De ben segur que cap de les modernes llengües que parlem en l'actualitat s'assembla a les que es parlàven fa cinc-cents anys.
Les mateixes han evolucionat, tot experimentassnt un "efecte plastilina" que les ha dotat de noves paraules importades d'altres llengües o, senzillanment, compostes de noms llatins o grecs, sobre tot per nomenar invents que varen aparèixer com a nous en un moment, com ara els automòbils, la televisió o especialitats mèdiques, en quin nom hi ha una arrel grega o llatina.
Gairebé totes tenen, dins de la seva normativa gramatical, i més concretament dins de la d'ortografia, un apartat dedicat als accents, i que cal respectar a l'hora d'escriure. Totes, a excepció feta de l'anglès que ja no en disposa.
Fa pocs dies l'Institut d'Estudis Catalans va decidir fer pública una revisió de la normativa ortogràfica del català, en que els moltíssims accents diacrítics de que disposa la nostra llengua queden reduïts a només 14, un fet que ja ha aixecat polèmica entre els partidaris i els contraris a l'aplicació de la nova norma.
No recordo si era l'any passat o l'anterior que, a França, es va viure una polèmica semblada per un canvi en la normativa dels accents que afectrava principalment el ciercunflex. En aquest cas, fins i tot va aparèixer el tema a debat a les xarxes socials, com a tema candent, amb l'etiqueta; "#jesuiscirconflexe".
De fet els nous sistemes de comunicació, com els xats, els missatges curts de text al mòbil o els tuits o "piulades", ja obvien, enntre d'altres aspectes de la ortografia, de tal manera que un missatge, enviat per aqusts mitjans, pot tenir l'aspecte de quelcom que nio s'assembla gens, ni mica, a la nostra llengua escrita.
I és que realment, no han passat cent anys i ja es comença a complir el que una prestigiosa revista de divulgació científica predeia fa uns cinc o deu anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada