MySpace és una de les moltes xarxes socials que podem trobar a la ja popularíssima Internet, una de les moltes i lliures formes d'expressió que permeten als seus usuaris fer volar la seva, no sé si dir imaginació o, en algúns casos, anyorança de temps passats.
Unn temps enrere estava registrat al MySpace, i era curiós observar còm, dintre d'aquélla xarxa social, hi ha de tot i força pel que fa la infinitat de petites comunitats que en ella s'han format; des d'amants dels cotxes, les motos, l'esport en general, la pesca, la caça, l'excursionisme i altres activitats, anomenm-les "normals i sanes", fins aquélls que, com ja he dit més amunt, senten nostàlgia de...quan eren molt petits!.
I no és que els agradin les cançons infantils, ni els contes o les pel·lícules de dibuixos o els programes de "Barri Sèsam" o els pallassos de la tele, si no que, per la meva sorpresa, vaig poder comprovar que els agrada, i hi ha profusió de fotos, ni més ni menys que dur bolquers!. Per cert, mai ensenyen la cara, si no que només es mostra el fet que duen bolquers.
Val a dir que, com passa amb algunes altres "conmunitats especials", per aaccedir a aquesta fa falta, a més del registe general de la xarxa social, treure una nova paraula de pas, doncsa són comunitats restrictives.
Curiós i digne d'estudiar-ho, però el cert és que l'extravagància d'algúns arriba fins a límits que, en ocasions, ni tan sols ens hauriem inmaginat mai...
diumenge, 23 d’octubre del 2011
dimecres, 19 d’octubre del 2011
LA CIBERGUERRA QUES'ACOSTA.
Ja fa temps que els ciberpirates ens tenen acostumats a diverses formes d'atac als ordinadors, lo qual ha provocat que hagin anat sorgint empreses i laboratoris especialment dedicats a la investigació i producció de programari espdecífic de seguretat, com els antivirus o els tallafocs o "firewalls".
Però ara els toca el torn als mòbils, i un exemple clar l'hem tingut la darrera setmana, quan els usuaris de la popularíssima "BlackBerry" s'han vist sorpresos perun més que sospitós tall del servei que aquestes màquines, connectades en xarxa, ofereixen al s seus propietaris.
Tot i que el servei ja està restablert, i que la companyia fabricant de l'aparell afirmava que estudiara els orígens del tall que ha deixat tot el Món sense els serveis que normalment es presten a través de les BlackBerry, el cert és que la fallada ha perjudicat molta gent; tan particulars com sobre tot empresers que, en el seu treball diari, es valen també d'aquests petits ordinadors multiús que es poden dur a la butzaca.
Però, segons hem pogut saber a través de notes de premsa que han difós diverses agències, també hi ha cibermalícia a través dels mòbils convencionals, i no només a través dels missatges "premium", si no que es pot atacar, especialment als iPhones amb programari maliciós.
No sé si és una guerra pel domini dels mercats, però el cert és que ja tenim armada una mena de ciberguerra que, de moment, ha afectat algúns dispositius mòbils. Però esperem que també es puguin crear defenses contra aquests atacs.
Però ara els toca el torn als mòbils, i un exemple clar l'hem tingut la darrera setmana, quan els usuaris de la popularíssima "BlackBerry" s'han vist sorpresos perun més que sospitós tall del servei que aquestes màquines, connectades en xarxa, ofereixen al s seus propietaris.
Tot i que el servei ja està restablert, i que la companyia fabricant de l'aparell afirmava que estudiara els orígens del tall que ha deixat tot el Món sense els serveis que normalment es presten a través de les BlackBerry, el cert és que la fallada ha perjudicat molta gent; tan particulars com sobre tot empresers que, en el seu treball diari, es valen també d'aquests petits ordinadors multiús que es poden dur a la butzaca.
Però, segons hem pogut saber a través de notes de premsa que han difós diverses agències, també hi ha cibermalícia a través dels mòbils convencionals, i no només a través dels missatges "premium", si no que es pot atacar, especialment als iPhones amb programari maliciós.
No sé si és una guerra pel domini dels mercats, però el cert és que ja tenim armada una mena de ciberguerra que, de moment, ha afectat algúns dispositius mòbils. Però esperem que també es puguin crear defenses contra aquests atacs.
divendres, 14 d’octubre del 2011
TRAVESSANTELS LÍMITS
S'acosta de mica en mica la data de les Eleccions Generals, que enguany coincideix en una data massa sgnificativa; alegre per la gran majoria, però per algúns nostàlgics, encara força trista.
De fet les campanyes electorals ja comencen a fer-se, d'alguna manera, des de les noves tecnologies, sobre tot utilitzant unes Xarxes Socials que, tal i com el seu nom indica, són obertes a tota mnena d'opinions, expressades lliurement.
Però el dia 6 del poc tardoral Octubre passat, em sobtava llegir en un mitjà electrònic la notícia de que el PP "captava" comptes de Facebook i Twitter per que els seus propietaris les cedíssin amb motiu d'una convenció que els conservadors van celebrar els dies 6, 7 i 8 d'Octubre passats.
De seguida es va produïr la més lògica reacció en contra, mitjançant un "hashtag" al Twitter que, sota l'etiqueta "#prostituit" englobava, i allotja encara, tota una sèrie de "piulades" en contra del que ja es qualifica de "cessió de la veu".
Certament que aquest partit ja ha anat massa lluny, tot creant una pàgina web, titulada "Yo cambiaría", en la que figura un comptador de les "propostes" que, segons sembla, els han fet arribar. A la mateixa pàgina hi ha dos requadres, per cedir el compte de Facebook o el de Twitter.
Una cosa és recollir propostes des d'una pàgina, habilitada especialment, com altres formacions han fet. I una altra és trravessar unes línies vermelles que separen els interessos del partit i la privacitat de les persones.
Quan no hi ha idees, sembla que tot s'hi val. Fins i tot contaminar els comptes de Twitter o Facebook. I despres de la convenciò què ha passat amb els comptes contaminats?.
De fet les campanyes electorals ja comencen a fer-se, d'alguna manera, des de les noves tecnologies, sobre tot utilitzant unes Xarxes Socials que, tal i com el seu nom indica, són obertes a tota mnena d'opinions, expressades lliurement.
Però el dia 6 del poc tardoral Octubre passat, em sobtava llegir en un mitjà electrònic la notícia de que el PP "captava" comptes de Facebook i Twitter per que els seus propietaris les cedíssin amb motiu d'una convenció que els conservadors van celebrar els dies 6, 7 i 8 d'Octubre passats.
De seguida es va produïr la més lògica reacció en contra, mitjançant un "hashtag" al Twitter que, sota l'etiqueta "#prostituit" englobava, i allotja encara, tota una sèrie de "piulades" en contra del que ja es qualifica de "cessió de la veu".
Certament que aquest partit ja ha anat massa lluny, tot creant una pàgina web, titulada "Yo cambiaría", en la que figura un comptador de les "propostes" que, segons sembla, els han fet arribar. A la mateixa pàgina hi ha dos requadres, per cedir el compte de Facebook o el de Twitter.
Una cosa és recollir propostes des d'una pàgina, habilitada especialment, com altres formacions han fet. I una altra és trravessar unes línies vermelles que separen els interessos del partit i la privacitat de les persones.
Quan no hi ha idees, sembla que tot s'hi val. Fins i tot contaminar els comptes de Twitter o Facebook. I despres de la convenciò què ha passat amb els comptes contaminats?.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
ENTRE CURIOSOS I EXAGERATS...
La cada cop més creixent concienciació sobre el respecte a la dignitat animal ha creat d'un temps ençà associacions de diverses tipologies; des de les anomenades protectores d'animals, que recullen principalment gats i gossos i els donen en adopció a famílies, fins a partits que, com és el cas de l'Antitaurí, estàn treballant per que siguin abolits espectacles tan obsolets i poc culturals com són les curses de braus, "encierros" o "correbous".
Darrerament, però, també han sorgit altres moviments que, a la seva manera, també defensen els drets dels animals; com són els vegetarians, que no mengen carn ni res que tingui una procedència animal. I, dintre dels vegetarians, els anomenats vegans que, per la seva dieta, podrien considerar-se vegetarians integrals.
Fins i tot algúns d'aquests moviments vegetarians i vegans han fet, en determinats moments, algunes campanyes per donar a conèixser el seu modus vivendi, pel que a dieta es refereix, tot cantant-neles excel·lències de manera totalment normal.
Són dels Estats Units, s'anomenen "Gent en defensa del tractament ètic dels animals"(PETA, en les seves sigles en anglès, acrònim de People for Ethic Treatment to Animals).
