Fa gairebé un any que donàvem la benvinguda a un nou canal de televisió que s'incorporava a la ja àmplia oferta de la TDT. El seu nom, "13TV", el seu lema "Creemos" i els seus colors...els de la bandera del Vaticà...
Aviat fara un any que funciobna el canal, aparentment catòlic. Però el dia 30 d'Agost passat m'arribava unes dades que, després de llegir-les, vaig començar a comprendre què hi ha darrere d'aquesta aparent "bnona" obra televisiva.
Segons sembla, el canal és propietat d'una sèrie d'empresers inversores que res tenen a veure amb la rekligió catòlica i, per inversemblant que sigui, algunes d'elles regenten canals que produeixen els programes de "tarot i vidència" que es poden veure a determinats canals durant la nit (Durant un temps, també ho va fer 13TV, a més d'emetre jocs de participació telefònioca amb números cars...).
Així, l'autor de la nota es preguntava si realment el canal és una mena de cavall de Troia a l'Esglèsia Catòlica, precisament per les connexions amb aqust tipus d'empreses, que en són accionistes i, evidentment, per haver-ne emès programes.
Però el canal que, de dia tranmet l'Àngelus i la Missa, i que va cobrir exhaustivament els viatges que Benet XVI ha fet a Espanya, de nit es transforma en quelcom encara menys respectuós.
Resulta que el que havien de ser tertúlies "planes" no són altra cosa que un grupet de persones, molt afins al PP al que consideren ja guanyador sense haver-se celebrat les eleccions, les quals dediquen el seu temps de "xupar càmera" a llançar contínues dioatribes contra qualseviol aspecte de la vida espanyola; des de les ONG fins l'Estat de les Autonomies i, el que és més greu, desitjant el mal a comunitats com Catalunya o Euskadi.
Si tan catòlics són, incompleixen a la torera un dels grans manaments de la Llei de Déu; que convida a no desitjar el mal als demés.
I és que, si bé no sabem si són un cavall der Troia contra l'Esglesia Catòlica, el que sí ens demostren cada nit és que ho són contra la cohesió d'Espanya, a la que dinamiten constantment...Quin exemple, no?
dimecres, 14 de setembre del 2011
divendres, 9 de setembre del 2011
ENTRE NEGATIVES I CANTS DE SIRENA
El dia 11 de Setembre passat ja vam tenir ocasió de veure quín peu calça el recentment elegit alcalde de Badalona, que, curiosament en una ciutat catalana, pertany al més anticatalanista dels partits de l'arc polític.
I és que aquest batlle va mostrar la seva autèntica cara quan va fer que "Diada Nacional de Catalunya" perdés el terme Nacional en aquélla ciutat, així com quan va cxriticar que en aquéll dia, la Senyera onejés sola a l'Ajuntament de la ciutat. Tot això va provocar la suspensió dels actes oficials per aquéll dia.
Però el dia 9 de Setembre passat, les càmeres i micròfons de TV3 van poder captar la imatge d'una Alícia Sánchez Camacho que, exultant, afirmava que "Rajoy tractara bé els catalans"...
Aquesta afirmació-de murri- no és més que un cant de sirena, proferit expressament per tal de captar el vot dels indecisos i també d'algún "indignat despistat"...O, possiblement, d'¡afirmar el mateix que el dia anterior deia ja Duràn i LLeida; qui augurava la victòria del PP, tyot sabent-se ja guanyadors abans de les eleccions.
En aquests temps, en què té gran vigència aquélla vella frase feta castellana de "tanto monta, monta tanto", es fa difícil saber què votar exactament. I sobre tot, el que més difícil es fa és ignorar tant cant de sirena, encara que surti de qui no sembla haver trencat mai un plat...
I és que, per guanyar-se la confiança dels votants, tot s'hi val, malgrat que després s'ho tirin esquena avall!
I és que aquest batlle va mostrar la seva autèntica cara quan va fer que "Diada Nacional de Catalunya" perdés el terme Nacional en aquélla ciutat, així com quan va cxriticar que en aquéll dia, la Senyera onejés sola a l'Ajuntament de la ciutat. Tot això va provocar la suspensió dels actes oficials per aquéll dia.
Però el dia 9 de Setembre passat, les càmeres i micròfons de TV3 van poder captar la imatge d'una Alícia Sánchez Camacho que, exultant, afirmava que "Rajoy tractara bé els catalans"...
Aquesta afirmació-de murri- no és més que un cant de sirena, proferit expressament per tal de captar el vot dels indecisos i també d'algún "indignat despistat"...O, possiblement, d'¡afirmar el mateix que el dia anterior deia ja Duràn i LLeida; qui augurava la victòria del PP, tyot sabent-se ja guanyadors abans de les eleccions.
En aquests temps, en què té gran vigència aquélla vella frase feta castellana de "tanto monta, monta tanto", es fa difícil saber què votar exactament. I sobre tot, el que més difícil es fa és ignorar tant cant de sirena, encara que surti de qui no sembla haver trencat mai un plat...
I és que, per guanyar-se la confiança dels votants, tot s'hi val, malgrat que després s'ho tirin esquena avall!
dilluns, 5 de setembre del 2011
UNA CATALUNYA DIVIDIDA?
El fet de poder ensenyar en català, i de poder practirar l'anomenada "immersió lingüística" s'ha aconseguit a base de lluita, d'esforç i, possiblement, de crítiques d'algúns sectors de la població, sectors que, finalment, semblen haver-se sortit amb la seva. Això si, tot recorrent als tribubunals, com ja ens tenen acostumats.
I és que el 2 de Setembre passat, el TSJC dictaminava que "el castellà també ha de ser llengua vehicular a Catalunya", una sentència que, aparentment, feia esment a algunes famílies que han sol·licitat que els seus fills siguin educats específicament en castellà.
La polèmica, però, saltava el 5 de Setembre passat, quan el President de l'alt tribunal català matisava que la sentència no fa només referència a aquestes famílies, si no que es fa extensiva a totes les escoles, lo qual indignava el col·lectiu docent, que ja es va manifestarel mateix dia a la tarda.
Des que existeix la democràcia, a Catalunya han conviscut les dues llengües en una armonia perfecta, tan és així que les mateixes es fan servir de manera molt equitativa. Així, hi ha ràdios, televisions i diaris, fets a Catalunya i per Catalunya, que tenen el castellà com a llengua vehicular.
El que sembla és que els tribunals, amb aquestes sentències tan salomòniques, vestiguin, d'alguna manera interessats, en fer que Catalunya s'assembli més a Bèlgica, on francòfons i flamencs estàn gairebé permanentment enfrontats per la llengua, que a un país en el que conviuen dues llengües en armonia per, d'aquesta manera, trencar la cohesió exiastent a casa nostra
I és que el 2 de Setembre passat, el TSJC dictaminava que "el castellà també ha de ser llengua vehicular a Catalunya", una sentència que, aparentment, feia esment a algunes famílies que han sol·licitat que els seus fills siguin educats específicament en castellà.
La polèmica, però, saltava el 5 de Setembre passat, quan el President de l'alt tribunal català matisava que la sentència no fa només referència a aquestes famílies, si no que es fa extensiva a totes les escoles, lo qual indignava el col·lectiu docent, que ja es va manifestarel mateix dia a la tarda.
Des que existeix la democràcia, a Catalunya han conviscut les dues llengües en una armonia perfecta, tan és així que les mateixes es fan servir de manera molt equitativa. Així, hi ha ràdios, televisions i diaris, fets a Catalunya i per Catalunya, que tenen el castellà com a llengua vehicular.
El que sembla és que els tribunals, amb aquestes sentències tan salomòniques, vestiguin, d'alguna manera interessats, en fer que Catalunya s'assembli més a Bèlgica, on francòfons i flamencs estàn gairebé permanentment enfrontats per la llengua, que a un país en el que conviuen dues llengües en armonia per, d'aquesta manera, trencar la cohesió exiastent a casa nostra
dijous, 1 de setembre del 2011
...I ELS POBRES TREBALLADORS QUÈ?
WEl cap de setmana dels dies 20 i 21 d'Agost passat, tal i com mana la tradició, la pilota havia de començar a rodar pels camps de Primera i Segona divisions espanyoles.
Una vaga de futbolistes, però, va deixar aquéll cap de setmana sense la jornada corresponent de Lliga, doncs va haver-hi dfesacords entre l'AFE, que represdenta els jugadors, i la Lliga de Futbol Professional (LFP).
Va ser, com tots vam poder comprovar, una vaga en tota regla, tot i que el cap de setmana següent, el darrer del mes d'Agost, ja es van jugar els partits corresponents.
Tot i que la jornada va quedar postposada per una altrra data, el cert és que es va conèixer una d'aquélles notícies que, certam3nt, indignen, i és el fet que els futboliste4s, que tots sabem la milionada que cobren, no veuran minvat el seu sou per haver fwet vaga.
Ja sabem tots que l'esport-tei mou masses,i la prova d'això és que cada dissabte i diumenge, els camps de futbol estàn, uns més que els altresm, plens a vessar de públic. Però a la vista del fet que a uns personatges quer només juguen al futbol se'ls ddeixi el siou intacte després de fer vaga mentre que als treballadors se'ns retalla el mateix quan anem a la vaga, seria un bon moment per deixar buits els camps de futbol i, el més important, seria bo que tothom que és soci d'un d'aquests clubs grans de futbol, se'n donés de baixa!
dilluns, 29 d’agost del 2011
UNA JMJ ACCIDENTADA
A mitjans d'Agost passat, Madrid va ser, d'alguna manera, la capital mundial del catolicisme, un esdeveniment; les Jornades Mundials de la Joventut, que van portar a Espanya milers de joves que, sota la consigna de ser "La Joventut del Papa", van passar uns dies al país, per culminar a la capital, on Benet XVI els va rebre en diverses ocasions, totes elles, viscudes en la màxima pau.
Però, tal i com passa amb qualsevol esdeveniment que revesteixi una certa importància, com aquesta trobada internacional de joventut, sempre hi ha, i és una norma de la democràcia, algúns sectors que, d'una forma o una altra, hi estàn en contra.
El pitjor, però, és que en aquélls dies, els "conteraris" a les JMJ no anaven en so de pau, tal i com sí feien els pelegrins, si no tot al contrari, doncs "indignats", arribats de tot wel territori espanyol, van arribar a plantar cara als joves en el decurs de vergonyoses manifestacions que la Policia va haver de controlar d'alguna manera, per que no arribéssin els més atrrauxats a les mans dels pobres pelegrins.
I és que aquests "indignats" protestaven per les pressumptes "despeses" de la vinguda del Pontífex a Madrid unes despeses que, segons aquest col·lectiu, van ser pagades amb sdiner públic, extrem que va ser repetidament negat tan des de l'Executiu com des de fonts eclesiàstiques.ç
l cert és que, en lloc d'unes protestes en pau, Masdrid va acabar assistint a aldarulls que molt bé podrien comparar-se als que hio havia durant els anys 60 i 70 del passat segle XX amb motiu de les llavors il·legals vagues.
Ja sabem que vivinm en un món d'extrems. Però hauria estat millor que els indignats s'haguéssin estaklviat els insults i la violència.
Però, tal i com passa amb qualsevol esdeveniment que revesteixi una certa importància, com aquesta trobada internacional de joventut, sempre hi ha, i és una norma de la democràcia, algúns sectors que, d'una forma o una altra, hi estàn en contra.
El pitjor, però, és que en aquélls dies, els "conteraris" a les JMJ no anaven en so de pau, tal i com sí feien els pelegrins, si no tot al contrari, doncs "indignats", arribats de tot wel territori espanyol, van arribar a plantar cara als joves en el decurs de vergonyoses manifestacions que la Policia va haver de controlar d'alguna manera, per que no arribéssin els més atrrauxats a les mans dels pobres pelegrins.
I és que aquests "indignats" protestaven per les pressumptes "despeses" de la vinguda del Pontífex a Madrid unes despeses que, segons aquest col·lectiu, van ser pagades amb sdiner públic, extrem que va ser repetidament negat tan des de l'Executiu com des de fonts eclesiàstiques.ç
l cert és que, en lloc d'unes protestes en pau, Masdrid va acabar assistint a aldarulls que molt bé podrien comparar-se als que hio havia durant els anys 60 i 70 del passat segle XX amb motiu de les llavors il·legals vagues.
Ja sabem que vivinm en un món d'extrems. Però hauria estat millor que els indignats s'haguéssin estaklviat els insults i la violència.
dimecres, 17 d’agost del 2011
CÒMODA `PER UNS, INCÒMODA PER ALTRES
Del 15 al 21 d'Agost passat es van celebrar a la capital espanyola les Jornades Mundials de la Joventut.
Instituïdes per Joan-Pau II, les JMJ es celebren cada dos anys, en una ciutat diferent del Món, seu que s'anuncia el darrer dia de cada edició.
Literalment presa pels joves catòlics, Madrid vivia el 17 d'Agost passat una petita manifestació en denúncia contra pressumpte finançament de la celebració amb diner públic en temps de crisi, una manifestació que, segons vam poder veure a la televisió, va acabar amb enfrontaments entre els manifestants i algúns dels joves participants a les JMJ. I, mentre uns cridaven consignes contra la visita de Benet XVI a Madrid, els altres els responien amb un senzill "Visca el Papa!".
Ja sabem tots que Espanya, i la Constitució així ho marca, és actualment un estat aconfessional que tolera totes les tendències religioses. Però és una pena que hi hagi qui, d'una manifestació totalment pacífica, en que els protagonistes no són altres que els joves, vulguii trobar-hi motius per a la polèmica.
Instituïdes per Joan-Pau II, les JMJ es celebren cada dos anys, en una ciutat diferent del Món, seu que s'anuncia el darrer dia de cada edició.
Literalment presa pels joves catòlics, Madrid vivia el 17 d'Agost passat una petita manifestació en denúncia contra pressumpte finançament de la celebració amb diner públic en temps de crisi, una manifestació que, segons vam poder veure a la televisió, va acabar amb enfrontaments entre els manifestants i algúns dels joves participants a les JMJ. I, mentre uns cridaven consignes contra la visita de Benet XVI a Madrid, els altres els responien amb un senzill "Visca el Papa!".
Ja sabem tots que Espanya, i la Constitució així ho marca, és actualment un estat aconfessional que tolera totes les tendències religioses. Però és una pena que hi hagi qui, d'una manifestació totalment pacífica, en que els protagonistes no són altres que els joves, vulguii trobar-hi motius per a la polèmica.
dimarts, 2 d’agost del 2011
I DIUEN QUE "CONTROLEN" LES FALSIFICACIONS
Ja fa anys que existeix l'anomenat "top-manta". Es tracta, bàsicament, d'un sistema de venda ambulant de productes que, generalment, no són altra cosa quie còpies barates de productes de grans marques encara que, en comptades ocasions, es ttracta de productes originals, però amb tares.
Així, des de cinturons, joies, ullers de sol o perfúms, `passant pels consabuts discos i DVD de pel·lícules pirates, el "top manta" ha estat oferint durant temps molts productes barats als clients que els compràven.
Fins i tot jo havia pogut comprovar còm, encara no m'havia assegut davant la taula d'un conegut "self service" de Barcelona per dinar, quan m'abordava un d'aquests venedors "top manta", generalment una noia, d'origen xinès, qui, materialment, tapissava la resta de la taula amb discos de la més recent actualitat i, fins i tot, amb còpies pirata de la pel·lícula que jo havia tingut l'oportunitat de veure, el diumenge anterioor, estrenada al cinema.
De fet, al nostre país ja hi ha ordenances municipals que persegueixen no tan sols els venedors, si no també els compradors, als que es pot asancionar amb multes, i no precisament petites.
Però sembla que a la Xina, on, segosn fotns governamentals, "es controla" l'aparició de falsificacions, ha aparegut una versió pirata del darrer model del conegut "Iphone" molt abans que la firma propiwetària de la patent en tregui l'original al mercat. Això si, la còpia,molt barata de preu, reprodueix tota mena de detalls del que, en el futur, pot ser l'original, fins i tot, el logo de la companyia (una poma mossegada).
Però això no és tot, doncs el dia 2 d'Agost paassat em sorprenia una curiosa nota de premsa en la que es reflectia el fet que un empresari d'aquéll país havia tingut l'acudit de copiar, fins el més mínim detall, ua botiga de la prstigiosa cadena sueca de venda de mobles IKEA que, entre molts paísos, també poseeix centres a la mateixa Xina.
I és que el centre, del que n'hem pogut veure una mena de muntatge fotogràfic, no està en un local petit, si no que ocupa la gens menyspreable superfície de 10.000 metres quadrats...
Caldria preguntar-se quí és tal empresari agoserat, que pirateja una botiga d'una altra empresa...
Així, des de cinturons, joies, ullers de sol o perfúms, `passant pels consabuts discos i DVD de pel·lícules pirates, el "top manta" ha estat oferint durant temps molts productes barats als clients que els compràven.
Fins i tot jo havia pogut comprovar còm, encara no m'havia assegut davant la taula d'un conegut "self service" de Barcelona per dinar, quan m'abordava un d'aquests venedors "top manta", generalment una noia, d'origen xinès, qui, materialment, tapissava la resta de la taula amb discos de la més recent actualitat i, fins i tot, amb còpies pirata de la pel·lícula que jo havia tingut l'oportunitat de veure, el diumenge anterioor, estrenada al cinema.
De fet, al nostre país ja hi ha ordenances municipals que persegueixen no tan sols els venedors, si no també els compradors, als que es pot asancionar amb multes, i no precisament petites.
Però sembla que a la Xina, on, segosn fotns governamentals, "es controla" l'aparició de falsificacions, ha aparegut una versió pirata del darrer model del conegut "Iphone" molt abans que la firma propiwetària de la patent en tregui l'original al mercat. Això si, la còpia,molt barata de preu, reprodueix tota mena de detalls del que, en el futur, pot ser l'original, fins i tot, el logo de la companyia (una poma mossegada).
Però això no és tot, doncs el dia 2 d'Agost paassat em sorprenia una curiosa nota de premsa en la que es reflectia el fet que un empresari d'aquéll país havia tingut l'acudit de copiar, fins el més mínim detall, ua botiga de la prstigiosa cadena sueca de venda de mobles IKEA que, entre molts paísos, també poseeix centres a la mateixa Xina.
I és que el centre, del que n'hem pogut veure una mena de muntatge fotogràfic, no està en un local petit, si no que ocupa la gens menyspreable superfície de 10.000 metres quadrats...
Caldria preguntar-se quí és tal empresari agoserat, que pirateja una botiga d'una altra empresa...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)