A principis del mes d'Agost, una platforma informativa en linia, que acusava TV3 de servir d'"estora" a Artur Mas, criticava el fet que el canal autonòmic català anunciés que qui pressumptament havia provocat el virulentíssim incendi d'Òdena mentre treballava amb una trituradora de palla, era de nacionalitat "espanyola", un anunci que, segurament, la presentadora no va fer de manera gratuïta, si no basant-se, de bén segur, en alguna nota de premsa de la Policia, un Cos que, en les seves comunicacions, no distingeix mai si una persona és de tal o qual Comunitat Autònoma, si no "de tal o qual nacionalitat", atès que és el que figura en els documents identificatius que la mateixa Policia demana per tl d'identificar les persones.
A tal efecte, la plataforma, i cito textualment, deia; "Per les coses bones; catalans, i per les dolentes, espanyols", com si es referíssin al fet que TV3 fos discriminatòria a l'hora de donar les notícies.
A tots ens agrada que, si bé formen part de la Selecció Espanyola, esportistes de la nostra Comunitat obtinguin bons resultats, ja siguin gols per a la Selecció, medalles olímpiques o Campionats d'Europa o del Món. I, evidentment que les televisions i ràdios públiques de cada Comunitat que en tingui, ho ressalten, si així passa.
Per tant, no és tan "dolent" que TV3 parli d'"esportistes catalans" que han obtingut algun trionf, per que també n'hi ha d'andalusos, gallecs, madrilenys, balears, canaris, bascos, de La Rioja, navarresos, valencians, asturians, càntabres o aragonesos que poden, en algún moment, obtenir alguna fita esportiva, tot i militar a la Selecció Espanyola. I, si aquestes Comunitats gaudeixen de ràdios i teles pròpies, aquestes ho anuncien.
dimarts, 11 d’agost del 2015
dimecres, 5 d’agost del 2015
BEGUDA-ALIMENT O BEGUDA-FAKE?
Darrerament han fet la seva aparició diverses begudes que, sota diferens marques molt suggerents, recolzads per agressives campanyes publicitàries, han promès "alt valor energitzant". El cert, però, és que no són gaire recomanables aquests brevatges, doncs sembla que contenen substàncies no gaire saludables, segons estudis que han aparegut. Tot i així, als supermercats podem veure piles de llaunes d'aquests líquids.
Sota el títol de "Soylent Green" hi ha una pel·lícula de ciència-ficció (O, tal volta caldria anomenar-la de "desastre-ficció"?), en la que s'explica la història d'una societat en la que els únics "aliments legals", per així anomenar-los, eren els de la marca "Soylent"; una espècie de petits panets i una mena de pastilles de color verd oliva, quedant els aliments naturals totalment fora de la dieta d'aquella societat.
Doncs sembla que la marca ha fet el salt del cel·luloide a la realitat ja que, segons un portal de notícies tecnològiques, aquesta marca, qe a Europa sembla que es diu; "Joylent", estranya coïncidència, ha elaborat una beguda "alimentària" que sembla que ja es ven en alguns centres comercials.
Per les fotografies i vídeo que acompanyen la notícia, es desprèn que la beguda sembla, més aviat, llet, donat el seu color blanc. A més, segons fonts de l'empresa elaboradora i distribuïdora, consultades pel portal de notícies, aquest brevatge es pot considerar gairebé "màgic", doncs conté, sempre segons la pàgina web de l'empresa elaboradora, tots els nutrients que el cos necessita.
Estan sortint al mercat multitud de productes "màgics" per alimentar-se. Però allà on hi hagi verdures, fruites, peix i demés aliments naturals, que es retirin totes les ^pocions màgiques" del mercat, no sigui que es tracti d'autèntics "fakes".
Sota el títol de "Soylent Green" hi ha una pel·lícula de ciència-ficció (O, tal volta caldria anomenar-la de "desastre-ficció"?), en la que s'explica la història d'una societat en la que els únics "aliments legals", per així anomenar-los, eren els de la marca "Soylent"; una espècie de petits panets i una mena de pastilles de color verd oliva, quedant els aliments naturals totalment fora de la dieta d'aquella societat.
Doncs sembla que la marca ha fet el salt del cel·luloide a la realitat ja que, segons un portal de notícies tecnològiques, aquesta marca, qe a Europa sembla que es diu; "Joylent", estranya coïncidència, ha elaborat una beguda "alimentària" que sembla que ja es ven en alguns centres comercials.
Per les fotografies i vídeo que acompanyen la notícia, es desprèn que la beguda sembla, més aviat, llet, donat el seu color blanc. A més, segons fonts de l'empresa elaboradora i distribuïdora, consultades pel portal de notícies, aquest brevatge es pot considerar gairebé "màgic", doncs conté, sempre segons la pàgina web de l'empresa elaboradora, tots els nutrients que el cos necessita.
Estan sortint al mercat multitud de productes "màgics" per alimentar-se. Però allà on hi hagi verdures, fruites, peix i demés aliments naturals, que es retirin totes les ^pocions màgiques" del mercat, no sigui que es tracti d'autèntics "fakes".
dijous, 30 de juliol del 2015
BAIXADES DE CAVALL
El dimecres, 29 de Juliol passat, el Jaen, equip que milita a l Segona Divisió B de la Lliga espanyola de Futbol, presentava un nou fitxatge.
Procedent de la veina Portugal, on també jugava en un equip de Seggona Divisió, Nuno Silva-així es diu l'esportista-va presentar-se a la roda de premsa amb una samarreta que no era, precisament, la de l'equip on ara jugara, si no que en duia una amb la foto-en rigorós blanc i negre-de l'ex-dictador; Franco.
Sembla que, en determinades ocaisons, arriben al nostre pais persones que desconeixen per complet la Història, tal i com reconeixia el mateix jugador qui, evidentment, va duisculpar-se per la patinada que havia comès, tot argumentant, precisamewnt, el desconeixement de la Història recent d'Espanya i el fet que la imatge d'aquell personatge podia ferir la sensibilitat d'alguns.
No és aquesta l única "baixada de cavall" que es fa, referrent a Espanya, doncs ja fa uns quants anys, a Austràlia, i amb motiu de la victòria espanyola a la Copa Davis de tennis, qui havia de posar-o interpretar en directe, no ho recordo bé-l'Himne espanyol, va equivocar-se, segurament amb desconeixement-o no-del fet que allò que va tocar ja no era l'Himne oficial del pais. I és que, en lloc de l'Himne oficial actual, no va tenir altre acudit que posar-o tocar-l'anomenat; "Himne de Riego" (Que era el de la II República), lo qual va causar un petit problema.
I és que de patinades, en trobem tot sovint, algunes més greus que d'altres, com per exemple la que hi ha a l'aplicatiu d'instal·lació d'un programa informàtic, en el que es consideren les Illes Canàries com un pais independent. Tal aplicatiu està en anglès i sorprèn el fet que es consideri l'arxipèlag com un pais independent.
Més o menys grosses, les "baixades de cavall", "patinades" o com volguem anomenar-les tmbé tenen el seu punt de gràcia, doncs també contribueixn a alegrar-nos una mica la vida. Això si, sempre que no fereixin susceptibilitats!
Procedent de la veina Portugal, on també jugava en un equip de Seggona Divisió, Nuno Silva-així es diu l'esportista-va presentar-se a la roda de premsa amb una samarreta que no era, precisament, la de l'equip on ara jugara, si no que en duia una amb la foto-en rigorós blanc i negre-de l'ex-dictador; Franco.
Sembla que, en determinades ocaisons, arriben al nostre pais persones que desconeixen per complet la Història, tal i com reconeixia el mateix jugador qui, evidentment, va duisculpar-se per la patinada que havia comès, tot argumentant, precisamewnt, el desconeixement de la Història recent d'Espanya i el fet que la imatge d'aquell personatge podia ferir la sensibilitat d'alguns.
No és aquesta l única "baixada de cavall" que es fa, referrent a Espanya, doncs ja fa uns quants anys, a Austràlia, i amb motiu de la victòria espanyola a la Copa Davis de tennis, qui havia de posar-o interpretar en directe, no ho recordo bé-l'Himne espanyol, va equivocar-se, segurament amb desconeixement-o no-del fet que allò que va tocar ja no era l'Himne oficial del pais. I és que, en lloc de l'Himne oficial actual, no va tenir altre acudit que posar-o tocar-l'anomenat; "Himne de Riego" (Que era el de la II República), lo qual va causar un petit problema.
I és que de patinades, en trobem tot sovint, algunes més greus que d'altres, com per exemple la que hi ha a l'aplicatiu d'instal·lació d'un programa informàtic, en el que es consideren les Illes Canàries com un pais independent. Tal aplicatiu està en anglès i sorprèn el fet que es consideri l'arxipèlag com un pais independent.
Més o menys grosses, les "baixades de cavall", "patinades" o com volguem anomenar-les tmbé tenen el seu punt de gràcia, doncs també contribueixn a alegrar-nos una mica la vida. Això si, sempre que no fereixin susceptibilitats!
dilluns, 20 de juliol del 2015
QUAN ENS CONFONEN
Internet, la Xarxa, podriem considerar-la d'alguna manera un compendi de tota mena d'informació.
Allà, i a cop de clic, podem trobar de tot, o quàsi de tot; des de notícies de darrera hora fins a diccionaris, que ens treuen de dubtes sobre què significa tal o qual paraula. O també un traductor universal. I mapes, que ens permeten geolocalitzar i, fins i tot, veure des de la comoditat del nostre seient, gairebé qualsevol indret del Món.
Però Internet també compta amb mitges veritats...O mentides d'aquelles que qualsevol pot comprovar de primera ma.
El deiumenge, dia 19 de Juliol, un servei de notícies publicava el que, segons el mateix servei podrein ser els "cinc benerficis" (No provats, lògicament) de fumar.
Concretament el servei de notícies feia referència al fet que fumar protegeix contra el desgast de les articulacions i, en conseqüència, s'allumnya la possibilitat d'implantar pròtesis. No és cert, doncs a gent que ha fumat molt, també els n'han hagut d'impklantar.
També feia referència a que el tabac allunya el Pàrkinson. El cert és que hi ha hagut gent molt fumadora que, efectivament, han acabat fent la síndrome de Pàrkinson.
El tercer dels "beneficis" es referia a que fumar protegeix els que han tingut un problema cardiac. Doncs per alguna raó els cardiòlegs recomanen a qui ha tingut un problema de cor que deixi el tabac, si no vol tornar-hi, lo qual tira per terra el suposat "benefici".
El quart feia referència a que "treu les ganes de menjar". El que en realitat fa la més legal de les drogues dures és crear un estat de dependència, estrés i ansietat. Per matar la gana, el més saludable és beure aigua.
Pel que fa el darrer dels "beneficis", el servei de notícies feia referència a que fumar "potencia" l'acció de determinats medicaments. És mentida, doncs en moltes ocasions, els metges recomanen no fumar als pacients mentre prenguin determinada medicació.
L'article té moltes similituds amb un consell que, durant els anys 20 del paxssart segle XX, van donar les "majors" del tabac a les dones, en el sentit que fuméssin per no engreixar-se.
Això converteix l'article en un immens "fake", maquinat per les mateixes "majors" del sector, per tal de combatre, d'alguna manera, totes les accions que es duen a terme per tal d'erradicar l'hàbit tabàquic i, en conseqüència, potenciar una vida més saludable.
Allà, i a cop de clic, podem trobar de tot, o quàsi de tot; des de notícies de darrera hora fins a diccionaris, que ens treuen de dubtes sobre què significa tal o qual paraula. O també un traductor universal. I mapes, que ens permeten geolocalitzar i, fins i tot, veure des de la comoditat del nostre seient, gairebé qualsevol indret del Món.
Però Internet també compta amb mitges veritats...O mentides d'aquelles que qualsevol pot comprovar de primera ma.
El deiumenge, dia 19 de Juliol, un servei de notícies publicava el que, segons el mateix servei podrein ser els "cinc benerficis" (No provats, lògicament) de fumar.
Concretament el servei de notícies feia referència al fet que fumar protegeix contra el desgast de les articulacions i, en conseqüència, s'allumnya la possibilitat d'implantar pròtesis. No és cert, doncs a gent que ha fumat molt, també els n'han hagut d'impklantar.
També feia referència a que el tabac allunya el Pàrkinson. El cert és que hi ha hagut gent molt fumadora que, efectivament, han acabat fent la síndrome de Pàrkinson.
El tercer dels "beneficis" es referia a que fumar protegeix els que han tingut un problema cardiac. Doncs per alguna raó els cardiòlegs recomanen a qui ha tingut un problema de cor que deixi el tabac, si no vol tornar-hi, lo qual tira per terra el suposat "benefici".
El quart feia referència a que "treu les ganes de menjar". El que en realitat fa la més legal de les drogues dures és crear un estat de dependència, estrés i ansietat. Per matar la gana, el més saludable és beure aigua.
Pel que fa el darrer dels "beneficis", el servei de notícies feia referència a que fumar "potencia" l'acció de determinats medicaments. És mentida, doncs en moltes ocasions, els metges recomanen no fumar als pacients mentre prenguin determinada medicació.
L'article té moltes similituds amb un consell que, durant els anys 20 del paxssart segle XX, van donar les "majors" del tabac a les dones, en el sentit que fuméssin per no engreixar-se.
Això converteix l'article en un immens "fake", maquinat per les mateixes "majors" del sector, per tal de combatre, d'alguna manera, totes les accions que es duen a terme per tal d'erradicar l'hàbit tabàquic i, en conseqüència, potenciar una vida més saludable.
dilluns, 6 de juliol del 2015
SEPARATS PER UNA FINA LINIA
A primcipis de Juliol ens arribava la notícia de que la UEFA sancionava el Barça per la exhibició d'estelades, pancartes i crits d'indpendència a la Final de la Champions, que el club culé va disputar a la capital alemanya, i que el va enfrontar a la Juventyus de Torí.
Segons ha transcendit, la sanció podria consistir en el tancamernt de part delñ Camp Nou en alguns partits de la propera edició de la Champios en la que els blau-granes, en qualitat de campions de la Lliga 2014-2015, participaran de nou.
El binomi esport-política és, en certa manera, quelcopm constant en aquest món tan donat a una excessiva magnificació de les coses. Tan és així que no cal que s'exhibeixin estelades, pancartes o crits d'independència ni que es xiuli l'himne espanyol, cosa que no tan sopls ha passat a les Finals de la Copa del Rei, si no en encontres ibnternacionals de "La Roja" disputats fora del territori espanyol.
Si de politització del futbol hem de parlar, què hi pinta el nom de Qatar, pais àrab on no es respectern els Drets Humans, a les samarretes del Barça?. O, anant més lluny, la majoria dels grans equiops de peu-pilota estàn configurats a cop de talonari, amb jugadors que, ni de bon tros, deuen sentir els colors que defensen. Però si els astronòmics sous que cobren.
Arribats a aquest punt, no se saop si val la pena considerar català el Barça (Més que un club), gaidebé una màquina de fitxar jugadors estrangers, igual que altres clubs grans. I, si això no és polititzar el futbol, que vingui algu de la UEFA i ens ho expliqui.
Segons ha transcendit, la sanció podria consistir en el tancamernt de part delñ Camp Nou en alguns partits de la propera edició de la Champios en la que els blau-granes, en qualitat de campions de la Lliga 2014-2015, participaran de nou.
El binomi esport-política és, en certa manera, quelcopm constant en aquest món tan donat a una excessiva magnificació de les coses. Tan és així que no cal que s'exhibeixin estelades, pancartes o crits d'independència ni que es xiuli l'himne espanyol, cosa que no tan sopls ha passat a les Finals de la Copa del Rei, si no en encontres ibnternacionals de "La Roja" disputats fora del territori espanyol.
Si de politització del futbol hem de parlar, què hi pinta el nom de Qatar, pais àrab on no es respectern els Drets Humans, a les samarretes del Barça?. O, anant més lluny, la majoria dels grans equiops de peu-pilota estàn configurats a cop de talonari, amb jugadors que, ni de bon tros, deuen sentir els colors que defensen. Però si els astronòmics sous que cobren.
Arribats a aquest punt, no se saop si val la pena considerar català el Barça (Més que un club), gaidebé una màquina de fitxar jugadors estrangers, igual que altres clubs grans. I, si això no és polititzar el futbol, que vingui algu de la UEFA i ens ho expliqui.
dimarts, 30 de juny del 2015
QUAN ES CONFONEN ELS TERMES
La darrera setmana de Juny passat, mentre a tot el Món s celebrava la setmana de l'Orgull de la comunitat LGBTI que, als Estats Units, va agafar un caràcter més marcat, degut a la sentència sense precedents en aquelles contrtades, dictada pel Tribunal Suprem del pais, que legalitzava el matrimoni homosexual a tot el territori nord-americà, podiem llegir en una plataforma de notícies en linia el fet que un capellà de comunitat andalusa afirmava ser capaç de "curar" la homosexualitat.
Segons publicava el portal informatiu, a la web de la parròquia on està destinat el mossèn que diu haver trobat la "cura" hi ha un text, on s'explica què fa el tal "sanador" per tal de "curar" de la orientació homosexual. El cert és que, després de consultar la pàgin a la que la mateixa notícia redirigia, el text s'havia esfumat per complet.
Titllada de "satànica" o de "malaltia" pels més radicals fanatismes religiosos, aquesta respectable orientació no és més que això, una orientació i prou. I, contràriament al que alguns creguin, no hi ha "remei miraculós" per "curar" aquesta orientació que, ens agradi o no, hem de conviure democràticament amb ella, doncs és tan respectable com totes.
Segons publicava el portal informatiu, a la web de la parròquia on està destinat el mossèn que diu haver trobat la "cura" hi ha un text, on s'explica què fa el tal "sanador" per tal de "curar" de la orientació homosexual. El cert és que, després de consultar la pàgin a la que la mateixa notícia redirigia, el text s'havia esfumat per complet.
Titllada de "satànica" o de "malaltia" pels més radicals fanatismes religiosos, aquesta respectable orientació no és més que això, una orientació i prou. I, contràriament al que alguns creguin, no hi ha "remei miraculós" per "curar" aquesta orientació que, ens agradi o no, hem de conviure democràticament amb ella, doncs és tan respectable com totes.
dimecres, 24 de juny del 2015
FINS I TOT, A LA SOPA
Aquests darrers dies, els canals de televisió "roses", per així anomenar-los, han trobat una mena de mina d'or en quelcom que, en altres paisos, els estaria vetat, com és el fet que una de les més populars "tonadilleras" està empresonada per un delicte fiscal..
El cert és que, posem la "tele" a l'hora que la posem, sempre hi ha algun canal que en parla. I ho fa com si parlar-ne fos quelcom normal i corrent de tal manera que, fins i tot, hem pogut saber quin és el dia-a-dia d'aquesta persona a la garjola.
I, per arribar ja al súmmum dels despropòsits, la primera sortida que se li va permetre fer va ser, materialment, televisada en directe, com si d'un gran esdeveniment es tractés.
Tot i que, segurament, hi haura persones quer lamentin l'estatr en que aquesta artista es troba, el cert és que les televisions han convertit l'empresonament d¡aquesta persona en un veritable espectacle que, segons sembla, els dona molt de si.
El cert, però, és que en d'altres paisos, quan s'empresona una persona famosa, només es cita el fet que ha entrat a presó, sense imatges ni altres comentaris. I, quan surt, tres quarts del mateix.
Però aqui, sembla que el més productiu és donar-nos la per esmorzar, dinar, berenar i sopar, com si no tinguéssim res més de què preocupar-nos.
El cert és que, posem la "tele" a l'hora que la posem, sempre hi ha algun canal que en parla. I ho fa com si parlar-ne fos quelcom normal i corrent de tal manera que, fins i tot, hem pogut saber quin és el dia-a-dia d'aquesta persona a la garjola.
I, per arribar ja al súmmum dels despropòsits, la primera sortida que se li va permetre fer va ser, materialment, televisada en directe, com si d'un gran esdeveniment es tractés.
Tot i que, segurament, hi haura persones quer lamentin l'estatr en que aquesta artista es troba, el cert és que les televisions han convertit l'empresonament d¡aquesta persona en un veritable espectacle que, segons sembla, els dona molt de si.
El cert, però, és que en d'altres paisos, quan s'empresona una persona famosa, només es cita el fet que ha entrat a presó, sense imatges ni altres comentaris. I, quan surt, tres quarts del mateix.
Però aqui, sembla que el més productiu és donar-nos la per esmorzar, dinar, berenar i sopar, com si no tinguéssim res més de què preocupar-nos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)