El que PETA té de dioferent respecte d'altres formacions és, justament, la seva manera de fer les campanyes que ja han estat criticades per organitzacions feministes, doncs utilitzen imatges de dones despullades.
Ara, i segons Lyndsay Rajt, directora associada de campanyes de l'organització declarava a Reuters, estàn a l'espera que s'obri el nou domini".XXX", recentment autoritzat per l'organisme regulasdor dels ciberdominis, per tal d'obrir una web on, en defensa precisament del veganisme, es barrejaeran imatges pornogràfiques amb d'altres, preses amb càmera oculta, de patiment animal.
En aqust sentit, Rajt assegurava a Reuters que la nova web, qina sol·licitud ja ha estat presentada, arribara a un públic diferent, que no esperava trobar allà el que hi trobara...
Diu una dita que "totes les masses piquen", i aquesta oprganització que es declara en defensa dfels animals i el veganisme, també podriem dir que "s'ha passat" i es "passa" a les seves campanyes actuals. Però la més important conclusió que podem treure d'aquesta forma d'actuar és que aquesta organització sembla ignorar el fet que hi ha moltes formes, tan de protegir els drets dels animals, com de fer campanyes en favor del veganisme. I, és obvi dir-ho, no cal recórrer a la pornografia, que és un recurs massa vist.
Darrerament, però, també han sorgit altres moviments que, a la seva manera, també defensen els drets dels animals; com són els vegetarians, que no mengen carn ni res que tingui una procedència animal. I, dintre dels vegetarians, els anomenats vegans que, per la seva dieta, podrien considerar-se vegetarians integrals.
Fins i tot algúns d'aquests moviments vegetarians i vegans han fet, en determinats moments, algunes campanyes per donar a conèixser el seu modus vivendi, pel que a dieta es refereix, tot cantant-neles excel·lències de manera totalment normal.
Són dels Estats Units, s'anomenen "Gent en defensa del tractament ètic dels animals"(PETA, en les seves sigles en anglès, acrònim de People for Ethic Treatment to Animals).
El que PETA té de dioferent respecte d'altres formacions és, justament, la seva manera de fer les campanyes que ja han estat criticades per organitzacions feministes, doncs utilitzen imatges de dones despullades.
Ara, i segons Lyndsay Rajt, directora associada de campanyes de l'organització declarava a Reuters, estàn a l'espera que s'obri el nou domini".XXX", recentment autoritzat per l'organisme regulasdor dels ciberdominis, per tal d'obrir una web on, en defensa precisament del veganisme, es barrejaeran imatges pornogràfiques amb d'altres, preses amb càmera oculta, de patiment animal.
En aqust sentit, Rajt assegurava a Reuters que la nova web, qina sol·licitud ja ha estat presentada, arribara a un públic diferent, que no esperava trobar allà el que hi trobara...
Diu una dita que "totes les masses piquen", i aquesta oprganització que es declara en defensa dfels animals i el veganisme, també podriem dir que "s'ha passat" i es "passa" a les seves campanyes actuals. Però la més important conclusió que podem treure d'aquesta forma d'actuar és que aquesta organització sembla ignorar el fet que hi ha moltes formes, tan de protegir els drets dels animals, com de fer campanyes en favor del veganisme. I, és obvi dir-ho, no cal recórrer a la pornografia, que és un recurs massa vist.
dimecres, 28 de setembre del 2011
A COP DE TALONMARI
El dissabte, dia 24 de Setembre passat, el Barça celebnrava una Assemblea de Socis Comrpomissaris. Sobre la taula, diversos temers, algún d'ells social, però d'altres, certament relacionats amb l'energia que avui ho mou tot; els diners.
A tal efecte, ens assabentavem de que el mateix dia, "La Vanguardia" havia censurat un article, escrit per Pilar Rahola, en el que la ex component de la cúpula d'ERC, i ara col·laboradora en aquest rotatiu, a més d'algúins altres mitjans, en el que es posicionava de manera contrària al que Pep Guardiola, "míster" del acui considerat millor equip del Món, afirmava sobre un més que polèmic patrocini, recentment adquirit pel club; com és el de "Qatar Foundation".
A la mateixa assemblea, el President del club va fer constar que no només Qatar és una dictadura, si no que hi ha d'altres patrocinadors que, si bé són marques europees ò espanyoles, fabriquen els seus productes a la Xina, una altra de les dictadures que, dissortadament, encara es resisteixen, i molt, a desaparèixer.
Possiblement el senyor Rossell, amb aquest gest de complir al peu de la lletra allò de que "la pela és la pela" ignora que hi ha paísos del Món en els que les persones no compten i, fins i tot, hi ha una marca de roba esportiva, quin símbol és un búmerang, en quin procés de fabricació s'utilitzen menors d'edat que, segons informes d'ONG com "Save the Children", treballen en condicions deplorables.
A la vista d'això no s'entén com un equip que porta a les sweves samarretes el logo d'UNICEF, pugui dur també el d'una "fundació" de de quina activitat fundacional, si és que alguna en té, no en sabem un borrall .
I és que sembla que l'esport-rei, convertit avui en tot un negoci, estigui perdent tot l'interès, en favor dels "cops de talonari".
A tal efecte, ens assabentavem de que el mateix dia, "La Vanguardia" havia censurat un article, escrit per Pilar Rahola, en el que la ex component de la cúpula d'ERC, i ara col·laboradora en aquest rotatiu, a més d'algúins altres mitjans, en el que es posicionava de manera contrària al que Pep Guardiola, "míster" del acui considerat millor equip del Món, afirmava sobre un més que polèmic patrocini, recentment adquirit pel club; com és el de "Qatar Foundation".
A la mateixa assemblea, el President del club va fer constar que no només Qatar és una dictadura, si no que hi ha d'altres patrocinadors que, si bé són marques europees ò espanyoles, fabriquen els seus productes a la Xina, una altra de les dictadures que, dissortadament, encara es resisteixen, i molt, a desaparèixer.
Possiblement el senyor Rossell, amb aquest gest de complir al peu de la lletra allò de que "la pela és la pela" ignora que hi ha paísos del Món en els que les persones no compten i, fins i tot, hi ha una marca de roba esportiva, quin símbol és un búmerang, en quin procés de fabricació s'utilitzen menors d'edat que, segons informes d'ONG com "Save the Children", treballen en condicions deplorables.
A la vista d'això no s'entén com un equip que porta a les sweves samarretes el logo d'UNICEF, pugui dur també el d'una "fundació" de de quina activitat fundacional, si és que alguna en té, no en sabem un borrall .
I és que sembla que l'esport-rei, convertit avui en tot un negoci, estigui perdent tot l'interès, en favor dels "cops de talonari".
diumenge, 25 de setembre del 2011
JA ERA HORA!
Amb les Festers de La Mercè 2011, s'acabaven les "corridas" a Catalunya, doncs l'única plaça que encara estava activa era la Monumental de Barcelona.
L'opinió pública, però, està dividida; des dels antitaurins, que voldrien que, fins i tot fossin abolits els "correbous", tan obsolets com les "corridas" fins els fanàticvs d'aquest trist espectacle del martiri i mort final d'un pobre toro, entre els que el diumenge, 25 de Setembre passat, una dona afirmava que "el toro el va fer Déu per això"...Cal preguntar-se quína implicació té l'Ésser Suprem en una barbàrie com aquesta.
Dissortadament, ente els fanàtics hi ha una esperança de que un recurs (com és costúm, del PP) presentat davant el TC, prosperi. O, com algú sense coneixements de cultura ha demanat, en el sentit que el martiri i mort dels pobres toroas sigui declarat "bé d'interès cultural".
Sortosametn, ja no hi ha "corridas" a Catalunya, i ningú "impideix" com deioa una fanàtica, que els qui els agrada això vagin a d'altres punts d'Espanya a veure-ho. Ara, però, només falta que desapareguin els correbous per completar d'alguna manera un respscte cap a la vida dels animals.
L'opinió pública, però, està dividida; des dels antitaurins, que voldrien que, fins i tot fossin abolits els "correbous", tan obsolets com les "corridas" fins els fanàticvs d'aquest trist espectacle del martiri i mort final d'un pobre toro, entre els que el diumenge, 25 de Setembre passat, una dona afirmava que "el toro el va fer Déu per això"...Cal preguntar-se quína implicació té l'Ésser Suprem en una barbàrie com aquesta.
Dissortadament, ente els fanàtics hi ha una esperança de que un recurs (com és costúm, del PP) presentat davant el TC, prosperi. O, com algú sense coneixements de cultura ha demanat, en el sentit que el martiri i mort dels pobres toroas sigui declarat "bé d'interès cultural".
Sortosametn, ja no hi ha "corridas" a Catalunya, i ningú "impideix" com deioa una fanàtica, que els qui els agrada això vagin a d'altres punts d'Espanya a veure-ho. Ara, però, només falta que desapareguin els correbous per completar d'alguna manera un respscte cap a la vida dels animals.
diumenge, 18 de setembre del 2011
D'ALCALDADES IO CACICADES...NO, GRÀCIES!
El passat Maig, les eleccions municipals donàven, per primera vegada a la Història de la democràcia, l'alcaldia de Badalona, al Barcelonès, a un militant del PP.
Bén aviat aquest batlle va començar a ensenyar públicament la seva particular manera de fer.
A mitjans de setembre, i per sorpresa, vam conèixer la notícia de que el Batlle de Badalona havia fet treure els bancs i tancar fonts per què, segons ell mateix explicava, "havia rebut" queixes contra "l'actitud incívica" dels immigrants.
No sé si aquest senyor ha pensat que, amb la desaparició dels bancs, també ha tocat el nas a molts jubilats que, de forma totalment pacifica, anaven a seure cada capverspre als mateixoas bancs per tal de, molt cívicament, "fer-la petar!". O, amb tancar les fonts, si ha perjudicat a aquélles persones que, passant per un lloc on hi ha una d'aquestes, ha tingut ganes de beure un glop df'aigua fresca, i bèure-la de manera bén normal i cívica...
Abans d'això, però, ja s'havia guanyat un primer "buit" per part de les altresd forces polítiques que, vista l'actitud sorna de l'alcalde, van boicotejar la Diada Nacional.
Però la darrera de les seves "cacicades" es donava el cap de setmana del 17 al 18 de Setembre passats, quan anunciava al seu compte de Twitter una redada de la Guàrdia Urbana, que es duria a terme en una "zona conflictiva", una "piulada" certament indigna de qui ocupa un càrrec d'aquesta mena, al menys, en democràcia.
I és que, tal i com la dita diu; "per a mostra, un botó". Doncs amb el modus operandi d'aquest alcalde, quins avantpassats, al menys per part de pare, van ser, molt probablement, immigrants, ja temim el botó de mostra del tarannà amb que el partit de la por (Els "In-populars") governarien Espanya i, sobre tot Catalunya, de la que només se'n recorden quan hi ha campanya electoral, si és que guanyen les eleccions
Bén aviat aquest batlle va començar a ensenyar públicament la seva particular manera de fer.
A mitjans de setembre, i per sorpresa, vam conèixer la notícia de que el Batlle de Badalona havia fet treure els bancs i tancar fonts per què, segons ell mateix explicava, "havia rebut" queixes contra "l'actitud incívica" dels immigrants.
No sé si aquest senyor ha pensat que, amb la desaparició dels bancs, també ha tocat el nas a molts jubilats que, de forma totalment pacifica, anaven a seure cada capverspre als mateixoas bancs per tal de, molt cívicament, "fer-la petar!". O, amb tancar les fonts, si ha perjudicat a aquélles persones que, passant per un lloc on hi ha una d'aquestes, ha tingut ganes de beure un glop df'aigua fresca, i bèure-la de manera bén normal i cívica...
Abans d'això, però, ja s'havia guanyat un primer "buit" per part de les altresd forces polítiques que, vista l'actitud sorna de l'alcalde, van boicotejar la Diada Nacional.
Però la darrera de les seves "cacicades" es donava el cap de setmana del 17 al 18 de Setembre passats, quan anunciava al seu compte de Twitter una redada de la Guàrdia Urbana, que es duria a terme en una "zona conflictiva", una "piulada" certament indigna de qui ocupa un càrrec d'aquesta mena, al menys, en democràcia.
I és que, tal i com la dita diu; "per a mostra, un botó". Doncs amb el modus operandi d'aquest alcalde, quins avantpassats, al menys per part de pare, van ser, molt probablement, immigrants, ja temim el botó de mostra del tarannà amb que el partit de la por (Els "In-populars") governarien Espanya i, sobre tot Catalunya, de la que només se'n recorden quan hi ha campanya electoral, si és que guanyen les eleccions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)