Bunes Festes i que l'Any Nou que comencem dintre de pocs dies ens porti coses miñllors que elque estem ja deixant enrere.
dijous, 10 de desembre del 2015
FESTES2015-16
Bunes Festes i que l'Any Nou que comencem dintre de pocs dies ens porti coses miñllors que elque estem ja deixant enrere.
dijous, 26 de novembre del 2015
L'ESPORT ÉS COSA DE TOTS
Fa uns pocs dies llegia en un servei informatiu en linia una notícia que feia referència a un esgarrifós episodi de violència en un partit de futbol de categories inferiors.
En concret, els fets van tenir lloc a Andalusia,en el decurs d'un partit entre dos equips de categories inferiors, concretament, aficionats, quan una decissió de l'àrbitre en contra d'un dels dos conjunts que s'enfrontaven, va fer que un aficionat fanàtic comencés a insultar de manera molt grollera el Jutge de Linia que, en aqust cas, era una dona.
Segons el servei informatiu, els insults van durar des del moment de la decissió arbitral, fins el final de la confrontació. I, el més trist del cas, és que el fanàtic es valia dun megàfon per increpar la pobra assistent arbitral, un fet que va provocar que el col·legiat ho reflectís a l'acta de l'encontre.
Evidentment que l'esmentada acta va tenir el seu efecte, de tal manera que l'aficionat que es va creure superior als àrbitres, ja no podra entrar a cap competició esportiva durant un llarg periode de temps.
En aquests temps, en que es reclama igualtat entre homes i dones, el millor és considerar que si una dona pot, per exemple,m treballar com a taxista, també pot ser assistent d'un jutge esportiu. I, òbviament, fer-ho tan bé com qualsevol home doncs, independentment del sexe, per fer aquesta feina només cal conèixer bé la normativa de l'esport que s'està arbitrant. I, com a dona, es mereix tot el respecte.
En concret, els fets van tenir lloc a Andalusia,en el decurs d'un partit entre dos equips de categories inferiors, concretament, aficionats, quan una decissió de l'àrbitre en contra d'un dels dos conjunts que s'enfrontaven, va fer que un aficionat fanàtic comencés a insultar de manera molt grollera el Jutge de Linia que, en aqust cas, era una dona.
Segons el servei informatiu, els insults van durar des del moment de la decissió arbitral, fins el final de la confrontació. I, el més trist del cas, és que el fanàtic es valia dun megàfon per increpar la pobra assistent arbitral, un fet que va provocar que el col·legiat ho reflectís a l'acta de l'encontre.
Evidentment que l'esmentada acta va tenir el seu efecte, de tal manera que l'aficionat que es va creure superior als àrbitres, ja no podra entrar a cap competició esportiva durant un llarg periode de temps.
En aquests temps, en que es reclama igualtat entre homes i dones, el millor és considerar que si una dona pot, per exemple,m treballar com a taxista, també pot ser assistent d'un jutge esportiu. I, òbviament, fer-ho tan bé com qualsevol home doncs, independentment del sexe, per fer aquesta feina només cal conèixer bé la normativa de l'esport que s'està arbitrant. I, com a dona, es mereix tot el respecte.
dijous, 12 de novembre del 2015
MODA, PSICOSI I VIRALITAT
Fa unes poques setmanes es feia públic un informe de l'OMS, segons el qual la carn vermella i la processada poden ser potencialment cancerígenes.
La forma sn que el mateix es va difondre va encendre totes les alarmes, tan de consumidors, com de productors temerosos, aqusts, darrers, de la baixada de les seves vendes i, en conseqüència,dela caiguda en picat dels preus dels seus productes.
Posteriorment l'OMS suavitzava la notícia tot afirmant que, si bé es pot menjar de tot, cal fer-ho amb molta moderació.
No és aquesta la primera vegada que es crea psicosi, doncs en altres ocasions va ser el peix blau, del que avui se sap que és beneficiós per la salut. Però també es va dilapidar en un temps l'oli d'oliva en benefici d'altres olis, no tan saludables i més fràgils; com els de soja i gira-sol, entre d'altres. O el sucre, en benefici dels anomenats "sucres-alcohol", com ara la sacarina, que va arribar a ser popularíssim en determinats moments.
Vist el panorama, i posats a demonitzar aliments, hauriem de preguntar-nos quines seran les properes demonitzacions alimentàries que es faran virals...
La forma sn que el mateix es va difondre va encendre totes les alarmes, tan de consumidors, com de productors temerosos, aqusts, darrers, de la baixada de les seves vendes i, en conseqüència,dela caiguda en picat dels preus dels seus productes.
Posteriorment l'OMS suavitzava la notícia tot afirmant que, si bé es pot menjar de tot, cal fer-ho amb molta moderació.
No és aquesta la primera vegada que es crea psicosi, doncs en altres ocasions va ser el peix blau, del que avui se sap que és beneficiós per la salut. Però també es va dilapidar en un temps l'oli d'oliva en benefici d'altres olis, no tan saludables i més fràgils; com els de soja i gira-sol, entre d'altres. O el sucre, en benefici dels anomenats "sucres-alcohol", com ara la sacarina, que va arribar a ser popularíssim en determinats moments.
Vist el panorama, i posats a demonitzar aliments, hauriem de preguntar-nos quines seran les properes demonitzacions alimentàries que es faran virals...
dijous, 5 de novembre del 2015
POPULAR O INPOPULAR?
Les noves normes respecte dels edificis ordenen que, si aquests són molt antics, es restaurin, tot deixant-los la façana tal com va ser construïda. Per això valen les tasques de neteja que, senzillament, desprenen la pàtina que el temps i la contaminació han deixat a les pedres i elements ornamentals que la cobreixen.
Però aquestes normes també ordenen que, si les entrades als edificis tenen barreeres arquitectòniques que impideixen entrar a persones amb mobilitat reduïda o que van en cadira de rodes, es pugui fer un accés, adequat a aquestes persones, una condició que han de tenir llocs com edificis oficials i altres edificis d'utilitat pública.
A la Gran Via de Girona, fent cantonada amb el Carrer Nou, hi ha la oficina central d'una d'aquestes entitats bancàries que podriem anomenar; "de tota la vida". L'edifici que la conté ha patit recentment un d'aquests "rentats integrals de cara", tan de dins com de fora, que l'ha deixat com si realment haguéssin acabat de construïr-lo ara mateix.
Però les escales de la porta principal segueixen allà. I aquí està la pregunta; Es que ningú s'ha rcordat de fer aquesta oficina bancaria accessible per a les persones discapacitades?
Però aquestes normes també ordenen que, si les entrades als edificis tenen barreeres arquitectòniques que impideixen entrar a persones amb mobilitat reduïda o que van en cadira de rodes, es pugui fer un accés, adequat a aquestes persones, una condició que han de tenir llocs com edificis oficials i altres edificis d'utilitat pública.
A la Gran Via de Girona, fent cantonada amb el Carrer Nou, hi ha la oficina central d'una d'aquestes entitats bancàries que podriem anomenar; "de tota la vida". L'edifici que la conté ha patit recentment un d'aquests "rentats integrals de cara", tan de dins com de fora, que l'ha deixat com si realment haguéssin acabat de construïr-lo ara mateix.
Però les escales de la porta principal segueixen allà. I aquí està la pregunta; Es que ningú s'ha rcordat de fer aquesta oficina bancaria accessible per a les persones discapacitades?
dijous, 22 d’octubre del 2015
ENTRE NO CELEBRAR I NO RESPECTAR
El dia 12 d'Octubre passat es celebrava el Dia del Pilar, festa grossa a Saragossa i, per extensió, a tota la Comunitat Aragonesa. Però també a la resta d'Espanya.
La polèmica salta ja d'uns quants anys ençà, doncs alguns col·lectius que no tenen res a celebrar, treballen aquell dia com si fos un dia laborable qualsevol. Això si, respectant els qui volen fer festa.
Però enguany la gota que va fer vessar el got la va deixar cauee; Willy Toledo, un actor polèmic a més no poder, quines opinions són, si més no, causa de freqüents discussions.
I és que les seves constants sortides de to no deixen ningú undiferent.
La darrera la podiem llegir el passat dia 12 d'Octubre, a través del seu comprte de la xarxa social; Twitter, quines piulades eren reproduïdes per alguneas agències i mitjans digitals. En elles l'actor carregava grollerament no tan sols contra l'anomenad Dia de la Hispanitat (Recordem que es commemora el principi d'un genocidi del que, quan erem petits i estudiàvem Història d'Espanya, no ens en van parlar mai), fins a fer-ho contra la Verge del Pilar venerada, i molt, no només pels aragonesos, si no també per la Guàrdia Civil.
És nirmal, i en democràcia acceptat, que algú pugui voler treballar en festa tan assenyalada, més quan hi ha col·lectius als que, pecisament per motius del servei, els toca. Però en tot cas, cal respectar qui vulgui fer festa.
El que realment aquest actor no vol veure és que, ni la Verge del Pilar, ni molt menys els pobres aragonesos, no tenen cap culpa del que va passar a l'actual Iberoamèrica. I, per tant, són bén dignes de respecte.
La polèmica salta ja d'uns quants anys ençà, doncs alguns col·lectius que no tenen res a celebrar, treballen aquell dia com si fos un dia laborable qualsevol. Això si, respectant els qui volen fer festa.
Però enguany la gota que va fer vessar el got la va deixar cauee; Willy Toledo, un actor polèmic a més no poder, quines opinions són, si més no, causa de freqüents discussions.
I és que les seves constants sortides de to no deixen ningú undiferent.
La darrera la podiem llegir el passat dia 12 d'Octubre, a través del seu comprte de la xarxa social; Twitter, quines piulades eren reproduïdes per alguneas agències i mitjans digitals. En elles l'actor carregava grollerament no tan sols contra l'anomenad Dia de la Hispanitat (Recordem que es commemora el principi d'un genocidi del que, quan erem petits i estudiàvem Història d'Espanya, no ens en van parlar mai), fins a fer-ho contra la Verge del Pilar venerada, i molt, no només pels aragonesos, si no també per la Guàrdia Civil.
És nirmal, i en democràcia acceptat, que algú pugui voler treballar en festa tan assenyalada, més quan hi ha col·lectius als que, pecisament per motius del servei, els toca. Però en tot cas, cal respectar qui vulgui fer festa.
El que realment aquest actor no vol veure és que, ni la Verge del Pilar, ni molt menys els pobres aragonesos, no tenen cap culpa del que va passar a l'actual Iberoamèrica. I, per tant, són bén dignes de respecte.
dimecres, 14 d’octubre del 2015
PSEUDOCATALANITAT I HISTÒRIA
Fa poc tornava a llegir en un portal de notícies el fet que, no sé per quin motiu, hi ha qui s'entesta en atribuïr catalanitat a personatges de la Història que, ni de bon tros, havien nascut en terres catalanes, encara que, possiblement, haguéssin passat per elles.
Així, qui ha tingut aqueasta "lluminosa" idea,, no ha sdubtat en catalanitzar l'orígen de Cristòfor Colom qui, evidentment, era genovès, tsl i com es pot consultar a l'Arxiu Històric de la ciutat portuària italiana.
O el més gros encara, atribueixen catalanitat a Miguel de Cervantes, autor d'una de les obres capitals de la Literatura clàssica espanyola; "El Quixot". Resulta que el militar i novel·lista era natural de la llavors petita població, avui tan o més gran que la veina Girona; Alcalá de Henares, que es troba a la Comunitat de Madrid.
El fet del seu possible pas per Catalunya no pressuposa que, ni Colom ni Cervantes siguin catalans.
I és que no tenim cap necessitat de catalanitzar qui no va néixer en aquesta terra, més quan comptem amb escriptors de la talla de Ramón Llull, Mossèn Cinto Verdaguer, Salvador Espriu o Mercè Rodoreda; arquitectes, com Gaudí, Jujol, Puig i Cadafalch o Masó; compositors de l'alçada de Toldrà, Morera, Viladesau o Bardagí i pintors tan reconeguts com Dalí, Miró o Tàpias, només per citar algúns dels moltíssims que hi ha, i quina obra és bén representativa de Catalunya.
Així, qui ha tingut aqueasta "lluminosa" idea,, no ha sdubtat en catalanitzar l'orígen de Cristòfor Colom qui, evidentment, era genovès, tsl i com es pot consultar a l'Arxiu Històric de la ciutat portuària italiana.
O el més gros encara, atribueixen catalanitat a Miguel de Cervantes, autor d'una de les obres capitals de la Literatura clàssica espanyola; "El Quixot". Resulta que el militar i novel·lista era natural de la llavors petita població, avui tan o més gran que la veina Girona; Alcalá de Henares, que es troba a la Comunitat de Madrid.
El fet del seu possible pas per Catalunya no pressuposa que, ni Colom ni Cervantes siguin catalans.
I és que no tenim cap necessitat de catalanitzar qui no va néixer en aquesta terra, més quan comptem amb escriptors de la talla de Ramón Llull, Mossèn Cinto Verdaguer, Salvador Espriu o Mercè Rodoreda; arquitectes, com Gaudí, Jujol, Puig i Cadafalch o Masó; compositors de l'alçada de Toldrà, Morera, Viladesau o Bardagí i pintors tan reconeguts com Dalí, Miró o Tàpias, només per citar algúns dels moltíssims que hi ha, i quina obra és bén representativa de Catalunya.
dijous, 8 d’octubre del 2015
QUAN ALGUN FAMÓS OPINA
Durant aquesta època, que podriem anomenar; "entrecomicis", són moltes les veus que es pronuncien, no només sobre les passades Eleccions Autonòmiques de Catalunya, si no també sobre les futures Generals, que seran el 20 de Desembre, segons anunciava el President del Govern espanyol; Mariano Rajoy, en el decurs d'una entrevista.
Entre les opinions hem pogut escoltar les d'historiadors, politòlegs, sociòlegs, economistes, empresaris i també des de l'Esglesia Catòlica.
Però què passa quan algun artista, esportista o altra personatge famós opina sobre quelcom que és d'actualitat i toca tanta gent?.
Fa uns pocs dies un mitjà informatiu digital oferia la possibilitat de veure una entrevista que no sé quin cnal de televisió havia fet a Joan-Manuel Serrat.
En el decurs de la mateixa el pñeriodista preguntava al Noi del Poble Sec sobre la independència de Caalunya, a lo qual, el cantautor responia que no veia viable tal independència. A més, va admetre que la seva opinió no seria bén vista per tots aquells que sí que la volen.
Retrocedim uns quants anys, concretament, a 1968. El Concurs d'Eurovisió es va celebrar a Londres, per obra i gràcia de les "Puppets on a String" (Marionetes a la corda) que Sandie Shaw, "La Cantant dels Peus Descalços", va defensar magistralment a Viena.
Aquell any, Serrat va ser l'escollit per representar RTVE, a la capital de Regne Unit, amb el "La, la, la". Però ell va declinar fer-ho si no podia cantar-la en català en lloc d'en castellà. Aquesta opinió va vetar-lo durant molt de temps a Espanya.
La decissió de demanar cantar aquella cançó en català possiblement no va voler ser interpretada com un senyal de que, a Esànya, no només es parla castellà, si no altres llengües i que, possiblement, es podria fer com a Bèlgica, on cada any es presenta una cançó en una de les dues que hi són cooficials.
No seria també una cosa enriquidora que, ja que hi ha quatre llengües, cada any s'anés a Eurovisió amb una cançó en cada una de les llengües cooficials del pais?.
Entre les opinions hem pogut escoltar les d'historiadors, politòlegs, sociòlegs, economistes, empresaris i també des de l'Esglesia Catòlica.
Però què passa quan algun artista, esportista o altra personatge famós opina sobre quelcom que és d'actualitat i toca tanta gent?.
Fa uns pocs dies un mitjà informatiu digital oferia la possibilitat de veure una entrevista que no sé quin cnal de televisió havia fet a Joan-Manuel Serrat.
En el decurs de la mateixa el pñeriodista preguntava al Noi del Poble Sec sobre la independència de Caalunya, a lo qual, el cantautor responia que no veia viable tal independència. A més, va admetre que la seva opinió no seria bén vista per tots aquells que sí que la volen.
Retrocedim uns quants anys, concretament, a 1968. El Concurs d'Eurovisió es va celebrar a Londres, per obra i gràcia de les "Puppets on a String" (Marionetes a la corda) que Sandie Shaw, "La Cantant dels Peus Descalços", va defensar magistralment a Viena.
Aquell any, Serrat va ser l'escollit per representar RTVE, a la capital de Regne Unit, amb el "La, la, la". Però ell va declinar fer-ho si no podia cantar-la en català en lloc d'en castellà. Aquesta opinió va vetar-lo durant molt de temps a Espanya.
La decissió de demanar cantar aquella cançó en català possiblement no va voler ser interpretada com un senyal de que, a Esànya, no només es parla castellà, si no altres llengües i que, possiblement, es podria fer com a Bèlgica, on cada any es presenta una cançó en una de les dues que hi són cooficials.
No seria també una cosa enriquidora que, ja que hi ha quatre llengües, cada any s'anés a Eurovisió amb una cançó en cada una de les llengües cooficials del pais?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)