El dissabte, dia 24 de Setembre passat, el Barça celebnrava una Assemblea de Socis Comrpomissaris. Sobre la taula, diversos temers, algún d'ells social, però d'altres, certament relacionats amb l'energia que avui ho mou tot; els diners.
A tal efecte, ens assabentavem de que el mateix dia, "La Vanguardia" havia censurat un article, escrit per Pilar Rahola, en el que la ex component de la cúpula d'ERC, i ara col·laboradora en aquest rotatiu, a més d'algúins altres mitjans, en el que es posicionava de manera contrària al que Pep Guardiola, "míster" del acui considerat millor equip del Món, afirmava sobre un més que polèmic patrocini, recentment adquirit pel club; com és el de "Qatar Foundation".
A la mateixa assemblea, el President del club va fer constar que no només Qatar és una dictadura, si no que hi ha d'altres patrocinadors que, si bé són marques europees ò espanyoles, fabriquen els seus productes a la Xina, una altra de les dictadures que, dissortadament, encara es resisteixen, i molt, a desaparèixer.
Possiblement el senyor Rossell, amb aquest gest de complir al peu de la lletra allò de que "la pela és la pela" ignora que hi ha paísos del Món en els que les persones no compten i, fins i tot, hi ha una marca de roba esportiva, quin símbol és un búmerang, en quin procés de fabricació s'utilitzen menors d'edat que, segons informes d'ONG com "Save the Children", treballen en condicions deplorables.
A la vista d'això no s'entén com un equip que porta a les sweves samarretes el logo d'UNICEF, pugui dur també el d'una "fundació" de de quina activitat fundacional, si és que alguna en té, no en sabem un borrall .
I és que sembla que l'esport-rei, convertit avui en tot un negoci, estigui perdent tot l'interès, en favor dels "cops de talonari".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada