dilluns, 5 de setembre de 2011

UNA CATALUNYA DIVIDIDA?

El fet de poder ensenyar en català, i de poder practirar l'anomenada "immersió lingüística" s'ha aconseguit a base de lluita, d'esforç i, possiblement, de crítiques d'algúns sectors de la població, sectors que, finalment, semblen haver-se sortit amb la seva. Això si, tot recorrent als tribubunals, com ja ens tenen acostumats.

I és que el 2 de Setembre passat, el TSJC dictaminava que "el castellà també ha de ser llengua vehicular a Catalunya", una sentència que, aparentment, feia esment a algunes famílies que han sol·licitat que els seus fills siguin educats específicament en castellà.

La polèmica, però, saltava el 5 de Setembre passat, quan el President de l'alt tribunal català matisava que la sentència no fa només referència a aquestes famílies, si no que es fa extensiva a totes les escoles, lo qual indignava el col·lectiu docent, que ja es va manifestarel mateix dia a la tarda.

Des que existeix la democràcia, a Catalunya han conviscut les dues llengües en una armonia perfecta, tan és així que les mateixes es fan servir de manera molt equitativa. Així, hi ha ràdios, televisions i diaris, fets a Catalunya i per Catalunya, que tenen el castellà com a llengua vehicular.

El que sembla és que els tribunals, amb aquestes sentències tan salomòniques, vestiguin, d'alguna manera interessats, en fer que Catalunya s'assembli més a Bèlgica, on francòfons i flamencs estàn gairebé permanentment enfrontats per la llengua, que a un país en el que conviuen dues llengües en armonia per, d'aquesta manera, trencar la cohesió exiastent a casa nostra

Cap comentari:

Publica un comentari