Les dècades dels 50 i 60 del passat segle XX van ser, d'alguna manera, crucials per tal de promocionar Mallorca i, per extensió, Ses Illes, de cares a un turisme que arribava a la costa espanyola, generalment a la recerca de "sol, alegria, platja, flamenc i toros".
I de Mallorca, precisament, se'n va fer una amplíssima promoció musical, amb cançons que van, des de "Bajo el cielo de Palma",que va popularitzar el ja desaparegut; Bonet de San Pedro, i ha estat versionat, entre d'altres, per la també ja en vies de dissolució; Orquestra Plateria, fins "El Puente", també titulada; "Puente a Mallorca", que proposava construïr un pont entre València i la llavors encara paradisiaca illa, passant per moltes altres... "Santa Margarita", que va intrerpretar Lluis Aguilé, "Un sueño de amor", que popularitzés en el seu moment; LIta Torelló, "Vuelo 502" ò la mñitica; "El turista 1.999.999.
D'un temps ençà, però, Mallorca, i més concretament Magaluf, població molt propera a Calvià, i en ella el barri conegut com a "Punta Balena", les coses no son, ni molt menys, les que es publicitaven anys enrere.
I és que, des de ja fa mesos, les xarxes socials i també els mitjans informartius electrònics van plens de fotografies i vídeos que reflecteixen uns fets que, d'alguna manera, desvirtuen el caire familiar que, en un temps passat, es va voler donar al turisme de l'illa gran de les Balears.
El que es cert és que, encara que el grandíssim descontrol que allà regna s'hagi denunciat, segons alguns mitjans publiquen, segueix existint com si les denúncies haguéssin caigut en sac trencat.
Hi haura alkguna manera d'aturar tan gran descontrol o, al contrari, aquella zona de Mallorca va cada cop més "de capa caiguda", arrossegant, si no s'atura, tota l'illa?...
dijous, 23 d’octubre del 2014
dimecres, 15 d’octubre del 2014
PER UNA POMA...
Una edició de La Bíblia, dels anys 60 del sdegle passat, incloia diverses làmines, il·lustratives de diversos pasatges del llibre sagrat del Cristianisme. Una d'aquestes il·lustracions dúu com a títol, si la memòria no em falla; "La Temptació d'Eva". A la làmina apareix una escena en la que l'home ofereix a la dona el que semblña ser una poma.
La poma, un fruit gustós que ha inspirat artistes de tota mena i de tots els temps; des de pintors a poetes novel·listes i, fins i tot, músics.
Des de la dècada dels 80 del segle passat, però, existeix una "poma" molt coneguda. És la de l'emopresa; "Apple", fundada per Steve Wozniak i el dfissortadament desaparegut; Steve Jobs, i amb seu central a la població californiana de Cupertino.
I és que, des que van posar al mercat els seus oprimers ordinadors; els McIntosh, més coneguts com a "Mac", l'empresa ha esdevingut tot un símbol en el món de la informàtica, arribant a ser, en certa manera, la competència dels llavors anomenats "ordinadors compatibles". Uns i altres, cada bàndol amb el seu sistema operatiu i característiques , tenen els seus adeptes i detractors.
La "febre" pels productes de la marca de la poma mossegada, però, han anat associats darrerament als telèfons intel·ligents que, amb el nom d'"iPhone", ja arriben a la seva versió 6, per quina adquisició hi ha corredisses i cues arreu del planeta des del passat mes de Stembre, quan es va posar al mercat.
La febre és tanta que, fins i tot les xarxes socials van carregades de vídeos curiosos, relacionats amb la nova joguina dels de Cupertino; des del noi que, només sortir de la botiga, obre la capsa del dispositiu, i aquest surt volant, fins la notícioa, no sé si certa o no, de que el telèfon en qüestió es doblega, lo qual ha creat una sèrie de produccions gracioses a Intrernet, conegudes com a "memes".
I és que, volguem-ho o no, una poma, encara que dibuixada i mossegada, té molt poder.
La poma, un fruit gustós que ha inspirat artistes de tota mena i de tots els temps; des de pintors a poetes novel·listes i, fins i tot, músics.
Des de la dècada dels 80 del segle passat, però, existeix una "poma" molt coneguda. És la de l'emopresa; "Apple", fundada per Steve Wozniak i el dfissortadament desaparegut; Steve Jobs, i amb seu central a la població californiana de Cupertino.
I és que, des que van posar al mercat els seus oprimers ordinadors; els McIntosh, més coneguts com a "Mac", l'empresa ha esdevingut tot un símbol en el món de la informàtica, arribant a ser, en certa manera, la competència dels llavors anomenats "ordinadors compatibles". Uns i altres, cada bàndol amb el seu sistema operatiu i característiques , tenen els seus adeptes i detractors.
La "febre" pels productes de la marca de la poma mossegada, però, han anat associats darrerament als telèfons intel·ligents que, amb el nom d'"iPhone", ja arriben a la seva versió 6, per quina adquisició hi ha corredisses i cues arreu del planeta des del passat mes de Stembre, quan es va posar al mercat.
La febre és tanta que, fins i tot les xarxes socials van carregades de vídeos curiosos, relacionats amb la nova joguina dels de Cupertino; des del noi que, només sortir de la botiga, obre la capsa del dispositiu, i aquest surt volant, fins la notícioa, no sé si certa o no, de que el telèfon en qüestió es doblega, lo qual ha creat una sèrie de produccions gracioses a Intrernet, conegudes com a "memes".
I és que, volguem-ho o no, una poma, encara que dibuixada i mossegada, té molt poder.
dimecres, 1 d’octubre del 2014
HI HA QUI LA SAP LLARGA...
Fa unes setmanes saltava als mitjans la notícia de que, a Veneçuela, un pais on, des que Hugo Chàvez va pujar al poder, és dels més caòtics del planeta. I ara el seu successor; Nicolàs Maduro, dona suport a una "pregària" per alabar la figura de Chávez.
L'"oració" en qüestió no és altra cosa que una versió del Parenostre, una de les pedres angulars, pel que a pregàries es refereix, del Cristianisme. Indubtablement, tal fet ha posat en "peu de guerra" els bisbves del pais que s'han afanyat a titllar la "pregària chavista" de farsa.
No es feia esperar gaire, però, la reacció d'un atrrauxat Maduro, qui gairebé va tractar-los de traidors, malgrat no dier la paraula, tot i que va carregar durament contra ells.
I és que de religions n'hi ha de moltes classes I, dintre de cada una, diverses branques. Però darrerament han aparegut certes formes que, arran del seu "modus operandi", no se sap si anomenar-les religions o donar-les un altre nom.
La veritat és que, si no en teniem prou amb els que es fan dir "pastafaris", caracteritzatsd per posar-se un colador al cap, entre d'altres aspectes, ara ens trobem amb els...Anomenem-los, senzillament, "seguidors de Chávez".
L'"oració" en qüestió no és altra cosa que una versió del Parenostre, una de les pedres angulars, pel que a pregàries es refereix, del Cristianisme. Indubtablement, tal fet ha posat en "peu de guerra" els bisbves del pais que s'han afanyat a titllar la "pregària chavista" de farsa.
No es feia esperar gaire, però, la reacció d'un atrrauxat Maduro, qui gairebé va tractar-los de traidors, malgrat no dier la paraula, tot i que va carregar durament contra ells.
I és que de religions n'hi ha de moltes classes I, dintre de cada una, diverses branques. Però darrerament han aparegut certes formes que, arran del seu "modus operandi", no se sap si anomenar-les religions o donar-les un altre nom.
La veritat és que, si no en teniem prou amb els que es fan dir "pastafaris", caracteritzatsd per posar-se un colador al cap, entre d'altres aspectes, ara ens trobem amb els...Anomenem-los, senzillament, "seguidors de Chávez".
dissabte, 20 de setembre del 2014
JA EL TORNEM A TENIR A SOBRE
Segons la pel·lícula, això va dir LLuis Companys quan estava detingut a Madrid en el moment que un dels que l'havien torturat fins al deixar-li ferides als peus per que els digués on eren els diners de la Generalitat, va tornar a la cel·la.
La mateixa expressió podem aplicar ara mateix a un d'aquells programes de televisió, anomenats "reality shows" que, de tant en tant, tornen a l'actualitat de la més que incerta TDT que funciona en aquest pais.
Com no podria ser d'altra manera, em refereixo a l'incombustible "GH"...que ja compleix la seva edició número 15.
I és que, com cada edició, el programa en qüestió vé amb la polèmica enganxada als talons una polèmica que, en aquest cas, vé donada per la presència d'una cabra i, quàsi trencant una de les estrictes normes de la seva religió, la presència d'una jove de religió musulmana, natural de Ceuta.
No sé si la pobra cabra ha provocat ja polèmica. Però si la jove musulmana que, a més, sembla ser que apareix, o apareixia, al Twitter, doncs sembla que el compte ha estat esborrat, fotografiada degollant un xai, i amb una inscripció amenaçadora a peu d'imatge.
Sigui com sigui, el cas és que ja tornem a tenir entre niosaltres una nova edició d'un dels més antitelevisius concursos que mai han estat emesos. Sembla, però, que té molta audiència.
I és que, com diu una cançó de Joan-Manuel Serrat, "La gente va muy bien, para decir que sí, para decir Amén"...
La mateixa expressió podem aplicar ara mateix a un d'aquells programes de televisió, anomenats "reality shows" que, de tant en tant, tornen a l'actualitat de la més que incerta TDT que funciona en aquest pais.
Com no podria ser d'altra manera, em refereixo a l'incombustible "GH"...que ja compleix la seva edició número 15.
I és que, com cada edició, el programa en qüestió vé amb la polèmica enganxada als talons una polèmica que, en aquest cas, vé donada per la presència d'una cabra i, quàsi trencant una de les estrictes normes de la seva religió, la presència d'una jove de religió musulmana, natural de Ceuta.
No sé si la pobra cabra ha provocat ja polèmica. Però si la jove musulmana que, a més, sembla ser que apareix, o apareixia, al Twitter, doncs sembla que el compte ha estat esborrat, fotografiada degollant un xai, i amb una inscripció amenaçadora a peu d'imatge.
Sigui com sigui, el cas és que ja tornem a tenir entre niosaltres una nova edició d'un dels més antitelevisius concursos que mai han estat emesos. Sembla, però, que té molta audiència.
I és que, com diu una cançó de Joan-Manuel Serrat, "La gente va muy bien, para decir que sí, para decir Amén"...
divendres, 19 de setembre del 2014
EL QUE FALTAVA PER...
El divendres, 19 de Setembre, la plataforma "Periodista Digitasl", inseria una entrevista, realitzada per R4G, una ràdio en linia, a un periodista que, segons sembla, ha estat un temps col·laborant amb la que es fa anomenar "Córdoba TV"
Curiosament, però, sembla que el canal, de caire islamista, no emet des de la capital cordovesa, tal i com seria d'esperar, si no des de San Sebastián de lls Reyes, població de la Comunitat de Madrid. De moment, però, només es pot sintonitzar via Internet.
A la plataforma, i a mode de "televisió a la carta", es poden veure diferents vídeos, en àrab uns, subtitulats en castellà, i d'altres, directament en castellà.
En un d'aquests, en el que es qualifica de "meravellosa" una religió que, per començar, menysté les dones en una tremenda ostentació de masclisme.
El vfdeo alliçona els possibles espectadors sobre còm preparar el viatge a La Meca, una de les obligacions cde tot musulmà, per adorar la "Kaaba", una pedra negra, de forma cúbica, que està situada al centre del pati de la gran mesquita amb que aquella ciutat, prohibida als no-musulmans, compta.
Swembla bén bé veritat que, en els temps que corren, en que hi ha una sèriie de fanàtics embogits que, a cop de ganivet, maten a plaer, hi hagi encara qui vulgui fer apologia d'una religió que, certaqment, enas ha donat massa botons de mostra com per considerar-la poc o gens fiable.
Curiosament, però, sembla que el canal, de caire islamista, no emet des de la capital cordovesa, tal i com seria d'esperar, si no des de San Sebastián de lls Reyes, població de la Comunitat de Madrid. De moment, però, només es pot sintonitzar via Internet.
A la plataforma, i a mode de "televisió a la carta", es poden veure diferents vídeos, en àrab uns, subtitulats en castellà, i d'altres, directament en castellà.
En un d'aquests, en el que es qualifica de "meravellosa" una religió que, per començar, menysté les dones en una tremenda ostentació de masclisme.
El vfdeo alliçona els possibles espectadors sobre còm preparar el viatge a La Meca, una de les obligacions cde tot musulmà, per adorar la "Kaaba", una pedra negra, de forma cúbica, que està situada al centre del pati de la gran mesquita amb que aquella ciutat, prohibida als no-musulmans, compta.
Swembla bén bé veritat que, en els temps que corren, en que hi ha una sèriie de fanàtics embogits que, a cop de ganivet, maten a plaer, hi hagi encara qui vulgui fer apologia d'una religió que, certaqment, enas ha donat massa botons de mostra com per considerar-la poc o gens fiable.
dijous, 11 de setembre del 2014
COMPRAR, LLENÇAR...COMPRAR
Vivim en un món de tecnologia i progrés, com diu una cançó de fa anys.
Un món connectat a Internet, en el que, dissortadament, tot el que fem pot ser "supervisat" des de la distància per no sabem exactrament quines persones o empreses.
Tal és el cas que va passar-li fa poques swetmanes a un amic meu qui, a més, està molt ficat en el tema de la informàtica. Tan que mai ha hagut de portar l'ordinador al taller dels informàtics, doncs ell mateix es reesol els problemes que puguin sortir a la màquina.
Feia un mes, apeoximadament, que aquest amic meu havia instal·lat una versió d'un conegudíssim sistema operatiu, ara ja en procés d'obsolecència, malgrat ser el millor que haurem vist.
Aquesta versió, que esta en anglès, i quin funcionament semblava correcte, va reportar que, un bon dia, just a l'hora de dinar, el meu amic rebés una estranyíssima trucada que, segons sembla, procedia dels creasdor4s del sistemas.
Van explicar-li, també en anglès, per descomptat, que la màquina donava "senyals d'error" i, després de prendre el control de la màquina i fer-li veure els "erroras" (Qui sap si creats a propòsit), van decidir de bloquejar-li l'aparell sense més explicació que el fet que "no tenia llicència".
I és que sembla que, en aquests moments, la única cosa que importa a alguns és que es faci despesa, en el que sigui, sense importar si el que ja tenim funciona correctament. I no és allò de "renovar-se o morir", si no que ès el "comprar, llençar...,comprar", que és força més greu en aquests moments de crisi que estem encara passant.
Un món connectat a Internet, en el que, dissortadament, tot el que fem pot ser "supervisat" des de la distància per no sabem exactrament quines persones o empreses.
Tal és el cas que va passar-li fa poques swetmanes a un amic meu qui, a més, està molt ficat en el tema de la informàtica. Tan que mai ha hagut de portar l'ordinador al taller dels informàtics, doncs ell mateix es reesol els problemes que puguin sortir a la màquina.
Feia un mes, apeoximadament, que aquest amic meu havia instal·lat una versió d'un conegudíssim sistema operatiu, ara ja en procés d'obsolecència, malgrat ser el millor que haurem vist.
Aquesta versió, que esta en anglès, i quin funcionament semblava correcte, va reportar que, un bon dia, just a l'hora de dinar, el meu amic rebés una estranyíssima trucada que, segons sembla, procedia dels creasdor4s del sistemas.
Van explicar-li, també en anglès, per descomptat, que la màquina donava "senyals d'error" i, després de prendre el control de la màquina i fer-li veure els "erroras" (Qui sap si creats a propòsit), van decidir de bloquejar-li l'aparell sense més explicació que el fet que "no tenia llicència".
I és que sembla que, en aquests moments, la única cosa que importa a alguns és que es faci despesa, en el que sigui, sense importar si el que ja tenim funciona correctament. I no és allò de "renovar-se o morir", si no que ès el "comprar, llençar...,comprar", que és força més greu en aquests moments de crisi que estem encara passant.
dimecres, 3 de setembre del 2014
FALTES, FALTETES I FALTASSES
Fa uns anys que algçú de la veina França em va comentar que, en aquell país, hi ha molta gent que no sap escriure correctament la llengua gal·la.
Tal fet, però, també el podem veure i comprovar a casa nostra; tan amb el català com amb el castellà un fet que, segons alguns experts, ha estat provocat per la irrupció de les noves tecnologies i, amb elles, dels missatgfes breus, en els que les paraules es resumeixen de tal manera que, en ocasions, només és resdueixen a una o dues lletres.
Fa poc, una plataforma digital de notícies presentava un senzill test, en llengua castellana, per comprovar el nivell que els lectors tenen d'aquesta llengua. El test consistia en determinar si una sèrie de frases eren o no correctes.
Però el més greu es veu a les platadformes mateixes, sobre tot en aquelles que admeten comentaris, on es poden veure faltes, tan en català com en castellà, algunes d'elles, de caràcter considerablement greu.
I és que, certament, no cal ni anar a la veina França niu esperar a la fi d'aquest saegle per començar a comprovar com les llengües, tot usant el seu "efecter plastilina" comencen a simplificar-se, per bé d'algúns, encara que, segurament, per mal dels mésd puristes dels estudiosos i acadèmics.
Tal fet, però, també el podem veure i comprovar a casa nostra; tan amb el català com amb el castellà un fet que, segons alguns experts, ha estat provocat per la irrupció de les noves tecnologies i, amb elles, dels missatgfes breus, en els que les paraules es resumeixen de tal manera que, en ocasions, només és resdueixen a una o dues lletres.
Fa poc, una plataforma digital de notícies presentava un senzill test, en llengua castellana, per comprovar el nivell que els lectors tenen d'aquesta llengua. El test consistia en determinar si una sèrie de frases eren o no correctes.
Però el més greu es veu a les platadformes mateixes, sobre tot en aquelles que admeten comentaris, on es poden veure faltes, tan en català com en castellà, algunes d'elles, de caràcter considerablement greu.
I és que, certament, no cal ni anar a la veina França niu esperar a la fi d'aquest saegle per començar a comprovar com les llengües, tot usant el seu "efecter plastilina" comencen a simplificar-se, per bé d'algúns, encara que, segurament, per mal dels mésd puristes dels estudiosos i acadèmics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)