversemblants, possiblement no tindria cap sentit que, a casa nostra, poséssim, per exemple, "Fanta" , que és un nom de porocedència africana, a una nena (Aquí és una beguda refrescant), o "Yahoo", a un nen (Si bé als Estats Units n'existeix alguns, és el nom d'una empresa).
I, tornant a la polèmica de "Lobo", llegia el dia 3 d'Agost passat un post a Twitter, escrit per un líder polític, en el que ell trobava "bonic" el nom de Lobo. Cerrtament que aquesta persona no és pas que tingui massa credibilitat, si tenim en compte les seves idees.
Si bé és cert que hi ha dones que es diuen Paloma, algunes de bén conegudes; com ara Paloma Gómez-Borrero, qui va ser corresponsal de TVE a Roma durant anys. O Paloma San Basilio, una de les millors cantants del final del passat segle XX i primera dècada del present, aquest és un nom perfectament acceptat.
De fet, la llei assegura que, el que no es pot, és posar noms que puguin ser ofensius, i segurament que el que interpreten els encarregats del Registre Civil és aquesta legislació al peu de la lletra per negar-los la inscripció del nadó comk a "Lobo". I, certament, seria un on embolic que comencéssin a aparèixer "Goku", "Pikatxu" o d'altres noms que, en definitiva, són de la ficció o pseudònims que, en més d'una ocasió, podrien sembrar confusions.
El cert és que, tot i que hi ha llibertat per posar als nadons el nom que volguem, també hi ha unes excepcions que, en menor o major quantitat, existeixen arreu del Món, tot i que en alguns paisos són més aquestes restriccionsn que en altres.
Si bé és cert que, amb la migració, ja comencem a veure persones que duen noms força inversemblants, possiblement no tindria cap sentit que, a casa nostra, poséssim, per exemple, "Fanta" , que és un nom de porocedència africana, a una nena (Aquí és una beguda refrescant), o "Yahoo", a un nen (Si bé als Estats Units n'existeix alguns, és el nom d'una empresa).
I, tornant a la polèmica de "Lobo", llegia el dia 3 d'Agost passat un post a Twitter, escrit per un líder polític, en el que ell trobava "bonic" el nom de Lobo. Cerrtament que aquesta persona no és pas que tingui massa credibilitat, si tenim en compte les seves idees.
Si bé és cert que hi ha dones que es diuen Paloma, algunes de bén conegudes; com ara Paloma Gómez-Borrero, qui va ser corresponsal de TVE a Roma durant anys. O Paloma San Basilio, una de les millors cantants del final del passat segle XX i primera dècada del present, aquest és un nom perfectament acceptat.
De fet, la llei assegura que, el que no es pot, és posar noms que puguin ser ofensius, i segurament que el que interpreten els encarregats del Registre Civil és aquesta legislació al peu de la lletra per negar-los la inscripció del nadó comk a "Lobo". I, certament, seria un on embolic que comencéssin a aparèixer "Goku", "Pikatxu" o d'altres noms que, en definitiva, són de la ficció o pseudònims que, en més d'una ocasió, podrien sembrar confusions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)