A mitjans d'Agost passat, Madrid va ser, d'alguna manera, la capital mundial del catolicisme, un esdeveniment; les Jornades Mundials de la Joventut, que van portar a Espanya milers de joves que, sota la consigna de ser "La Joventut del Papa", van passar uns dies al país, per culminar a la capital, on Benet XVI els va rebre en diverses ocasions, totes elles, viscudes en la màxima pau.
Però, tal i com passa amb qualsevol esdeveniment que revesteixi una certa importància, com aquesta trobada internacional de joventut, sempre hi ha, i és una norma de la democràcia, algúns sectors que, d'una forma o una altra, hi estàn en contra.
El pitjor, però, és que en aquélls dies, els "conteraris" a les JMJ no anaven en so de pau, tal i com sí feien els pelegrins, si no tot al contrari, doncs "indignats", arribats de tot wel territori espanyol, van arribar a plantar cara als joves en el decurs de vergonyoses manifestacions que la Policia va haver de controlar d'alguna manera, per que no arribéssin els més atrrauxats a les mans dels pobres pelegrins.
I és que aquests "indignats" protestaven per les pressumptes "despeses" de la vinguda del Pontífex a Madrid unes despeses que, segons aquest col·lectiu, van ser pagades amb sdiner públic, extrem que va ser repetidament negat tan des de l'Executiu com des de fonts eclesiàstiques.ç
l cert és que, en lloc d'unes protestes en pau, Masdrid va acabar assistint a aldarulls que molt bé podrien comparar-se als que hio havia durant els anys 60 i 70 del passat segle XX amb motiu de les llavors il·legals vagues.
Ja sabem que vivinm en un món d'extrems. Però hauria estat millor que els indignats s'haguéssin estaklviat els insults i la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada